Cerca al bloc

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tresors de l'Arxiu. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tresors de l'Arxiu. Mostrar tots els missatges

3 d’abril del 2020

Els plànols de la construcció de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

Domènech i Montaner: Esbós del cos central
del pavelló de l'Administració, 1909 ca.
(cliqueu per a veure'l a la plataforma)
Des de fa uns mesos, ja és possible consultar en línia la totalitat dels plànols de la construcció de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, elaborats per Lluís Domènech i Montaner i, després de la seva mort, pel seu fill Pere Domènech i Roura, entre 1901 i 1930. Aquests abasten, doncs, des del projecte original de Domènech i Montaner fins a les habilitacions dels darrers pavellons construïts.

Com ja sabem, l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau fou possible per l'acord entre la marmessoria del banquer Pau Gil, que havia establert un llegat per a la construcció d'un Hospital de Sant Pau a Barcelona, i els Administradors de l'antic Hospital de la Santa Creu. I per tant, la seva construcció respon a dues fases ben diferenciades: la primera, a càrrec de la marmessoria de Pau Gil, que s'estén del 1901 al 1912, i la segona, ja en mans de l'Hospital de la Santa Creu, que comença el 1914 i s'allarga fins el 1930, quan l'establiment s'inaugura oficialment.

Mentre que la fase dominada per la marmessoria de Pau Gil mostra una gran organització, la fase corresponent a Santa Creu, un cop aquesta ja ha assumit els pavellons construïts per Sant Pau, és més conflictiva i presenta força llacunes. Per una banda, la gairebé crònica manca de recursos de la institució obligà a cercar finançament en benefactors privats, que sovint assumien directament la construcció de pavellons. Per l'altra, l'abandó del projecte original de Domènech i Montaner, sobretot a partir de la seva mort el 1923, obligà el seu fill Pere Domènech i Roura a projectar des de zero els nous pavellons, que són en general més sobris per a adaptar-se a les circumstàncies econòmiques.

Aquests contextos diferents condicionen tant la documentació que s'ha conservat com les seves tipologies. A grans trets, podem identificar-ne quatre:

  • Esborranys i documents preparatoris: esbossos preliminars, generalment a llapis, o altres documents preparatoris, com ara replantejos, estudis topogràfics, càlculs estructurals, etc. Els esbossos preliminars són especialment valuosos, perquè permeten reconstruir el procés creatiu, en reflectir assajos i solucions primerenques, i la seva transició fins al disseny final. No estaven pensats per a ser preservats, però per sort ens n'han arribat força.
Lluís Domènech i Montaner: Esbós preliminar del tancament
de la plaça d'entrada, 1901-1903 ca.
(cliqueu)

  • Plànols de projecte: plànols de caràcter més oficial, amb les plantes, alçats i seccions de cada pavelló que en defineixen el projecte arquitectònic. A més del projecte original complet que elabora Domènech i Montaner, en aquesta categoria també hi entren els projectes dels pavellons que Domènech i Roura dissenya en la segona fase constructiva, un cop abandonat el projecte original.
Lluís Domènech i Montaner: Hospital de Sant Pau. Pavelló
d'Observació, seccions, 1901-1903.
(cliqueu)

  • Plànols de detalls constructius i decoratius, o genèricament "plànols d’obra": esquemes d'elements concrets, a escala relativament gran, que s'elaboren segons avança l'obra per a servir de guia als proveïdors, contractistes o artistes encarregats de produir-los (croquis d'assemblatge d'estructures, especejaments d'elements escultòrics, disposició de sostres i cobertes, etc.). Aquests plànols, elaborats la majoria en paper vegetal, per a poder fer-ne còpies fàcilment, suposen més de la meitat de tots els plànols de la construcció.
Pere Domènech i Roura: Alçat i planta de les cornises del coronament de la
Casa de Convalescència. 1923-1929 ca.
(cliqueu)

  • Plànols i pressupostos d'habilitació: els produeix Pere Domènech cap a finals de la segona fase constructiva, quan Santa Creu ja ha de començar a acollir malalts i serveis mèdics. Es tracta de documentació relativa a l'habilitació dels pavellons un cop conclosa l'obra arquitectònica: adaptació d'espais, instal·lacions, equipaments, maquinària, etc.
Pere Domènech i Roura: Planta dels envans i les portes del dispensari
de Raigs X al soterrani de Sant Rafael, 1929 ca.
(cliqueu)

Els plànols de la construcció, 2.440 en total, es conserven agrupats en carpetes per pavelló, independentment de la seva tipologia. Només els plànols del projecte original es conserven en dues carpetes, juntament amb la resta de volums, a la seva caixa de fusta original.

Tots aquests plànols es poden consultar des del passat mes de juliol, a través de la plataforma AtoM de l'Arxiu Històric de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, des de la pàgina web del propi Arxiu o directament a l’adreça http://santpau.molecula-gia.com.

Des d'aquest enllaç podreu veure, entre d'altres, el projecte original de Domènech i Montaner, els esborranys i solucions preliminars descartades, els projectes dels pavellons que no es construïren segons el disseny original, els diversos detalls constructius i decoratius, o l'habilitació i l'equipament dels diversos pavellons. Disfruteu-ho!

30 de novembre del 2018

La butlla fundacional de l’Hospital de la Santa Creu

A finals del segle XIV existien a Barcelona diversos petits hospitals, d’orígens i titularitats diversos. El 15 de març del 1401, per acord entre el Capítol de la Catedral i el Consell de Cent, es constituí l’Hospital de la Santa Creu amb la unió dels dos hospitals dependents del Capítol (els d’en Colom i d’en Vilar, que havien estat fundats per canonges) i els dos hospitals dependents de la Ciutat (els d’en Marcús i d’en Desvilar, fundats per ciutadans honrats). Poc després encara hi hagué dues noves incorporacions: el 27 de juny, l’hospital de Sant Llàtzer (fundat per un bisbe de Barcelona); i el 23 de juliol, el dels Pelegrins (depenent del monestir de Santa Eulàlia, o de Santa Anna). Tot això ho explicàvem en una entrada anterior sobre l'escut de l'Hospital.

Esquema de la fusió dels antics Hospital per a constituir el de la Santa Creu.

Benet XIII
(retrat modern d'Henri Serrur)
La unió va ser ratificada pel papa Benet XIII, per mitjà d’una butlla atorgada a Avinyó el 5 de setembre del 1401. Aquesta butlla reconeixia i confirmava tots els acords anteriors, i és de fet i de dret el document fundacional de l’Hospital de la Santa Creu, i del qual emana la constitució de la Molt Il·lustre Administració. Encara avui dia, en les relacions de la Fundació Privada amb les administracions públiques, es presenta testimoni d’aquests butlla en tant que document que en fonamenta l’existència.

La butlla original, un pergamí de 745 × 585 mm, sempre s’ha custodiat a l’Hospital; des de la inauguració de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau el 1930, es conservava emmarcada al despatx de Secretaria de la MIA, al Pavelló de l’Administració. El 1977 s’acordà dipositar-la provisionalment a l’Arxiu Capitular de la Catedral, on es restauraria i se’n faria una reproducció fotogràfica. Aquesta reproducció substituí l’original emmarcat a la Secretaria, però s’optà per deixar l’original en dipòsit a l’Arxiu Capitular, donada la manca de mitjans de l’Hospital per a assegurar-ne la bona preservació.

Un altre dels motius per al seu dipòsit a l’Arxiu Capitular fou la voluntat de la MIA que el pergamí pogués ser consultat i accessible a investigadors, cosa que llavors era més difícil des de l’Hospital. Però després de la rehabilitació del Recinte Modernista, l’Arxiu Històric ja disposa de tots els recursos per a la seva conservació i estudi, i des del juny del 2018 torna a custodiar aquesta peça que, amb més de sis segles d’història, representa el document fundacional d’una de les institucions més antigues d’Europa encara en actiu.

La butlla ha estat digitalitzada i incorporada a la plataforma de consulta de documentació històrica. La podeu veure clicant la imatge de sota:

28 de setembre del 2018

El Llibre de taula de la Casa de Convalescència

El conegut com "Llibre de taula" és una de les peces més preuades de l'Arxiu Històric de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Es tracta d'un volum bastant gruixut, enquadernat en pell, amb dues tanques i els cantells de les pàgines tenyits en vermell. Les quatre petites potes metàl·liques que es veuen a les tapes servien perquè aquestes no es fessin malbé, ja que llibres com aquest s'usaven de referència i estaven contínuament oberts "a la taula" per a consulta; d'aquí el seu sobrenom.

El Llibre de taula de la Casa de Convalescència.
(cliqueu per a veure'l més gran)

El títol vertader i complet d'aquest volum, en l'escriptura de l'època, és:

Llibre que conté tot lo principi del Hospital General de Sancta Creu y de la Convalesèntia, ab un pròlec que llargament narra las antiquitats de las dos casas i dels Hospitals Antichs, ab una explicació de las armas de dita Convalecèntia.
La matèria del present volumen són las Bullas vingudes de Roma, Concòrdias, Testaments y demés actes que autèntichs se trobaran ab sa Rúbrica al Principi, amb lo qual se continuarà lo més notable que per avant se farà.

Portada del Llibre de taula,
amb el seu títol complet.
(cliqueu)
Començat el 1674, el gruix del llibre consisteix en transcripcions de documents rellevants per al funcionament de la Casa de Convalescència, precedides de diverses explicacions històriques. Així, després de diverses composicions en vers dedicades a Sant Pau –patró de la Casa– i a l'heràldica de la institució i els seus benefactors, una rúbrica o índex ens informa del seu contingut. Primerament, un extens pròleg explicatiu seguit de diversos antecedents històrics: la història dels antics hospitals que es fusionaren per crear Santa Creu, la transcripció de la butlla fundacional d'aquest i un tractat de l'heràldica de la Casa de Convalescència, inclosos els seus benefactors. A continuació un tractat explica la història de la Confraria de Santa Creu, institució fundada el 1405 per rei Martí per a ajudar a pal·liar l'escassetat de personal de l'Hospital; també s'hi transcriuen les constitucions i altres documents fonamentals.

Tot el que segueix, des de la pàgina 257, són còpies de documents bàsics per a la gestió i administració de la Casa de Convalescència: testaments dels seus benefactors i fundadors, donacions a la Casa, vendes, encants i inventaris, recull de disputes i concòrdies amb l'administració de l'Hospital (recordem que eren institucions diferenciades), plànols i descripcions de la Casa, etc.

Amb tot, aquest llibre és reconegut i molt citat sobretot per les seves il·lustracions. En particular, les representacions dels antics hospitals que s'uniren per fundar l'Hospital de la Santa Creu, i de les quals ja parlem en una altra entrada. Segons s'explica en els mateixos textos que les acompanyen, aquestes imatges s'haurien copiat de "una taula antiga que estava en lo Arxiu del Hospital", en la qual "se ha trobat que en dita taula estaven pintats los sis Hospitals Generals y baix de cada un son rètol [...]" . Cal dir que aquesta taula no s'ha conservat fins al dia d'avui.

Llibre de taula obert per la pàgina on s'hi representa l'Hospital de la Santa Creu.
(cliqueu)

L'altre element destacable són el conjunt de plànols i dibuixos de la Casa de Convalescència. Són en total set: una planta general, un alçat del claustre i dues façanes de mitjans del segle XVII; i dues façanes i un alçat del claustre d'època posterior, segurament mitjans o finals del XVIII.

Façana de la casa de Convalescència al carrer del Carme. Plànol del s. XVII.
(cliqueu)

Aquest llibre, tot i ser delicat, ha sortit de l'Arxiu en algunes ocasions per a formar part d'exposicions importants. En ocasió dels 600è aniversari de l'Hospital, el 2001, es va sotmetre a una profunda restauració, i se'n va restringir la seva consulta física per motius de preservació. Amb tot, la conservació dels documents no ha de ser incompatible amb la seva difusió, motiu pel qual recentment se n'ha procedit a la digitalització i publicació en línia.

Clicant la imatge de sota, podreu consultar aquesta interessantíssima peça pàgina per pàgina.

10 de novembre del 2017

Primeres sèries digitalitzades de l'Arxiu Històric

Des de fa unes setmanes ja és possible consultar en línia alguna de la documentació de l'Arxiu Històric. Es tracta de les sèries històriques de Privilegis reials, documents papals i particulars (1219-1923) i d'Expòsits i dides (1407-1861); així com del subfons de la Casa del Teatre (1526-1981), imprescindible per a l'estudi de les arts escèniques a Catalunya.

La publicació en línia d'aquests continguts (més de 52.000 pàgines digitalitzades) són la culminació de més de tres anys de feina en el marc del projecte BCN Open Challenge, una iniciativa de l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) per a la digitalització i la publicació en línia de documentació dels museus i arxius de la ciutat. La digitalització ha anat acompanyada d'un acurat procés de descripció dels documents seguint els estàndards arxivístics que marca el Consell Internacional d'Arxius (CIA/ICA).

Tant les descripcions com les digitalitzacions es troben disponibles a la plataforma AtoM ("Access to Memory"), una aplicació web basada en estàndards internacionals, que permet navegar per les descripcions arxivístiques de la documentació, fer cerques per paraules, i visualitzar els documents digitalitzats.

(cliqueu per a accedir a la plataforma AtoM de l'Arxiu Històric)

La sèrie Privilegis reials, documents papals i particulars (218 documents en total) aplega les concessions fetes per les autoritats reials o papals a favor de l'Hospital per a afavorir-ne el sosteniment. Entre aquests documents podem trobar-hi reconeixements de drets, exempcions de determinades obligacions per als oficials de la casa, salvaguardes i altres privilegis, la major part en forma de pergamí. Per exemple, el privilegi d'edificar a favor de l'Hospital atorgat per Martí l'Humà o el guiatge del papa Honori III al canonge Colom, fundador de l'antic Hospital del seu nom.

De la sèrie Expòsits i dides (135 documents) destaquen sobretot els llibres de registre dels expòsits recollits per l'Hospital des el segle XV, alguns dels quals, com el llibre 4t, conserven les notes i els objectes amb què foren trobats els infants (vegeu-ne un inventari en aquesta entrada). També s'hi inclouen els comptes de pagament a les dides que l'Hospital llogava per a criar-los, com aquests del segle XVIII.

El subfons de la Casa del Teatre (877 documents) consisteix en la documentació derivada de la gestió del Teatre de la Santa Creu, creat a partir del privilegi de les comèdies concedit per Felip II el 1587. Hi trobarem, entre d'altres, documentació sobre l'adquisició de terrenys i les obres de construcció, com uns capítols signats amb el metre de cases de finals del segle XVI. Però naturalment, el que més hi abunda és la documentació relativa a les representacions, i que permet resseguir força bé quin tipus de representacions es feien a la Barcelona dels segles XVIII i XIX (per exemple, un llibre d'entrades, o aquest llistat de comèdies representades).

Aquest recurs s'afegeix al catàleg del fons de l'antic Hospital de la Santa Creu, que reuneix en un únic instrument de descripció els documents del fons repartits entre aquest Arxiu Històric i la Biblioteca de Catalunya. Ambdues eines són consultables des de la pàgina del fons de l'Arxiu Històric.

10 de juny del 2016

L'expedient de l'ingrés d'Antoni Gaudí

Tal dia com avui de fa noranta anys, el 10 de juny de 1926, moria a l'Hospital de la Santa Creu l'arquitecte Antoni Gaudí i Cornet. Per commemorar aquesta efemèride, i coincidint amb la celebració ahir dia 9 del Dia Internacional dels Arxius, avui us presentem un nou tresor de l'Arxiu: l'expedient de l'ingrés i la defunció del genial arquitecte, conservat a l'Arxiu Històric de l'Hospital.

Tal i com es desprèn de la documentació, Antoni Gaudí ingressà el dia 7 (de fet, fou el darrer ingressat aquell dia), víctima d'un atropellament per part d'un tramvia. Se l'instal·là al llit número 19 de la Sala dels Dolors, però immediatament, en reconèixer-lo, se'l traslladà a una estança privada contigua a la Sala de la Immaculada, identificada amb la lletra Y.

El metge que el tractà, el Dr. Homs, li diagnosticà una fractura de les costelles del costat dret, commoció cerebral i hematorraquis (hemorràgia de la medul·la espinal) a conseqüència de l'accident. Fou tractat amb totes les atencions, i fins i tot li assignaren un metge, un alumne intern i un germà hospitalari per a tenir-ne cura permanentment. Tot i així, moria el dia 10, amb 74 anys, havent rebut els sants sagraments, tal i com consta al llibre de defuncions de la sagristia de l'Hospital.

La capella ardent s'instal·là al mateix Hospital fins al moment de l'enterrament, que tingué lloc el dia 12 a les 5 de la tarda. La comitiva fúnebre recorregué tot Barcelona de camí cap al Temple de la Sagrada Família, on és enterrat.


Clicant la imatge de sobre podreu fullejar l'expedient, que comprèn els registres dels llibres d'entrades, sortides, estadística del metge, defunció, un extracte d'una reunió de la Molt Il·lustre Administració tractant l'assumpte, i fins i tot una fotografia de la seva habitació privada. Finalment, també s'inclou una nota explicativa de les atencions que rebé l'arquitecte durant la seva estada a l'Hospital, possiblement en resposta a algunes crítiques que es devien haver rebut.

27 de novembre del 2015

Els objectes dels infants expòsits de l'Hospital (i II): Inventari

En una entrada anterior fèiem una exposició sumària del sistema de gestió documental adoptat a l'Hospital de la Santa Creu durant el segle XV per fer el seguiment dels infants expòsits que hi ingressaven o eren lliurats a dida. Molts nens hi arribaven amb el corresponent albarà i/o amb objectes –roba, medalles, ornaments diversos (joies de poc valor, cintes, etc.)– que tenien, generalment, una funció identificadora.

En aquesta entrada, continuació i cloenda de l'anterior, publiquem l'inventari dels objectes dels expòsits de l'Hospital que s'han conservat fins als nostres dies a l'AHSCP. Formen una col·lecció excepcional, de gran valor per la seva antiguitat i pel fet que, en alguns casos, es poden contrastar amb el dossier sobre l'infant amb què van entrar a l'Hospital. Cada fitxa de l'inventari conté una descripció breu de l'objecte, la identificació –quan és possible– del nen que el duia, basada en els assentaments dels llibres d'expòsits de l'AHSCP, i la signatura arxivística del volum on es conserva. Cliqueu-ne les imatges per a ampliar-les.

[1] 
Objecte: Mitja medalla amb l'anagrama del nom de Jesús (JHS), lligada amb fil groc i blau verdós, amb dos fragments de fil vermell i groc entreteixit. 
Infant: No identificat. S'havia relacionat amb l'assentament d'Agnès de Vallterra (f. XV), sense cap fonament. Alguns nens de l'Hospital duen fils i cordons de colors, per exemple, al mateix llibre: Francesc Joan ("porta en la orella I filet vermell", f. LVI) o Margarida Brígida ("Margarida Bregida [...] porta al bras esquerra aquest cordonet blanch e vermell", f. CXXXXV); al llibre 4: Galceran Joan duu un fil blau lligat al dit del peu (f. CLXVIIv).
Localització: AHSCP Vol. II. Inv. 7. Expòsits, llibre 3.

[2] 
Objecte: Collaret metàl·lic amb medalla amb l'anagrama JHS. 
Infant: Tristany del Collar. És probablement el mateix escrivà de ració qui li assigna el nom de l'objecte per tal de distingir-lo d'altres Tristanys. Apareix, però, com a "Tristany de Jesús" en la certificació de la seva mort, emesa el 18 de setembre de 1428 per Joan de Fàbrega o Safàbrega, vicari d'Olesa de Montserrat, vila on el nen havia mort el març d'aquest any, mentre l'alletava Maria, la dona de Francesc Elies. La certificació original en llatí es conserva al mateix volum.
Descripció: "Tristany del Collar: Dimecres gran matí, Iª ora passada mijanit, a XX de agost any MCCCCXXVII, fon posat lo dit infant a la porta de l'Espital, dins una sanalla vella de palma ab I forat al sòl, en lo qual havia cosit un tros de cuyr. Havia dins en la sanalla un poch de palla e una camiseta, telebants de li entre grans e pochs VIII, e un pedàs de lana negra apedessat e Iª coteta blava e I alberà ligat an l'ansa de la senalla ab seda vert qui contenia: 'Jesús. Aquest infant és batejat e ha nom Tristany. Plàcie-us que haja bon recapte car bé·n serets satisfets e de Déu que n'aurets bon gardó'. Porta vestit Iª gonelleta escura e I salvacors burell e Iª camiseta e gambux e capsó e Iª faxa escura de molada"; al marge: "En l'ansa de la sanalla havia ligat I tros de corda de cànem" (f. LXXVI). Només es fa menció de l'objecte a la rúbrica.
Localització: AHSCP Vol. II. Inv. 7. Expòsits, llibre 3. 

[3] 
Objecte: Medalla amb l'anagrama JHS, lligada amb un cordill beige.
Infant: Joan de la Candela.
Descripció: "Johan de la Candela: Divenres, a VII de noembre any MCCCCXXVII, a les VIII ores passat migjorn, per n'Agostí e per la sua sarda, lo qual està devant lo Pedró, fon portat lo dit infant a l'Espital. E porta Iª faxa blava e II trosells de drap de li en què havia ben XX pedassons. Porta vestit lo dit infant Iª cota de beguinat, mànaga ab colzera e II cosets, la I de baguinat e l'altre morat, telebant de cadins blanchs nou, I capsó, gambuigs folrats II, I bavosay. Porta Iª correja nova de cuyr e porta lo dit senyal de Jesús al coll ab I fil" (f. LXXXXVII).
Localització: AHSCP Vol. II. Inv. 7. Expòsits, llibre 3. 

[4]
Objecte: Mig croat lligat amb un cordó beige.
Infant: Isabel Paciana. 
Descripció: "Isabel Paciana: Dimarts, a VIIIIº de març any MCCCCXXVIII, entre VIII e VIIIIº ores passat migjorn, fou posada la dita infanta a la porta de l'Espital dins Iª gran sanalla nova de palma, àbil a portar carn o peix, e no havia en la sanalla negunes robes sinó I alberà de pergamí de la tenor següent: 'Ha nom Hisabel'. Porta lo dit infant II gambuigs esquinsats e I capsó vell brodat de seda blava e vermella, dos telebants de cadins nous, I blanch, altre vermell, Iª tovallola esquinsada per faxa, en la qual havia cusit la meytat de mig croat" (f. CXXXI). La moneda es devia separar en algun moment de la faixa. 
Localització: AHSCP Vol. II. Inv. 7. Expòsits, llibre 3. 

[5] 
Objecte: Mig diner lligat amb un cordill beige. 
Infant (1): Jaume Oliver. 
Descripció: "Jaumet Holiver: Dijous, a XVI de setembre any MCCCCXXVIII, entre VIIIIº e X ores passat migjorn, fou posat lo dit infant a la porta de l'Espital dins Iª sanalla vella de palma, sullada de ploma, en la qual havia telebants de li grans ab pochs VI, gambuig I, bavosays I, mocadors II, capsó I, benes II, tot ligat en I trossell, telebants de lana II negres, I blanch, I blau. Porta vestit I salvacors blanch ab punyets vermells, I telebant blau, II telebants de li, I gambuig dolent e I estrenyacap dolent, senyt ab Iª bena de li. Portava al coll lo mig diner ab lo cordó. Porta I alberà de la tenor següent: 'Molt honorable mossèn, prech-vos que tingau per recomenat aquest infant. E dehim-vos que l'infant no cal batejar, que ja és cristià e ha nom Jaumet Holiver. Prech-vos, mossèn, que haja bon recapte, car vendrà qui·l demenarà, satisfer-vos à axí com volrets'" (f. CLXXV).
També s'ha identificat amb:
Infant (2): Berenguer Manolí. 
Descripció: "Berenguer Manolí: Dichmenja, a XI de abril any MCCCCXXVIII, a XI ores passat migjorn, fou posat lo dit infant a la porta de l'Espital dins una sanalla vella de palma ab Iª ansa, en la qual havia I pedàs burell qui era estat falda de gonella e I altre pedàs vermell. Porta en Iª anellata del punyet aquest mig diner e un alberà de la tenor següent: 'Barenguer Manolí. Dau-li bon recapte, que bé us serà satisfet'. Porta vestit I gonelló blanch ab punyet blaus ab anelletes ab vellut als puys, I tros de drap de li per faxa, tres telebants, un blanch, I negre, altre vert, e I salvacors negre, telebant de li I, gambuigs III e II benes per estrenyacap" (f. CXXXVII).
Localització: AHSCP Vol. II. Inv. 7. Expòsits, llibre 3. 

[6]
Objecte: Mitja moneda lligada amb un cordó blau. 
Infant: Eulàlia Miquela.
Descripció: "Eulàlia Miquela: Divenres, a VII de maig any MCCCCXXVIII, a les X ores passat migjorn, fou posada la dita infanta a la porta de l'Espital dins una sanalla vella de palma ab Iª ansa, en la qual havia mija gonella escura pedàs e I pedàs de gonell per la bassa, telebants de li dolents VIII, gambuigs IIII dolents e I bavosay. Porta vestit una cota burella e mànaga ab colzera, I salvacors escur ab punyets vermells, telebants de li II, telebants de lana II escurs, camisa I, gambuigs II, una faxa de li e senyida sobra la cota ab I capsó, e an la sanalla I alberà cosit de la tenor següent: 'Honrats senyors, aquesta infanta s'és posada así per ço com son pare no és en aquesta terra e sa mare no·l gosa nodrir. Per què us pregam que haja bon recapte, que quant son pare sia vengut, ell vos ferà la rahó de so que us sia tengut. Sapiau que la infanta à nom Aulària e té mig diner d'argent per senyal. Prech-vos que haja bon recapta e que tingau a prop lo senyal. A VII de maig any MCCCCXXVIII'. Jo li he posat lo cocnom" (f. CXXXXV).
Localització: AHSCP Vol. II. Inv. 7. Expòsits, llibre 3. 

[7]
Objecte: Cimolsa –cap de peça dels draps de llana– i cordó de fils vermells i grocs. 
Infant: No identificat. Cf. núm. [1].
Localització: AHSCP Vol. II. Inv. 7. Expòsits, llibre 4. 

[8]
Objecte: Medalla amb l'anagrama JHS, lligada amb un cordó trenat de fil beige, taronja i verd.
Infant: No identificat. Podria ser el Nicolau deixat a la porta de l'Hospital el 14 d'octubre de 1435. Segons l'assentament, mutilat, duia alguna cosa al coll: "Nicholau: [...] Ítem porta al coll [...] que té ligat al coll [...]" (f. XXIII). 
Localització: AHSCP Vol. II. Inv. 7. Expòsits, llibre 4. 

[9]
Objecte: Enfilall de grans o paternòsters de color blau (un), corall (dos) i groc (cinc).
Infant: No identificat. Als llibres 3 i 4 actuals apareixen diverses referències a paternòsters. A tall d'exemple, hi ha el que duia Angelina, força semblant al conservat: "Angelina: A XV de juny any MCCCCXXXVIII, ora de nit antre IX e X oras, fon lançada al portal major de l'Hospital ab una sanalla gran da palma, en què havia palla. E és venguda ab les robes sagüents: primo I talebant blau de drap de lana e I drap de li anvolcada e I cosset burell sotil ab punyets de burell mesclat bons, ab punyetons de satí vert, e I gonell burell sotil e Iª camisa sotil e I gambuix sotil ab I capsonet. E portava al coll III grans de paternostre blaus e IIs de coral e I gran de lambre gros ascur [?] an un cordó de fill morat; e porta una faxa blancha en què astave cosit un albarà; havia axí mateix a la una nança de la dita sanalla un tros de cimolça burella cenrosa, ligada a la dita sanalla, de qualques dos palms. És l'albarà de la tenor següent: 'Sényer, sapiau que aquesta infanta és batejada, à nom Angelina e prech-vos que haja bon recapte'" (f. CLXXIII). D'un que tenia forma de collaret es diu: "és aquest collaret en la cuberta d'aquest libre"; el duia Antònia Beneta: "porta ligat al coll I collaret de patrenostres menuts de corall e de negres ab un tros de flocadura muronada verts e blanchs" (ll. 4, f. CLXX).
Localització: AHSCP Vol. II. Inv. 7. Expòsits, llibre 4. 

[10] 
Objecte: Gra de "seques amors" –probablement, el fruit del sicòmor– lligat amb un cordill a l'albarà.
Infant: Pere, àlies Ninou. 
Descripció: "Pere, àlies Ninou: Dimarts, a nit entra IX e X oras que comtàvem XXX de deembre any MCCCCXXXVIIIIº, fon lançat al portal major del Spital ab una sanalla nova de palma, tellade la un tros de la vora ab coltell. Porta la roba següent, en què era anvolcat ab II draps vermells nous e I scur, e vestit ab I cosset de burell scur ab los punyets scurs e punyatons de saya violada, fexat ab una faxa de cap de drap violat e III draps de lli e Iª coteta scura molt sotil dins la sanalla. E porta un alberà de la tenor següent (lo fill qui·s té ab l'alberà en què ha I gra de seques amors tenia ligat en la cama dreta): 'Aquest infant, qui és crestià, és appellat Pere. Sia de vostre mersè haje bon recapte. Ell és de persona per la qual serà bé satisfet a l'Hospital general de la Santa Creu de Barcelona'" (f. CCVIII). L'albarà original s'ha conservat.
Localització: AHSCP Vol. II. Inv. 7. Expòsits, llibre 4. 

[11] 
Objecte: Tros de setí verd lligat amb una tira de cuir.
Infant: Margarida. 
Descripció: "Margarida: Dijous, a XV del mes de janer any MCCCCXXXVIIII, fou posat la dita infanta entra VII o VIII ores de nit, al portal major de l'Hospital ab una sanalla nova. Porta envolcat II bolcays burells e I blau e I lansolet e un gambuix, qui stava dins la sanala ab flocadura blanque e I strenyacap fexat ab una bena de drap de lli e III draps de lli e un gambuxet que tenia al cap, abrigat ab un gramalló de mollade sotil, ab un alberà qui estava al pits, entra la faxa; és de la tenor següent: 'Aquesta infanta és nada vuy, que és dijous, vespra de sant Honorat, e no és crestiana. Volen que haga nom Margarida, sia bategade e haja bon recapte que, si viu, bé seran pagats aquells qui traballat hi auran. Porta per senyal en la cama dreta, prop lo peu, una tireta de cuyro vermell ab un tros de satí vert. E la sanalla és nova'" (f. CCXVIII). L'albarà s'ha conservat.
Localització: AHSCP Vol. II. Inv. 7. Expòsits, llibre 4. 

[12] 
Objecte: Enfilall de grans o paternòsters de color negre (un), corall (dos), blanc (tres) i marró (vuit).
Infant: Eulàlia, àlies Beneta.
Descripció: "Aulària, àlies Beneta: Diluns anit, ora de IX o X ores, que comtàvem XVIIII de mes janer any MCCCCXXXVIIII, fon lançada la dita Eulària al po[r]tal major del dit Hospital ab una sanalla de palma vella. E porta vestit I cosset burell ab punyets negres e cota burella e Iª coteta scura meys de mànegues, envolcada ab I talebant burell, altra scur, fexade ab una faxa blancha d'egulla e I gambuix de drap de li que portava al cap ab I veta negra al front, e dins la dita sanalla I albergó negra ab collar roblagat, vorat de cendat vermell, II telabants blaus sotils, altra gambuix e capsonet per filat de fill alminat [?], II bevesays e III o IIII telabants de drap de lli. E porta un alberà qui era dins la senalla, e porta al bras dret I fill de paternostres per nombre XII de negres e II grans de coral e III de blanchs, enfilats en fil blanch. 'Honrats senyors, aquesta infanta és crestiana e à nom Aulària. À III mesos e V jorns que és nada. Dats-li bon recapte a honor de Déu, que totes les massions vos seran satisfetes, e metau per scrit la jornada'" (f. CCXX). L'albarà es conserva. Sembla que s'han perdut alguns grans.
Localització: AHSCP Vol. II. Inv. 7. Expòsits, llibre 4. 

[13] 
Objecte: Cimolsa de fils beige i verds. 
Infant: Margarida Antònia. 
Descripció: "Margarida Anthònia: Digmenge anit, entra VIIII e X ores, que comtàvem XXVIIII del mes de març any MCCCCXXXVIIII, fon lançada la dita Marguelida al portal major del dit Hospital ab una sanalla gran de palma vella, foradada al sòl, ab les robes següents: vestida ab I cosset vert clar, envolcada ab I telabant negra, altra blau, sotils, albergó de fustani vergat ab trepas de drap blanc, faxat ab una faxa d'agulla blanqua, als caps cosits troços de cimolces verdes, sinyit ab un tros de simolsa cenrosa; portava al cap I gambuix e capçó ab randa tot d'or e de ceda verda; e dins la dita sanalla III draps de lli e I gambuxet tot blanch, ab un alberà que portava fermat devant en l'albergó, de la tenor següent: 'Aquesta infanta ha nom Margalida'. E a la nança de la dita sanalla ha una palma ligada, e ab lo dit alberà havia una creu de palma" (f. CCXXVIIv). L'albarà s'ha conservat. La identificació és hipotètica. 
Localització: AHSCP Vol. II. Inv. 7. Expòsits, llibre 4. 

[14]
Objecte: Gra verd de paternòster, lligat amb un fil blanc a l'albarà. 
Infant: Miquel Antoni. 
Descripció: "Miquel Anthoni: Dimecres anit, a XXVIIII del mes de abril any MCCCCXXXVIIII, entra X e onsa oras, fou lançat al portal major de l'Hospital dins una sanalla petita nova. E porta envolcat II draps de lli e II de llana nous, faxat ab una tovallola prima de lli, fronzida al cap, I gambuix, III talebants de lli, una faxa al sòl de la sanalla, la qual és de cap de drap burell, tota arnada, e portava al pits, sobra la dita tovallola, cosit un alberà de la tenor següent, en lo qual stava ligat ab fil negra I gra de paternostre vert. 'Jesús. Aquest infant és stat batejat tan solament dins casa, ab cuyta. Plàcie-us de fer-lo portà a la sglésia e que haja nom Miquel Anthoni'" (f. CCXXXI). L'albarà s'ha conservat. El fil ha estat substituït en una època posterior.
Localització: AHSCP Vol. II. Inv. 7. Expòsits, llibre 4. 

[15] 
Objecte: Tira de cuir lligada amb l'albarà.
Infant: Pere Bartomeu. 
Descripció: "Pere Barthomeu: Dijous anit, entra X e XI oras, que comtàvem XXX del mes d'abril any MCCCCXXXVIIII, fon lançat lo dit Pere Barthomeu al portal major del dit Hospital ab Iª gran sanalla de portar peix nou, e portave vestit II cossets sotils, la un ab mànegues, l'altre sens mànagues, ab punyetons de xemallot violat, ab una tireta o tros de direta en cascun puyet, I drap scur sotil, fexat ab una faxa groga de cap de drap; e portava sobre tot vestit una clotxa verda trepada grogas e del mateix drap; e dins la dita sanalla havia I cosset burell ab mànagues vermells sotils, III padaços scurs, unes faldes de camissa de dona, I gambuix e camiseta sotil, ab un alberà de la tenor següent, qui estava ligat a la nança de la dita sanalla ab una tireta: 'L'any MCCCCXX[X]VIIII, al derrer jorn d'abril, portaren un infant mascla crestian qui à nom Pera Barthomeu. Dau-ly bon recapte, de bona gent és, mes-vos per senyal una tireta" (f. CCXXXIIv). L'albarà s'ha conservat.
Localització: AHSCP Vol. II. Inv. 7. Expòsits, llibre 4. 

Maria Toldrà

31 de juliol del 2015

Els objectes dels infants expòsits de l'Hospital (I)

Albarà amb el qual fou trobada una nena anomenada
Isabel, la matinada del 3 de novembre del 1426.
A l’antic arxiu de l'Hospital de la Santa Creu es documenten diferents sistemes de registre i identificació dels infants acollits per la institució per tal de dur el control d’aquests nens que, en el moment de ser abandonats o “gitats” a la porta de l’Hospital, entraven en una xarxa d’assistència estesa pel territori a través de l’assignació de dides, la col·locació com a aprenents d’un ofici o criats o, fins i tot, la restitució als pares. 

Entre els anys 1426 i 1439, dates extremes dels actuals llibres 3 i 4 d’infants expòsits de l’Arxiu Històric de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (AHSCP) que ens ocuparan, la forma habitual de dur el control dels nens passa per un sistema documental que té com a centre els llibres de registre, dels quals s’han conservat escassos testimonis per als primers temps de l’Hospital. Per al segle XV són en total quatre llibres de registre d’entrades (AHSCP Expòsits, llibres 2-5), un d’afermaments o col·locació dels nens com a aprenents, criats i serventes durant la primera meitat de segle (BC AH 696), a més d’una rúbrica d’infants d’un llibre de 1498 no conservat (BC AH 1004). Les tipologies varien i se sobreposen al llarg dels anys: el llibre 2, per exemple, de 1412-1413, és un registre de dides i d’alletament d’infants, que remet a un “libre dels infants gitats qui s’apelle libre gros o mayor” i a un “libre menor o de les pagues”; 3 i 4 són registres d’entrada i alhora de dides, com veurem. En tot cas, constitueixen una mínima part de la documentació administrativa –protocols notarials a banda– generada pel sistema d’assistència hospitalària als nens abandonats al segle XV. De les anotacions dels registres es dedueix que a mitjan segle ja existien uns tretze llibres d’expòsits, a més d’un altre sobre els restituïts als seus pares. El responsable de dur aquest control documental era l’escrivà de ració. Les Ordinacions de l’Hospital de 1417 ja contemplen les seves obligacions al respecte als capítols sobre la “dona qui ha càrrech dels infants” i sobre el mateix escrivà. Als llibres 3 i 4 fan acte de presència personatges que ocuparen el càrrec durant la tercera i la quarta dècades del XV i deixaren observacions en primera persona als registres: Francesc de Casesnoves, Miquel ses Blades o es Blada, Gabriel Bofill, Galceran Sabater i Joan Cerdà. 

Fragment de l'Offici de scrivà de ració a les Ordinacions de 1417.
(cliqueu per a veure-ho més gran)

En el cas dels llibres 3 i 4 d’expòsits ens trobem davant de registres d’entrada i de lliurament a dides, amb la comptabilitat corresponent i el seguiment de la trajectòria posterior dels nens. S’estructuren per dossiers personals que s’actualitzen, en un ordre cronològic d’entrada no sempre respectat. En línies generals, un dossier consta de tres parts: registre d’entrada, alletament amb dides, restitució / mort del nen. El nom funciona com a identificador del dossier. Generalment ve indicat als albarans, bé per donar fe del bateig, bé per manifestar alguna preferència sobre el nom que aquell ha de rebre a les aigües baptismals, a la mateixa església de l’Hospital i amb oficials i protectors d’aquest com a padrins. A banda del santoral, s’hi manifesten les modes literàries del moment: llibres de cavalleries (Lançalot, Tristany, Leonís) i algun clàssic (la Diana d’un albarà transformada en Digna per error de transcripció o per cristianització; ll. 3, f. CLVII). Per tal d’evitar la reiteració de noms comuns (Pere, Joan, Caterina...), l’escrivà afegeix un segon nom (“cognom”) que distingeix la criatura i en facilita la localització al llibre o a l’índex, quan n’hi ha; fa referència a una festa religiosa del dia d’entrada o propera (Pere Ninou, és a dir, Cap d’Any, ingressa un 30 de desembre), a un objecte que duu el nen (Tristany del Collar, Simó de la Pinya), etc. El registre d’entrada pròpiament dit inclou nom, data d’ingrés i, si es coneixen, les circumstàncies de l’abandonament, amb descripció detallada de la roba i els objectes amb què arriba el nen. Són dades que faciliten la cadena de custòdia: constitueixen una garantia per a l’infant, però també per a l’Hospital, tant per a la correcta gestió econòmica i supervisió del sistema assistencial com davant de reclamacions, presumptes estafes (per ex., falses dides), investigació de responsabilitats criminals en la mort d’un nen, constitució del dot de les expòsites, exempció del dret de mestria dels aprenents, consultes diverses (per ex., obtenció de certificats), etc.

Albarà d'un infant anomenat Lançalot (1438).
(cliqueu)

El control documental dels expòsits, però, ha començat abans de l’abandonament, amb l’albarà que sovint es lliura amb aquests. Conté dades bàsiques (nom, celebració o no del bateig), però també promeses de recuperar el nen i recompensar-ne la manutenció. Això implica l’ús de sistemes de reconeixement: albarans partits per A.B.C., “senyals” diversos (lletres, símbols, objectes). La redacció de l’albarà revela diferents graus d’alfabetització i nivell cultural; hi ha qui escriu simplement el nom, però també s’hi troben relats més o menys extensos, fins i tot dramàtics, on s’observen tipus de scripta més professionals, no sempre obra de tercers. S’han conservat força albarans entre els folis dels llibres, fins i tot quan l’escrivà ha fet el que se n’esperava, és a dir, copiar-los al registre, tal com es recorda al que duia la nena Violant Octubre: “sien escrits los senyals per lo escrivà de ració e sia estojat lo present alberà” (ll. 3, f. CLXXXIII). També es produeix fora de l’Hospital un tipus de document essencial per al dossier: la notificació de la mort, emesa per una autoritat del lloc on el nen estava a dida en el moment de morir; sol ser el rector qui escriu al prior, a l’escrivà, als administradors o a la dona responsable dels infants de l’Hospital per donar-los la notícia, amb la descripció de les circumstàncies i els testimonis de la mort o els funerals que exoneren els encarregats del nen de qualsevol responsabilitat. Aquests certificats d’òbit no es transcriuen al dossier, però se n’extreuen dades per tancar-lo.

Registre de Violant Octubre: transcripció de l'albarà amb què fou lliurada (1428).
(cliqueu)

Registre i albarà d'Isabel Miquela (1439).
(cliqueu)
D’alguns nens es conserva el dossier documental pràcticament complet. És el cas d’Isabel Miquela, dipositada el 25 de maig de 1439 a l’Hospital amb un albarà d’escriptura i ortografia que denoten una mà no professional, on s’informa que la nena no està batejada i s’ha de dir Isabel. A l’Hospital rep el baptisme i el segon nom, Miquela. L’assentament del registre indica que el 4 de juny passa a mans d’una dida. El 14 del mateix mes és retornada a Joan de Raïc, el procurador enviat pel pare de la nena, Joan Branes, prevere de Castellfollit de Riubregós, previ jurament i pagament de les despeses de manutenció, 24 sous i 8 diners, per part de Raïc. El procés de restitució al pare s’inicia amb la presentació del document de procura, un pergamí en llatí datat el 12 de juny de 1439 a Calaf i autenticat pel notari públic Bernat d’Agramunt, on es reconeix la paternitat i es recorden els “senyals” o roba que duia la nena en ser abandonada, albarà inclòs. Un cop estudiat el cas, el prior de l’Hospital, Pere Feliu, autoritza la restitució, que és enregistrada en un “llibre dels notaments dels infants”, perdut. L’Hospital reté la procura com a prova documental, que s’ha conservat fins avui a la bossa de la coberta de pergamí del llibre. A partir d’aquest moment, la nena surt de la xarxa d’assistència de l’Hospital i se’n perd la pista (ll. 4, f. CCXXXVI, amb albarà i procura). 

Procura per a la reclamació d'Isabel Miquela (1439).
(cliqueu)

Entre els sistemes citats de reconeixement del nen, ja hem vist que hi ha objectes de diferents tipus que es deixen a les senalles i altres contenidors amb què és lliurat, al damunt de la mateixa criatura o lligats a l’albarà. Hi trobem productes alimentaris (mel, sal, sucre, alls, dàtils, una poma, llavors...), herbes i plantes, alguns potser explicables per causes mèdiques o pels seus efectes màgics; fragments de roba i cordills, tires de cuir; monedes i medalles sovint migpartides per ser completades quan el nen sigui reclamat; un llibre (Bernat “porta en si scrit en pregamí l’avengeli de sant Johan, lo qual pregamí era en los màrgens pintat de gira-sol”; ll. 4, f. CLIIIIv), etc. Molts són objectes ornamentals, generalment de poc valor –amb alguna excepció, com la corretja amb amulets (?) que duu Antoni Benet: “una corregeta ab uns jugues en què ha un dentat de déntol encastades en argent, e una branque de coral enca[s]tat en argent, e tres casquavells, e una porsalana de peix ab un bras e mà de vori, e dos paternostros negras de Gayeta” (ll. 4, f. CCIIII). El valor ornamental conviu sense problemes amb la devoció popular (per ex.: grans o paternòsters de rosaris, collarets o braçalets, de colors diferents), en un cas lligada a un episodi d’estricta actualitat: el pas per Catalunya i València del franciscà Mateu d’Agrigento, predicador d’èxit entre el poble i a la cort, i conseller de la reina Maria. L’expòsit Pere de València va ser dut expressament el 1427 en llagut des d’aquesta ciutat a Barcelona “per mostrar-lo a fra Matheu”, però va fer tard, el franciscà ja no hi era (ll. 3, f. LX). No oblidem que Mateu d’Agrigento va ser un gran impulsor de la devoció coetània al nom de Jesús, especialment a través de l’anagrama JHS, ben present als registres d’expòsits amb les al·lusions a medalles que duen el “senyal” de Jesús.

Registre de Pere de València (1427).
(cliqueu)

No sabem quina fi van tenir la majoria d’objectes dels expòsits. Alguns potser van acabar als encants de l’Hospital, entre peces de roba “sotil” o de baixa qualitat, com les pertinences dels malalts pobres que hi morien intestats. Del collaret d’Antònia Beneta sabem que es conservava a les cobertes del registre (ll. 4, f. CLXX). Les descripcions de la roba són una important font documental per a la història de la indumentària infantil i ja han estat estudiades en aquest sentit. Els objectes dels expòsits que han sobreviscut s’han inventariat més d’una vegada. El recent procés de restauració i digitalització dels llibres d’expòsits de l’AHSCP ha estat l’excusa per revisar novament la classificació i ordenació dels documents solts i els objectes que els acompanyen. Un dels resultats és l’inventari d’objectes que es llegirà a la segona part d’aquesta entrada. Conté una descripció bàsica de l’objecte, n’identifica el possessor i transcriu la notícia de l’assentament corresponent. Quan la identificació no és clara, s’ha optat per relacionar l’objecte amb notícies paral·leles extretes del mateix registre. L’objectiu final és situar l’estudi de la documentació dels arxius hospitalaris en una perspectiva àmplia del patrimoni que inclogui la cultura material.

Maria Toldrà




Ordinacions del Hospital general de la Santa Creu de Barcelona (any MCCCCXVII), ed. Josep M. Roca, Barcelona: Fidel Giró, 1920.

RUBIÓ I BALAGUER, Jordi, “El beat fra Mateu d’Agrigento a Catalunya i a València: notes sobre la vida religiosa en una cort del Renaixement”, dins ídem, Humanisme i Renaixement, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1990, p. 45-63. 

VINYOLES, Teresa-Maria; GONZÁLEZ, Margarida, “Els infants abandonats a les portes de l’Hospital de Barcelona (anys 1426-1439)”, dins La pobreza y la asistencia a los pobres en la Cataluña medieval, II, Barcelona: CSIC, 1981-1982, p. 191-285.

VINYOLES, Teresa, “L’esperança de vida dels infants de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona”, Anuario de Estudios Medievales, 43/1 (2013), p. 291-321.

27 de febrer del 2015

El plànol trobat d'un hospital desconegut

Quan es fa una "troballa" en un arxiu, per emocionant que pugui sonar, en realitat s'evidencia una deficiència. Certament, ens pot indicar que l'arxiu no estava ben inventariat, o que la descripció dels seus fons era incompleta o estava inacabada. Això és precisament el que passa amb l'Arxiu Històric de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, en el qual encara avui es treballa per a actualitzar, completar o aprofundir els catàlegs i inventaris d'un vast conjunt documental.

La troballa que us presentem en aquest ocasió respon a una descripció incorrecta. Es tracta del plànol a llapis d'un hospital, retolat al revers com "Proyecto Hospital S. Pablo?" (amb interrogant i tot). Aquests mots, escrits molt després que es fes el plànol, evidentment no es corresponen amb el seu contingut. De fet, d'aquest document no en tenim ni l'origen, ni la data, ni l'autoria. La part del plànol que podia haver contingut informació com ara el títol, etc., va ser estripada de la part inferior, com sembla desprendre's del marge irregular que s'hi observa.

El plànol "trobat"
(cliqueu-lo per a veure'l més gran)


El document. Què? Qui? Quan?

Sense més informació, com a mínim podem deduir l'origen probable d'aquest projecte d'hospital (està clar que no arribà a construir-se), i la pista definitiva està en la forma irregular, molt característica, del solar que s'hi representa. Tot sembla indicar que es tracta dels terrenys que l'Hospital de la Santa Creu va comprar a Josep Xifré i Hamel entre d'altres el 1890, i aquesta mateixa forma característica s'observa en plànols de l'època. Això ens permet datar aquest plànol entre els volts d'aquell any i 1901, quan s'inicien els contactes amb els marmessors de Pau Gil que culminaran amb el projecte hospitalari de Domènech i Montaner.

Esquerra: Fragment del Plànol de Barcelona de J.M. Serra, Thomas i Cia. (1891) aprovat per l'Ajuntament. S'hi llegeix: "Terrenos adquiridos para el Hospital de Sta. Cruz".
Dreta: Plànol d'emplaçament dels Hospitals de la Santa Creu i Sant Pau, de Lluís Domènech i Montaner (1901-1903). També s'hi marquen els límits d'aquest terreny.
(Ressaltat afegit; cliqueu)

No hi ha notícia, però, que s'arribés a projectar un hospital per als terrenys que Xifré va vendre a Santa Creu, excepte pel fet que la venda es va fer a bon preu, precisament a condició que es destinessin a la construcció d'un hospital. De tota manera, aquesta iniciativa no devia quallar en un projecte definit (això és, més enllà d'aquest plànol a llapis), ja que no en trobem cap menció a les Actes de reunió de la Molt Il·lustre Administració (MIA) d'aquells anys. Tampoc Domènech i Montaner, en parlar dels antecedents del seu projecte, en fa cap esment. Tot el que diu és: "... ya desde el año 1890 tiene la Administración del Hospital [de la Sta. Cruz] adquirida gran parte de los terrenos sobre los que insiste el adjunto proyecto", sense més referències.

Acotats mínimament el contingut i la data, també ens hem de preguntar qui en pot ser l'autor. Els més probables són Josep Artigas i Ramoneda, l'arquitecte de l'Hospital a l'època, o el seu suplent, Ramon Maria Riudor i Capella. L'Hospital sempre havia comptat amb el seu propi arquitecte, mestre paleta, etc., per a les seves obres (des de l'ampliació de dependències de malalts fins a la construcció o reparació d'immobles), i rarament recorria a arquitectes externs. I en cas que així hagués estat, n'hi hauria constància a les Actes. Sense poder arribar a fer un anàlisi grafològic, comparem, encara que sigui superficialment, la lletra d'aquest plànol amb d'altres signats per Artigas i Riudor. Per les similituds que podeu veure a la imatge, ens inclinem a atribuir-lo a Ramon M. Riudor, si bé amb totes les reserves.

Detall d'un dels textos del plànol comparat amb la lletra de Josep Artigas (dalt) i de Ramon M. Riudor (baix).
(cliqueu)

Davant de la manca de referències a les Actes de reunió del a MIA, on es dirimien tots els afers importants de la institució, només podem plantejar hipòtesis sobre l'origen i significació d'aquest document.

Josep Xifré i Hamel
1a hipòtesi: el plànol es fa, a mode d'esborrany, per a presentar-lo a Josep Xifré, amo dels terrenys, com a part de les negociacions de la compra. El seu objectiu seria donar aparença de projecte ferm a la intenció més aviat difosa de Santa Creu de construir-hi un hospital. Com més sòlid hagués semblat el projecte a ulls de Xifré, millor preu s'hauria pogut aconseguit pels terrenys, venuts a condició que s'hi aixequés l'hospital. En tal cas, el plànol s'hauria produït cap al 1889, abans de la signatura del contracte d'arres efectuada el desembre del mateix any.

2a hipòtesi: el plànol és una prova per a estimar la idoneïtat dels terrenys de Xifré abans de la compra definitiva. Com a mínim des de mitjans del 1889 la MIA va nomenar diverses comissions facultatives per a analitzar diversos terrenys disponibles al pla de Barcelona de cara a ubicar-hi un nou hospital. La darrera d'aquestes comissions presentà el seu dictamen a la reunió de la MIA del 17 de març de 1890, després del contracte d'arres amb Xifré però abans de la compra definitiva. Aquest plànol bé hauria pogut sorgir de consideracions fetes en aquest dictamen, ja que en la mateixa sessió, i davant la insistència de Xifré per a formalitzar definitivament la venda, consta que la MIA li respon que
"no habiéndose concluido los trabajos encargados á los respectivos arquitectos del levantamiento de plano, medición exacta del terreno y demás condiciones técnicas correspondientes á los mismos, pero teniendo noticias de que estos trabajos están muy adelantados cree esta Administración que por todo este mes podrá darse solución definitiva á este asunto y que espera que el Señor Xifré haciéndose cargo de que por la Administración no se ha omitido medio para la pronta realización de estos trabajos no tendrá inconveniente en esperar estos días más para llegar al objeto de todos apetecido."
En qualsevol dels dos casos anteriors, doncs, el plànol seria previ a la compra-venda, formalitzada el 7 de maig de 1890. En tal cas cal dir que no es podria atribuir a Riudor, ja que no fou fins el 20 d'abril del 1891 que fou nomenat arquitecte de l'Hospital com a suplent, "atendida la poca salud del arquitecto Señor Artigas y dadas las obras que esta Administración tiene en proyecto y necesidad de realizar". Potser l'aixecament d'un nou hospital?

El 26 de febrer de 1897 consta que el Dr. Rafael Morgades i Mestres, metge de Santa Creu, havia presentat a la MIA un treball seu premiat per l'Acadèmia d'Higiene. El treball, titulat Condiciones higiénicas que deben presidir en la construcción de los Hospitales, consistia en la memòria i els plànols per a un hospital model, cosa que ens porta a la 3a hipòtesi: el plànol és un estudi sobre la possibilitat d'adaptar el projecte del Dr. Morgades als terrenys adquirits a Xifré, on fins al moment encara no s'havia iniciat cap obra.

Notícia sobre els guardons atorgats per l'Acadèmia d'Higiene, publicada a La Renaixensa.
Ressaltada, la menció al Dr. Morgades.

El projecte presentat ve descrit a l'acta d'aquella reunió:
"[El Dr. Morgades] ofrece un edificio sencillo, limpio y hermoso, que le dan el aspecto de esbelto que tanto cuadra en los edificios de esta índole; es capaz para contener seiscientas estancias para enfermos, distribuidas en salas de veinte y cuatro, habiendo habitaciones separadas para distinguidos. La longitud total de la fachada es de doscientos ochenta metros, y consta de sótanos, planta baja, primer piso y desván, constando la fachada principal de un grandioso pabellón central para los servicios generales de administración, y á los lados de este pabellón hay una gran galería de la que se ván desprendiendo ocho pabellones, cuatro para hombres y otros tantos para el departamento de mujeres; y en la parte posterior del edificio se hallan los pabellones destinados á enfermos contagiosos, máquinas de vapor y eléctricas, depósito de cadáveres y cuanto debe contener un hospital dentro de los más modernos adelantos."
Tot i que aquesta descripció no s'ajusta amb l'edifici representat al plànol, s'hi aprecien similituds en la façana principal llarga, els dos ramals de galeries de les quals es desprenen pavellons per a homes i dones (si bé en un són cinc i en l'altre quatre per banda), o la disposició dels malalts infecciosos a la part posterior.


L'hospital projectat

Vistes ja les circumstàncies en què es podria haver produït aquest plànol, fixem-nos ara amb l'hospital representat en sí. Es tracta d'un hospital de 32.855 m² de superfície edificada, amb capacitat per a més de 1.400 malalts. La disposició general en dues meitats simètriques ens fa pensar que els pacients estan separats per sexes.

Muntatge de la ubicació prevista per a l'Hospital sobre una vista aèria actual.

L'hospital té una estructura típica en pavellons connectats per galeries cobertes al voltant d'un gran pati. El gran bloc de la façana principal, que hauria donat al camí de la Travessera (continuació de la Travessera de Gràcia fins a confluir amb el carrer de Sant Antoni M. Claret), consta de dos pisos i està dominat al centre per l'església de l'hospital, d'una sola nau, amb planta de creu llatina i probablement coronada per una cúpula al creuer.

A l'ala de l'esquerra del temple, passat un vestíbul d'entrada, hi trobem una porteria, una avant-sala que dóna pas a una sala de recepció de malalts, i uns magatzems o cotxeres; al primer pis, les dependències administratives i les habitacions del Germans de la Santa Creu. A l'ala de la dreta hi trobem una disposició simètrica, però aquest cop el segon pis està ocupat pels despatxos mèdics i per les Germanes de la Santa Creu. A l'extrem d'aquesta ala, la casa de convalescència, de planta quadrada al voltant d'un pati porticat central i dos pisos, amb capacitat per a 96 llits. Per darrera d'aquesta, l'edifici dels rentadors està adossat a la paret perimetral.

Rere l'església, el mòdul dedicat a laboratoris i farmàcia connecta amb un enorme pati allargat i envoltat de galeries que arriba fins a la cuina i forn. Les galeries laterals d'aquest pati comuniquen a cada costat amb cinc pavellons de dos pisos i sales de 40 llits. Entre pavelló i pavelló trobem sales més petites, de 16 llits.

Les galeries laterals es projecten més enllà del pati, cap al fons del solar, on es troba l'hospital de malalties infeccioses. Aquest s'organitza al voltant d'un pati perpendicular al principal, més petit i estret que aquell. De les seves galeries es projecten quatre pavellons per banda, de dos pisos i sales de 20 llits. A més, l'hospital d'infeccioses compta amb la seva pròpia capella, i amb espais d'aïllament als extrems.

El model de sota és una reconstrucció en tres dimensions d'aquest hospital a partir del plànol trobat. Clicant-ne la imatge podreu explorar-lo des de tots els angles.


Per cert, que l'hospital està plantejat com si fos a peu pla, tot i que en realitat aquests terrenys tenien un fort pendent, proper al 7%. Un altre indici que ens fa pensar que estem davant d'una mera provatura o d'un estudi molt preliminar.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...