El Llibre de taula de la Casa de Convalescència

El conegut com "Llibre de taula" és una de les peces més preuades de l'Arxiu Històric de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Es tracta d'un volum bastant gruixut, enquadernat en pell, amb dues tanques i els cantells de les pàgines tenyits en vermell. Les quatre petites potes metàl·liques que es veuen a les tapes servien perquè aquestes no es fessin malbé, ja que llibres com aquest s'usaven de referència i estaven contínuament oberts "a la taula" per a consulta; d'aquí el seu sobrenom.

El Llibre de taula de la Casa de Convalescència.
(cliqueu per a veure'l més gran)

El títol vertader i complet d'aquest volum, en l'escriptura de l'època, és:

Llibre que conté tot lo principi del Hospital General de Sancta Creu y de la Convalesèntia, ab un pròlec que llargament narra las antiquitats de las dos casas i dels Hospitals Antichs, ab una explicació de las armas de dita Convalecèntia.
La matèria del present volumen són las Bullas vingudes de Roma, Concòrdias, Testaments y demés actes que autèntichs se trobaran ab sa Rúbrica al Principi, amb lo qual se continuarà lo més notable que per avant se farà.

Portada del Llibre de taula,
amb el seu títol complet.
(cliqueu)

Començat el 1674, el gruix del llibre consisteix en transcripcions de documents rellevants per al funcionament de la Casa de Convalescència, precedides de diverses explicacions històriques. Així, després de diverses composicions en vers dedicades a Sant Pau –patró de la Casa– i a l'heràldica de la institució i els seus benefactors, una rúbrica o índex ens informa del seu contingut. Primerament, un extens pròleg explicatiu seguit de diversos antecedents històrics: la història dels antics hospitals que es fusionaren per crear Santa Creu, la transcripció de la butlla fundacional d'aquest i un tractat de l'heràldica de la Casa de Convalescència, inclosos els seus benefactors. A continuació un tractat explica la història de la Confraria de Santa Creu, institució fundada el 1405 per rei Martí per a ajudar a pal·liar l'escassetat de personal de l'Hospital; també s'hi transcriuen les constitucions i altres documents fonamentals.

Tot el que segueix, des de la pàgina 257, són còpies de documents bàsics per a la gestió i administració de la Casa de Convalescència: testaments dels seus benefactors i fundadors, donacions a la Casa, vendes, encants i inventaris, recull de disputes i concòrdies amb l'administració de l'Hospital (recordem que eren institucions diferenciades), plànols i descripcions de la Casa, etc.

Amb tot, aquest llibre és reconegut i molt citat sobretot per les seves il·lustracions. En particular, les representacions dels antics hospitals que s'uniren per fundar l'Hospital de la Santa Creu, i de les quals ja parlem en una altra entrada. Segons s'explica en els mateixos textos que les acompanyen, aquestes imatges s'haurien copiat de "una taula antiga que estava en lo Arxiu del Hospital", en la qual "se ha trobat que en dita taula estaven pintats los sis Hospitals Generals y baix de cada un son rètol [...]" . Cal dir que aquesta taula no s'ha conservat fins al dia d'avui.

Llibre de taula obert per la pàgina on s'hi representa l'Hospital de la Santa Creu.
(cliqueu)

L'altre element destacable són el conjunt de plànols i dibuixos de la Casa de Convalescència. Són en total set: una planta general, un alçat del claustre i dues façanes de mitjans del segle XVII; i dues façanes i un alçat del claustre d'època posterior, segurament mitjans o finals del XVIII.

Façana de la casa de Convalescència al carrer del Carme. Plànol del s. XVII.
(cliqueu)

Aquest llibre, tot i ser delicat, ha sortit de l'Arxiu en algunes ocasions per a formar part d'exposicions importants. En ocasió dels 600è aniversari de l'Hospital, el 2001, es va sotmetre a una profunda restauració, i se'n va restringir la seva consulta física per motius de preservació. Amb tot, la conservació dels documents no ha de ser incompatible amb la seva difusió, motiu pel qual recentment se n'ha procedit a la digitalització i publicació en línia.

Clicant la imatge de sota, podreu consultar aquesta interessantíssima peça pàgina per pàgina.

La Casa de Convalescència

La Casa de Convalescència, considerada per alguns com una de les darreres obres del modernisme català, s'aixecà entre 1922 i 1930. Tot i que el seu projecte inicial era de Lluís Domènech i Montaner, fou finalment el seu fill, Pere Domènech i Roura, qui se'n féu càrrec i l'executà a la mort d'aquell el 1923.

La Casa de Convalescència poc abans de la seva finalització.
(cliqueu per a veure-ho més gran)

Plànol del solar que l'Hospital vengué
a la Casa de Convalescència el 1920.
(cliqueu)

El projecte original de Domènech i Montaner per a la construcció dels Hospitals de la Santa Creu i de Sant Pau, de 1905, no contemplava cap espai per a la Casa de Convalescència, ja que aquesta institució creada el 1680, tot i estar vinculada a l'Hospital de la Santa Creu se'n mantenia independent. Amb el temps, diverses circumstàncies forçaren a abandonar l'ambiciós projecte original (principalment la manca de recursos econòmics per a finançar les obres) i a rebaixar-ne l'envergadura. Així, se'n simplificà l'arquitectura i s'eliminaren pavellons, cosa que deixà molt d'espai al recinte.

Això permeté destinar un solar de 100.000 pams² (3.777,86 m²) que comprà la Casa de Convalescència el 1925. Aquest es situava a l'extrem est del recinte, a la cantonada dels actuals carrers de Sant Antoni Ma. Claret i de Sant Quintí; solar que originàriament haurien d'haver ocupat els pavellons de màquines, tallers i safareigs de la ciutat hospitalària. La compra i les obres es sufragaren amb la venda de l'antiga seu de la Casa de Convalescència, l'edifici renaixentista del carrer del Carme (actualment la seu de l'Institut d'Estudis Catalans), que reportà 1.750.000 pessetes de l'època.

Inauguració de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, el 1930, per Alfons XIII
(amb bombí i bastó). Al fons, la Casa de Convalescència; a la dreta, en
primer terme, Domènech i Roura.
(cliqueu)

L'edifici, destinat a allotjar persones convalescents, tenia capacitat per a 100 residents. Comptava amb quatre plantes i soterrani, i dues ales simètriques a banda i banda d'un cos central: la d'homes, al sud, i la de dones, al nord. El soterrani allotjava els serveis com ara manteniment, calefacció i tallers i, al cos central, cambres frigorífiques i bodegues. A la planta baixa, la més àmplia perquè també s'estenia per sota les terrasses posteriors, s'hi trobaven els espais d'administració, oficines i sala de juntes a banda i banda del cos central; a cada ala, un menjador per a 50 persones i, a la part posterior, safareigs, economat i estances del personal; a l'extrem de cada ala s'hi allotjaven els convalescents amb accés directe al jardí frontal. Al primer pis, el cos central contenia la capella amb sacristia i cor, així com les galeries cobertes que donaven accés, des de l'escalinata posterior i les terrasses de cada ala, a l'escala principal que comunicava amb el vestíbul de l'entrada; a cada ala, una sala amb 24 llits i, al cos final, vestidors i banys. Al segon pis, la sala de cada ala tenia capacitat per a 26 llits, separats entre sí per petits envans, i a l'extrem, espais per a cuina, banys i altres dormitoris.

Distribució dels espais sobre l'alçat de la façana principal.
(cliqueu)

Com la resta de pavellons del recinte, l'edifici és de maó vist, però la seva decoració és més sòbria que en els pavellons modernistes. Amb tot, el remat del cos central resulta molt vistós, format per un tambor circular de finestres vidriades coronat per una cúpula de teules ceràmiques de colors i envoltat per quatre cossos quadrats més petits amb cúpules ovoïdals del mateix tipus. També destaquen a la façana l'ornamentació dels finestrals combinant maó i pedra, la galeria porxada de la planta baixa, i dues fornícules a les cantonades exteriors dels cossos extrems. Per altra banda, totes les obertures estaven decorades amb vitralls policromats reproduint els motius heràldics de la Casa de Convalescència.

A la tanca s'aprecien les armories de la Casa.
Imatge de Google Street View

El jardí de l'entrada principal està tancat per un mur de maó rematat en pedra, com a la resta del recinte. Aquest tancament es distingeix de la resta per les tres casetes de guàrdia que hi té adossades: petites edificacions quadrades de maó vist amb coberta ceràmica. Dues d'aquestes flanquegen l'accés principal, i la tercera es situa rere l'ala sud de la Casa, al mur del carrer de Sant Antoni Ma. Claret. Com a curiositat, comentarem que la decoració de la reixa de tanca també reprodueix l'escut de la Casa de Convalescència.

Escala noble de la Casa de Convalescència
abans de la restauració als anys 1990's.
(cliqueu)

A l'interior, l'espai més notable és l'escala noble, que arrenca al vestíbul i dóna accés a les terrasses posteriors del primer pis. Les columnes i els capitells són de pedra natural, els arcs i els murs són d’obra vista, i les baranes, ampits i balustrades, de pedra artificial. Murals de rajoles policromades representen, als murs del vestíbul, escenes de la fundació de la institució el segle XVII; i a l'escala, els escuts d'armes dels seus principals benefactors, de la pròpia Casa i de l'Hospital.

El model que podeu veure aquí sobre representa la Casa de Convalescència amb el seu aspecte original, si bé la seva aparença actual és molt similar (podeu clicar la imatge per a rotar el model). El seu bon estat de conservació es deu a la restauració que hi dugué a terme la Universitat Autònoma de Barcelona a finals dels 1990's. Aquesta Universitat ocupa les dependències d'aquest edifici des del 1968, i actualment acull la Fundació UAB.

Cúpules de la Casa de Convalescència a principis dels 1990's,
abans de la restauració.
(cliqueu)

La dieta nadalenca dels convalescents

Detall de les rajoles del
menjador d'homes de l'antiga
Casa de Convalescència

En aquests dies de pau i amor que s’acosten, encara que envoltats de crisi, molts de nosaltres ens asseurem per a celebrar el Nadal al voltant d’una bona taula per gaudir d’aperitius, escudelles, gall dindi, canelons i, com no, dolços i torrons, i alhora fer un parèntesis d'oblit del que ens espera l'any vinent.

Si fem un pas de dos segles i mig cap enrere, en una descripció de les racions diàries dels malats ingressats a la Casa de Convalescència per a la seva total recuperació, veurem com en dies especials com la Nativitat de Nostre Senyor se’ls obsequiava amb un àpat diferent per a la celebració; aixó si, ben diferent, però, del que gaudien els oficials que hi treballaven.

A continuació us transcrivim un fragment amb la descripció de la dieta dels convalescents tal i com apareix en una taula del segle XVIII: Estat o Pauta que expressa la Ració diària ordinària i extraordinària ... que se practica en lo corrent any 1757. Per sí sola ja és prou eloqüent.

Taula de fusta on es regulen les pautes de la dieta dels convalescents,
conservada a l'Arxiu Històric de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
(cliqueu per a veure'l més gran)

Convalescents
Als convalescents se'ls considera diàriament entre 4, una lliura de carn, 2 meitadelles de vi (5), 12 unces de pa a cada un, i al dematí una sopa [...] composta de dues unces de [...] escudella; amb lo caldo se'ls dóna un dia fideus i altre sèmola, amb esta regla: a 10 convalescents 11 unces de fideus, i a deu convalescents 9 unces de sèmola, i per lo plat amb la carn, tant al dinar com al sopar, per cada un mitja de fideus o mitja d'arròs; i al vespre, segons lo temps se'ls varia amb fruites verdes, o seques, com són peres, prunes, cascavellics[*], prunons, etc. però no se'ls dóna res amb lo caldo.

Extraordinari d'Estos
En los dies de Sant Pau i Nadal se dóna a cada convalescent per dinar un quarto de [gallina?] o capó, i un platet de [...], 9 unces de pa i amb estos [...] respecte a que lo aliment seria excessiu, tantsolament se'ls considera entre 7, 1 lliura de carn, que les dues parts d'ella se'ls guarda per sopar, i en esta un platet de bledes o enciam cuit amb sucre a més [...]
[... se]gueixen a la nativitat de N. Senyor Jesucrist, se considera a cada (7) quatre Convalescents 1 lliura i una unça de carn, perquè se'ls fa d'esta amb algunes fruites com sobre està dit (principi) per dinar, i en est 3 unces més de pa; i al sopar, a més del caldo i la carn se'ls dóna verdures cuites amb sucre, però no més pa, i mai tenen augment de vi.

Us desitgem a tots un molt bon Nadal i un feliç any nou!

Pilar Salmerón i Miquel Terreu

Les armes de la Casa de Convalescència

La fundació de la Casa de Convalescència no va ser un acte únic, sinó fruit d'un procés on fou clau la participació de tot un seguit de benefactors. Com en el cas de l'Hospital, veurem que el seu escut també reflecteix aquesta gènesi.

La idea d'establir un espai de convalescència per a l'Hospital de la Santa Creu es remunta al 1622, quan el bisbe de Barcelona engegà una campanya de captació de donatius per a la seva construcció. Aquell mateix any moria Lucrècia de Gualba, senyora del castell i terme de Montnegre, llegant les seves riqueses per a obres pies; els seus marmessors en farien donació el 1629 per a la Casa de Convalescència, la qual cosa permeté iniciar-ne les obres.

Els treballs es paralitzaren degut a un incendi el 1638, i no es reiniciaren fins el 1646, gràcies a l'important llegat de Pau Ferran. Aquest ric mercader féu testament de tots els seus béns a favor de la Casa de Convalescència, a condició que fos administrada independentment de l'Hospital de la Santa Creu, i per uns administradors que ell mateix designà.

Encara dues benefactores més deixaren els seus béns per a ajudar els convalescents, abans que es culminés la construcció de la Casa de Convalescència: foren Victòria Astor el 1650 i Elena Soler el 1654. L'any següent, els administradors de l'Hospital i de la Casa establiren un acord per a completar-ne la construcció, que s'acabà el 1680 gràcies encara als fons llegats per Ferran.

Les armes que adoptaria la Casa de Convalescència com a pròpies presenten la següent descripció:

"Escut quarterat: al 1r. i al 4t., truncat: al 1r., de gules[*], un mont floronat[*] d'or; i al 2n., d'argent, un mont de tres cims de sable; al 2n. i al 3r., d'atzur, un sol d'or sobremuntat de tres estrelles d'or en faixa[*]. Escussó[*] sobre el tot d'or, una banda[*] de gules carregada de tres ferradures d'argent; la bordura[*] componada d'argent i de sable. El cap, partit: al 1r., de gules, una creu patent[*] d'argent; i al 2n., quarterat: al 1r i al 4t, d'argent, una creu plena de gules; i al 2n i al 3r, d'or, 4 pals[*] de gules"

El Llibre que conté tot lo Principi del Hospital General de Sancta Creu i de la convalesèntia, també conegut com "Llibre de Taula", de l'any 1674 -per tant, 6 anys abans que es completés la construcció de la Casa- és la primera font on apareix aquest escut (amb petites diferències). A més, també ens n'ofereix una explicació  en forma de dècima:

"Per sas Armas aclamat
És Il·lustre lo Capítol
Y alcança lo mateix títol
Per sas Armas la Ciutat
Ab las suas han deixat
Astor, Soler, Pau Ferran
Y Gualba fama molt gran
Luego té esta Casa bella
Eixos timbres ja que en ella
Las ditas Armas estan."

Les primeres armes citades, les del Capítol i de la Ciutat, son naturalment les del mateix Hospital. Però l'element més important de l'escut és una combinació dels senyals heràldics dels seus benefactors, les armes dels quals també estan documentades al Llibre de Taula. Avui dia es poden contemplar als mosaics de rajola ceràmica que decoren l'escala principal de la Casa de Convalescència, que es construí als anys 1920 al recinte modernista.

Escuts dels benefactors de la Casa de Convalescència: Ferran, Gualba, Astor i Soler.

Pau Ferran: "d'or[*], una banda[*] de gules carregada de tres ferradures d'argent en banda; la bordura[*] componada d'argent i de sable".
(Cal dir que en versions més antigues trobem altres esmalts segons la font, i en alguns casos fins i tot la banda apareix convertida en barra[*])

Lucrècia Gualba: "truncat: al 1r., de gules[*], un mont floronat[*] d'or; i al 2n., d'argent, un mont de tres cims de sable".

Victòria Astor: "d'atzur[*]; al cap, tres estrelles d'or en faixa[*]".
(En algunes representacions, les estrelles no són d'or sinó d'argent)

Elena Soler: "d'atzur, un sol d'or".

Escut d'armes tal i com
apareix al Llibre de Taula.

Excepte per Gualba, la resta de blasonaments són armes parlants[*]: ferradures (per Ferran), astres (Astor) i un sol (Soler). Això, però, no ens ha de fer pensar que es tracti d'armes fictícies o atribucions posteriors, com en el cas dels Antics Hospitals, ja que, com hem dit, aquests blasonaments ja apareixen documentats al Llibre de Taula anys abans de completar-se la construcció de la Casa de Convalescència, i només 20 anys després de la mort d'Elena Soler.

En aquesta entrada presentem l'escut en la forma en què s'acabà consolidant definitivament. Cal dir que l'escut que apareix al Llibre de Taula no té la mateixa disposició, i de fet podríem trobar-ne altres versions segons la font, però sempre amb els mateixos elements: d'una banda, les armes de l'Hospital; i de l'altra, les armes dels quatre benefactors en un precís ordre de prelació donat per la importància de les seves contribucions: Ferran per sobre de tot, Gualba en segon lloc, i finalment Astor i Soler compartint camper[*] (de fet, eren cunyades). La presència de l'escut de l'Hospital s'explica per l'acord del 1655 entre aquest i els administradors de la Casa, i que permeté completar-ne les obres.

Cal dir que aquest escut heràldic, si bé no és tan conegut ni ha tingut tant predicament com el de l'Hospital de la Santa Creu, es va mantenir vigent com a mínim fins els anys 1920, quan quedà fixat als mosaics ceràmics de l'escala principal de la nova Casa de Convalescència, juntament amb els dels seus benefactors. Encara avui dia s'hi poden contemplar, si bé la institució com a ens independent desaparegué absorbida per l'Hospital el 1994.

La Casa de Convalescència, 1680-1994

Escut d'armes de la Casa de
Convalescència, tal i com
apareix al Llibre de Taula (1674).

La Casa de Convalescència neix com a institució, gràcies als llegats de Lucrècia Gualba, Pau Ferran, Elena Soler i Victòria Astor. Però encara que els benefactors eren tres dames i un cavaller, va ser aquest últim el més influent en la seva creació.

Segons les cròniques, Pau Ferran era un home de negocis molt ric, que comerciava amb Amèrica enviant vaixells per recollir tota mena de mercaderies. Un dia rep la notícia que aquests havien naufragat amb la totalitat de la càrrega. Enfonsat en la misèria, és abandonat per amics i familiars que no es volen fer càrrec d’ell quan cau malalt i es ingressat a l'Hospital de la Santa Creu. Una vegada guarit i sense força per treballar, no va tenir més opció que viure de la caritat pública. Durant molt de temps se'l va veure a la porta de l'Església de Santa Maria del Mar, potser perquè, a causa de la proximitat del mar, tenia l'esperança de veure aparèixer de nou els seus vaixells. Un dia, mentre es trobava al seu lloc de costum, va rebre la notícia que allò que tant desitjava s'havia fet realitat, i que els causants de la seva desgràcia estaven amarrats a bon port. No cal dir que es va tornar a fer ric i, com no, els qui li havien donat l'esquena volien retornar a la seva amistat; però llavors ell s'hi va negar, i va llegar la seva fortuna per a la construcció de la Casa de Convalescència.

Pati de l'antiga Casa de Convalescència,
actualment seu de l'Institut d'Estudis Catalans

Pau Ferran.

El que sí sabem del cert pel Llibre de Taula, custodiat a l'Arxiu Històric de l'Hospital, és que fou batejat a la vila de Tàrrega, que va ser Administrador de l'Hospital el 1631, i que fou nomenat cavaller el 1638. Coneixedor de les necessitats de l'Hospital, a la seva mort l'any 1649 deixà als "pobres malalts convalescents", gairebé tota la seva fortuna, però amb la condició que fos per a la construcció de la Casa de Convalescència, i nomenà administradors a perpetuïtat: el Prior i el mercader de l'Hospital de la Santa Creu, el prior del monestir de Nostra Senyora del Carme i l'obrer ciutadà de l'església de Santa Maria del Mar. La nova Casa va ser inaugurada el 24 de gener de 1680.

Quan l'Hospital de la Santa Creu es va convertir en l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, la Casa de Convalescència va ser també traslladada al nou conjunt modernista, on va ocupar un edifici independent obra del fill de Lluís Domènech i Montaner, Pere, que va ser inaugurat el 1930 pel rei Alfons XIII el mateix dia que l’Hospital. Durant molts anys va continuar amb la seva missió fins al 1969, quan a la seva ala esquerra s'hi van instal·lar la Facultat de Ciències, l'Institut de Ciències de l'Educació i el Rectorat de la Universitat, i la resta va ser ocupada per diferents serveis de l'Hospital. El 21 d’abril de 1994, la Casa de Convalescència i l'Hospital van procedir a la seva fusió mitjançant l’absorció de la primera pel segon, i l’any 1998 l'Hospital va atorgar la seva cessió d'ús a la Universitat Autònoma de Barcelona. En el vell edifici del carrer del Carme es troba la seu de l'Institut d’Estudis Catalans.

Façana de l'actual Casa de Convalescència, al xamfrà dels
carrers de Sant Quintí i de Sant Antoni Maria Claret.

Vegeu també:
Les armes de la Casa de Convalescència
La dieta nadalenca dels convalescents