Cerca al bloc

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Expòsits. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Expòsits. Mostrar tots els missatges

10 de novembre del 2017

Primeres sèries digitalitzades de l'Arxiu Històric

Des de fa unes setmanes ja és possible consultar en línia alguna de la documentació de l'Arxiu Històric. Es tracta de les sèries històriques de Privilegis reials, documents papals i particulars (1219-1923) i d'Expòsits i dides (1407-1861); així com del subfons de la Casa del Teatre (1526-1981), imprescindible per a l'estudi de les arts escèniques a Catalunya.

La publicació en línia d'aquests continguts (més de 52.000 pàgines digitalitzades) són la culminació de més de tres anys de feina en el marc del projecte BCN Open Challenge, una iniciativa de l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) per a la digitalització i la publicació en línia de documentació dels museus i arxius de la ciutat. La digitalització ha anat acompanyada d'un acurat procés de descripció dels documents seguint els estàndards arxivístics que marca el Consell Internacional d'Arxius (CIA/ICA).

Tant les descripcions com les digitalitzacions es troben disponibles a la plataforma AtoM ("Access to Memory"), una aplicació web basada en estàndards internacionals, que permet navegar per les descripcions arxivístiques de la documentació, fer cerques per paraules, i visualitzar els documents digitalitzats.

(cliqueu per a accedir a la plataforma AtoM de l'Arxiu Històric)

La sèrie Privilegis reials, documents papals i particulars (218 documents en total) aplega les concessions fetes per les autoritats reials o papals a favor de l'Hospital per a afavorir-ne el sosteniment. Entre aquests documents podem trobar-hi reconeixements de drets, exempcions de determinades obligacions per als oficials de la casa, salvaguardes i altres privilegis, la major part en forma de pergamí. Per exemple, el privilegi d'edificar a favor de l'Hospital atorgat per Martí l'Humà o el guiatge del papa Honori III al canonge Colom, fundador de l'antic Hospital del seu nom.

De la sèrie Expòsits i dides (135 documents) destaquen sobretot els llibres de registre dels expòsits recollits per l'Hospital des el segle XV, alguns dels quals, com el llibre 4t, conserven les notes i els objectes amb què foren trobats els infants (vegeu-ne un inventari en aquesta entrada). També s'hi inclouen els comptes de pagament a les dides que l'Hospital llogava per a criar-los, com aquests del segle XVIII.

El subfons de la Casa del Teatre (877 documents) consisteix en la documentació derivada de la gestió del Teatre de la Santa Creu, creat a partir del privilegi de les comèdies concedit per Felip II el 1587. Hi trobarem, entre d'altres, documentació sobre l'adquisició de terrenys i les obres de construcció, com uns capítols signats amb el metre de cases de finals del segle XVI. Però naturalment, el que més hi abunda és la documentació relativa a les representacions, i que permet resseguir força bé quin tipus de representacions es feien a la Barcelona dels segles XVIII i XIX (per exemple, un llibre d'entrades, o aquest llistat de comèdies representades).

Aquest recurs s'afegeix al catàleg del fons de l'antic Hospital de la Santa Creu, que reuneix en un únic instrument de descripció els documents del fons repartits entre aquest Arxiu Històric i la Biblioteca de Catalunya. Ambdues eines són consultables des de la pàgina del fons de l'Arxiu Històric.

27 de novembre del 2015

Els objectes dels infants expòsits de l'Hospital (i II): Inventari

En una entrada anterior fèiem una exposició sumària del sistema de gestió documental adoptat a l'Hospital de la Santa Creu durant el segle XV per fer el seguiment dels infants expòsits que hi ingressaven o eren lliurats a dida. Molts nens hi arribaven amb el corresponent albarà i/o amb objectes –roba, medalles, ornaments diversos (joies de poc valor, cintes, etc.)– que tenien, generalment, una funció identificadora.

En aquesta entrada, continuació i cloenda de l'anterior, publiquem l'inventari dels objectes dels expòsits de l'Hospital que s'han conservat fins als nostres dies a l'AHSCP. Formen una col·lecció excepcional, de gran valor per la seva antiguitat i pel fet que, en alguns casos, es poden contrastar amb el dossier sobre l'infant amb què van entrar a l'Hospital. Cada fitxa de l'inventari conté una descripció breu de l'objecte, la identificació –quan és possible– del nen que el duia, basada en els assentaments dels llibres d'expòsits de l'AHSCP, i la signatura arxivística del volum on es conserva. Cliqueu-ne les imatges per a ampliar-les.

[1] 
Objecte: Mitja medalla amb l'anagrama del nom de Jesús (JHS), lligada amb fil groc i blau verdós, amb dos fragments de fil vermell i groc entreteixit. 
Infant: No identificat. S'havia relacionat amb l'assentament d'Agnès de Vallterra (f. XV), sense cap fonament. Alguns nens de l'Hospital duen fils i cordons de colors, per exemple, al mateix llibre: Francesc Joan ("porta en la orella I filet vermell", f. LVI) o Margarida Brígida ("Margarida Bregida [...] porta al bras esquerra aquest cordonet blanch e vermell", f. CXXXXV); al llibre 4: Galceran Joan duu un fil blau lligat al dit del peu (f. CLXVIIv).
Localització: AHSCP Vol. II. Inv. 7. Expòsits, llibre 3.

[2] 
Objecte: Collaret metàl·lic amb medalla amb l'anagrama JHS. 
Infant: Tristany del Collar. És probablement el mateix escrivà de ració qui li assigna el nom de l'objecte per tal de distingir-lo d'altres Tristanys. Apareix, però, com a "Tristany de Jesús" en la certificació de la seva mort, emesa el 18 de setembre de 1428 per Joan de Fàbrega o Safàbrega, vicari d'Olesa de Montserrat, vila on el nen havia mort el març d'aquest any, mentre l'alletava Maria, la dona de Francesc Elies. La certificació original en llatí es conserva al mateix volum.
Descripció: "Tristany del Collar: Dimecres gran matí, Iª ora passada mijanit, a XX de agost any MCCCCXXVII, fon posat lo dit infant a la porta de l'Espital, dins una sanalla vella de palma ab I forat al sòl, en lo qual havia cosit un tros de cuyr. Havia dins en la sanalla un poch de palla e una camiseta, telebants de li entre grans e pochs VIII, e un pedàs de lana negra apedessat e Iª coteta blava e I alberà ligat an l'ansa de la senalla ab seda vert qui contenia: 'Jesús. Aquest infant és batejat e ha nom Tristany. Plàcie-us que haja bon recapte car bé·n serets satisfets e de Déu que n'aurets bon gardó'. Porta vestit Iª gonelleta escura e I salvacors burell e Iª camiseta e gambux e capsó e Iª faxa escura de molada"; al marge: "En l'ansa de la sanalla havia ligat I tros de corda de cànem" (f. LXXVI). Només es fa menció de l'objecte a la rúbrica.
Localització: AHSCP Vol. II. Inv. 7. Expòsits, llibre 3. 

[3] 
Objecte: Medalla amb l'anagrama JHS, lligada amb un cordill beige.
Infant: Joan de la Candela.
Descripció: "Johan de la Candela: Divenres, a VII de noembre any MCCCCXXVII, a les VIII ores passat migjorn, per n'Agostí e per la sua sarda, lo qual està devant lo Pedró, fon portat lo dit infant a l'Espital. E porta Iª faxa blava e II trosells de drap de li en què havia ben XX pedassons. Porta vestit lo dit infant Iª cota de beguinat, mànaga ab colzera e II cosets, la I de baguinat e l'altre morat, telebant de cadins blanchs nou, I capsó, gambuigs folrats II, I bavosay. Porta Iª correja nova de cuyr e porta lo dit senyal de Jesús al coll ab I fil" (f. LXXXXVII).
Localització: AHSCP Vol. II. Inv. 7. Expòsits, llibre 3. 

[4]
Objecte: Mig croat lligat amb un cordó beige.
Infant: Isabel Paciana. 
Descripció: "Isabel Paciana: Dimarts, a VIIIIº de març any MCCCCXXVIII, entre VIII e VIIIIº ores passat migjorn, fou posada la dita infanta a la porta de l'Espital dins Iª gran sanalla nova de palma, àbil a portar carn o peix, e no havia en la sanalla negunes robes sinó I alberà de pergamí de la tenor següent: 'Ha nom Hisabel'. Porta lo dit infant II gambuigs esquinsats e I capsó vell brodat de seda blava e vermella, dos telebants de cadins nous, I blanch, altre vermell, Iª tovallola esquinsada per faxa, en la qual havia cusit la meytat de mig croat" (f. CXXXI). La moneda es devia separar en algun moment de la faixa. 
Localització: AHSCP Vol. II. Inv. 7. Expòsits, llibre 3. 

[5] 
Objecte: Mig diner lligat amb un cordill beige. 
Infant (1): Jaume Oliver. 
Descripció: "Jaumet Holiver: Dijous, a XVI de setembre any MCCCCXXVIII, entre VIIIIº e X ores passat migjorn, fou posat lo dit infant a la porta de l'Espital dins Iª sanalla vella de palma, sullada de ploma, en la qual havia telebants de li grans ab pochs VI, gambuig I, bavosays I, mocadors II, capsó I, benes II, tot ligat en I trossell, telebants de lana II negres, I blanch, I blau. Porta vestit I salvacors blanch ab punyets vermells, I telebant blau, II telebants de li, I gambuig dolent e I estrenyacap dolent, senyt ab Iª bena de li. Portava al coll lo mig diner ab lo cordó. Porta I alberà de la tenor següent: 'Molt honorable mossèn, prech-vos que tingau per recomenat aquest infant. E dehim-vos que l'infant no cal batejar, que ja és cristià e ha nom Jaumet Holiver. Prech-vos, mossèn, que haja bon recapte, car vendrà qui·l demenarà, satisfer-vos à axí com volrets'" (f. CLXXV).
També s'ha identificat amb:
Infant (2): Berenguer Manolí. 
Descripció: "Berenguer Manolí: Dichmenja, a XI de abril any MCCCCXXVIII, a XI ores passat migjorn, fou posat lo dit infant a la porta de l'Espital dins una sanalla vella de palma ab Iª ansa, en la qual havia I pedàs burell qui era estat falda de gonella e I altre pedàs vermell. Porta en Iª anellata del punyet aquest mig diner e un alberà de la tenor següent: 'Barenguer Manolí. Dau-li bon recapte, que bé us serà satisfet'. Porta vestit I gonelló blanch ab punyet blaus ab anelletes ab vellut als puys, I tros de drap de li per faxa, tres telebants, un blanch, I negre, altre vert, e I salvacors negre, telebant de li I, gambuigs III e II benes per estrenyacap" (f. CXXXVII).
Localització: AHSCP Vol. II. Inv. 7. Expòsits, llibre 3. 

[6]
Objecte: Mitja moneda lligada amb un cordó blau. 
Infant: Eulàlia Miquela.
Descripció: "Eulàlia Miquela: Divenres, a VII de maig any MCCCCXXVIII, a les X ores passat migjorn, fou posada la dita infanta a la porta de l'Espital dins una sanalla vella de palma ab Iª ansa, en la qual havia mija gonella escura pedàs e I pedàs de gonell per la bassa, telebants de li dolents VIII, gambuigs IIII dolents e I bavosay. Porta vestit una cota burella e mànaga ab colzera, I salvacors escur ab punyets vermells, telebants de li II, telebants de lana II escurs, camisa I, gambuigs II, una faxa de li e senyida sobra la cota ab I capsó, e an la sanalla I alberà cosit de la tenor següent: 'Honrats senyors, aquesta infanta s'és posada así per ço com son pare no és en aquesta terra e sa mare no·l gosa nodrir. Per què us pregam que haja bon recapte, que quant son pare sia vengut, ell vos ferà la rahó de so que us sia tengut. Sapiau que la infanta à nom Aulària e té mig diner d'argent per senyal. Prech-vos que haja bon recapta e que tingau a prop lo senyal. A VII de maig any MCCCCXXVIII'. Jo li he posat lo cocnom" (f. CXXXXV).
Localització: AHSCP Vol. II. Inv. 7. Expòsits, llibre 3. 

[7]
Objecte: Cimolsa –cap de peça dels draps de llana– i cordó de fils vermells i grocs. 
Infant: No identificat. Cf. núm. [1].
Localització: AHSCP Vol. II. Inv. 7. Expòsits, llibre 4. 

[8]
Objecte: Medalla amb l'anagrama JHS, lligada amb un cordó trenat de fil beige, taronja i verd.
Infant: No identificat. Podria ser el Nicolau deixat a la porta de l'Hospital el 14 d'octubre de 1435. Segons l'assentament, mutilat, duia alguna cosa al coll: "Nicholau: [...] Ítem porta al coll [...] que té ligat al coll [...]" (f. XXIII). 
Localització: AHSCP Vol. II. Inv. 7. Expòsits, llibre 4. 

[9]
Objecte: Enfilall de grans o paternòsters de color blau (un), corall (dos) i groc (cinc).
Infant: No identificat. Als llibres 3 i 4 actuals apareixen diverses referències a paternòsters. A tall d'exemple, hi ha el que duia Angelina, força semblant al conservat: "Angelina: A XV de juny any MCCCCXXXVIII, ora de nit antre IX e X oras, fon lançada al portal major de l'Hospital ab una sanalla gran da palma, en què havia palla. E és venguda ab les robes sagüents: primo I talebant blau de drap de lana e I drap de li anvolcada e I cosset burell sotil ab punyets de burell mesclat bons, ab punyetons de satí vert, e I gonell burell sotil e Iª camisa sotil e I gambuix sotil ab I capsonet. E portava al coll III grans de paternostre blaus e IIs de coral e I gran de lambre gros ascur [?] an un cordó de fill morat; e porta una faxa blancha en què astave cosit un albarà; havia axí mateix a la una nança de la dita sanalla un tros de cimolça burella cenrosa, ligada a la dita sanalla, de qualques dos palms. És l'albarà de la tenor següent: 'Sényer, sapiau que aquesta infanta és batejada, à nom Angelina e prech-vos que haja bon recapte'" (f. CLXXIII). D'un que tenia forma de collaret es diu: "és aquest collaret en la cuberta d'aquest libre"; el duia Antònia Beneta: "porta ligat al coll I collaret de patrenostres menuts de corall e de negres ab un tros de flocadura muronada verts e blanchs" (ll. 4, f. CLXX).
Localització: AHSCP Vol. II. Inv. 7. Expòsits, llibre 4. 

[10] 
Objecte: Gra de "seques amors" –probablement, el fruit del sicòmor– lligat amb un cordill a l'albarà.
Infant: Pere, àlies Ninou. 
Descripció: "Pere, àlies Ninou: Dimarts, a nit entra IX e X oras que comtàvem XXX de deembre any MCCCCXXXVIIIIº, fon lançat al portal major del Spital ab una sanalla nova de palma, tellade la un tros de la vora ab coltell. Porta la roba següent, en què era anvolcat ab II draps vermells nous e I scur, e vestit ab I cosset de burell scur ab los punyets scurs e punyatons de saya violada, fexat ab una faxa de cap de drap violat e III draps de lli e Iª coteta scura molt sotil dins la sanalla. E porta un alberà de la tenor següent (lo fill qui·s té ab l'alberà en què ha I gra de seques amors tenia ligat en la cama dreta): 'Aquest infant, qui és crestià, és appellat Pere. Sia de vostre mersè haje bon recapte. Ell és de persona per la qual serà bé satisfet a l'Hospital general de la Santa Creu de Barcelona'" (f. CCVIII). L'albarà original s'ha conservat.
Localització: AHSCP Vol. II. Inv. 7. Expòsits, llibre 4. 

[11] 
Objecte: Tros de setí verd lligat amb una tira de cuir.
Infant: Margarida. 
Descripció: "Margarida: Dijous, a XV del mes de janer any MCCCCXXXVIIII, fou posat la dita infanta entra VII o VIII ores de nit, al portal major de l'Hospital ab una sanalla nova. Porta envolcat II bolcays burells e I blau e I lansolet e un gambuix, qui stava dins la sanala ab flocadura blanque e I strenyacap fexat ab una bena de drap de lli e III draps de lli e un gambuxet que tenia al cap, abrigat ab un gramalló de mollade sotil, ab un alberà qui estava al pits, entra la faxa; és de la tenor següent: 'Aquesta infanta és nada vuy, que és dijous, vespra de sant Honorat, e no és crestiana. Volen que haga nom Margarida, sia bategade e haja bon recapte que, si viu, bé seran pagats aquells qui traballat hi auran. Porta per senyal en la cama dreta, prop lo peu, una tireta de cuyro vermell ab un tros de satí vert. E la sanalla és nova'" (f. CCXVIII). L'albarà s'ha conservat.
Localització: AHSCP Vol. II. Inv. 7. Expòsits, llibre 4. 

[12] 
Objecte: Enfilall de grans o paternòsters de color negre (un), corall (dos), blanc (tres) i marró (vuit).
Infant: Eulàlia, àlies Beneta.
Descripció: "Aulària, àlies Beneta: Diluns anit, ora de IX o X ores, que comtàvem XVIIII de mes janer any MCCCCXXXVIIII, fon lançada la dita Eulària al po[r]tal major del dit Hospital ab una sanalla de palma vella. E porta vestit I cosset burell ab punyets negres e cota burella e Iª coteta scura meys de mànegues, envolcada ab I talebant burell, altra scur, fexade ab una faxa blancha d'egulla e I gambuix de drap de li que portava al cap ab I veta negra al front, e dins la dita sanalla I albergó negra ab collar roblagat, vorat de cendat vermell, II telabants blaus sotils, altra gambuix e capsonet per filat de fill alminat [?], II bevesays e III o IIII telabants de drap de lli. E porta un alberà qui era dins la senalla, e porta al bras dret I fill de paternostres per nombre XII de negres e II grans de coral e III de blanchs, enfilats en fil blanch. 'Honrats senyors, aquesta infanta és crestiana e à nom Aulària. À III mesos e V jorns que és nada. Dats-li bon recapte a honor de Déu, que totes les massions vos seran satisfetes, e metau per scrit la jornada'" (f. CCXX). L'albarà es conserva. Sembla que s'han perdut alguns grans.
Localització: AHSCP Vol. II. Inv. 7. Expòsits, llibre 4. 

[13] 
Objecte: Cimolsa de fils beige i verds. 
Infant: Margarida Antònia. 
Descripció: "Margarida Anthònia: Digmenge anit, entra VIIII e X ores, que comtàvem XXVIIII del mes de març any MCCCCXXXVIIII, fon lançada la dita Marguelida al portal major del dit Hospital ab una sanalla gran de palma vella, foradada al sòl, ab les robes següents: vestida ab I cosset vert clar, envolcada ab I telabant negra, altra blau, sotils, albergó de fustani vergat ab trepas de drap blanc, faxat ab una faxa d'agulla blanqua, als caps cosits troços de cimolces verdes, sinyit ab un tros de simolsa cenrosa; portava al cap I gambuix e capçó ab randa tot d'or e de ceda verda; e dins la dita sanalla III draps de lli e I gambuxet tot blanch, ab un alberà que portava fermat devant en l'albergó, de la tenor següent: 'Aquesta infanta ha nom Margalida'. E a la nança de la dita sanalla ha una palma ligada, e ab lo dit alberà havia una creu de palma" (f. CCXXVIIv). L'albarà s'ha conservat. La identificació és hipotètica. 
Localització: AHSCP Vol. II. Inv. 7. Expòsits, llibre 4. 

[14]
Objecte: Gra verd de paternòster, lligat amb un fil blanc a l'albarà. 
Infant: Miquel Antoni. 
Descripció: "Miquel Anthoni: Dimecres anit, a XXVIIII del mes de abril any MCCCCXXXVIIII, entra X e onsa oras, fou lançat al portal major de l'Hospital dins una sanalla petita nova. E porta envolcat II draps de lli e II de llana nous, faxat ab una tovallola prima de lli, fronzida al cap, I gambuix, III talebants de lli, una faxa al sòl de la sanalla, la qual és de cap de drap burell, tota arnada, e portava al pits, sobra la dita tovallola, cosit un alberà de la tenor següent, en lo qual stava ligat ab fil negra I gra de paternostre vert. 'Jesús. Aquest infant és stat batejat tan solament dins casa, ab cuyta. Plàcie-us de fer-lo portà a la sglésia e que haja nom Miquel Anthoni'" (f. CCXXXI). L'albarà s'ha conservat. El fil ha estat substituït en una època posterior.
Localització: AHSCP Vol. II. Inv. 7. Expòsits, llibre 4. 

[15] 
Objecte: Tira de cuir lligada amb l'albarà.
Infant: Pere Bartomeu. 
Descripció: "Pere Barthomeu: Dijous anit, entra X e XI oras, que comtàvem XXX del mes d'abril any MCCCCXXXVIIII, fon lançat lo dit Pere Barthomeu al portal major del dit Hospital ab Iª gran sanalla de portar peix nou, e portave vestit II cossets sotils, la un ab mànegues, l'altre sens mànagues, ab punyetons de xemallot violat, ab una tireta o tros de direta en cascun puyet, I drap scur sotil, fexat ab una faxa groga de cap de drap; e portava sobre tot vestit una clotxa verda trepada grogas e del mateix drap; e dins la dita sanalla havia I cosset burell ab mànagues vermells sotils, III padaços scurs, unes faldes de camissa de dona, I gambuix e camiseta sotil, ab un alberà de la tenor següent, qui estava ligat a la nança de la dita sanalla ab una tireta: 'L'any MCCCCXX[X]VIIII, al derrer jorn d'abril, portaren un infant mascla crestian qui à nom Pera Barthomeu. Dau-ly bon recapte, de bona gent és, mes-vos per senyal una tireta" (f. CCXXXIIv). L'albarà s'ha conservat.
Localització: AHSCP Vol. II. Inv. 7. Expòsits, llibre 4. 

Maria Toldrà

31 de juliol del 2015

Els objectes dels infants expòsits de l'Hospital (I)

Albarà amb el qual fou trobada una nena anomenada
Isabel, la matinada del 3 de novembre del 1426.
A l’antic arxiu de l'Hospital de la Santa Creu es documenten diferents sistemes de registre i identificació dels infants acollits per la institució per tal de dur el control d’aquests nens que, en el moment de ser abandonats o “gitats” a la porta de l’Hospital, entraven en una xarxa d’assistència estesa pel territori a través de l’assignació de dides, la col·locació com a aprenents d’un ofici o criats o, fins i tot, la restitució als pares. 

Entre els anys 1426 i 1439, dates extremes dels actuals llibres 3 i 4 d’infants expòsits de l’Arxiu Històric de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (AHSCP) que ens ocuparan, la forma habitual de dur el control dels nens passa per un sistema documental que té com a centre els llibres de registre, dels quals s’han conservat escassos testimonis per als primers temps de l’Hospital. Per al segle XV són en total quatre llibres de registre d’entrades (AHSCP Expòsits, llibres 2-5), un d’afermaments o col·locació dels nens com a aprenents, criats i serventes durant la primera meitat de segle (BC AH 696), a més d’una rúbrica d’infants d’un llibre de 1498 no conservat (BC AH 1004). Les tipologies varien i se sobreposen al llarg dels anys: el llibre 2, per exemple, de 1412-1413, és un registre de dides i d’alletament d’infants, que remet a un “libre dels infants gitats qui s’apelle libre gros o mayor” i a un “libre menor o de les pagues”; 3 i 4 són registres d’entrada i alhora de dides, com veurem. En tot cas, constitueixen una mínima part de la documentació administrativa –protocols notarials a banda– generada pel sistema d’assistència hospitalària als nens abandonats al segle XV. De les anotacions dels registres es dedueix que a mitjan segle ja existien uns tretze llibres d’expòsits, a més d’un altre sobre els restituïts als seus pares. El responsable de dur aquest control documental era l’escrivà de ració. Les Ordinacions de l’Hospital de 1417 ja contemplen les seves obligacions al respecte als capítols sobre la “dona qui ha càrrech dels infants” i sobre el mateix escrivà. Als llibres 3 i 4 fan acte de presència personatges que ocuparen el càrrec durant la tercera i la quarta dècades del XV i deixaren observacions en primera persona als registres: Francesc de Casesnoves, Miquel ses Blades o es Blada, Gabriel Bofill, Galceran Sabater i Joan Cerdà. 

Fragment de l'Offici de scrivà de ració a les Ordinacions de 1417.
(cliqueu per a veure-ho més gran)

En el cas dels llibres 3 i 4 d’expòsits ens trobem davant de registres d’entrada i de lliurament a dides, amb la comptabilitat corresponent i el seguiment de la trajectòria posterior dels nens. S’estructuren per dossiers personals que s’actualitzen, en un ordre cronològic d’entrada no sempre respectat. En línies generals, un dossier consta de tres parts: registre d’entrada, alletament amb dides, restitució / mort del nen. El nom funciona com a identificador del dossier. Generalment ve indicat als albarans, bé per donar fe del bateig, bé per manifestar alguna preferència sobre el nom que aquell ha de rebre a les aigües baptismals, a la mateixa església de l’Hospital i amb oficials i protectors d’aquest com a padrins. A banda del santoral, s’hi manifesten les modes literàries del moment: llibres de cavalleries (Lançalot, Tristany, Leonís) i algun clàssic (la Diana d’un albarà transformada en Digna per error de transcripció o per cristianització; ll. 3, f. CLVII). Per tal d’evitar la reiteració de noms comuns (Pere, Joan, Caterina...), l’escrivà afegeix un segon nom (“cognom”) que distingeix la criatura i en facilita la localització al llibre o a l’índex, quan n’hi ha; fa referència a una festa religiosa del dia d’entrada o propera (Pere Ninou, és a dir, Cap d’Any, ingressa un 30 de desembre), a un objecte que duu el nen (Tristany del Collar, Simó de la Pinya), etc. El registre d’entrada pròpiament dit inclou nom, data d’ingrés i, si es coneixen, les circumstàncies de l’abandonament, amb descripció detallada de la roba i els objectes amb què arriba el nen. Són dades que faciliten la cadena de custòdia: constitueixen una garantia per a l’infant, però també per a l’Hospital, tant per a la correcta gestió econòmica i supervisió del sistema assistencial com davant de reclamacions, presumptes estafes (per ex., falses dides), investigació de responsabilitats criminals en la mort d’un nen, constitució del dot de les expòsites, exempció del dret de mestria dels aprenents, consultes diverses (per ex., obtenció de certificats), etc.

Albarà d'un infant anomenat Lançalot (1438).
(cliqueu)

El control documental dels expòsits, però, ha començat abans de l’abandonament, amb l’albarà que sovint es lliura amb aquests. Conté dades bàsiques (nom, celebració o no del bateig), però també promeses de recuperar el nen i recompensar-ne la manutenció. Això implica l’ús de sistemes de reconeixement: albarans partits per A.B.C., “senyals” diversos (lletres, símbols, objectes). La redacció de l’albarà revela diferents graus d’alfabetització i nivell cultural; hi ha qui escriu simplement el nom, però també s’hi troben relats més o menys extensos, fins i tot dramàtics, on s’observen tipus de scripta més professionals, no sempre obra de tercers. S’han conservat força albarans entre els folis dels llibres, fins i tot quan l’escrivà ha fet el que se n’esperava, és a dir, copiar-los al registre, tal com es recorda al que duia la nena Violant Octubre: “sien escrits los senyals per lo escrivà de ració e sia estojat lo present alberà” (ll. 3, f. CLXXXIII). També es produeix fora de l’Hospital un tipus de document essencial per al dossier: la notificació de la mort, emesa per una autoritat del lloc on el nen estava a dida en el moment de morir; sol ser el rector qui escriu al prior, a l’escrivà, als administradors o a la dona responsable dels infants de l’Hospital per donar-los la notícia, amb la descripció de les circumstàncies i els testimonis de la mort o els funerals que exoneren els encarregats del nen de qualsevol responsabilitat. Aquests certificats d’òbit no es transcriuen al dossier, però se n’extreuen dades per tancar-lo.

Registre de Violant Octubre: transcripció de l'albarà amb què fou lliurada (1428).
(cliqueu)

Registre i albarà d'Isabel Miquela (1439).
(cliqueu)
D’alguns nens es conserva el dossier documental pràcticament complet. És el cas d’Isabel Miquela, dipositada el 25 de maig de 1439 a l’Hospital amb un albarà d’escriptura i ortografia que denoten una mà no professional, on s’informa que la nena no està batejada i s’ha de dir Isabel. A l’Hospital rep el baptisme i el segon nom, Miquela. L’assentament del registre indica que el 4 de juny passa a mans d’una dida. El 14 del mateix mes és retornada a Joan de Raïc, el procurador enviat pel pare de la nena, Joan Branes, prevere de Castellfollit de Riubregós, previ jurament i pagament de les despeses de manutenció, 24 sous i 8 diners, per part de Raïc. El procés de restitució al pare s’inicia amb la presentació del document de procura, un pergamí en llatí datat el 12 de juny de 1439 a Calaf i autenticat pel notari públic Bernat d’Agramunt, on es reconeix la paternitat i es recorden els “senyals” o roba que duia la nena en ser abandonada, albarà inclòs. Un cop estudiat el cas, el prior de l’Hospital, Pere Feliu, autoritza la restitució, que és enregistrada en un “llibre dels notaments dels infants”, perdut. L’Hospital reté la procura com a prova documental, que s’ha conservat fins avui a la bossa de la coberta de pergamí del llibre. A partir d’aquest moment, la nena surt de la xarxa d’assistència de l’Hospital i se’n perd la pista (ll. 4, f. CCXXXVI, amb albarà i procura). 

Procura per a la reclamació d'Isabel Miquela (1439).
(cliqueu)

Entre els sistemes citats de reconeixement del nen, ja hem vist que hi ha objectes de diferents tipus que es deixen a les senalles i altres contenidors amb què és lliurat, al damunt de la mateixa criatura o lligats a l’albarà. Hi trobem productes alimentaris (mel, sal, sucre, alls, dàtils, una poma, llavors...), herbes i plantes, alguns potser explicables per causes mèdiques o pels seus efectes màgics; fragments de roba i cordills, tires de cuir; monedes i medalles sovint migpartides per ser completades quan el nen sigui reclamat; un llibre (Bernat “porta en si scrit en pregamí l’avengeli de sant Johan, lo qual pregamí era en los màrgens pintat de gira-sol”; ll. 4, f. CLIIIIv), etc. Molts són objectes ornamentals, generalment de poc valor –amb alguna excepció, com la corretja amb amulets (?) que duu Antoni Benet: “una corregeta ab uns jugues en què ha un dentat de déntol encastades en argent, e una branque de coral enca[s]tat en argent, e tres casquavells, e una porsalana de peix ab un bras e mà de vori, e dos paternostros negras de Gayeta” (ll. 4, f. CCIIII). El valor ornamental conviu sense problemes amb la devoció popular (per ex.: grans o paternòsters de rosaris, collarets o braçalets, de colors diferents), en un cas lligada a un episodi d’estricta actualitat: el pas per Catalunya i València del franciscà Mateu d’Agrigento, predicador d’èxit entre el poble i a la cort, i conseller de la reina Maria. L’expòsit Pere de València va ser dut expressament el 1427 en llagut des d’aquesta ciutat a Barcelona “per mostrar-lo a fra Matheu”, però va fer tard, el franciscà ja no hi era (ll. 3, f. LX). No oblidem que Mateu d’Agrigento va ser un gran impulsor de la devoció coetània al nom de Jesús, especialment a través de l’anagrama JHS, ben present als registres d’expòsits amb les al·lusions a medalles que duen el “senyal” de Jesús.

Registre de Pere de València (1427).
(cliqueu)

No sabem quina fi van tenir la majoria d’objectes dels expòsits. Alguns potser van acabar als encants de l’Hospital, entre peces de roba “sotil” o de baixa qualitat, com les pertinences dels malalts pobres que hi morien intestats. Del collaret d’Antònia Beneta sabem que es conservava a les cobertes del registre (ll. 4, f. CLXX). Les descripcions de la roba són una important font documental per a la història de la indumentària infantil i ja han estat estudiades en aquest sentit. Els objectes dels expòsits que han sobreviscut s’han inventariat més d’una vegada. El recent procés de restauració i digitalització dels llibres d’expòsits de l’AHSCP ha estat l’excusa per revisar novament la classificació i ordenació dels documents solts i els objectes que els acompanyen. Un dels resultats és l’inventari d’objectes que es llegirà a la segona part d’aquesta entrada. Conté una descripció bàsica de l’objecte, n’identifica el possessor i transcriu la notícia de l’assentament corresponent. Quan la identificació no és clara, s’ha optat per relacionar l’objecte amb notícies paral·leles extretes del mateix registre. L’objectiu final és situar l’estudi de la documentació dels arxius hospitalaris en una perspectiva àmplia del patrimoni que inclogui la cultura material.

Maria Toldrà




Ordinacions del Hospital general de la Santa Creu de Barcelona (any MCCCCXVII), ed. Josep M. Roca, Barcelona: Fidel Giró, 1920.

RUBIÓ I BALAGUER, Jordi, “El beat fra Mateu d’Agrigento a Catalunya i a València: notes sobre la vida religiosa en una cort del Renaixement”, dins ídem, Humanisme i Renaixement, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1990, p. 45-63. 

VINYOLES, Teresa-Maria; GONZÁLEZ, Margarida, “Els infants abandonats a les portes de l’Hospital de Barcelona (anys 1426-1439)”, dins La pobreza y la asistencia a los pobres en la Cataluña medieval, II, Barcelona: CSIC, 1981-1982, p. 191-285.

VINYOLES, Teresa, “L’esperança de vida dels infants de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona”, Anuario de Estudios Medievales, 43/1 (2013), p. 291-321.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...