Cerca al bloc

5 de febrer de 2021

El pavelló de Sant Antoni

El pavelló de Sant Antoni en una vista actual.
(fotografia de Robert Ramos; cliqueu per a veure-ho més gran)

El pavelló de Sant Antoni fou un dels darrers a aixecar-se a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Construït per Pere Domènech i Roura el 1932, no es pogué habilitar completament fins ben passada la Guerra Civil, el 1941.

En planta, el pavelló presenta  forma d'U, amb un cos central que allotja la majoria de dependències, i dos braços extrems projectats cap al sud, on s'hi troben les sales de malalts. El pavelló consta de planta i pis, però també disposa d'una planta intermèdia al cos central aprofitant l'espai que dóna l'alçada de sostre de les sales de malalts de la planta baixa. A més, per a compensar el pendent del terreny, els cossos central i oriental compten amb un semi-soterrani accessible a peu de carrer. Entre els braços del pavelló es crea una placeta des de la qual s'accedeix a la planta baixa a través de sengles escales situades als racons interiors.

El pavelló de Sant Antoni es projectà per a acollir els Serveis d'Ortopèdia i de Tuberculosi Osteoarticular, i en el moment de la seva finalització comptava amb quatre sales de llits per a malalts, múltiples estances per a pacients distingits, quiròfan propi, sales de cures, de raigs X, etc. Els solàriums, espais habilitats per a prendre banys de sol, sempre orientats al sud, es trobaven als extrems de les sales de malalts, i a les galeries porxades de cada pis.

Plantes del pavelló de Sant Antoni, per colors segons l'ús.
(cliqueu)

El pavelló l'inaugurà oficialment qui fou governador civil de Barcelona entre 1940 i 1945, Antonio Federico de Correa y Veglison (a qui se li deu la dedicació a Sant Antoni). Des de llavors sempre ha acollit el Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia i, més endavant, també Medicina Física i Rehabilitació. A finals dels 1960s s'hi afegiren Radiologia i Diagnòstic per la Imatge. A principis dels 1990s, també s'hi traslladaren algunes dependències dels Serveis de Psiquiatria, de Neurologia, i de Ginecologia i Obstetrícia. Aquestes hi romangueren fins al 2009, amb el trasllat al Nou Hospital.

Actualment, Sant Antoni encara acull unitats del Servei de Medicina Física i Rehabilitació (Fisioteràpia, Logopèdia i Teràpia Ocupacional), del de Radiologia (Ressonància Magnètica), i del de Psiquiatria (Conductes Addictives), així com altres dependències administratives de l'Hospital.

Aspecte original de Sant Antoni en una imatge arèria de principis dels 1960s (esquerra)
comparat amb l'aspecte que presenta actualment (dreta).
(cliqueu)

Al llarg de la seva vida, el pavelló ha patit moltes modificacions, sobretot a partir de la dècada dels 1960s, amb l'objectiu de guanyar-hi espai útil. Així, per exemple, a l'interior s'hi afegiren pisos i altells per a aprofitar l'alçada de sostre de les sales de malalts. Amb tot, la intervenció més cridanera és l'annex que s'aixecà cap als anys 1970s, a costa de la placeta d'entrada, per a ampliar el semi-soterrani i la planta baixa del pavelló.



La imatge de sobre mostra el model del pavelló en el seu estat original de principis dels 1940s. Cliqueu-la per a veure el model en una nova finestra i observar-lo des de tots els angles.

22 de gener de 2021

El Pavelló de la Resurrecció

A la cantonada més septentrional del recinte de l'Hospital, on es creuen els carrers del Mas Casanovas i de Sant Quintí, Domènech i Montaner havia previst situar-hi, segons els seu projecte original, una capella mortuòria per als serveis de vetlla dels difunts que traspassaven a l'Hospital. Molt a prop seu, i connectada a aquesta per una galeria subterrània, s'hi havia d'ubicar el departament anatòmic o pavelló d'autòpsies. Aquesta disposició permetia el fàcil trasllat dels cossos d'una a altra dependència, així com la còmoda entrada i sortida dels carruatges fúnebres per una placeta d'accés situada al xamfrà.

Amb la mort de Domènech i Montaner el 1923, i sobretot degut a l'abandó del seu projecte original per motius econòmics, aquests pavellons no es van arribar a aixecar mai. El seu fill i continuador de les obres, Pere Domènech i Roura, hagué de projectar un pavelló, el de la Resurrecció, que aglutinés tant les funcions de departament anatòmic com de capella mortuòria. Per a fer-ho, recuperà en certa mesura la disposició al voltant d'una placeta que el seu pare havia previst per a les dependències de la capella mortuòria.

Dreta: projecte de Domènech i Montaner per a la capella mortuòria (groc) i el pavelló de disseccions (blau).
Esquerra: projecte executat de Domènech i Roura (verd).
(cliqueu per a veure-ho més gran)

El Pavelló de la Resurrecció es construí el 1928, i constava de tres cossos units per un pas cobert al voltant d'una plaça d'entrada. Però a diferència del projecte de Domènech pare, a aquesta plaça no s'hi accedia a través de grans portes de forja, sinó per una petita porta metàl·lica situada a un lateral del xamfrà.

El pavelló de la Resurrecció des de la placeta d'entrada, poc després de la seva construcció.
(cliqueu)

El cos de llevant allotjava el departament anatòmic, i el de ponent, la capella mortuòria. El bloc central, tot i un disseny imponent que recorda una església, era en realitat el dipòsit de cadàvers. Les tres edificacions estaven unides per un porxo obert, rematat als extrems per sengles cúpules rebaixades. La simetria del conjunt era només aparent, ja que els cossos extrems presentaven una disposició diferent de portes i finestres. La capella fins i tot comptava amb un absis semicircular que es projectava enfora des d'una de les façanes interiors. A més, el desnivell del terreny feia que el bloc anatòmic comptés amb una planta per sota del nivell de la placeta, accessible des de l'interior del recinte.

Façana posterior dels tres cossos del pavelló de la Resurrecció.
(cliqueu)

Tot i així, les dues plantes del departament anatòmic de l'Hospital devien resultar insuficients, perquè ja a la dècada dels 1930s, a jutjar per les fonts gràfiques, es va ampliar amb unes dependències subterrànies situades entre aquest bloc i el central. Aquests espais ampliats van passar a acollir, a més del departament anatòmic, el de cirurgia experimental.

Ampliació semisoterrada del pavelló (encerclada), en una imatge
de principis dels 1960s.
(cliqueu)

Aquest pavelló es va mantenir fins al 2000, moment en què s'enderrocà per a deixar lloc a la construcció del Nou Hospital. Estava al lloc que actualment ocupa l'espai enjardinat de davant de l'entrada principal de l'Hospital al carrer de Sant Quintí, al costat de l'accés al metro.



El model de la imatge de sobre mostra el pavelló en el seu estat original, acabat de construir a finals dels 1920s. Cliqueu-hi per a obrir el model en una nova finestra, cosa que us permetrà observar-lo des de tots els angles.

9 d’octubre de 2020

Presentació del volum 17 de Domenechiana

Portada de Domenechiana, vol. 17
(cliqueu per a veure-la més gran)
Demà dissabte 10 d'octubre a les 12 del migdia, el Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner (CEDIM), de Canet de Mar, presentarà el volum 17 de la seva revista Domenechiana, en la qual ha col·laborat un dels autors d'aquest bloc. La presentació serà virtual i es podrà seguir a través del canal de YouTube del mateix CEDIM.

Durant l'acte, els diversos autors presentaran els seus articles. En aquesta edició, en Miquel Terreu explicarà com l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau està totalment amarat dels corrents higienistes que, sorgits a la segona meitat del segle XIX, denunciaven la manca de salubritat i d'higiene a les ciutats industrials. Veurem com Domènech i Montaner va ser capaç d'integrar les propostes higienistes al seu projecte hospitalari tot desenvolupant un seguit de solucions pel que fa a la higiene i al benestar dels malalts.

Si no podeu seguir la presentació en directe, ho podreu fer més endavant des de YouTube. Esperem que la disfruteu!

(cliqueu)
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...