Cerca al bloc

22 de gener de 2021

El Pavelló de la Resurrecció

A la cantonada més septentrional del recinte de l'Hospital, on es creuen els carrers del Mas Casanovas i de Sant Quintí, Domènech i Montaner havia previst situar-hi, segons els seu projecte original, una capella mortuòria per als serveis de vetlla dels difunts que traspassaven a l'Hospital. Molt a prop seu, i connectada a aquesta per una galeria subterrània, s'hi havia d'ubicar el departament anatòmic o pavelló d'autòpsies. Aquesta disposició permetia el fàcil trasllat dels cossos d'una a altra dependència, així com la còmoda entrada i sortida dels carruatges fúnebres per una placeta d'accés situada al xamfrà.

Amb la mort de Domènech i Montaner el 1923, i sobretot degut a l'abandó del seu projecte original per motius econòmics, aquests pavellons no es van arribar a aixecar mai. El seu fill i continuador de les obres, Pere Domènech i Roura, hagué de projectar un pavelló, el de la Resurrecció, que aglutinés tant les funcions de departament anatòmic com de capella mortuòria. Per a fer-ho, recuperà en certa mesura la disposició al voltant d'una placeta que el seu pare havia previst per a les dependències de la capella mortuòria.

Dreta: projecte de Domènech i Montaner per a la capella mortuòria (groc) i el pavelló de disseccions (blau).
Esquerra: projecte executat de Domènech i Roura (verd).
(cliqueu per a veure-ho més gran)

El Pavelló de la Resurrecció es construí el 1928, i constava de tres cossos units per un pas cobert al voltant d'una plaça d'entrada. Però a diferència del projecte de Domènech pare, a aquesta plaça no s'hi accedia a través de grans portes de forja, sinó per una petita porta metàl·lica situada a un lateral del xamfrà.

El pavelló de la Resurrecció des de la placeta d'entrada, poc després de la seva construcció.
(cliqueu)

El cos de llevant allotjava el departament anatòmic, i el de ponent, la capella mortuòria. El bloc central, tot i un disseny imponent que recorda una església, era en realitat el dipòsit de cadàvers. Les tres edificacions estaven unides per un porxo obert, rematat als extrems per sengles cúpules rebaixades. La simetria del conjunt era només aparent, ja que els cossos extrems presentaven una disposició diferent de portes i finestres. La capella fins i tot comptava amb un absis semicircular que es projectava enfora des d'una de les façanes interiors. A més, el desnivell del terreny feia que el bloc anatòmic comptés amb una planta per sota del nivell de la placeta, accessible des de l'interior del recinte.

Façana posterior dels tres cossos del pavelló de la Resurrecció.
(cliqueu)

Tot i així, les dues plantes del departament anatòmic de l'Hospital devien resultar insuficients, perquè ja a la dècada dels 1930s, a jutjar per les fonts gràfiques, es va ampliar amb unes dependències subterrànies situades entre aquest bloc i el central. Aquests espais ampliats van passar a acollir, a més del departament anatòmic, el de cirurgia experimental.

Ampliació semisoterrada del pavelló (encerclada), en una imatge
de principis dels 1960s.
(cliqueu)

Aquest pavelló es va mantenir fins al 2000, moment en què s'enderrocà per a deixar lloc a la construcció del Nou Hospital. Estava al lloc que actualment ocupa l'espai enjardinat de davant de l'entrada principal de l'Hospital al carrer de Sant Quintí, al costat de l'accés al metro.



El model de la imatge de sobre mostra el pavelló en el seu estat original, acabat de construir a finals dels 1920s. Cliqueu-hi per a obrir el model en una nova finestra, cosa que us permetrà observar-lo des de tots els angles.

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...