Cerca al bloc

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fotografia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fotografia. Mostrar tots els missatges

27 de maig del 2016

Imatges que fan història: l'exposició

Després de la publicació d'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Imatges que fan història, des del passat 20 de maig ja se'n pot visitar l'exposició al Recinte Modernista de Sant Pau:


Imatges que fan història (1880-1980), la nova exposició temporal que acull el Pavelló de Sant Jordi, és una selecció de les millors imatges d'aquella publicació, un recull de fotografies històriques de l'activitat mèdica a l'Hospital durant un segle. Com en el cas del llibre, el relat comença amb l'antic Hospital de la Santa Creu de finals del XIX i acaba amb el Sant Pau dels anys 80. Aquest recorregut es fa a través de més de 40 fotografies procedents de diverses institucions i particulars de Catalunya.

La publicació del llibre i l'exposició són la culminació d'un llarg procés en el qual l'Arxiu Històric ha participat molt activament. Les tasques van començar l'octubre del 2015, contactant amb arxius i particulars susceptibles de conservar fotografies de l'Hospital. Se'n van revisar milers d'una vintena de procedències diferents, i al final es van reduir a 250 imatges d'interès. Amb gran esforç, ja que totes eren magnífiques, vam haver de reduir a les 148 que apareixen al llibre, de les quals només 84 procedien de fons propis.

Les ineludibles gestions de sol·licitud de drets i reproduccions ens han permès tractar amb companys d'altres institucions, que en tot moment han estat de gran ajut en atendre les nostres peticions. Però potser el més entranyable ha estat el contactar amb els hereus d'aquells fotògrafs que, amb el seu ull, van saber retratar la construcció i la vida posterior que va tenir aquell projecte concebut per Lluis Domènech i Montaner com una gran ciutat de la medicina i que avui en dia podem gaudir com un gran recinte històric.

Des d'aquest bloc, i personalment els seus autors, volem agrair a tots els que d'alguna o altra manera han contribuït a fer possible el llibre i l'exposició.

Pilar Salmerón i Miquel Terreu

Diverses imatges de l'exposició (cliqueu per a veure-ho més gran)


 ► Imatges que fan història (1880-1980)
Recinte Modernista de Sant Pau, Pavelló de Sant Jordi
10 a 18.30. Diumenges i festius: 10 a 14.30.
Visita gratuïta el primer diumenge de cada mes.

22 d’abril del 2016

Publicació del llibre
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
Imatges que fan història

La portada del llibre
(cliqueu per a veure-ho més gran)
Coincidint amb la celebració de la Diada de Sant Jordi, ja ha sortit a la venda el llibre Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Imatges que fan història. Editat per la Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, tant la selecció de les imatges com els textos que les acompanyen han anat a càrrec dels autors d'aquest bloc, Pilar Salmerón i Miquel Terreu.

L'obra recull unes 150 fotografies històriques procedents de diversos arxius i particulars de tot Barcelona –entre els quals l'Arxiu Històric del propi Hospital–, que permeten resseguir la trajectòria d'aquesta institució entre 1880 i 1980. Des del funcionament de l'antic Hospital de la Santa Creu, al Raval barceloní de finals del segle XIX, fins a la gran modernització de la medicina i de l'Hospital que tingué lloc especialment cap a les dècades dels 60 i els 70.

Els 100 anys que abasta aquest conjunt de fotografies s'articulen en sis grans etapes, tot seguint la trajectòria de l'Hospital. Algunes se succeeixen, d'altres se solapen parcialment: el final de l'antic Hospital, la construcció de Sant Pau, l'habilitació en paral·lel a la continuació de les obres, el dia a dia fins a la Guerra Civil, la postguerra, i l'onada modernitzadora. No s'ha pretès fer una simple cronologia, sinó que en ocasions s'ha preferit no seguir un ordre temporal estricte per tal de poder contextualitzar millor les fotografies, sempre acompanyades d'un text explicatiu.

Interior del llibre
(cliqueu)

Creiem sincerament que aquest llibre pot ser una obra imprescindible si voleu conèixer, i veure, la història d'aquest trosset de Barcelona que ha estat i és l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

2 d’octubre del 2015

Les postals històriques de l'Hospital de Sant Pau

Quan la Molt Il·lustre Administració (MIA) va passar a fer-se càrrec de les obres de l'Hospital modernista a partir del 1913, una de les preocupacions constants fou trobar finançament per poder acabar-lo i tancar definitivament el vell Hospital de la Santa Creu.

Una forma peculiar d'obtenir fons va ser produint postals de l'Hospital. Així, el 1916 la MIA encarregà a la casa Cuyás l'edició de 10 vistes de Sant Pau, i el 1923 encomanà al prestigiós fotògraf Jaume Ribera Llopis la presa de 34 imatges per a ser impreses per la casa Thomas. Encara el 1929, a punt d'inaugurar-se l'Hospital, la MIA féu editar a l'Editorial Políglota una col·lecció de 24 “Vistas de las instituciones hospitalarias de la Sta. Cruz”, que a més dels pavellons modernistes pròpiament també mostrava altres establiments dependents de la institució.

Una de les postals de la casa Thomas.
(cliqueu per a veure-la mes gran)

Una de les vistes encarregades a l'Editorial Políglota.
(cliqueu)

La MIA no va tornar a encarregar noves edicions, però des que se'n va iniciar la construcció l'Hospital de Sant Pau sempre ha aparegut en postals de vistes de Barcelona de nombrosos editors al llarg de tot el segle XX: A. Toldrá Viazo, L. Roisín, J. Venini, FERGUI, A. Zerkowitz, Escudo de Oro... Això ve a confirmar la importància de l'Hospital de Sant Pau com a monument d'interès de la ciutat ja des dels seus inicis.

Malauradament no es conserva cap postal de les encomanades el 1916, però s'han recuperat gairebé íntegres les col·leccions de la casa Thomas de 1923 i de l'Editorial Políglota de 1929. Les podreu veure clicant els àlbums d'aquí sota.


Per últim, volem agrair la col·laboració de Mn Josep M. Forcada, prior de l'Hospital, que al llarg dels anys ha reunit una important col·lecció de postals relatives a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, i que ens ha permès recuperar-les.

18 de novembre del 2011

Les fitxes mèdiques de l’Hospital de Sant Pau. Documents per fixar la memòria i construir la història

M'han demanat que escrigui a aquest bloc sobre l’Hospital de Sant Pau. He decidit fer-ho sobre un fons documental custodiat al seu arxiu i que m’ha ajudat en la meva recerca sobre el registre fotogràfic dels bombardeigs de Barcelona durant la Guerra Civil. No parlaré, però, d’això, sinó de com gràcies a aquest fons he pogut datar una fotografía d’Agustí Centelles i també, he pogut documentar un relat familiar.

Es tracta de les fitxes mèdiques de l’Hospital General de Catalunya, com era anomenat l’Hospital en el període de la Guerra Civil. Són els informes mèdics dels militars i paisans tractats a l’Hospital. Certifiquen el pas de ciutadans per l’Exèrcit Popular, però també el pas de metralla pel cos de civils durant els atacs que va sufrir Barcelona. Es van trobar durant unes obres al pavelló de Santa Faustina, l’any 1977. Algú els deuria amagar allà, donat el perill de la informació que contenien en cas de caure en poder de l’enemic.

Recordo que, quan la Pilar Salmerón em va mostrar el moble on actualment es guarden aquestes fitxes, de seguida li vaig dir un nom. Ella, encara més ràpid, va treure la fitxa del germà de la meva àvia, el tío Cristóbal, que havia estat ferit a Madrid.

De seguida em vaig posar a revisar tot el fons, doncs buscaba els noms de les víctimes del doble bombardeig de Sant Felip Neri. Així, vaig ensopegar amb la fitxa d’un carrabiner ferit al bombardeig del Villa de Madrid, vaixell de la Transmediterrània convertit en presò flotant. Aquesta dada va permetre datar la darrera fotografia que Agustí Centelles va fer a Barcelona, abans de sortir a l’exili.

Els dos episodis ja van ser publicats per separat al bloc d’Arqueologia del punt de vista. Ara, junts, descriuen com les fitxes d’aquest fons documenten fets històrics, però també com es fixen als records i els fan precipitar en forma d’història.


Cristóbal Granero, compartint metralla amb els companys

(cliqueu per a veure'l més gran)
En aquesta foto Cristóbal està assegut a l'esquerra, al costat de dos camarades de lluita desconeguts. Amb 17 anys va ser milicià de la Columna Durruti. Va participar en la defensa de Madrid. Va combatre a la Casa de Campo. Allí va ser ferit dues vegades. (Arxiu familiar de Jean Granero, s.d.)

(cliqueu per a veure'l més gran)
Cristóbal i un company desconegut a la Rambla Santa Mònica. L'edifici del fons és l'antiga Maestrança d'Artilleria. En el cartell sobre la porta es pot llegir Policlinic. Una pista de la seva utilització durant la guerra. Havia resultat ferit per primera vegada d'un tret a la mà esquerra donant la senyal d'assalt. Això va ser pocs dies abans de la mort de Durruti, el 20 de novembre de 1937. (Ricard Martínez, 2010/fotògraf desconegut, 1937-Arxiu familiar de Jean Granero)

(cliqueu per a veure'l més gran)
Anvers i revers de l'informe mèdic de Cristóbal. Les sigles C.A. signifiquen cura asèptica. És el tractament desenvolupat pel doctor Trueta, al mateix hospital. El Mètode Trueta salvaria moltes vides i extremitats de civils i combatents en les successives guerres que han esclatat des de llavors. (Arxiu Històric de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau)

Lluitant a la Casa Campo, els milicians van patir foc intensiu de morters, fent nombroses baixes i obligant-los abandonar les posicions. En aquest moviment de replegament, Cristóbal Granero va sentir una veu que el cridava "Cristóbal ... Cristóbal no em deixis aquí ...".

Era un camarada del Prat de Llobregat, un nen com ell. Tenia la cuixa mig arrencada. Cristóbal se’l va carregar a l'esquena i el va portar així fins la primera bústia clínica de rereguarda. Quan un metge els va atendre, li va dir "Però que em portes aquí? Si aquest és mort ...".

Cristóbal Granero es va quedar sense reacció. Assegut, tot cobert de sang. Quan va voler aixecar-se no va poder, la sang no era només la del seu camarada, estava barrejada amb la seva, doncs tenia les cames cosides de metralla.

El fet de voler salvar un germà de lluita li va salvar la vida, perquè aquest camarada va ser com un escut. Anys més tard, patint dels pulmons, li van trobar clavada a la columna un tros de metralla... Potser la que li va llevar la vida al seu camarada.


La darrera foto d’un Agustí Centelles lliure

L'exèrcit franquista va entrar a Barcelona el 26 de gener de 1939. Centelles havia sortit de la ciutat poc abans d'aquesta ocupació i poc després de prendre aquesta fotografia. L'última de la guerra civil.

(cliqueu per a veure'l més gran)
El Villa de Madrid enfonsat i escorat sobre estribord al moll d'Espanya, Barcelona, gener de 1939. (Ricard Martínez, 2009-Agustí Centelles, 1939)

(cliqueu per a veure'l més gran)
Fitxa mèdica de J.S.G., 21 gener 1939. Algunes dades d'aquesta fitxa s'han ocultat, en compliment de la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal. (Arxiu Històric de l'Hospital de Sant Pau)

Es tracta de la fitxa d'atenció mèdica d'un carrabiner. Segons aquestes dades, l'agent va ser ferit el 21 de gener de 1939, mentre prestava servei a bord del Villa de Madrid. La ciutat seria ocupada cinc dies després. Centelles seria evacuat el dia 25, hores abans de l'ocupació. Entre aquests cinc dies va realitzar la foto del vaixell escorat. No podem precisar més, però podem afirmar que, de moment, es tracta de l'última foto documentable de Centelles fotoperiodista a Barcelona.

30 de setembre del 2011

Postales y teatro: Miquel Figuerola Aldrofeu, 'Fialdro'


Entre la riquísima documentación que guarda el archivo del Hospital de Sant Pau hay una parte relativa a la Fotografía. Se trata de los contratos de alquiler de la galería que existía en la terraza de la casa aneja al Teatro Principal y que ocuparon distintos fotógrafos entre los años 1869 y 1915. En el marco de un estudio más amplio sobre ellos, el artículo que os presentamos en esta entrada, "Postales y teatro: Miquel Figuerola Aldrofeu, Fialdro" estudia una de esas figuras, la de FIALDRO (acrónimo de Miguel Figuerola Aldrofeu), autor teatral, y su esposa, la filipina Emilia Seabastiá Silva, que ocuparon la galería fotográfica entre 1905 y 1909, dedicándose sobre todo a retratar actrices y cantantes, y publicando sus fotografías en forma de postales.

publicado en Revista Cartófila nº 30 (diciembre 2009),
Barcelona : Cercle cartòfil, pp. 18-28.
DL: B-30425/2009

María de los Santos García Felguera
Departament d'Humanitats
Universitat Pompeu Fabra
msantos.felguera@upf.edu
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...