La creu de tanca

La tanca d'accés a l'Hospital des del Pavelló de l'Administració,
en una fotografia dels anys 1920.

Alçat de la garita amb la creu.
Dibuix de Domènech i Montaner.
(cliqueu per a veure-ho més gran)

El treball de forja de les reixes d'entrada a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, dissenyades per Lluís Domènech i Montaner, és una mostra excel·lent d'aquesta tècnica que el modernisme recupera. L’accés a l’interior es fa per tres portes reixades situades al xamfrà, i separades entre sí per pilars de tres columnes coronats per un cos de maó carregat amb medallons esculpits en pedra dels escuts de Barcelona i de la Catedral. Les tres portes són coronades amb una creu patent, i la del mig, a més, està acompanyada per dos àngels que ens donen la benvinguda. De tot el conjunt també destaquen les línies en coup de fuet, les volutes i els remats. La forja és executada magistralment pel taller de serralleria de Josep Perpiñá, i lliurada el novembre de 1911.

Aquestes portes estan flanquejades per dos grans pilars coronats amb enormes esferes de pedra, sobre les quals trobem les representacions escultòriques que donen nom als Hospitals. A l’esquerra, sota un templet de tres columnes coronat per una cúpula revestida de mosaic per Mario Maragliano, la imatge de Sant Pau amb l’espasa i els evangelis, obra d'Eusebi Arnau. A la dreta, una columna helicoïdal estava rematada amb una preciosa creu obra de Pau Gargallo. Aquests pilars, pensats alhora com a garita pels guardes, compten amb una obertura de ventilació decorada amb la lletra G esculpida en pedra.


La Creu de Gargallo

El disseny que féu Domènech per a la creu era molt diferent del que finalment va executar Gargallo. L’arquitecte va dissenyar una creu decorada en baix relleu amb el tetramorf dels quatre evangelistes: l'àguila de Sant Joan al braç superior, el bou de Sant Lluc al de l'esquerra, el lleó de Sant Marc al de la dreta, i l'àngel de Sant Mateu a la base, tots ells a cos complet; Domènech no féu cap disseny per a la cara posterior.

Primer disseny de Domènech per a la creu (esquerra) i decoració definitiva (dreta).
(cliqueu)

Pressupost manuscrit de
Gargallo per a la creu.
(cliqueu)

Finalment, Gargallo va presentar un pressupost manuscrit on es detallava com s'havia de decorar la creu: 4 àngels; Verge amb el nen; 4 evangelistes; "adorno" (referint-se al monograma IHS, símbol de Jesús). Al mateix pressupost incloïa un petit dibuix de la cara anterior, on aquest cop els evangelistes només són representats pels caps del tetramorf, però dotats de volum. Els caps de l'àngel, l'àguila, el bou i el lleó foren realitzades el desembre de 1907; els àngels i la marededéu de la cara posterior, a l’octubre de 1908; i la creu pròpiament, el març de 1909.

El 26 de juliol de 1936, poc després d'esclatar la Guerra Civil, l'Hospital passà a ser administrat per la Generalitat i es convertí en Hospital General de Catalunya. El  18 de maig de 1937, el Consell Administratiu de l'Hospital General decidí retirar la creu de la tanca d'entrada i substituir-la per un altre símbol: una escultura amb forma de flama. El cert és que no se sap què va passar exactament amb la creu de Gargallo. Alguns han cregut que no va ser destruïda i que es va preservar soterrant-la prop del lloc on s'alçava. És per aquest motiu que, a finals de la dècada dels 1990, es va fer una recerca a la plaça d'entrada a l'Hospital, davant del Pavelló de l'Administració, tot i que sense resultats. El més probable es que la creu fos enderrocada i es destruís en caure; no era un bon moment per als senyals religiosos.

La flama que coronà el pinacle entre 1937 i 1995, un cop retirada.

La nova creu

Col·locació de la nova creu.
(cliqueu)

Des d'aquesta setmana, l'entrada de l'Hospital torna a tenir una creu; però no és una reproducció de la del genial escultor de Maella. En aquesta ocasió, l'autor ha plasmat el seu propi estil realitzant-ne una de més senzilla, i la meitat de gran que la original, amb les representacions dels evangelistes en la cara anterior i sense treballar la posterior. Potser el motiu és que no s'han conservat documents gràfics prou clars de la creu executada originalment, tot i que cal dir que Gargallo reflecteix clarament la decoració al seu pressupost.

Voldria ser romàntica i pensar que algun dia, en algun racó d'aquest Hospital o d'un magatzem oblidat, apareixerà aquella meravella que va presidir durant tan poc temps la façana principal, acompanyant Sant Pau en al·lusió al nom complet de l'Hospital: de la Santa Creu i Sant Pau.

(cliqueu)

La Santa Creu

En els seus orígens, al pati de l'antic Hospital de la Santa Creu hi havia una creu gòtica que va ser substituïda l’any 1691 per l'actual, d'estil barroc. Aquesta va ser pagada quasi en la seva totalitat pel Doctor Josep Gomar, hereu del cirurgià Onofre Estalella. El Doctor Gomar es va fer càrrec de la despesa de la pedra per a la creu, el pedestal i el paviment, així com de l'encàrrec i l'execució escultòrica. L'Administració, per la seva part, va pagar els jornals dels obrers que van cimentar i col·locar l'obra.

El conjunt barroc, model d'aquest estil a Catalunya, està format per un pedestal de pedra negra sobre el qual descansa una columna salomònica de tres cossos separats per dues corones, un capitell adornat de fullatge esculpit en marbre, i rematat per una creu bellament traçada. La seva autoria es deu a Bernat Vilar, el qual va realitzar entre d'altres el retaule barroc de la capella de Sant Marc a la Catedral de Barcelona (1683-1692). Segons el seu contracte de 24 de desembre de 1691, Vilar va cobrar 13 lliures i 5 sous de moneda barcelonina.

El recinte de l'Hospital, sense creu, a finals dels anys 1920.
(cliqueu per a veure'l més gran)

El 12 de juliol de 1921 Santa Creu va ser venut a l'Ajuntament de Barcelona: es necessitaven mitjans per poder finalitzar les obres del nou recinte modernista i traslladar-hi la totalitat dels malalts. En aquest lot hi estaven inclosos els objectes artístics i arqueològics existents, però el novembre de 1927 D. Agustí Mariné, administrador de l’Hospital per part de l'Ajuntament, va començar les gestions amb el consistori per a poder recuperar la creu barroca del pati del vell edifici i col·locar-la als terrenys del conjunt modernista. Malgrat els esforços les gestions no van donar el seu fruit, i l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau va ser inaugurat el 16 de gener de 1930; sense creu.

El juny d'aquest mateix any s'encarregà un pressupost per a posar-hi una còpia a l'arquitecte Pere Domènech i Roura, i a primers d'agost es decidí l'emplaçament actual: al centre del passeig central entre el Pavelló de l’Administració i la Casa d’Operacions, entre els pavellons de Sant Salvador, de Sant Leopold, de la Puríssima i del Carme.

El diumenge 11 de gener de 1931, dos actes solemnes es van succeïr al recentment inaugurat hospital: per una banda, la imposició de la Creu de Beneficència a Teresa Albà, mare general de les Germanes Hospitalàries, amb motiu de les seves noces d’or al servei dels malalts de l’Hospital; i per l'altra la benedicció per part del bisbe de Barcelona, Manuel Irurita, de la rèplica de la creu existent a l’antic Hospital. Aquest va aprofitar el seu discurs per demanar caritat als ciutadans en auxili de l’Hospital, segons les seves paraules "refugio de los que sufren el embate de las enfermedades". La festa va estar amenitzada per la Banda de la Creu Roja.

Notícia recollida a La Vanguardia el dimarts 13 de gener
(el diari no sortia els dilluns)
(cliqueu per a veure-la més gran)

Notícia al Diario de Barcelona, també el dimarts 13 de gener
(cliqueu per a veure-la més gran)

A partir d’aquell moment, l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau ja posseïa els símbols que li donaven el nom: l'escultura de Pau Gil, principal benefactor, situada a l'entrada; i la Santa Creu, exaltació d’aquell antic Hospital del Raval de Barcelona, al mig del passeig central.