La Casa de Convalescència, considerada per alguns com una de les darreres obres del modernisme català, s'aixecà entre 1922 i 1930. Tot i que el seu projecte inicial era de Lluís Domènech i Montaner, fou finalment el seu fill, Pere Domènech i Roura, qui se'n féu càrrec i l'executà a la mort d'aquell el 1923.
El projecte original de Domènech i Montaner per a la construcció dels Hospitals de la Santa Creu i de Sant Pau, de 1905, no contemplava cap espai per a la Casa de Convalescència, ja que aquesta institució creada el 1680, tot i estar vinculada a l'Hospital de la Santa Creu se'n mantenia independent. Amb el temps, diverses circumstàncies forçaren a abandonar l'ambiciós projecte original (principalment la manca de recursos econòmics per a finançar les obres) i a rebaixar-ne l'envergadura. Així, se'n simplificà l'arquitectura i s'eliminaren pavellons, cosa que deixà molt d'espai al recinte.
Això permeté destinar un solar de 100.000 pams² (3.777,86 m²) que comprà la Casa de Convalescència el 1925. Aquest es situava a l'extrem est del recinte, a la cantonada dels actuals carrers de Sant Antoni Ma. Claret i de Sant Quintí; solar que originàriament haurien d'haver ocupat els pavellons de màquines, tallers i safareigs de la ciutat hospitalària. La compra i les obres es sufragaren amb la venda de l'antiga seu de la Casa de Convalescència, l'edifici renaixentista del carrer del Carme (actualment la seu de l'Institut d'Estudis Catalans), que reportà 1.750.000 pessetes de l'època.
L'edifici, destinat a allotjar persones convalescents, tenia capacitat per a 100 residents. Comptava amb quatre plantes i soterrani, i dues ales simètriques a banda i banda d'un cos central: la d'homes, al sud, i la de dones, al nord. El soterrani allotjava els serveis com ara manteniment, calefacció i tallers i, al cos central, cambres frigorífiques i bodegues. A la planta baixa, la més àmplia perquè també s'estenia per sota les terrasses posteriors, s'hi trobaven els espais d'administració, oficines i sala de juntes a banda i banda del cos central; a cada ala, un menjador per a 50 persones i, a la part posterior, safareigs, economat i estances del personal; a l'extrem de cada ala s'hi allotjaven els convalescents amb accés directe al jardí frontal. Al primer pis, el cos central contenia la capella amb sacristia i cor, així com les galeries cobertes que donaven accés, des de l'escalinata posterior i les terrasses de cada ala, a l'escala principal que comunicava amb el vestíbul de l'entrada; a cada ala, una sala amb 24 llits i, al cos final, vestidors i banys. Al segon pis, la sala de cada ala tenia capacitat per a 26 llits, separats entre sí per petits envans, i a l'extrem, espais per a cuina, banys i altres dormitoris.
Com la resta de pavellons del recinte, l'edifici és de maó vist, però la seva decoració és més sòbria que en els pavellons modernistes. Amb tot, el remat del cos central resulta molt vistós, format per un tambor circular de finestres vidriades coronat per una cúpula de teules ceràmiques de colors i envoltat per quatre cossos quadrats més petits amb cúpules ovoïdals del mateix tipus. També destaquen a la façana l'ornamentació dels finestrals combinant maó i pedra, la galeria porxada de la planta baixa, i dues fornícules a les cantonades exteriors dels cossos extrems. Per altra banda, totes les obertures estaven decorades amb vitralls policromats reproduint els motius heràldics de la Casa de Convalescència.
El jardí de l'entrada principal està tancat per un mur de maó rematat en pedra, com a la resta del recinte. Aquest tancament es distingeix de la resta per les tres casetes de guàrdia que hi té adossades: petites edificacions quadrades de maó vist amb coberta ceràmica. Dues d'aquestes flanquegen l'accés principal, i la tercera es situa rere l'ala sud de la Casa, al mur del carrer de Sant Antoni Ma. Claret. Com a curiositat, comentarem que la decoració de la reixa de tanca també reprodueix l'escut de la Casa de Convalescència.
A l'interior, l'espai més notable és l'escala noble, que arrenca al vestíbul i dóna accés a les terrasses posteriors del primer pis. Les columnes i els capitells són de pedra natural, els arcs i els murs són d’obra vista, i les baranes, ampits i balustrades, de pedra artificial. Murals de rajoles policromades representen, als murs del vestíbul, escenes de la fundació de la institució el segle XVII; i a l'escala, els escuts d'armes dels seus principals benefactors, de la pròpia Casa i de l'Hospital.
 |
| La Casa de Convalescència poc abans de la seva finalització. (cliqueu per a veure-ho més gran) |
 |
| Plànol del solar que l'Hospital vengué a la Casa de Convalescència el 1920. (cliqueu) |
Això permeté destinar un solar de 100.000 pams² (3.777,86 m²) que comprà la Casa de Convalescència el 1925. Aquest es situava a l'extrem est del recinte, a la cantonada dels actuals carrers de Sant Antoni Ma. Claret i de Sant Quintí; solar que originàriament haurien d'haver ocupat els pavellons de màquines, tallers i safareigs de la ciutat hospitalària. La compra i les obres es sufragaren amb la venda de l'antiga seu de la Casa de Convalescència, l'edifici renaixentista del carrer del Carme (actualment la seu de l'Institut d'Estudis Catalans), que reportà 1.750.000 pessetes de l'època.
 |
| Inauguració de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, el 1930, per Alfons XIII (amb bombí i bastó). Al fons, la Casa de Convalescència; a la dreta, en primer terme, Domènech i Roura. (cliqueu) |
L'edifici, destinat a allotjar persones convalescents, tenia capacitat per a 100 residents. Comptava amb quatre plantes i soterrani, i dues ales simètriques a banda i banda d'un cos central: la d'homes, al sud, i la de dones, al nord. El soterrani allotjava els serveis com ara manteniment, calefacció i tallers i, al cos central, cambres frigorífiques i bodegues. A la planta baixa, la més àmplia perquè també s'estenia per sota les terrasses posteriors, s'hi trobaven els espais d'administració, oficines i sala de juntes a banda i banda del cos central; a cada ala, un menjador per a 50 persones i, a la part posterior, safareigs, economat i estances del personal; a l'extrem de cada ala s'hi allotjaven els convalescents amb accés directe al jardí frontal. Al primer pis, el cos central contenia la capella amb sacristia i cor, així com les galeries cobertes que donaven accés, des de l'escalinata posterior i les terrasses de cada ala, a l'escala principal que comunicava amb el vestíbul de l'entrada; a cada ala, una sala amb 24 llits i, al cos final, vestidors i banys. Al segon pis, la sala de cada ala tenia capacitat per a 26 llits, separats entre sí per petits envans, i a l'extrem, espais per a cuina, banys i altres dormitoris.
 |
| Distribució dels espais sobre l'alçat de la façana principal. (cliqueu) |
Com la resta de pavellons del recinte, l'edifici és de maó vist, però la seva decoració és més sòbria que en els pavellons modernistes. Amb tot, el remat del cos central resulta molt vistós, format per un tambor circular de finestres vidriades coronat per una cúpula de teules ceràmiques de colors i envoltat per quatre cossos quadrats més petits amb cúpules ovoïdals del mateix tipus. També destaquen a la façana l'ornamentació dels finestrals combinant maó i pedra, la galeria porxada de la planta baixa, i dues fornícules a les cantonades exteriors dels cossos extrems. Per altra banda, totes les obertures estaven decorades amb vitralls policromats reproduint els motius heràldics de la Casa de Convalescència.
 |
| A la tanca s'aprecien les armories de la Casa. Imatge de Google Street View |
 |
| Escala noble de la Casa de Convalescència abans de la restauració als anys 1990's. (cliqueu) |
El model que podeu veure aquí sobre representa la Casa de Convalescència amb el seu aspecte original, si bé la seva aparença actual és molt similar (podeu clicar la imatge per a rotar el model). El seu bon estat de conservació es deu a la restauració que hi dugué a terme la Universitat Autònoma de Barcelona a finals dels 1990's. Aquesta Universitat ocupa les dependències d'aquest edifici des del 1968, i actualment acull la Fundació UAB.
 |
| Cúpules de la Casa de Convalescència a principis dels 1990's, abans de la restauració. (cliqueu) |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada