El Pavelló del Sagrat Cor

El projecte original d'Hospitals reunits que dissenyà Domènech i Montaner no preveia cap pavelló dedicat al tractament del càncer, ja que en aquell moment (1901-1911) l'oncologia tot just s'estava desenvolupant, però a finals dels anys 1920s ja era una necessitat per a l'Hospital. Així, Pere Domènech i Roura, continuador de les obres de l'Hospital a la mort del seu pare, projectà un pavelló de cancerologia, que s'ubicaria a l'espai originalment previst per a l'hospital infantil i que es construí entre 1928 i 1930, gràcies a diverses campanyes de recollida de fons a tot Catalunya.

Façana principal del pavelló del Sagrat Cor.
(cliqueu per a veure-ho més gran)

El pavelló, de 889 m², tenia la façana principal al carrer de Sant Quintí, des d'on s'hi accedia directament, i comptava amb dues plantes. A la planta baixa s'hi situaven els serveis tècnics: la secció de Röntgenoteràpia a l'ala esquerra (amb sala d'espera, dues sales d'irradiació, sala de reconeixements i conferències, i museu) i la secció de radi a l'ala dreta (amb sala d'espera, dispensari, espai per als aparells, sala d'operacions i laboratori clínic). El segon pis era l'espai per per a les infermeries: a cada ala (homes a l'esquerra, dones a la dreta) hi havia una sala de 20 llits amb sala de cures i sala de dia, així com diverses habitacions d'aïllament per a un o dos llits. Aquesta disposició es pot apreciar perfectament als plànols del pavelló que va aixecar l'arquitecte Manuel Puig el gener de 1936.

  

Planta baixa i primer pis del pavelló del Sagrat Cor.
(cliqueu)

Com la resta de pavellons, aquest també va patir modificacions posteriors a la seva construcció en un intent de pal·liar la manifesta falta d'espais que l'Hospital va començar a notar des de finals dels 1950s. La primera d'aquestes modificacions es féu ja el 1962, i consistí en l'addició d'un segon pis, afegint un trespol a les sales de malalts i recreixent verticalment la resta de cossos.

Secció del pavelló amb les parets i trespols afegits respecte els originals, indicats en negre massís.
(cliqueu)

La segona modificació consistí en l'ampliació del soterrani, que originalment era un espai molt reduït a l'ala esquerra, la mateixa existència del qual es devia al fort desnivell del terreny on s'assentà el pavelló. No en coneixem la data exacta, però pel tipus d'arquitectura podria ser dels anys 1970s.

Les diverses ampliacions del pavelló, indicades sobre una vista aèria del 2010. 

El pavelló va funcionar fins el 2009, quan el servei d'Oncologia que l'ocupava es va traslladar a l'edifici del nou Hospital. Des de llavors va restar buit fins que el 2012 va ser aterrat per a fer lloc al modern edifici de l'Institut de Recerca de Sant Pau, que es va inaugurar el 2018 després de tres anys d'obres.

El model que es mostra a la imatge d'aquí sobre representa el pavelló en el seu estat original, abans de les modificacions i ampliacions de la dècada dels 1960s. Clicant la imatge obrireu una nova finestra que us permetrà manipular el model per a observar-lo des de tots els angles

Vegeu també:

El Pavelló del Càncer

La butlla fundacional de l’Hospital de la Santa Creu

A finals del segle XIV existien a Barcelona diversos petits hospitals, d’orígens i titularitats diversos. El 15 de març del 1401, per acord entre el Capítol de la Catedral i el Consell de Cent, es constituí l’Hospital de la Santa Creu amb la unió dels dos hospitals dependents del Capítol (els d’en Colom i d’en Vilar, que havien estat fundats per canonges) i els dos hospitals dependents de la Ciutat (els d’en Marcús i d’en Desvilar, fundats per ciutadans honrats). Poc després encara hi hagué dues noves incorporacions: el 27 de juny, l’hospital de Sant Llàtzer (fundat per un bisbe de Barcelona); i el 23 de juliol, el dels Pelegrins (depenent del monestir de Santa Eulàlia, o de Santa Anna). Tot això ho explicàvem en una entrada anterior sobre l'escut de l'Hospital.

Esquema de la fusió dels antics Hospital per a constituir el de la Santa Creu.

Benet XIII
(retrat modern d'Henri Serrur)

La unió va ser ratificada pel papa Benet XIII, per mitjà d’una butlla atorgada a Avinyó el 5 de setembre del 1401. Aquesta butlla reconeixia i confirmava tots els acords anteriors, i és de fet i de dret el document fundacional de l’Hospital de la Santa Creu, i del qual emana la constitució de la Molt Il·lustre Administració. Encara avui dia, en les relacions de la Fundació Privada amb les administracions públiques, es presenta testimoni d’aquests butlla en tant que document que en fonamenta l’existència.

La butlla original, un pergamí de 745 × 585 mm, sempre s’ha custodiat a l’Hospital; des de la inauguració de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau el 1930, es conservava emmarcada al despatx de Secretaria de la MIA, al Pavelló de l’Administració. El 1977 s’acordà dipositar-la provisionalment a l’Arxiu Capitular de la Catedral, on es restauraria i se’n faria una reproducció fotogràfica. Aquesta reproducció substituí l’original emmarcat a la Secretaria, però s’optà per deixar l’original en dipòsit a l’Arxiu Capitular, donada la manca de mitjans de l’Hospital per a assegurar-ne la bona preservació.

Un altre dels motius per al seu dipòsit a l’Arxiu Capitular fou la voluntat de la MIA que el pergamí pogués ser consultat i accessible a investigadors, cosa que llavors era més difícil des de l’Hospital. Però després de la rehabilitació del Recinte Modernista, l’Arxiu Històric ja disposa de tots els recursos per a la seva conservació i estudi, i des del juny del 2018 torna a custodiar aquesta peça que, amb més de sis segles d’història, representa el document fundacional d’una de les institucions més antigues d’Europa encara en actiu.

La butlla ha estat digitalitzada i incorporada a la plataforma de consulta de documentació històrica. La podeu veure clicant la imatge de sota:

El Llibre de taula de la Casa de Convalescència

El conegut com "Llibre de taula" és una de les peces més preuades de l'Arxiu Històric de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Es tracta d'un volum bastant gruixut, enquadernat en pell, amb dues tanques i els cantells de les pàgines tenyits en vermell. Les quatre petites potes metàl·liques que es veuen a les tapes servien perquè aquestes no es fessin malbé, ja que llibres com aquest s'usaven de referència i estaven contínuament oberts "a la taula" per a consulta; d'aquí el seu sobrenom.

El Llibre de taula de la Casa de Convalescència.
(cliqueu per a veure'l més gran)

El títol vertader i complet d'aquest volum, en l'escriptura de l'època, és:

Llibre que conté tot lo principi del Hospital General de Sancta Creu y de la Convalesèntia, ab un pròlec que llargament narra las antiquitats de las dos casas i dels Hospitals Antichs, ab una explicació de las armas de dita Convalecèntia.
La matèria del present volumen són las Bullas vingudes de Roma, Concòrdias, Testaments y demés actes que autèntichs se trobaran ab sa Rúbrica al Principi, amb lo qual se continuarà lo més notable que per avant se farà.

Portada del Llibre de taula,
amb el seu títol complet.
(cliqueu)

Començat el 1674, el gruix del llibre consisteix en transcripcions de documents rellevants per al funcionament de la Casa de Convalescència, precedides de diverses explicacions històriques. Així, després de diverses composicions en vers dedicades a Sant Pau –patró de la Casa– i a l'heràldica de la institució i els seus benefactors, una rúbrica o índex ens informa del seu contingut. Primerament, un extens pròleg explicatiu seguit de diversos antecedents històrics: la història dels antics hospitals que es fusionaren per crear Santa Creu, la transcripció de la butlla fundacional d'aquest i un tractat de l'heràldica de la Casa de Convalescència, inclosos els seus benefactors. A continuació un tractat explica la història de la Confraria de Santa Creu, institució fundada el 1405 per rei Martí per a ajudar a pal·liar l'escassetat de personal de l'Hospital; també s'hi transcriuen les constitucions i altres documents fonamentals.

Tot el que segueix, des de la pàgina 257, són còpies de documents bàsics per a la gestió i administració de la Casa de Convalescència: testaments dels seus benefactors i fundadors, donacions a la Casa, vendes, encants i inventaris, recull de disputes i concòrdies amb l'administració de l'Hospital (recordem que eren institucions diferenciades), plànols i descripcions de la Casa, etc.

Amb tot, aquest llibre és reconegut i molt citat sobretot per les seves il·lustracions. En particular, les representacions dels antics hospitals que s'uniren per fundar l'Hospital de la Santa Creu, i de les quals ja parlem en una altra entrada. Segons s'explica en els mateixos textos que les acompanyen, aquestes imatges s'haurien copiat de "una taula antiga que estava en lo Arxiu del Hospital", en la qual "se ha trobat que en dita taula estaven pintats los sis Hospitals Generals y baix de cada un son rètol [...]" . Cal dir que aquesta taula no s'ha conservat fins al dia d'avui.

Llibre de taula obert per la pàgina on s'hi representa l'Hospital de la Santa Creu.
(cliqueu)

L'altre element destacable són el conjunt de plànols i dibuixos de la Casa de Convalescència. Són en total set: una planta general, un alçat del claustre i dues façanes de mitjans del segle XVII; i dues façanes i un alçat del claustre d'època posterior, segurament mitjans o finals del XVIII.

Façana de la casa de Convalescència al carrer del Carme. Plànol del s. XVII.
(cliqueu)

Aquest llibre, tot i ser delicat, ha sortit de l'Arxiu en algunes ocasions per a formar part d'exposicions importants. En ocasió dels 600è aniversari de l'Hospital, el 2001, es va sotmetre a una profunda restauració, i se'n va restringir la seva consulta física per motius de preservació. Amb tot, la conservació dels documents no ha de ser incompatible amb la seva difusió, motiu pel qual recentment se n'ha procedit a la digitalització i publicació en línia.

Clicant la imatge de sota, podreu consultar aquesta interessantíssima peça pàgina per pàgina.