El Pavelló del Càncer

Fa uns dies que l'aspecte del carrer de Sant Quintí ha canviat. Un del seus edificis emblemàtics, el Pavelló del Sagrat Cor, ha estat enderrocat per continuar l'ampliació del nou Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Construït entre el 1928 i el 1930 per Pere Domènech i Roura, va ser pioner en acollir el tractament del càncer.

El Pavelló del Càncer cap al 1930, vist des del carrer de
Sant Quintí (dalt) i des de l'interior del recinte (baix).
(cliqueu per a veure-les més grans) 

La curieteràpia era utilitzada a l'Hospital de la Santa Creu des dels anys 1920, quan el ginecòleg Àlvar Esquerdo la va introduir al servei de ginecologia del qual n'era Director per assaigs del tractament del càncer, amb el radi que l'associació benèfica "Barcelona-Radium" li prestava un dies al mes. Quan la direcció va passar al Dr. Pujol i Brull aquest va incrementar les reserves de material amb el de la seva propietat, que deixava desinteressadament a les malaltes de la seva sala que ho necessitessin. Tanmateix, l'any 1921 va comprar un potent aparell de rajos X, adquirit a la Casa Prieto de Barcelona. Aquest s'alimentava per un corrent continu que era transformat a través de grans bovines en l'alta tensió necessària per a que els efectes terapèutics anticancerosos fossin realment efectius. Amb el temps, aquest servei exclusiu va donar assistència a tots els departaments de l'Hospital que ho requerien.

Amb la construcció del recinte modernista, l'Administració contemplava la idea de tenir un pavelló independent per al tractament del càncer. Paral·lelament a aquesta preocupació de Santa Creu, el Patronat de Catalunya pro Hospital Asilo de Cancerosos, havia iniciat una campanya per aixecar un edifici amb la mateixa finalitat, però amb una subscripció milionària que no es va arribar a cobrir. Davant del dilema d'haver de renunciar a aquest ideal, es va optar per lliurar la suma recaptada a l’Hospital de la Santa Creu: 121.000 pessetes.

El 29 de juny de 1928, festivitat de Sant Pere, el bisbe de León (Mèxic) Hemeterio Velverde, davant les autoritats, la Junta de l’Hospital, la Lliga contra el Càncer i una multitud de barcelonins, va beneir la primera pedra del pavelló; i una rasa oberta prèviament per als fonaments es va anar omplint de bacines de fang que milers de nens trencaven amb entusiasme infantil. Aquesta bonica festa de les bacines és va repetir el 4 de maig de 1929, amb una enorme afluència de canalla de col·legis barcelonins i de les seves famílies, tot  plegat amenitzat per un selecte concert de la Banda Municipal. Aquestes dues festes, en les quals van participar més de 10.000 nens recaptant amb les seves guardioles, van contagiar moltes persones, que amb la seva aportació van aconseguir que les obres continuessin endavant.

També va ser important la cooperació de la Diputació Provincial amb l'aprovació a dos dels seus pressupostos d’una quantitat respectuosa, així com la generositat de dos anònims "germans fills de Barcelona" que van aportar 65.000 pessetes per a la subscripció del Radi. Amb tot plegat es podria dir que aquest pavelló va ser producte de la generositat de tot Catalunya, ja que la Liga Espanyola contra el Càncer, tot i haver-hi estat  requerida, no va contribuir amb cap quantitat.

Aparell Koch i Stersel per
a radioteràpia profunda.
(cliqueu per a veure'l més gran)

El 4 de maig de 1930 s'inaugurà oficialment el Pavelló del Càncer, que va ser posat sota l'advocació de Sant Miquel dels Sants, sant català i advocat especial contra les malalties canceroses. L’edifici, amb façana i entrada pel carrer de Sant Quintí, tenia inicialment forma de rectangle, una àrea de 1.519 metres quadrats, jardins inclosos, i una superfície edificada de 889 metres quadrats en planta i pis, amb capacitat per a setanta malalts de tots dos sexes.

La planta, dedicada als serveis tècnics, estava dividida en dues ales separades per un espaiós vestíbul. A l'ala nord s'hi trobava la secció de radi, la sala d'operacions i el laboratori clínic; i l'ala sud estava dedicada a la secció de Röentgen, i contava amb dues sales d'irradiació i una d'exploracions, sala de conferències i  museu. Al vestíbul estaven instal·lats els despatxos dels metges, la biblioteca especialitzada, la sala de custòdia amb la caixa de seguretat on es guardava el radi i els materials dels raigs X, i l’oficina administrativa.

Sala de custòdia del radi. A l'esquerra s'hi observa
la caixa de seguretat que contenia el material.
(cliqueu per a veure'l més gran)

La primera planta, a la qual s'accedia per un ascensor, estava destinada a infermeries, separades en dues: la del nord, dedicada al Sagrat Cor, per a dones; i la del sud, dedicada a Sant Miquel dels Sants, per a homes. En totes dues hi havia habitacions de cures amb instal·lació d'aigua destil·lada a vapor i instrumental, serveis de bany i cuina. A més, disposava d'un solàrium per als malalts que podien aixecar-se del llit, amb chaises-longues, taules i aparells de radiotelefonia per a la seva distracció. També contava amb una sala d'operacions pròpia, independent de la del quiròfan central, amb una taula operatòria "Quervain Schärer", bomba aspiradora de líquids i instrumental quirúrgic. Però la organització del servei no era un mecanisme independent de la resta de l'Hospital: els caps de les diversos departaments, excepte dermatologia, hi enviaven els malalts de càncer dels seus dispensaris i els operaven al seu quiròfan si era necessari, per això el quadre facultatiu el formaven metges de diferents especialitats: dermatologia, ginecologia, cirurgia general, urologia i otorinolaringologia.

Vestíbul del pavelló, amb l'ascensor d'accés a la primera planta.
(cliqueu per a veure'l més gran)

Aquell pavelló va ser fruit de la tenacitat tant de persones anomenades com anònimes; des dels primers assaigs del Dr. Esquerdo fins a la filantropia del Dr. Pujol i Brull, que no va deixar d'insistir fins que no va veure coronats els seus esforços amb l'organització d'un servei de càncer complert; i també com no, de l'alegria i innocència de milers de nens.