El pavelló d'autòpsies

El pavelló d'autòpsies i dissecció. Detall d'una
perspectiva general del projecte de Domènech i
Montaner.
(cliqueu per a veure'l més gran)

A l'extrem nord del recinte dels Hospitals de la Santa Creu i de Sant Pau, al final d'una de les grans avingudes centrals que creuaven l'espai, Domènech i Montaner projectà el pavelló que s'hauria de dedicar al treball amb cadàvers: el pavelló d'autòpsies i dissecció. La naturalesa una mica sòrdida de les activitats que s'hi duien a terme feia aconsellable emplaçar-lo apartat dels pavellons de malalts, d'aquí la seva ubicació, gairebé als límits del terreny i, naturalment, al costat de la capella mortuòria.

La volumetria d'aquest pavelló és molt compacta: de planta rectangular, només destaquen uns volums que sobresurten de tres de les seves façanes en forma d'absis. La coberta s'estructura en quatre braços a dues aigües formant una creu. Els quatre angles de la creu, així com els tres absis laterals, es cobreixen amb sengles cúpules adossades, i el conjunt queda rematat, al centre, amb un tambor de columnes coronat per una altra cúpula. Presumiblement, totes havien d'estar decorades amb teula d'escata ceràmica, combinant-ne els colors per a formar dibuixos com passa als pavellons d'infermeria.

L'edifici comptava amb semi-soterrani, planta baixa i un pis; i com ja hem dit, la seva planta era rectangular (16 × 22 metres) excepte pels sortints semicirculars de les façanes laterals i posterior. La façana principal estava encarada al sud, vers la resta del recinte, i d'ella arrencava la gran avinguda que creuava diagonalment el recinte. A més de l'accés a nivell de terra, el pavelló estava connectat amb la veïna capella mortuòria per una galeria subterrània, tant per a facilitar el trasllat de cadàvers d'una a altra dependència, com per a evitar visions trastornadores als malalts que passegessin pels jardins.

Plantes del pavelló d'autòpsies, segons els plànols originals de Domènech i Montaner
(cliqueu)

Pel que fa a la seva distribució, el semi-soterrani estava dedicat principalment a laboratoris per a "operacions poc delicades", i consistia en un gran espai sense compartimentar (únicament comptava amb dues columnes) i, a la part posterior, dues cambres a banda i banda que allotjaven respectivament el taller de taüts i la cambra frigorífica. Entre aquestes sales, una zona de pas s'obria a la caixa de l'escala que, ocupant el cos semicircular posterior, descendia del pis de sobre. Des d'allí també s'entrava a la galeria que comunicava amb la capella mortuòria.

A l'edifici s'hi accedia per una petita escalinata des de l'avinguda central. L'espai d'entrada estava flanquejat per dues estances destinades a laboratori (el químic a l'esquerra, i el bacteriològic a la dreta), i donava pas a un ampli vestíbul, situat al centre de la construcció. Aquest vestíbul era de planta quadrada i de dos pisos d'alçada, i estava just sota la cúpula que coronava el pavelló; al seu voltant s'hi distribuïen la resta d'espais. A llevant, el laboratori físic i el microscopi, que també ocupaven un dels sortints semicirculars. Al sortint de ponent, l'escala comunicava amb el soterrani i el pis superior. Finalment, a la part posterior de l'edifici, encarada al nord, una gran sala de dissecció de dos pisos d'alçada, des de la qual, com ja hem dit, es descendia al soterrani; a més de l'escala, la sala estava equipada amb un ascensor per a facilitar el trasllat dels cossos. Als angles amb els sortints semicirculars de l'edifici, s'hi situaven unes petites torres cilíndriques adossades contenint uns petits banys.

El primer pis estava dedicat a museu de models anatòmics i patològics. Aquest ocupava l'espai frontal i el lateral oriental (a l'occidental hi havia les escales) al voltant del vestíbul, al qual s'abocava per grans arcs amb baranes de forja. El mateix pel que fa al costat nord, on la doble alçada de la sala de dissecció del pis de sota estava pensada perquè els estudiants poguessin veure-la des de les galeries del museu, a mode d'amfiteatre.

Aquest pavelló, com gran part de l'ambiciós projecte original de Domènech i Montaner, no arribà a materialitzar-se. En lloc seu, Pere Domènech i Roura incorporà un laboratori de dissecció al pavelló de la Resurrecció, l'edifici que dissenyà com a capella mortuòria de l'Hospital. La Resurreció es va construir el 1928 i es trobava a la cantonada dels carrers de Sant Quintí i el Mas Casanovas. El 2000 fou enderrocada, juntament amb altres construccions, per a aixecar-hi al seu lloc el Nou Hospital de Sant Pau.

Amb aquest model podreu apreciar el conjunt projectat per Lluís Domènech i Montaner, i si en cliqueu la imatge podreu fer-lo girar per a observar-lo des de tots els angles.

La creu de tanca

La tanca d'accés a l'Hospital des del Pavelló de l'Administració,
en una fotografia dels anys 1920.

Alçat de la garita amb la creu.
Dibuix de Domènech i Montaner.
(cliqueu per a veure-ho més gran)

El treball de forja de les reixes d'entrada a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, dissenyades per Lluís Domènech i Montaner, és una mostra excel·lent d'aquesta tècnica que el modernisme recupera. L’accés a l’interior es fa per tres portes reixades situades al xamfrà, i separades entre sí per pilars de tres columnes coronats per un cos de maó carregat amb medallons esculpits en pedra dels escuts de Barcelona i de la Catedral. Les tres portes són coronades amb una creu patent, i la del mig, a més, està acompanyada per dos àngels que ens donen la benvinguda. De tot el conjunt també destaquen les línies en coup de fuet, les volutes i els remats. La forja és executada magistralment pel taller de serralleria de Josep Perpiñá, i lliurada el novembre de 1911.

Aquestes portes estan flanquejades per dos grans pilars coronats amb enormes esferes de pedra, sobre les quals trobem les representacions escultòriques que donen nom als Hospitals. A l’esquerra, sota un templet de tres columnes coronat per una cúpula revestida de mosaic per Mario Maragliano, la imatge de Sant Pau amb l’espasa i els evangelis, obra d'Eusebi Arnau. A la dreta, una columna helicoïdal estava rematada amb una preciosa creu obra de Pau Gargallo. Aquests pilars, pensats alhora com a garita pels guardes, compten amb una obertura de ventilació decorada amb la lletra G esculpida en pedra.


La Creu de Gargallo

El disseny que féu Domènech per a la creu era molt diferent del que finalment va executar Gargallo. L’arquitecte va dissenyar una creu decorada en baix relleu amb el tetramorf dels quatre evangelistes: l'àguila de Sant Joan al braç superior, el bou de Sant Lluc al de l'esquerra, el lleó de Sant Marc al de la dreta, i l'àngel de Sant Mateu a la base, tots ells a cos complet; Domènech no féu cap disseny per a la cara posterior.

Primer disseny de Domènech per a la creu (esquerra) i decoració definitiva (dreta).
(cliqueu)

Pressupost manuscrit de
Gargallo per a la creu.
(cliqueu)

Finalment, Gargallo va presentar un pressupost manuscrit on es detallava com s'havia de decorar la creu: 4 àngels; Verge amb el nen; 4 evangelistes; "adorno" (referint-se al monograma IHS, símbol de Jesús). Al mateix pressupost incloïa un petit dibuix de la cara anterior, on aquest cop els evangelistes només són representats pels caps del tetramorf, però dotats de volum. Els caps de l'àngel, l'àguila, el bou i el lleó foren realitzades el desembre de 1907; els àngels i la marededéu de la cara posterior, a l’octubre de 1908; i la creu pròpiament, el març de 1909.

El 26 de juliol de 1936, poc després d'esclatar la Guerra Civil, l'Hospital passà a ser administrat per la Generalitat i es convertí en Hospital General de Catalunya. El  18 de maig de 1937, el Consell Administratiu de l'Hospital General decidí retirar la creu de la tanca d'entrada i substituir-la per un altre símbol: una escultura amb forma de flama. El cert és que no se sap què va passar exactament amb la creu de Gargallo. Alguns han cregut que no va ser destruïda i que es va preservar soterrant-la prop del lloc on s'alçava. És per aquest motiu que, a finals de la dècada dels 1990, es va fer una recerca a la plaça d'entrada a l'Hospital, davant del Pavelló de l'Administració, tot i que sense resultats. El més probable es que la creu fos enderrocada i es destruís en caure; no era un bon moment per als senyals religiosos.

La flama que coronà el pinacle entre 1937 i 1995, un cop retirada.

La nova creu

Col·locació de la nova creu.
(cliqueu)

Des d'aquesta setmana, l'entrada de l'Hospital torna a tenir una creu; però no és una reproducció de la del genial escultor de Maella. En aquesta ocasió, l'autor ha plasmat el seu propi estil realitzant-ne una de més senzilla, i la meitat de gran que la original, amb les representacions dels evangelistes en la cara anterior i sense treballar la posterior. Potser el motiu és que no s'han conservat documents gràfics prou clars de la creu executada originalment, tot i que cal dir que Gargallo reflecteix clarament la decoració al seu pressupost.

Voldria ser romàntica i pensar que algun dia, en algun racó d'aquest Hospital o d'un magatzem oblidat, apareixerà aquella meravella que va presidir durant tan poc temps la façana principal, acompanyant Sant Pau en al·lusió al nom complet de l'Hospital: de la Santa Creu i Sant Pau.

(cliqueu)

L'Hospital de nens

A l'hora de dissenyar el conjunt hospitalari de la Santa Creu i de Sant Pau, Domènech i Montaner va preveure uns pavellons per a l'allotjament dels infants afectats per malalties infeccioses. Aquest petit complex que era l'hospital de nens estava separat de la resta d'edificacions del recinte i comptava amb  un accés independent des de l'exterior. S'havia de situar a la zona nord-oest del recinte, aproximadament al centre del costat del carrer de Catalunya (avui dia Sant Quintí), però, com tants altres pavellons, no s'arribà a construir. En el seu emplaçament s'hi edificaria més endavant el pavelló del Sagrat Cor, que per cert fou enderrocat el 2012 per a deixar lloc al Nou Hospital.

L'Hospital de nens tal i com apareix en una perspectiva del projecte de Domènech i Montaner.
(cliqueu per a veure'l més gran)

L'hospital de nens consistia en tres pavellons de malalts disposats com les fulles d'un trèvol al voltant del bloc d'admissió, al qual estaven units a través de galeries cobertes. Al bloc d'admissió s'hi accedia directament del carrer per una rampa; comptava amb una única planta que allotjava, a més del vestíbul d'entrada, una sala per al metge, una altra per a la germana hospitalària, dues sales d'observació i dos petits banys.

Els pavellons connectats al bloc d'admissió tenien una mateixa estructura, però cadascun estava dedicat a una malaltia diferent: el que es projectava vers el nord-oest corresponia a la diftèria, el del sud-oest al xarampió, i el del sud-est a l'escarlatina. Cadascun d'aquests cossos consistia en un sol pis amb soterrani, mesurava uns 25,5 metres de llarg per 14 d'ample, i estava dividit transversalment en quatre crugies. Les seves dependències es distribuïen simètricament a banda i banda d'un passadís que el recorria longitudinalment des de la galeria d'accés fins a l'extrem més allunyat, on s'hi trobava la sala d'operacions, una estança semicircular amb grans finestrals que asseguraven una bona il·luminació natural. A la primera crugia s'hi trobaven dues sales de dia i joc (recordem que eren pavellons infantils) amb bany. La segona crugia allotjava dues sales de sis llits cadascuna.

A la tercera crugia, el passadís central doblava la seva amplada donant lloc a una àmplia sala o pati cobert decorat amb fonts i envitrallat amb motius florals. A cada banda d'aquest pati s'accedia a través de les vidrieres a tres sales d'aïllament i un bany.  Finalment, la quarta crugia, la més propera a la sala d'operacions, allotjava a un costat del passadís la sala del metge, i a l'altra la sala de la germana hospitalària. Aquesta disposició mantenia apartada la sala d'operacions de les sales dels infants  per a evitar-los efectes traumàtics.

Esquerra: disposició general de l'Hospital de nens.
Dreta: secció longitudinal i planta del bloc d'admissió i d'un dels pavellons de malalts.
(cliqueu) 

Totes les dependències dels pavellons eres coronades per teulats curvilinis a dues aigües, com les del pavelló de desinfecció, i presumiblement de teules ceràmiques. El tancament de totes les sales vers el passadís interior era per vidrieres per a minimitzar l'efecte claustrofòbic en aquells infants que hi estaven confinats.

Amb aquest model (cliqueu la imatge de sota) podreu apreciar el conjunt projectat per Lluís Domènech i Montaner, fer-lo girar per a observar-lo des de tots els angles.