Cerca al bloc

10 de novembre del 2017

Primeres sèries digitalitzades de l'Arxiu Històric

Des de fa unes setmanes ja és possible consultar en línia alguna de la documentació de l'Arxiu Històric. Es tracta de les sèries històriques de Privilegis reials, documents papals i particulars (1219-1923) i d'Expòsits i dides (1407-1861); així com del subfons de la Casa del Teatre (1526-1981), imprescindible per a l'estudi de les arts escèniques a Catalunya.

La publicació en línia d'aquests continguts (més de 52.000 pàgines digitalitzades) són la culminació de més de tres anys de feina en el marc del projecte BCN Open Challenge, una iniciativa de l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) per a la digitalització i la publicació en línia de documentació dels museus i arxius de la ciutat. La digitalització ha anat acompanyada d'un acurat procés de descripció dels documents seguint els estàndards arxivístics que marca el Consell Internacional d'Arxius (CIA/ICA).

Tant les descripcions com les digitalitzacions es troben disponibles a la plataforma AtoM ("Access to Memory"), una aplicació web basada en estàndards internacionals, que permet navegar per les descripcions arxivístiques de la documentació, fer cerques per paraules, i visualitzar els documents digitalitzats.

(cliqueu per a accedir a la plataforma AtoM de l'Arxiu Històric)

La sèrie Privilegis reials, documents papals i particulars (218 documents en total) aplega les concessions fetes per les autoritats reials o papals a favor de l'Hospital per a afavorir-ne el sosteniment. Entre aquests documents podem trobar-hi reconeixements de drets, exempcions de determinades obligacions per als oficials de la casa, salvaguardes i altres privilegis, la major part en forma de pergamí. Per exemple, el privilegi d'edificar a favor de l'Hospital atorgat per Martí l'Humà o el guiatge del papa Honori III al canonge Colom, fundador de l'antic Hospital del seu nom.

De la sèrie Expòsits i dides (135 documents) destaquen sobretot els llibres de registre dels expòsits recollits per l'Hospital des el segle XV, alguns dels quals, com el llibre 4t, conserven les notes i els objectes amb què foren trobats els infants (vegeu-ne un inventari en aquesta entrada). També s'hi inclouen els comptes de pagament a les dides que l'Hospital llogava per a criar-los, com aquests del segle XVIII.

El subfons de la Casa del Teatre (877 documents) consisteix en la documentació derivada de la gestió del Teatre de la Santa Creu, creat a partir del privilegi de les comèdies concedit per Felip II el 1587. Hi trobarem, entre d'altres, documentació sobre l'adquisició de terrenys i les obres de construcció, com uns capítols signats amb el metre de cases de finals del segle XVI. Però naturalment, el que més hi abunda és la documentació relativa a les representacions, i que permet resseguir força bé quin tipus de representacions es feien a la Barcelona dels segles XVIII i XIX (per exemple, un llibre d'entrades, o aquest llistat de comèdies representades).

Aquest recurs s'afegeix al catàleg del fons de l'antic Hospital de la Santa Creu, que reuneix en un únic instrument de descripció els documents del fons repartits entre aquest Arxiu Històric i la Biblioteca de Catalunya. Ambdues eines són consultables des de la pàgina del fons de l'Arxiu Històric.

27 d’octubre del 2017

Presentació del volum 10-11 de Domenechiana

Portada de Domenechiana, vol. 10-11
(cliqueu per a veure-la més gran)
El proper dimecres 8 de novembre a les 11:00, el Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner (CEDIM), de Canet de Mar, presentarà el volum 10-11 de la revista Domenechiana, on col·laborem els autors d'aquest bloc. La presentació es realitzarà al Cafè Vienès de la Casa Fuster (Passeig de Gràcia, 132, de Barcelona).

L'acte, conduït per Carles Sàiz, president del CEDIM, comptarà amb la intervenció dels autors dels articles: Gemma Martí i Sergi Alcalde hi analitzen l'arquitectura domenechiana a la Casa Fuster; Antonio Sama parla de la Fuente de los Tres Caños de Comillas; Xavier Mas es dedica a la contribució de Domènech en la recuperació de les festes populars; Miquel Terreu ens acosta a l'heràldica de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau; Carles Sàiz estudia la figura de Domènech dins el catalanisme polític; i Francesc Tarrats repassa l'estudi que féu l'arquitecte dels jaciments arqueològics de Centcelles i de l'antiga Tarraco romana.

Després de la presentació de la revista, s'oferirà als assistents una visita guiada per la Casa Fuster. No us ho perdeu!

ACTUALITZACIÓ
L'acte s'ha posposat fins el proper divendres 13 de novembre a la mateixa hora, de manera que si no havíeu pogut reservar, ara encara hi sou a temps!

(cliqueu)

16 de juny del 2017

Els escuts del vestíbul de Sant Pau

En una entrada anterior ja vam veure com Domènech i Montaner recorregué a l'heràldica per caracteritzar els dos hospitals que es reunien sota un mateix projecte; per una banda recuperà l'escut tradicional de l'Hospital de la Sant Creu, i en creà un de nou per a l'Hospital de Sant Pau, instituït pel llegat de Pau Gil. Aquests escuts es poden veure en molts racons del recinte, especialment al Pavelló de l'Administració, però no són els únics.

Vestíbul del Pavelló de l'Administració.
(cliqueu per a veure-ho més gran)

De fet, al vestíbul d'entrada de l'Hospital hi trobem una gran quantitat de símbols heràldics. Es tracta d'una gran sala coberta amb nou voltes revestides de rajoles de ceràmica rosada, i suportades per quatre columnes de marbre amb base i capitell de pedra i decoració floral. Tractant-se del primer espai que es presenta al visitant per l'accés principal, Domènech l'aprofità per representar-hi simbòlicament la història dels hospitals reunits, decorant les petxines de les voltes amb diversos escuts –36 en total–.

Esquema de la disposició dels escuts a les voltes del vestíbul.
(cliqueu)

La distribució d'aquests emblemes heràldics per les voltes no és arbitrària, sinó que respon a un programa simbòlic ben determinat. Cada volta (o millor dit, cada tipus de volta) es correspon a un concepte diferent, relacionat amb les representacions de les quatre petxines que l'envolten. Vegem-ho.

1. L'Hospital de la Santa Creu, institució històrica de Barcelona i de Catalunya
    (gran volta central)



El primer i el segon escuts corresponen respectivament a la Catedral i a la Ciutat de Barcelona –en una versió simplificada–, i representen les institucions que el 1401 acordaren la creació de l'Hospital de la Santa Creu: el Capítol catedralici i el Consell de Cent. El tercer i el quart element, la creu de Sant Jordi i els quatre pals, extrets ambdós de l'escut de Barcelona, representarien també Catalunya i la nissaga reial catalana, el darrer monarca de la qual, Martí I, fou també el gran impulsor de la fundació del centre.

2. Pau Gil, mecenes de l'Hospital de Sant Pau
    (voltes petites de les cantonades)



Dels quatre emblemes d'aquestes voltes, només dos són pròpiament heràldics. El primer conté el cognom Gil, claríssima referència al benefactor. El segon i el tercer representen els escuts d'armes de Barcelona i de París: a la primera hi va néixer, i la tingué especialment present en fer testament; a la segona, hi va viure fins a la seva mort el 1896. El darrer emblema tampoc és un escut, sinó la reproducció del segell de la Banca Gil: un lleó envoltat pel lema "La dicha en la honradez".

3. La reunió dels dos hospitals i la construcció del pavelló de l'Administració
    (voltes el·líptiques laterals)



Per a remarcar la personalitat pròpia dels dos hospitals que es reunien en aquest projecte, Domènech i Montaner fa figurar-ne els respectius escuts: el de l'Hospital de la Santa Creu (amb segles d'història) i el de l'Hospital de Sant Pau (que crea ell mateix). Els dos darrers emblemes simbolitzen l'any d'inici (Α, alfa) i de finalització (Ω, omega) de les obres del Pavelló de l'Administració.

Domènech, gran estudiós de la ciència del blasó, hi recorre en aquesta ocasió com a mitjà per a fer present al visitant, des del mateix espai d'acollida de l'Hospital, els antecedent històrics i el context de la seva construcció, exaltant tant la institució històrica de Santa Creu com la figura del mecenes Pau Gil.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...