Al llarg dels temps
l’Hospital s’ha vist beneficiat per innumerables persones i institucions que han fet possible, gràcies als seus llegats, que l’Hospital continués el seu camí. L’ajut d’altres països també ha estat un fet palpable, i com no, els americans i la seva VI Flota també hi van tenir un paper.
El "supermercado norteamericano"
El juny del 1959 s’inaugurava, com cada any a Barcelona, la Fira Internacional de Mostres. La representació dels Estats Units va ser-hi força singular. Al seu pavelló, situat al costat del gran sortidor de Montjuïc, s'hi va instal·lar un gran supermercat de 12.000 metres quadrats amb l'objectiu de donar a conèixer al visitant el model de venda integrat que feia dècades que funcionava a Nord-Amèrica. També s'hi feien demostracions de les grans màquines que s'hi utilitzaven, com les de tall especial de carn i les d’empaquetar aliments.
 |
Fotograma del NO-DO del 8 de juny del 1959, que mostra supermercat americà de la Fira de Montjuïc.
(cliqueu per a veure-ho més gran) |
Malgrat aquesta mostra de modernitat, el nostre país continuava, i va continuar durant molt de temps, comprant les seves viandes en petits comerços. Tampoc era el primer cop que es veia aquest model de compra, que havia estat introduït a la dècada dels anys 40 per Galerías Preciados i El Corte Inglés. A més, l’any 1957 el govern, a través del seu Ministre de Comerç, va posar en marxa la “Operación Supermercado”, que promulgava l’obertura d’aquests tipus d’establiments amb capital públic.
Dos anys més tard, tres famílies de Barcelona, Carbó, Prat i Bonet, obririen a la nostra ciutat el primer supermercat amb capital privat, i que seria bategat amb el nom format per les primeres letres dels seus respectius cognoms: CA-PRA-BO. Curiosament, estava situat al carrer Sant Antoni Ma. Claret, ben a prop de l’Hospital.
Tornant a la Fira del 1959, en aquella enorme superfície “made in USA” hi havia exposats articles de tot tipus, sobretot viandes envasades i fresques, que no estaven a la venda per al visitant, però que al final de cada jornada eren repartides pel Consolat dels Estats Units entre les cases de beneficència de Barcelona, entre elles l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, el
Manicomi de Santa Creu i l’
Hospital de Sant Llàtzer.
Al llarg dels vint dies que va durar la mostra, la nostra Institució va rebre 3.021 quilos de carn de vedella, 361 de carn de porc, 66 d’embotits, 60 de formatge, 3.007 de verdura, 2.515 de fruita, i 26 de pastissos, a més de 284 pollastres, 59 gallines i 80 llaunes de foie gras.
  |
Dues relacions de donatius enviats pel supermercat nord-americà a l'Hospital.
(cliqueu) |
L’Administració de l’Hospital va agrair aquesta generositat del poble americà al director del Supermercat , però també li va enviar una súplica: la possibilitat que els regalessin les màquines de tall de carn per a poder facilitar la tasca de la cuina destinada als pobres malalts. Aquesta petició va ser cursada a l’Ambaixada dels Estats Units, però no hi ha notícia que s'arribés a fer efectiva.
La VI Flota americana
El gener de 1951, un any després de l’acord del govern espanyol amb Washington perquè la VI Flota nord-americana utilitzés set ports espanyols, aquesta va amarrar per primer cop a Barcelona.
Veient el moviment que els militars reportaven, a principis de 1953, la Molt Il·lustre Administració va llançar una crida al cònsol dels Estats Units perquè mariners, sacerdots i metges dels vaixells de la seva armada visitessin la Institució. El missatge va tenir efecte, i a partir de llavors, quan la flota venia a la ciutat comtal, d’una o d'altra manera contribuïa amb ajuts a l’Hospital, ja fos lliurant queviures o amb la donació de sang per part dels seus membres.
Però el gran ajut va arribar el 1964, gràcies al programa “People-to-People” creat per Eisenhower el 1956. Amb aquest programa es pretenia millorar la comprensió i amistat internacional a través d'activitats educatives, culturals i humanitàries que involucraven l’intercanvi d'idees i experiències entre els pobles de diferents països i cultures diverses.
Mitjançant aquesta iniciativa es va fer una gran recollida d’instruments i equipament mèdic donats per importants hospitals d'Illinois, Massachusetts, Michigan, Nova Jersey, Nova York i Pennsilvània. Tot el material va ser embarcat al creuer de la VI Flota USS Boston, que el va transportar fins el port de Barcelona.
No era el primer cop que s’oferia aquest tipus de donació a un hospital barceloní, ja que anteriorment s’havia fet un lliurament similar a l’Hospital Clínic. Aquesta vegada, però, i gràcies a les gestions de Federico Bravo, Cap Provincial de Sanitat, tot aquell equipament va ser adjudicat a l’Hospital.
 |
El material mèdic donat pels Estats Units, que finalment s'adjudicà a l'Hospital.
(cliqueu) |
El 20 d’octubre del 1964, en un acte solemne, el comandant del creuer R. L. Kalen acompanyat de John Ford, cònsol general dels Estats Units, i d’altres autoritats consulars i navals nord-americanes, van fer donació oficial del material als Administradors de l’Hospital, representats pel canonge Mariano Vilaseca i el regidor Beltrán Flórez, a més d’una nodrida representació de treballadors de la Institució.
 |
La rebuda del comandant de l'USS Boston al vestíbul de l'Hospital per part de membres de la MIA.
(cliqueu) |
 |
Els assistents fotografiats al costat del material donat.
De dreta a esquerra, els quatre primers són Beltrán Flórez,
Mariano Vilaseca, ambdós membres de la MIA, el comandant
R. L. Kalen, i el cònsol John Ford.
(cliqueu) |
No sabem si el whisky era o és curatiu, possiblement en poques quantitats sí, però a través de les imatges podem veure que entre les taules de quiròfan, els llits, aparells mèdics i resta de material, es van afegir algunes caixes d’aquest licor.
