Aquesta finca amb una superfície de 262.670 metres, va ser adquirida per l’Hospital de Santa Creu, a Maria de Montserrate de Margarola, el 20 d’octubre de 1890. Estava situada en l’antic terme de Sant Andreu del Palomar, adjacent als terrenys on es construïa l’
Institut Mental de la Santa Creu. El seu destí era el d’una gran casa de salut per al tractament de malalts d’ambdós sexes que, sense ser dements, es trobaven afectats per malalties nervioses i requerien un tractament especial d’aïllament (
vegeu-ho al mapa).
 |
Façana principal de la Granja de Santa Creu
en una fotografia dels anys vint. |
En el seu interior hi havia tot tipus d’instal·lacions: gimnàs; salons de joc, de música i de reunions; luxoses habitacions i d’altres de mes senzilles, però sanes i higièniques, totes amb vistes al camp i al mar. A l’exterior es podia passejar en mig de patis, jardins, horts fruiters i camps d’ametllers. El tractament als ingressats consistia en hidro i electroteràpia, i sobretot en la tranquil·litat de la natura amb banys d’aire, llum i sol a través de les seves galeries cobertes. Però es considerava que la cura més important era l’ocupació en el treball; els malalts treballaven obligatòriament fent de jardiners i hortolans: contribuïen a la sega, la producció de vi, la recol·lecció de garrofes i olives, i tenien cura de multitud d’aus de corral. La producció que se'n derivava (verdures, fruites i hortalisses, pa, llet, vi i oli, a més de carn de vedella, porc i volateria) s'aportava a l’Hospital i
les seves filials, i contribuïa així a la seva bona marxa.
 |
| Un asilat de la Granja alimentant els porcs a la cort. |
Durant el període de la Guerra Civil, en el qual
l’Hospital va passar a dependre de la Generalitat, convertint-se en l’Hospital General de Catalunya, la Granja passà a denominar-se
Granja del Poble i es destinà a malalts tuberculosos convalescents sota la direcció del doctor Josep Cornudella, cap del Servei de Tisiologia de l’Hospital. Tanmateix, l’explotació agrícola i ramadera va continuar sota la supervisió administrativa del Govern, i l’agost de 1938 es va instal·lar a les seves dependències la Secció de Mobilització i Organització de l’Exèrcit de Terra.
Un cop finalitzat el conflicte, i amb la gestió de l'Hospital represa de nou per la Molt Il·lustre Administració, les Germanes Hospitalàries de la Santa Creu van destinar una herència que havia estat atorgada al seu favor per a habilitar l’edifici com a noviciat i per a la convalescència gratuïta de nens malalts pobres. El 1943, i per evitar confusions, el Consell General de la Comunitat religiosa va decidir canviar el nom de Granja de la Santa Creu pel de Casa de Santa Creu.
Deu anys més tard, els seus voltants s'havien anat poblant a poc a poc donant lloc al barri de la Guineueta, habitat per famílies modestes amb nens, molts d’ells no escolaritzats degut a la gran distància amb els nuclis urbans de Sant Andreu i d'Horta. Segons el bisbe de Barcelona Gregori Modrego, aquests habitants desitjaven que els seus fills tinguéssin accés com a mínim a l'ensenyament del catecisme, i va sol·licitar a les Germanes que se'n fessin càrrec. Aquestes van acceptar el compromís, però en comprovar el gran nombre de nenes que hi acudiren, sorgí la idea d'escolaritzar-les, tasca que s'abordà provisionalment l'any 1954 mentre es duien a terme les obres del Col·legi de Santa Creu.
El 1966 començaren les obres d’un pavelló infantil per a l’hospitalització de nens malalts, i el 15 de setembre de 1967 s’inauguren oficialment les instal·lacions que portarien el nom de Clínica Infantil Stauros.
 |
Vista actual de la Granja de Santa Creu, amb els jardins de l'entrada principal
a la dreta, i el Col·legi en les construccions adossades de l'esquerra.
(cliqueu per a veure'l més gran) |
|
Avui, l’edifici de la Granja és la casa de repòs de les Germanes Hospitalàries. Al seu voltant s'hi troba el Col·legi Casa Santa Creu, depenent de La Salle, i la clínica de nens és actualment un geriàtric; tot plegat al costat de l'actual plaça de Karl Marx, molt a prop del camí que porta a
Can Masdéu.
