L'Hospital de nens

A l'hora de dissenyar el conjunt hospitalari de la Santa Creu i de Sant Pau, Domènech i Montaner va preveure uns pavellons per a l'allotjament dels infants afectats per malalties infeccioses. Aquest petit complex que era l'hospital de nens estava separat de la resta d'edificacions del recinte i comptava amb  un accés independent des de l'exterior. S'havia de situar a la zona nord-oest del recinte, aproximadament al centre del costat del carrer de Catalunya (avui dia Sant Quintí), però, com tants altres pavellons, no s'arribà a construir. En el seu emplaçament s'hi edificaria més endavant el pavelló del Sagrat Cor, que per cert fou enderrocat el 2012 per a deixar lloc al Nou Hospital.

L'Hospital de nens tal i com apareix en una perspectiva del projecte de Domènech i Montaner.
(cliqueu per a veure'l més gran)

L'hospital de nens consistia en tres pavellons de malalts disposats com les fulles d'un trèvol al voltant del bloc d'admissió, al qual estaven units a través de galeries cobertes. Al bloc d'admissió s'hi accedia directament del carrer per una rampa; comptava amb una única planta que allotjava, a més del vestíbul d'entrada, una sala per al metge, una altra per a la germana hospitalària, dues sales d'observació i dos petits banys.

Els pavellons connectats al bloc d'admissió tenien una mateixa estructura, però cadascun estava dedicat a una malaltia diferent: el que es projectava vers el nord-oest corresponia a la diftèria, el del sud-oest al xarampió, i el del sud-est a l'escarlatina. Cadascun d'aquests cossos consistia en un sol pis amb soterrani, mesurava uns 25,5 metres de llarg per 14 d'ample, i estava dividit transversalment en quatre crugies. Les seves dependències es distribuïen simètricament a banda i banda d'un passadís que el recorria longitudinalment des de la galeria d'accés fins a l'extrem més allunyat, on s'hi trobava la sala d'operacions, una estança semicircular amb grans finestrals que asseguraven una bona il·luminació natural. A la primera crugia s'hi trobaven dues sales de dia i joc (recordem que eren pavellons infantils) amb bany. La segona crugia allotjava dues sales de sis llits cadascuna.

A la tercera crugia, el passadís central doblava la seva amplada donant lloc a una àmplia sala o pati cobert decorat amb fonts i envitrallat amb motius florals. A cada banda d'aquest pati s'accedia a través de les vidrieres a tres sales d'aïllament i un bany.  Finalment, la quarta crugia, la més propera a la sala d'operacions, allotjava a un costat del passadís la sala del metge, i a l'altra la sala de la germana hospitalària. Aquesta disposició mantenia apartada la sala d'operacions de les sales dels infants  per a evitar-los efectes traumàtics.

Esquerra: disposició general de l'Hospital de nens.
Dreta: secció longitudinal i planta del bloc d'admissió i d'un dels pavellons de malalts.
(cliqueu) 

Totes les dependències dels pavellons eres coronades per teulats curvilinis a dues aigües, com les del pavelló de desinfecció, i presumiblement de teules ceràmiques. El tancament de totes les sales vers el passadís interior era per vidrieres per a minimitzar l'efecte claustrofòbic en aquells infants que hi estaven confinats.

Amb aquest model (cliqueu la imatge de sota) podreu apreciar el conjunt projectat per Lluís Domènech i Montaner, fer-lo girar per a observar-lo des de tots els angles.

La torre d'aigües

Torre d'aigües tal i com apareix en
una perspectiva del projecte original
(cliqueu per a veure-ho més gran)

Quan Domènech i Montaner projectà els Hospitals Reunits de la Santa Creu i de Sant Pau, que era el nom original del projecte, no s'oblidà de planificar el subministrament d'aigua, gas i electricitat. Així com va preveure uns pavellons de màquines per a allotjar les fàbriques de gas i electricitat, també incorporà al disseny una torre de distribució d'aigües per a dur l'aigua de les mines als diversos pavellons.

La torre d'aigües havia d'anar situada a la part més alta del solar, aproximadament al centre del mur que tancava el recinte pel carrer del Mas Casanova. A més de buscar un lloc elevat per a donar major pressió a l'aigua, aquesta localització perimetral permetia l'accés directe als operaris, sense exposar-se als malalts ni destorbar-los.

La torre es situava sobre un gran pou circular d'11 metres de diàmetre, al fons del qual haurien anat a parar les aigües de les mines de captació i conducció propietat de l'Hospital. Unes escales helicoïdals al voltant del pou permetrien baixar fins al nivell de l'aigua de les mines, sobre les quals es situarien les bombes. Aquestes elevarien les aigües a un gran dipòsit a 34 metres d'altura, des d'on es podrien distribuir pel recinte.

Conscient que les mines no podrien proporcionar l'aigua necessària per a proveir tot el recinte, Domènech i Montaner va planificar un segon dipòsit connectat a la xarxa municipal, que en proporcionaria la resta. Aquest dipòsit de recollida es construiria sobre el pou, tot just sota el nivell de terra. A les dependències de la planta baixa s'hi ubicarien les bombes que durien aquestes aigües a un segon dipòsit elevat, més petit, situat sobre el dipòsit principal.

Els dipòsits elevats serien cilíndrics i de planta anul·lar per a permetre el pas de les escales helicoïdals pel seu centre. Per sobre del dipòsit principal s'hi elevaria un petit cos cilíndric per a suportar el dipòsit secundari. Aquest cos també actuaria a mode de llanterna, proporcionant llum a les escales de sota, i estaria envoltat exteriorment per una balconada circular o mirador.

Les dependències de la planta baixa es destinarien a sales de màquines, a l'emmagatzematge d'eines i aparells, al repartidor a pressió, i a l'habitació del maquinista lampista.

Secció de la torre d'aigües
(cliqueu)

El model d'aquí sota representa l'edificació dissenyada per Domènech i Montaner. Clicant-hi a sobre el podreu contemplar des de tots els angles.

Aquest edifici, com tants d'altres del projecte original, no s'arribà a construir. En el seu emplaçament s'hi acabaren situant els safarejos de l'Hospital, ja desapareguts per deixar lloc al nou hospital. Per al proveïment d'aigua, es construí un dipòsit elevat en una torre de formigó a l'extrem occidental de l'avinguda central transversal, també desapareguda: es desmantellà a mitjans dels 1990.

La Sala d'Actes de l'Hospital

Esquerra: emplaçament de la Sala d'Actes en la secció transversal del Pavelló de
l'Administració. Dreta: detall de la Sala d'Actes, acolorida a partir del plànol original
(cliqueu per a veure-ho més gran)

 A la planta principal del edificio se llega por una gran escalera que reabre en vestíbulo central y que mide 14 por 12,60 metros y tiene 29 gradas, de anchura comprendida entre 5,30 y 2,40 metros. Desembarca esta en la planta principal en una ante-sala galería de 14 por 6 metros que forma el cuerpo central del edificio junto con el salón de actos, confencias o licitaciones que mide 14 por 10,80 metros de planta y 17,40 de altura ...

D’aquesta manera detallava l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, al Programa de memòria i plec de condicions del projecte d’Hospitals de la Santa Creu i de Sant Pau, com havia de ser l’escala magna i l’accés a la sala més important del pavelló de l’Administració: la Sala d’Actes.

Voltes del sostre de la Sala d'Actes
(cliqueu)

Columna que sosté un dels
arcs i, darrera, l'arrambador
(cliqueu)

La primera sorpresa en entrar a l'espai ve donada per l'alçada i la magnificència de les voltes del sostre. Dos arcs de diafragma transversals el divideixen en tres seccions, cadascuna d'elles coronada per una successió de voltes cobertes de mosaic policromat. Els arcs de diafragma, de maó vist, estan perfilats per nervadures de pedra i decorats a intervals amb medallons quadrats carregats alternativament amb la G de Pau Gil i la creu patent. Sobre d'aquests, també trobem els escuts en pedra de Barcelona, de Catalunya i dels Hospitals.

Aquests arcs de diafragma no arrenquen del terra, sinó que estan sostinguts per quatre columnes exemptes recobertes de tessel·les ceràmiques de diferents colors, reproduint sempre motius florals, diferents per a cada columna. La decoració dels arrambadors, de mosaic ceràmic com les columnes, també reprodueix formes florals, i estan rematats per una sanefa de rajoles en relleu d'argila esmaltada en blanc, dissenyades per Francesc Madurell i executades per Pujol i Bausis.

Sobre la porta d'entrada des de l'avant-sala, hi trobem un baix relleu de Sant Jordi i el drac, coronat per l'escut de Catalunya timbrat d'un elm amb un drac. Custodien aquest baix relleu dos heralds sota dosseret i sobre columnes a banda i banda de la porta. El conjunt escultòric és obra de Pau Gargallo.

El Sant Jordi de Pau Gargallo
(cliqueu)

Capçalera de la Sala d'Actes
(cliqueu)

Al costat oposat de la porta, destaca el gran finestral amb vidres decorats, fets per la fàbrica de Rigalt, Granell i Cia, on s'hi representa l'escut de l’Hospital de la Santa Creu. A través seu es pot contemplar la bellesa del passeig central, amb els vuit pavellons d’infermeria, quatre a cada costat, i  al centre la Casa d’Operacions.

La sala està dominada per la seva capçalera, on trobem un arrambador de tessel·les de ceràmica vidriada que componen un mosaic simulant cortinatges estampats amb motius florals en  vermell, verd, blau, groc i daurat; rematat per cinc dosserets de pedra. A sobre s'hi troba una curiosa construcció arquitectònica en forma de galeria-capella, que s'obre a la sala a través de cinc arcs trilobulats. Sobre els tres arcs centrals trobem un gran relleu, també de Gargallo, que representa l’escut dels Hospitals reunits, coronat per un elm amb un drac i sostingut per dos àngels. Al voltant d'aquest relleu, un gran arc cec abraça els cinc arcs inferiors. Aquest està decorat alternant seccions de maó i dovelles de pedra decorades amb arabescos. Domènech es va inspirar per al seu disseny en la Puerta de San Esteban de Còrdova.

Però l'element més impactant d’aquest espai és segurament la traceria de pedra de la grada que, amb forma de U, ressegueix tres dels costats de la sala. Aquesta traceria consisteix en lletra gòtica, cal·ligrafia molt estimada per l’arquitecte, i s'hi llegeix el següent:

Ampareu Syor [Senyor] als benefactors y als asilats d’aquesta santa casa aixís en la terra com en lo cel e inspireu sentiments de caritat envers d’ella amen.

Traceria de la grada
(cliqueu)

Galeria elevada de la Sala d'Actes
(cliqueu)

A aquesta grada s'hi accedeix des d'una galeria oberta, situada directament sobre l'avant-sala. Està també dividida en tres espais, el central dels quals es troba just sota la torre del rellotge. Tot i que és difícil de veure des de baix, aquesta estança està presidida per un gran emblema dels dos hospitals sobre fons floral i emmarcat entre les dues inicials del benefactor Pau Gil, i a ambdós costats d’aquest dos escuts iguals de Catalunya, tot plegat executat magistralment en mosaic per Mario Maragliano. Sí son ben visibles des de la Sala d'Actes, en canvi, els dos grans arcs en maó vist i perfilats en pedra que, a mode de nervadura, es creuen al centre de la coberta per a formar una creu envoltada per quatre petxines revestides de mosaic policromat.


El mobiliari

El 16 de gener de 1930, Alfons XIII va declarar inaugurat l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau en un discurs fet a la Sala d’Actes. La Sala estava decorada amb catifes; el rei disposava d’una petita butaca, però la resta de personalitats estaven drets.

Acte d'inauguració de l'Hospital amb Alfons XIII
(cliqueu)

No va ser fins el mes de juny que, en motiu de la inauguració del VI Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana[*] –el primer que es va celebrar a l’Hospital–, fou estrenat el mobiliari i els llums de la Sala d’Actes, l'escala magna i el vestíbul.

Mobiliari estrenat en motiu del VI Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana

Mobles i Bronzes E. i A. Climent es va encarregar de la construcció de la taula presidencial i el cadiram. Els llums de ferro forjat i el fanalet de l’escala els va forjar la Casa Fló. Tot el conjunt fou dissenyat per Pere Domenech i Roura, fill i successor de l’arquitecte Lluís Domènech. La instal·lació elèctrica fou a càrrec de Melcior Cañardo.


La Pintura

Trasllat de les despulles de Santa Eulàlia des de l’Església
de Santa Maria del Mar a la Catedral, per Aleix Clapés
(cliqueu)

A l'extrem de la sala oposat a la presidència, trobem una magnífica obra pictòrica d'Aleix Clapés (1846-1920): Trasllat de les despulles de Santa Eulàlia des de l’Església de Santa Maria del Mar a la Catedral.

Clapés, artista polifacètic que tant pintava retrats com projectava mobles, va decorar desinteressadament el vestíbul i l’escala del Manicomi de Santa Creu, i va ser justament el 17 de desembre de 1920, mentre realitzava aquesta obra, que li sorprengué la mort. Assabentada la Molt Il·lustre Administració que la seva família tenia dificultats  econòmiques, i tenim en compte els beneficis amb què l’artista havia contribuït a favor de la Institució, van decidir comprar aquest quadre el 1921 pel preu de 4.000 pessetes. Degut a les seves grans dimensions, van decidir col·locar-la a aquesta sala.


El Sant Crist

El Sant Crist de Casa Rius

Un cop finalitzada la Guerra Civil i constituïda de nou la Junta de l’Hospital, es va prendre l’acord de restituir tots els crucifixos, i de realitzar un Sant Crist de grans dimensions amb baldaquí per a la Sala d’Actes. Aquesta comanda la van fer a la Casa Rius Arte Religioso, al càrrec d'una família de tradició escultòrica que va tenir continuïtat durant tres generacions: l’avi Claudio Garrich, el gendre Josep Rius i el fill Claudi Rius Garrich (1892-1977), possible autor de l’obra donada la coincidència de dates i per la gran influència que va tenir del seu professor, l’escultor Josep Llimona Bruguera, i que es reflecteix en aquesta escultura, mal atribuïda en alguns moments a aquest últim.

L’escultura, realitzada en imitació de metall, va ser col·locada a la galeria-capella de la capçalera de la Sala, darrere dels tres arcs centrals.

El Tapís

En un racó de la paret que queda a l'esquerra de la presidència hi havia un tapís, actualment en restauració, de la procedència del qual no es tenen notícies. Alguns antics treballadors de la casa el creuen un tríptic de l’església de l’antic Hospital de la Santa Creu. D’altres diuen que podria ser el pendó que tradionalment passejaven els empleats de la casa pel dia de Corpus. El que sí és indiscutible és la seva vinculació amb l'Hospital, com ho testifiquen els escuts que apareixen a banda i banda.

El Tapís d'origen desconegut
(cliqueu)

Avui la Sala d’Actes de l’Hospital ha estat objecte d’una acurada restauració, i ha esdevingut la Sala Domènech i Montaner en homenatge al seu creador i al del recinte que l'envolta. Us recomanem que, si en teniu ocasió, no us la perdeu!


Visita virtual a la Sala d'Actes
 ►Abans de la rehabilitació
 ►Després de la rehabilitació