El Pavelló de la Mare de Déu de Montserrat

Façana principal del Pavelló de
la Mare de Déu de Montserrat.

Aquest pavelló és un dels deu pavellons de l'Hospital de Sant Pau que es construïren simultàniament en la primera fase de les obres del recinte entre el 1902 i el 1912. Dissenyat per Lluís Domènech i Montaner, es designà inicialment com IV-O, per tractar-se del quart i darrer pavelló de l'ala oest, o de dones; està situat entre el pavelló de la Mercè i l'ala de Farmàcia del Pavelló Central, davant del de Sant Manuel.

Santa Rosa de Lima,
d'Eusebi Arnau.

Projectat originalment com a pavelló femení de cirurgia general, el pavelló de Montserrat es distingeix de la resta de pavellons de l'ala de dones pel fet de tenir un pis més. En general, però, segueix la mateixa estructura que els pavellons d'un pis i una sala, i la única diferència és la presència d'un primer pis, que reprodueix la distribució de la planta baixa d'aquest i els altres pavellons. A nivell decoratiu, com en la resta de pavellons hi trobem  baranes, rajoles i medalles amb la G de Pau Gil, i destaquen les imatges d'Eusebi Arnau a les entrades: la Mare de Déu de Montserrat al balcó sobre l'entrada principal, i Santa Rosa de Lima sota un dosseret coronant la façana posterior.

Les cobertes també es diferencien de la dels altres pavellons d'un pis: a banda dels motius de les teulades dibuixats amb teules de colors -diferents per a cada pavelló-, la cúpula de la rotonda és més alta que la resta, conferint-li un perfil en forma d'ou; i la teulada d'escates de la torre d'aigua adopta una forma còncava que li dóna més esbeltesa que a la resta.

El pavelló, si més no exteriorment, ha estat en general ben conservat, i només cal destacar un afegit cilíndric d'obra sobre el terrat de la façana principal, que probablement allotjava alguna mena de dipòsit. En tot cas, el model que us presentem aquí correspon al disseny inicial. Podeu contemplar-lo de totes direccions clicant la imatge de sobre.