Cerca al bloc

21 d’octubre de 2011

L'escut de l'Hospital de la Santa Creu

Relleu amb l'escut de l'Hospital de la Santa Creu
a la porta d'entrada a l'antic recinte del Raval.
En una entrega anterior vam donar un cop d'ull a les armes dels Antics Hospitals tot fent un repàs als seus orígens, i vam constatar com aquestes, si efectivament alguna vegada van existir, no es van conservar pas en els símbols del nou Hospital de la Santa Creu. Tot i així, l'escut de l'Hospital, que la corporació encara utilitza avui dia, és fruit i a la vegada reflex de la història de la seva fundació.

A finals del segle XIV existien a Barcelona un seguit de petits hospitals, alguns dels quals es remontaven al segle XI; aquests es finançaven generalment de la caritat i, en certes ocasions, de rendes o prebendes atorgades en la seva fundació per ciutadans benestants, monarques o altres autoritats civils o eclesiàstiques. Cascun d'aquests hospitals funcionava de manera independent encara que puguessin dependre d'una mateixa autoritat, però cap al tombant de segle es va constatar que els diversos hospitals resultaven clarament insuficients i que seria convenient unificar-los en una sola institució més potent.

Així, el 15 de març del 1401, per acord entre el Capítol de la Catedral i el Consell de Cent, es constituí l'Hospital de la Santa Creu amb la unió dels dos hospitals dependents del capítol catedralici (els d'en Colom i d'en Vilar, que havien estat fundats per canonges) i els dos hospitals dependents de la Ciutat (els d'en Marcús i d'en Desvilar, fundats per ciutadans honrats). El 17 d'abril s'iniciaren els treballs de construcció del seu edifici als terrenys del d'en Colom.

Encara hi hauria dues incorporacions a l'Hospital als pocs mesos de la seva fundació: l'hospital de Sant Llàtzer el 27 de juny, i el dels Pelegrins el 23 de juliol. Aquestes adhesions tardanes es deuen a que aquests no depenien de les institucions que havien pres l'acord inicial -el Capítol i la Ciutat-, i per tant els calia que  n'autoritzés l'ingrés l'autoritat que els administrés: el bisbat pel primer (Sant Llàtzer havia estat fundat directament per un bisbe) i els canonges del monestir de Santa Eulàlia, o de Santa Anna, pel segon. Amb tot, aquestes incorporacions no suposarien cap modificació en l'estructura ni el règim de gestió acordat el febrer. Així, l'administració de l'Hospital seguiria estant formada només per representants de cadascun dels quatre hospitals reunits inicialment; per tant, dos canonges (per Colom i Vilar) i dos consellers (per Marcús i Desvilar).


L'escut que adoptà l'Hospital de la Santa Creu reflecteix la filosofia de l'acord de febrer pel qual es creà l'Hospital; no pas un acord sorgit dels propis hospitals per a unificar-se, sinó un acord entre iguals per part de les autoritats que gestionaven aquests hospitals: el Capítol i el Consell de Cent. Això explica que no hi figurin els símbols dels Antics Hospitals, sinó únicament les armes de la Catedral i de la Ciutat. La seva descripció heràldica seria la següent:
"escut caironat partit: al 1r, de gules[*], una creu patent[*] d'argent; i el 2n quarterat: al 1r i al 4t, d'argent, una creu plena de gules; i al 2n i al 3r, d'or, 2 pals[*] de gules"

La creu de la Catedral figura a la primera divisió donada la preeminència de l'Església a l'Antic Règim, mentre que la segona és l'escut de Barcelona. L'origen de les armes de la Catedral és incert, però probablement té a veure amb la seva advocació a la Santa Creu, que es remuntaria al segle VII. Per cert que aquesta advocació de la Catedral també s'assignà al nou Hospital.

La segona part de l'escut mostra les característiques armes de Barcelona, que són també a la vegada una combinació, en aquest cas dels símbols dels ciutadans i del monarca. La creu de Sant Jordi, "d'argent, una creu plena de gules", ja apareix al segle XIII com a emblema de la Ciutat, i a finals del segle XIV l'adopten els Consellers en tant que símbol dels ciutadans honrats. El senyal reial, habitualment i erròniament definit com les quatre barres[*], però que heràldicament cal descriure com "d'or, 4 pals de gules", son una concessió de Pere III el Cerimoniós el 1345. Cal afegir en aquest punt que, si bé el nombre de pals ha quedat fixat en quatre, històricament el seu nombre no estava definit, sinó que podia variar en funció de l'espai disponible a l'escut, com en el cas de l'Hospital, en què només se n'hi representaren dos i que així s'ha mantingut fins els nostres dies.

És sorprenent que, després de sis segles d'història i tantes vicissituds, incloent dos canvis de seu, aquest escut segueixi plenament vigent en la imatge corporativa de l'actual Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.


Vegeu també:
Les variants històriques de l'escut de l'Hospital

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...