Cerca al bloc

14 d’octubre de 2011

De les rifes a les tómboles benèfiques

Des dels seus inicis una de les missions de la Institució ha estat el poder trobar els mitjans econòmics suficients per poder subsistir. Al llarg dels segles l'Hospital s'ha vist privilegiat per reis i papes, i infinitat de testaments, herències i llegats han estat deixats pel seu benefici, però també hi ha altres formes d'arribar al cor dels ciutadans, potser no tant serioses, però sí més populars. Entre aquestes n'hi ha dues de ben singulars: les rifes i les tómboles benèfiques.


Les rifes
La celebració de rifes a favor de l'Hospital es remunta al segle XVI, concretament a l'any 1510, quan Joan de Luna, lloctinent del rei Ferran el Catòlic, concedeix llicència per poder fer sorteigs de joies per un valor aproximat de 2.000 ducats. Dos anys més tard, aquesta concessió obté la confirmació reial.

Les rifes es van succeint aïlladament i segons les necessitats, establint-se definitivament en el segle XVIII. Justament el 1700 es va celebrar un sorteig molt curiós pel fet de guardar molta similitud amb els que es fan actualment: comprenia 22.000 cèdules i 300 premis i aproximacions.

Però potser de totes les celebrades, la més entranyable va ser l'anomenada Rifa de Sant Anton, concedida l'any 1802 per Carles IV i que es feia anualment. La seva recaptació era destinada a la lactància i criança dels nens expòsits. Aquests col·laboraven amb l'extracció dels números guanyadors. El més curiós de tot era el premi: tres o quatre porcs.

Aquestes rifes van ser suprimides a finals del segle XIX.


Les tómboles

Gran tómbola artístico-industrial

A principis del 1888 Barcelona bullia amb els preparatius per la inauguració de l'Exposició Universal que tindria lloc el 20 de maig i que li va donar una gran projecció internacional. Aprofitant aquest esdeveniment un comerciant de la ciutat, Francesc Armengol i Tarrida va fer una curiosa oferta a l'Administració de l'Hospital: la realització, durant el període que durés l'exposició, d'una gran tómbola artístico-industrial. Proposava el senyor Armengol que el producte líquid deduït de l'import dels premis i les despeses d'administració seria lliurat a l'Hospital, a condició que els objectes d'art, de guarniment i quincalleria que es lliuressin com a premi haurien de procedir del seu basar, això sí, a preu de cost.

La idea era força interessant i la Molt Il·lustre Administració va voler aprofitar-la, no sense abans fer un conveni per a dur-la a terme amb les millors condicions possibles. A més, nomenà una Junta pel seu control composta per dos administradors de l'Hospital, dos consellers de l'Ajuntament de Barcelona, dos periodistes i un mediador en el cas d'existir un empat en qualsevol de les seves resolucions, càrrec que va ostentar l'Alcalde Constitucional de la Ciutat.

El conveni establia que la tómbola tindria un milió de bitllets, al preu d'una pesseta cadascun, i s'instal·laria en uns magatzems propietat del senyor Armengol, situats als carrers Ferran i del Call. La seva durada seria de vuit mesos, dos pel condicionament i instal·lació del local, sis d'obertura al públic i dos per desmuntatge. Cada dia la quantitat recaptada s'hauria d'ingressar a la caixa de l'Hospital, al qual correspondria, una vegada cobertes totes les despeses, el vint-i-cinc per cent del producte final.


La part legal també va ser mirada de prim. Malgrat que no existia una disposició explícita, el criteri legal sobre rifes envoltava una prohibició tàcita per a la realització de tómboles, encara que a la pràctica no s'havien trobat dificultats per a la seva realització, i menys quan aquestes eren per motius benèfics. Amb tot això i per ajustar-se el màxim possible a la legalitat, es van fer les oportunes gestions amb el Delegat d'Hisenda per obtenir els permisos pertinents. La Cort va respondre favorablement i promulgà una Reial Ordre autoritzant la seva realització. Només restava l'aprovació de l'autoritat local, que no va trigar a arribar.

Així doncs, resoltes totes les dificultats, només restava formar una Junta de dames caritatives de la ciutat reconegudes per les seves obres en favor dels desvalguts per a fer-se càrrec de la seva gestió. Amb tot lligat, la tómbola es va inaugurar oficialment a principis del mes de juliol.

Però aquesta no va tenir els resultats que es pretenien: el públic no li dispensava massa cas, hi havia moltes novetats i atraccions a la ciutat que acaparaven l'atenció de ciutadans i visitants, i el que era pitjor, els objectes premiats no tenien la qualitat que s'esperava de tan magna empresa. Per altra banda, la Junta de Beneficència demanava continus informes sobre la forma de dur-la a terme, i sobretot per les quantitats recaptades.

Per acabar-la de rematar, va succeir un fet ben fluctuós: l'empresa del senyor Armengol va fer fallida i tots els seus béns van ser embargats, inclosos els objectes dels sorteigs. Malgrat que el seu germà es va fer càrrec de totes les despeses, l'Administració de l'Hospital va decidir clausurar la tómbola acollint-se a la clàusula de recessió del contracte.

El 31 d'agost a les 10 de la nit, la Gran tómbola va ser clausurada. A penes havia passat un mes des de la seva inauguració.

Tómbola a favor de Bèlgica i Barcelona

Un any després, a l'octubre del 1889, els Administradors de l'Hospital van rebre un escrit del Cònsol belga de Barcelona, senyor Bohot, exposant la idea de realitzar una tómbola en la que es rifarien en un sol sorteig 150 lots de productes diversos, procedents dels expositors belgues que havien participat a l'Exposició Universal. Els beneficis serien repartits a parts iguals entre els pobres de Brussel·les, l'Hospital de la Santa Creu i la Societat belga de beneficència.

Demanava a canvi que l'Hospital facilités un local on poder realitzar la rifa, i a ser possible l'ajut en la col·locació dels pocs números que restaven dels dos mil cinc-cents que s'estaven repartint entre Brussel·les i Barcelona. L'Administració acceptà encantada la generosa proposta i féu les gestions pertinents amb l'alcalde per demanar els permisos. El consistori donà el vist i plau, alhora que adquirí cent butlletes al preu d'una pesseta cadascuna.

Finalment el sorteig es va celebrar al vestíbul del Teatre Principal.


El segle XX: Les tómboles dels anys 60

A principis dels anys 60 l'economia de l'Hospital continuava gairebé com sempre, molts malalts i pocs ingressos. L'Administració, amb la idea de cercar noves fonts de finançament, va crear l'Oficina de Aportaciones y Propaganda. Aquesta oferia un aspecte més modern i fresc a l'hora de buscar les formes de recaptar.

Es fan emissions de segells benèfics pro Hospital, per valor d'una i cinc pessetes; les velles i antiquades bacines es substitueixen per d'altres de més modernes i vistoses, col·locades estratègicament en concorreguts comerços, grans magatzems, sales d'espectacles i teatres; s'editen acolorits folletons de propaganda demanant nous subscriptors per l'Hospital; es fan campanyes benèfiques en emissores de ràdio i diaris, i com no, es celebren tómboles Pro Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i de l'Institut Mental de Santa Creu. Al llarg de cinc anys consecutius i per la primavera, a la Plaça de Catalunya, concretament al carrer Rivadeneyra, es muntava una gran estructura on es rifaven tot tipus d'objectes, des de joguines a pernils, passant per cuines, rentadores, neveres i televisors, fins arribar als premis grossos: una vespa, un cotxe i una llanxa motora.

Parada de la tómbola de l'Hospital a la Plaça de Catalunya, cap als anys 60.
(Cliqueu per a veure'l més gran)

La posada en marxa no era fàcil, calien els permisos pertinents que eren sol·licitats a l'Arquebisbe de Barcelona per a gaudir dels avantatges fiscals que la llei donava als bisbes en les seves diòcesis. Una vegada autoritzats pel Ministeri d'Hisenda, la resolució era publicada al BOE.

Un altre pas era aconseguir els objectes a sortejar, per la qual cosa es feien crides als diaris demanant la col·laboració d'industrials i comerciants a fi de fer donació dels premis menors, i a la resta de ciutadans una aportació important o modesta, segons les possibilitats de cadascú. Aquestes eren admeses en un magatzem propietat de l'Hospital al carrer Casp, o bé també es passaven a recollir pel domicili.

Tot estava calculat abans de l'obertura. A petició de l'Administració el Cap Superior de la Policia destinava dos agents per a mantenir l'ordre i la vigilància; Parcs i jardins posava plantes d'ornamentació per donar relleu i vistositat; el cos de bombers proporcionava els extintors necessaris en prevenció d'incendis i les cases Arisó i Arcas y Básculas Soler, proporcionaven el préstec d'una caixa forta per guardar el calers recaptats al dia, fins a poder-los ingressar en un compte obert expressament a la Caixa d'Estalvis de la Diputació del carrer Fontanella, molt a prop de la tómbola. I com no, personal de tallers de l'Hospital ajudaven en el muntatge i la instal·lació elèctrica.

Es feien crides en diaris i ràdios, sobretot a través de Radio Nacional d'Espanya de Barcelona. Aquesta emissora realitzava des de el 1948 un programa conduït per una parella molt singular: el locutor Joan Viñas, acompanyat del "senyor Dalmau", paper còmic interpretat per l'actor Emili Fàbregas, que feia catalanades corregides per un Viñas assenyat que parlava un castellà acadèmic. A través de les ones, i durant tot l'any, recollien donatius per als necessitats i per a institucions caritatives.

Una altra manera de promoure l'assistència era per mediació de comunicats als treballadors de la institució, a qui es demanava la seva col·laboració. En sengles missives s'instava els metges a participar-hi activament:

Respetable doctor:

Mucho agradeceré que interese de los médicos de su Servicio, que por si mismos, o por medio de sus familias, intervengan activamente en la Tómbola a favor de este Hospital, que funciona durante todo este mes de mayo, para que tenga un feliz éxito, que redundarà a favor de nuestro querido Hospital...

El Administrador de Turno

Les inauguracions eren apoteòsiques. Mentre la gent s'acumulava desitjant provar sort, un dels canonges de la Molt Il·lustre Administració beneïa la tómbola amb la presència de representacions de totes les entitats oficials de Barcelona, mitjans de comunicació i comerciants; es feia un bon aperitiu i es brindava pel seu bon funcionament.

L'any 1964, les Associacions de Veïns van promoure una campanya en contra de la celebració de rifes i tómboles als carrers de la ciutat i sol·licitaven a l'alcalde la seva supressió. Exposaven que el seu deure era defensar els interessos morals i materials de la ciutat i col·laborar en la seva ornamentació i embelliment, i corregir les deficiències sobre infraccions de les ordenances municipals. Encara que havien aconseguit la desaparició dels quioscs de begudes del Passeig de Gràcia i la Gran Via i l'anul·lació dels permisos als orguenets de carrer i a les paradetes, que consideraven una plaga social i manifestació dels últims vestigis del provincianisme, la proliferació dels sorteigs que havien envaït les principals vies de la ciutat, en especial la Rambla, Pelai i la Plaça de Catalunya, els feia sospitar de la presència de cert professionalisme de la caritat.

Després de moltes gestions amb l'alcaldia i el bisbat, la tómbola a benefici de l'Hospital es va poder celebrar aquell any, sent el següent l'últim de la seva existència, al qual va poder arribar gràcies a l'ajut de les caixes d'estalvis, donada la mancança de mitjans per la important crisi econòmica que patia Catalunya en aquells moments.

D'aquelles tómboles només en resten els documents i les fotografies que donen fe que van ser-hi. En els temps que avui corren, on quasi tot es fa per mitjans de la tecnologia, potser seria una idea romàntica, que no rància, el recuperar encara que fos per un dia la il·lusió de saber quin premi amaga aquella butlleta que tenim entre les nostres mans.

-
Vegeu també:
La Rifa del porc (J. Quintana)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...