Cerca al bloc

30 d’agost de 2019

El Pavelló del Sagrat Cor

El projecte original d'Hospitals reunits que dissenyà Domènech i Montaner no preveia cap pavelló dedicat al tractament del càncer, ja que en aquell moment (1901-1911) l'oncologia tot just s'estava desenvolupant, però a finals dels anys 1920s ja era una necessitat per a l'Hospital. Així, Pere Domènech i Roura, continuador de les obres de l'Hospital a la mort del seu pare, projectà un pavelló de cancerologia, que s'ubicaria a l'espai originalment previst per a l'hospital infantil i que es construí entre 1928 i 1930, gràcies a diverses campanyes de recollida de fons a tot Catalunya.

Façana principal del pavelló del Sagrat Cor.
(cliqueu per a veure-ho més gran)

El pavelló, de 889 m², tenia la façana principal al carrer de Sant Quintí, des d'on s'hi accedia directament, i comptava amb dues plantes. A la planta baixa s'hi situaven els serveis tècnics: la secció de Röntgenoteràpia a l'ala esquerra (amb sala d'espera, dues sales d'irradiació, sala de reconeixements i conferències, i museu) i la secció de radi a l'ala dreta (amb sala d'espera, dispensari, espai per als aparells, sala d'operacions i laboratori clínic). El segon pis era l'espai per per a les infermeries: a cada ala (homes a l'esquerra, dones a la dreta) hi havia una sala de 20 llits amb sala de cures i sala de dia, així com diverses habitacions d'aïllament per a un o dos llits. Aquesta disposició es pot apreciar perfectament als plànols del pavelló que va aixecar l'arquitecte Manuel Puig el gener de 1936.

  
Planta baixa i primer pis del pavelló del Sagrat Cor.
(cliqueu)

Com la resta de pavellons, aquest també va patir modificacions posteriors a la seva construcció en un intent de pal·liar la manifesta falta d'espais que l'Hospital va començar a notar des de finals dels 1950s. La primera d'aquestes modificacions es féu ja el 1962, i consistí en l'addició d'un segon pis, afegint un trespol a les sales de malalts i recreixent verticalment la resta de cossos.

Secció del pavelló amb les parets i trespols afegits respecte els originals, indicats en negre massís.
(cliqueu)

La segona modificació consistí en l'ampliació del soterrani, que originalment era un espai molt reduït a l'ala esquerra, la mateixa existència del qual es devia al fort desnivell del terreny on s'assentà el pavelló. No en coneixem la data exacta, però pel tipus d'arquitectura podria ser dels anys 1970s.

Les diverses ampliacions del pavelló, indicades sobre una vista aèria del 2010. 

El pavelló va funcionar fins el 2009, quan el servei d'Oncologia que l'ocupava es va traslladar a l'edifici del nou Hospital. Des de llavors va restar buit fins que el 2012 va ser aterrat per a fer lloc al modern edifici de l'Institut de Recerca de Sant Pau, que es va inaugurar el 2018 després de tres anys d'obres.



El model que es mostra a la imatge d'aquí sobre representa el pavelló en el seu estat original, abans de les modificacions i ampliacions de la dècada dels 1960s. Clicant la imatge obrireu una nova finestra que us permetrà manipular el model per a observar-lo des de tots els angles


Vegeu també:

30 de novembre de 2018

La butlla fundacional de l’Hospital de la Santa Creu

A finals del segle XIV existien a Barcelona diversos petits hospitals, d’orígens i titularitats diversos. El 15 de març del 1401, per acord entre el Capítol de la Catedral i el Consell de Cent, es constituí l’Hospital de la Santa Creu amb la unió dels dos hospitals dependents del Capítol (els d’en Colom i d’en Vilar, que havien estat fundats per canonges) i els dos hospitals dependents de la Ciutat (els d’en Marcús i d’en Desvilar, fundats per ciutadans honrats). Poc després encara hi hagué dues noves incorporacions: el 27 de juny, l’hospital de Sant Llàtzer (fundat per un bisbe de Barcelona); i el 23 de juliol, el dels Pelegrins (depenent del monestir de Santa Eulàlia, o de Santa Anna). Tot això ho explicàvem en una entrada anterior sobre l'escut de l'Hospital.

Esquema de la fusió dels antics Hospital per a constituir el de la Santa Creu.

Benet XIII
(retrat modern d'Henri Serrur)
La unió va ser ratificada pel papa Benet XIII, per mitjà d’una butlla atorgada a Avinyó el 5 de setembre del 1401. Aquesta butlla reconeixia i confirmava tots els acords anteriors, i és de fet i de dret el document fundacional de l’Hospital de la Santa Creu, i del qual emana la constitució de la Molt Il·lustre Administració. Encara avui dia, en les relacions de la Fundació Privada amb les administracions públiques, es presenta testimoni d’aquests butlla en tant que document que en fonamenta l’existència.

La butlla original, un pergamí de 745 × 585 mm, sempre s’ha custodiat a l’Hospital; des de la inauguració de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau el 1930, es conservava emmarcada al despatx de Secretaria de la MIA, al Pavelló de l’Administració. El 1977 s’acordà dipositar-la provisionalment a l’Arxiu Capitular de la Catedral, on es restauraria i se’n faria una reproducció fotogràfica. Aquesta reproducció substituí l’original emmarcat a la Secretaria, però s’optà per deixar l’original en dipòsit a l’Arxiu Capitular, donada la manca de mitjans de l’Hospital per a assegurar-ne la bona preservació.

Un altre dels motius per al seu dipòsit a l’Arxiu Capitular fou la voluntat de la MIA que el pergamí pogués ser consultat i accessible a investigadors, cosa que llavors era més difícil des de l’Hospital. Però després de la rehabilitació del Recinte Modernista, l’Arxiu Històric ja disposa de tots els recursos per a la seva conservació i estudi, i des del juny del 2018 torna a custodiar aquesta peça que, amb més de sis segles d’història, representa el document fundacional d’una de les institucions més antigues d’Europa encara en actiu.

La butlla ha estat digitalitzada i incorporada a la plataforma de consulta de documentació històrica. La podeu veure clicant la imatge de sota:

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...