Els contractistes de la construcció de Sant Pau

El moviment de terres

A primers de juliol de 1902, l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner i el seu equip ultimaven els originals dels plànols i el pressupost del moviment de terres del gran repte al qual s'enfrontaven: la construcció de l'Hospital de Sant Pau.

Els terrenys de Sant Pau abans de començar el moviment de terres.

Necessitaven trobar un contractista d'un alt nivell per a realitzar el rebaixat de terres per una obra de gran envergadura, però sobretot que fos de confiança. A fi de trobar una persona amb aquestes condicions, l'arquitecte es dirigí per carta a un grup de reconeguts col·legues seus, sol·licitant el seu ajut:

“Estimat amich: L’hi agrahiré moltíssim que me envihi á la major brevetat al contractista de rebaixes de terra que tinga de major confiança pera demanarlhi preu per un treball d’importancia. L’hi agrahirá estremadament son afectíssim. L.D. ...”.

La carta anava dirigida entre d'altres als arquitectes Josep Puig i Cadafalch,  Enric Sagnier, Eduard Mercader, Joan Martorell i Jaume Bayó.

Van ser vuit els contractistes presentats per recomanació de tant il·lustres personatges. Aquests van ser entrevistats personalment per Lluís Domènech i Montaner i, finalment, la Junta Administrativa de l'Hospital de Sant Pau va escollir  el mestre de  cases Josep Gabriel, que havia estat recomanat per Sagnier; a més, el seu pressupost era el mes econòmic.

Contractistes presentats per diversos arquitectes a petició de Domènech i Montaner. Llibre d'obra, 1902.
(cliqueu per a veure-ho més gran)

Gabriel signà la contracta el 18 de juliol de 1902, i immediatament començà el moviment de terres. Al llarg d'aquest any, l'obra consistiria bàsicament en la neteja del terreny i mines, construcció i reparació del mur de tanca, i enderrocament de les construccions existents, entre elles la Torre d'en Xifré, comprada per l'Hospital de la Santa Creu l'any 1890.

El gruix de la feina es realitzà entre el 27 d'agost de 1903, amb l'ampliació de la contracta d'en Gabriel,  i el 18 de març de 1904, data en què el contractista donà per acabats els treballs del moviment de terres i retirà les eines de l'obra. El nombre de treballadors al llarg d'aquests anys oscil·laria entre les 50 i les 75 persones. La finalització es va formalitzar amb un acte que donava fe de la recepció definitiva.

Primera pàgina de l'acta de recepció de les obres de moviment de terres.
(cliqueu)

La construcció

Completat el moviment de terres, calia contractar la construcció pròpiament. Trobar una persona idònia no devia ser fàcil, ja que entre el juliol i el novembre de 1904 es van publicar dues subhastes que van quedar desertes. La llarga durada entre els anuncis i l'obertura de condicions, i el fet de no comptar amb un Plec de Condicions, va fer que l'obra quedés aturada gairebé un any sencer.

Finalment, la tercera subhasta, publicada el 7 de gener de 1905 i sota un Plec aprovat que s'havia estat treballant i polint a l'Oficina d'Obres, va ser la definitiva. Entre els quatre contractistes que s'hi van presentar, es va escollir el mestre de cases Francisco Vilagut, que va presentar el pressupost més baix: 1.415.713,31 ptes.

Coberta del Plec de Condicions, aprovat el 1905.

Des del febrer de 1905 fins el  maig de 1910, Vilagut va ser l'encarregat del gruix de l'obra en totes les seves facetes: treball d'obra, carreuat, ferreria d'armar, escultura, rajoleria, terrissa... També adquiria la pedra de Montjuïc, la de Vilaseca, la calcària blanca, etc. Únicament el subministrament dels materials més nobles es feia a través de proveïdors especialitzats. Durant aquest període, el nombre de treballadors va oscil·lar en funció de les circumstàncies, entre els 240 i els 40 diaris.

Primera certificació del contractista Francisco Vilagut,
corresponent als treballs realitzats el mes de març del 1905.
(cliqueu)

Al llarg d'aquests anys, les relacions del contractista amb l'Oficina d'Obres van tenir els seus alts i baixos, i se li va haver de cridar l'atenció diverses vegades per incompliment del Plec de Condicions. Se l'obligà a rectificar, per exemple, per utilitzar pedra provinent d'antigues edificacions derruïdes per a la construcció de les parets de les galeries soterrànies; per la compra de material sense autorització; per la forma de col·locar els paviments de mosaic romà, que se li obligaren a desfer i fer-los de nou; o per la mala execució d'alguna peça d'escultura decorativa en pedra.

Francesc Vilagut va dissoldre la seva societat quan les obres de construcció ja estaven pràcticament a les acaballes. El 31 de maig de 1910 es verificà la recepció de l'obra, i al mateix acte es va signar un compromís per part d'alguns dels seus antics socis Josep Serrat, Joaquim Rius i Joan Busquets per a la finalització de les petites obres o dels detalls que restaven per a l'acabament de la construcció de l'Hospital de Sant Pau, que quedà definitivament completat l'octubre de 1912.

Gràfic dels operaris que treballaren a l'obra al llarg de la construcció de l'Hospital de Sant Pau.
(cliqueu)

Pilar Salmerón i Miquel Terreu

L'oficina d'obres de Lluís Domènech i Montaner

La construcció de l'Hospital de Sant Pau, possible gràcies al llegat de Pau Gil, es va allargar des del 1902 fins al 1912. Tot i que en un primer moment Domènech i Montaner la dirigia des del seu estudi, visitant periòdicament l'obra, aviat es va veure en la necessitat de disposar d'una oficina sobre el terreny, on poguessin treballar els seus auxiliars i col·laboradors.

L'edifici

És el juliol de 1902 que Domènech i Montaner sol·licita a la marmessoria la conveniència de disposar d'una oficina d'obres propera a la construcció. En aquell moment no hi havia gaire construccions a la zona; només algun barracó situat dins dels terrenys, i que s'habilità perquè els picapedrers i els escultors hi treballessin i hi guardessin els seus models.

Finalment, el maig de 1903, els executors del llegat de Pau Gil adquireixen a D. Jaume Serra i Monné, per 19.000 ptes., una casa de 270 m2 amb baixos, pis i voladís, situada al carrer de la Igualtat (actual carrer Cartagena), per a habilitar-la com a oficina d'obres. Aquesta casa va estar dreta com a mínim fins a la  construcció del pavelló de l'Assumpció el 1926.

Al requadre, la casa el carrer Igualtat que serví d'oficina d'obres a Domènech i Montaner.

La casa, però, no deu reunir les condicions adequades, perquè s'inverteixen 2.240 ptes. per a la seva habilitació, recorrent a diversos industrials:

• El Taller de Carpintería de los Hermanos Viladevall, per a arreglar portes i finestres, així com construir taulells de dibuix, prestatgeries i penja-robes.
  
  
• La Gran Fábrica de toda Clase de Sillas de Antonio Comas, per a la fabricació de 5 butaques i 12 cadires, alguna d’elles amb l’escut de l’oficina d’obres de Sant Pau.
  
  
• Vicente A. Ballester, a qui s'adquireixen els llums, que eren de carbur, i que també va proveir el combustible per a llums i estufes (carbur i carbó, respectivament).
  
  
• Els Grandes Almacenes de El Siglo, que en proporciona les estufes, papereres, escopidores i barreters.
  
  
• La Sociedad General de Teléfonos, que hi instal·la una terminal amb el número 3672.
  
  
• Els Almacenes de Santa Ana, de Coma y Turró, a qui s'encarrega la confecció de les cortines.
  
  
• La Lencería, Tapicería, Alfombras, Cortinajes Blanco y Bosch, per als estors de fil.
  
  

Factura de les cadires de l'oficina d'obres.
(cliqueu per a veure-ho més gran)

El personal

L'arquitecte Lluís Domènech i Montaner treballa principalment des del seu estudi, on es va elaborant el projecte original. Periòdicament, però, fa visites a peu d'obra; molt freqüents al principi, i més distanciades a mesura que avancen els treballs.

La gestió del dia a dia la delega a Enric Catà i Catà en l'aspecte administratiu (cobraments, proveïdors, control del personal, etc.), i a Pere Domènech i Roura, fill seu, en aspectes més tècnics (l'elaboració de plànols, la mesura dels terrenys, el control de l'obra feta, etc.).

Per tant, al llarg de l'obra, com en els seus altres treballs, Domènech s'envolta de molts col·laboradors, tot i que pocs seran fixos.

Cronologia dels treballadors de l'oficina d'obres i la seva funció.
(cliqueu)

• Arquitecte auxiliar encarregat: Ho és Enric Catà, excepte els darrers mesos de 1912, en què el substitueix Pere Domènech.
  
  
• Arquitectes auxiliars: Pere Domènech durant gairebé tota l'obra; Francesc Guàrdia i Vial fins el 1905; Francesc Julià fins el 1903.
  
  
• Altres auxiliars, esporàdics: Francesc Labarta; Alfons Vicente; Joan Labarta; Amadeu Llopart.
  
  
• Escrivents:Josep Pellicer; Rosend Carrera; Nicolau Aguilera; Francesc Casals, que ho fou ininterrompudament des del 1905 fins al final.
  
  
• Delineants: Gabriel Vinyas; Miquel Curet; Miquel Salinas, tots ells entre 1904 i 1907.
  
  

Pel que fa als materials d'oficina utilitzats pel personal, Domènech recorre també a proveïdors de prestigi:

• Hijos de José Teixidor i Joan Almirall y Forasté proporcionen estris d'escriptori: tinta, plomes, llapis, etc.
  
  
• Sebastián Rosal i Vda. e Hijos de Fco. Canturri són proveïdors de paper ordinari i de calc.
  
  
• Fr. Christiansen, d'Hamburg (l'únic proveïdor de fora de Barcelona) i Salvador Miracle serveixen el paper especial per a fer còpies de plànols: l'heliogràfic i el ferroprussiat.
  
  
• Tres impremtes importants, Henrich & Cía, José Thomas i Manuel Tasis, elaboren el paper per a impresos (certificacions, rebuts, cubicacions, targetes de visita, etc.).
  
  
• Eduard Domènech, germà de l'arquitecte i enquadernador de prestigi, proporciona les carpetes decorades per a arxivar-hi la documentació.
  
  

Exemple de còpia de plànol al ferroprussiat, o cianotípia:
façana de la Casa d'Operacions.

La vigilància

El lloc apartat on es fan les obres obliga a una vigilància tant diürna com nocturna, que dura fins l'any 1912. Mentre es fa el moviment de terres, des de juliol de 1903, és el contractista Josep Gabriel qui s'encarrega de contractar un vigilant. Sabem que aquest tenia un gos per les factures on consta la compra d'una corretja i menjar. Degut a la perillositat de la feina, en una zona tan allunyada de la ciutat, també se'l proveeix d'una carrabina amb els seus complements.

A partir del març de 1904 es la pròpia oficina d'obres que contracta directament el vigilant Joan Baptista Boscà, que a partir del 1905 ja actua també com a ordenança. Sembla que hereta la carrabina del seu predecessor, però no és fins uns mesos després que se li fa treure el permís d'armes corresponent.

Factures per la carrabina i per la llicència d'armes de l'ordenança.
(cliqueu)

Els continus robatoris de material a l'obra obliguen a posar vigilància també de nit, i es contracten un vigilant i un sereno. Aquest càrrec es manté fins el 1912, poc abans de lliurar els edificis a Santa Creu.

A finals de 1910, en Boscà es veu obligat a deixar la feina per malaltia, i l'oficina d'obres es fa càrrec del trasllat del seu mobiliari, cosa que demostra que vivia "in situ". Llavors la tasca d'en Boscà és assumida pel vigilant de nit. Aquest actua fins el 1912, i durant aquest darrer any, fins i tot conviu amb un vigilant contractat per l'Hospital de la Santa Creu, futur receptor dels edificis construïts, per a impedir els continus robatoris de plom a l'obra acabada.

Pilar Salmerón i Miquel Terreu

Conferència: Com es fa un hospital modernista?

El proper dijous 15 de març a les 19:00 tindrà lloc al Recinte Modernista de Sant Pau la conferència titulada Com es fa un hospital modernista?. Aquesta anirà a càrrec dels autors d'aquest bloc, Pilar Salmerón i Miquel Terreu, tots dos arxivers de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

Terrenys on es construiria l'Hospital de Sant Pau, vers 1902.
(cliqueu per a veure-ho més gran)

La construcció de l'Hospital de Sant Pau, finançat gràcies al llegat instituït per Pau Gil, es va prolongar gairebé deu anys, de 1902 a 1912. L'obra fou possible gràcies a l'enorme quantitat de professionals de diversos rams que treballaren colze a colze sota la direcció de Lluís Domènech i Montaner.

Els pavellons de l'Hospital de Sant Pau acabats, vers 1912.
(cliqueu)

En aquesta conferència, elaborada a partir de la documentació original conservada a l’Arxiu Històric, podrem resseguir el dia a dia de l'obra i la seva evolució al llarg els anys. Veurem com funcionava l'oficina d'obres que s'instal·là sobre el terreny, i qui hi treballava; parlarem dels prestigiosos artistes i industrials que hi col·laboraren; dels proveïdors de materials artesans i industrials; i també dels operaris més humils, com paletes, manobres i picapedrers, que feren possible aquest monument modernista que encara avui podem contemplar.

L'entrada és gratuïta. Us hi esperem!