Originàriament, aquest petits pavellons, situats a tots dos costats del Pavelló de l’Administració estaven destinats a la desinfecció i l'aïllament dels malalts quan eren admesos a l’Hospital.
Però la seva fisonomia actual, malgrat les actuacions que s'hi han dut a terme amb la rehabilitació del Recinte Modernista, no correspon a la construcció original, que tenia forma de U amb un petit pati-jardí a la seva entrada. Aquests van ser molt modificats a la dècada dels anys 50 per a convertir-se en dos Serveis Mèdics de l’Hospital: el Servei d’Estomatologia i el Servei d’Asma i Al·lèrgia. Aquestes transformacions van afectar fins i tot els noms dels pavellons, que van canviar de Santa Madrona a Santa Apol·lònia, i de Sant Josep Oriol a Sant Jordi.
El Servei d’Estomatologia
 |
| El pavelló de Santa Madrona – avui Santa Apol·lònia– en construcció. (cliqueu per a veure-ho més gran) |
 |
| Estadístiques dels serveis de dispensaris, setembre-octubre de 1929. Al final, boca i dents. (cliqueu) |
El mes de gener de 1914 l’Hospital de la Santa Creu inaugurà el primer dispensari gratuït a Barcelona, dedicat exclusivament a "enfermedades de la boca y los dientes" i dirigit pel Dr. Joan Carol i Monfort. La seva activitat era molt gran, tal com ho demostren les estadístiques publicades als Annals de l’Hospital. Només a l’any 1929, abans del trasllat a l’Hospital Modernista, es van assistir 2.096 malalts i es van prestar 4.311 serveis.
L’any 1930, amb la inauguració de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, el dispensari es va dotar de tres sales. Aquestes estaven situades al semi-soterrani del Pavelló de l’Administració, i es van equipar amb tot el material propi de l’especialitat, ja que fins aleshores els seus mitjans eren tant limitats que els odontòlegs fins i tot havien d'utilitzar el seu propi instrumental.
Joan Carol i Monfort, fill i pare de metges odontòlegs, va elevar la categoria de l’odontologia a la nostra ciutat gràcies al servei que va crear a l’Hospital, que a més assumí una important tasca docent ja que durant molts anys (1933-1958) s'hi van impartir cursos sobre la matèria. Des del 1931, el Dr. Carol exercí com a metge numerari de l’Hospital i va arribar a tenir la categoria de Professor de Cirurgia Maxil·lofacial.
 |
| Inauguració de l'Hospital per Alfons XIII el gener de 1930. Al fons, el pavelló de Santa Madrona. (cliqueu) |
 |
| Dr. Joan Carol i Monfort. |
El 1951, l’arquitecte Manuel Puig Janer presentà a la Molt Il·lustre Administració (MIA) la memòria i el pressupost per a l’habilitació del Pavelló de Santa Madrona de cara a convertir-lo en pavelló d’Estomatologia. A part de la seva ampliació amb el cobriment del pati d’entrada, va estudiar la possibilitat de construir un petit túnel d’unió amb la resta de dispensaris del semi-soterrani del Pavelló de l'Administracio, que no s'arribà a fer.
 |
| Plànol de Manuel Puig Janer per a l'habilitació d'un dispensari d'estomatologia. (cliqueu) |
Però no seria fins el 13 de febrer de 1954 que la MIA va acordar executar el projecte de l’arquitecte Artigas. La fàbrica, començada el mes d'abril, anà a càrrec del personal de tallers del mateix Hospital. Paletes, electricistes, lampistes, fusters i pintors de la casa van convertir jardins en sales i finestres en portes, van traslladar cornises i relleus, van obrir portes on no n'hi havia, van col·locar paviment mosaic, i van traçar una vorera circumdant completament el Pavelló.
La remodelació de l’edifici va ser beneïda i inaugurada el 9 de febrer de 1957 pel bisbe de Barcelona, Gregorio Modrego, amb la Molt Il·lustre Administració. Prèviament, en reunió del 25 de gener, aquesta havia decidit acceptar el material i l'instrumental adquirit gràcies a donatius particulars, sufragar les despeses de les obres amb la recaptació de les visites gràcies a les noves tarifes aprovades, i destinar dos llits per a malalts de l'especialitat en alguna de les sales de l’Hospital. En aquesta mateixa reunió també es va acordar posar el nou pavelló d’Estomatologia sota l’advocació de Santa Apol·lònia, patrona de la Odontologia.
 |
| El pavelló de Santa Apol·lònia a la dècada dels 80. (cliqueu) |
 |
| Mosaic de Santa Apol·lònia. (cliqueu) |
Probablement, el mosaic dedicat a Santa Madrona que presidia una de les façanes laterals del pavelló va ser alterat per a reconvertir la Santa en Santa Apol·lònia, canviant el vaixell que duria la primera a les mans per un platet amb les dents de la darrera, atribut referent a la forma com fou martiritzada.
El Dispensari d’Asma i Malalties Al·lèrgiques
 |
| El pati d'entrada del Pavelló de Sant Josep Oriol – avui Sant Jordi–, poc després de la seva construcció. (cliqueu) |
 |
| Dr. Raimundo Frouchtman. |
El doctor Frouchtman havia estat Capità de Sanitat Militar i regidor a l’Ajuntament de Barcelona, i com a tal va ser nomenat membre de la MIA el 6 de febrer de 1939 (quan aquesta es constituí de nou un cop finalitzada la Guerra Civil), càrrec del qual va dimitir el desembre del mateix any.
L'any 1954 la MIA va decidir destinar el Pavelló de Sant Josep Oriol a Dispensari d’Asma i Malalties Al·lèrgiques. Aquest pavelló, que havia estat creat per a l'entrada i l'observació d'homes, allotjava en aquell moment el Dispensari de Tisiologia dirigit pels doctors Rosal i Caralps.
Igual com havia succeït amb el d’Estomatologia, l’arquitecte Manuel Puig es va encarregar del projecte de la reforma. Pel que fa a l'estructura externa, aquesta va ser similar a la que ja s’havia fet al seu bessó, però no va succeir el mateix amb l’interior, que es va dividir en dos pisos amb la instal·lació d'un forjat intermedi aprofitant l'espai existent, tot plegat sense tenir cap consideració pels condicionants arquitectònics de l’edifici.
Un cop finalitzades les obres es va decidir canviar el nom del pavelló, passant del Sant Josep Oriol original a Sant Jordi. Les noves instal·lacions van ser inaugurades el 10 de juny de 1956 amb l’assistència del Governador Civil de Barcelona Felipe Acedo, el Rector Magnífic de la Universitat, autoritats de l’Hospital i tots els benefactors que havien contribuït a fer-lo possible.
Però la cosa no va acabar aquí. El 28 de març de 1957, en carta enviada a la MIA, el Dr. Frouchtman, sol·licità una nova ampliació del pavelló de Sant Jordi, afegint-hi un pis més per a nens asmàtics amb una capacitat per a 10 llits; i el 1962 va demanar la construcció d’un edifici de planta i dos pisos annex al mateix pavelló. Per sort pel pavelló, cap d'aquestes propostes es van arribar a materialitzar, tot i que anys més tard s'adossà a la seva façana posterior un prefabricat amb coberta de teula per a ampliar la recepció d'Urgències.
 |
| Projecte del Dr. Frouchtman per a afegir un pis al Pavelló de Sant Jordi. (cliqueu) |
Però la cosa no va acabar aquí. El 28 de març de 1957, en carta enviada a la MIA, el Dr. Frouchtman, sol·licità una nova ampliació del pavelló de Sant Jordi, afegint-hi un pis més per a nens asmàtics amb una capacitat per a 10 llits; i el 1962 va demanar la construcció d’un edifici de planta i dos pisos annex al mateix pavelló. Per sort pel pavelló, cap d'aquestes propostes es van arribar a materialitzar, tot i que anys més tard s'adossà a la seva façana posterior un prefabricat amb coberta de teula per a ampliar la recepció d'Urgències.
 |
| El Pavelló de Sant Jordi amb l'adossat i el cobert d'entrada d'Urgències. (cliqueu) |
 |
| Mosaic de Sant Jordi. (cliqueu) |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada