Els pavellons de màquines

Els pavellons de màquines segons el projecte original,
tal i com apareixen en una perspectiva del recinte.
(cliqueu per a veure'ls més grans)

Per a cobrir les necessitats logístiques de la ciutat hospitalària que estava projectant, Lluís Domènech i Montaner va preveure tres grans pavellons perimetrals, emplaçats a la cantonada oriental del recinte, on actualment s'aixeca la Casa de Convalescència. Aquests pavellons allotjaven, respectivament, els generadors del gas i l'electricitat que s'haurien de distribuir a l'Hospital; els serveis de bugaderia; i els tallers de reparacions i manteniment.

Els tres pavellons es comunicaven a través d'una galeria coberta que envoltava la plaça d'entrada situada al xamfrà dels actuals carrers de St. Quintí i de St. Antoni Ma. Claret. La seva situació perifèrica permetia l'entrada de material i l'accés directe als seus operaris des del carrer, sense entrar en contacte amb els malalts, i a la vegada reduïa les molèsties causades pels fums o el soroll de les maquinàries i els tallers.

Fàbrica de gas i electricitat

El més gran dels tres pavellons era el central, que havia d'allotjar la maquinària generadora del gas i l'electricitat que necessitava l'Hospital. Domènech el va projectar com un gran espai amb molta llum, a un únic nivell amb molta alçada de sostre i sense envans, per a poder acomodar les diverses màquines sense dificultats. Tot i l'absència de separacions interiors, però, la nau estava configurada en tres cossos que es diferenciaven per la seva amplada. Els espais dels extrems feien 19 metres per 12 de llarg, mentre que el cos central, més estret, feia 14 metres d'ample per 10,5 de llarg.

Planta de la fàbrica de gas i electricitat.
(cliqueu)

Cadascuna d'aquestes zones estava projectada per a allotjar maquinàries específiques, que a més s'havien d'interconnectar entre sí. Així, el cos anterior, la façana del qual donava a la plaça d'accés, havia d'acomodar els motors i dinamos; l'espai central, els acumuladors; i el cos més occidental, més interior, els generadors. L'esvelta xemeneia al costat del pavelló havia d'expulsar els fums de la gran caldera subterrània contigua als generadors, que produiria l'energia tèrmica necessària per a alimentar-los.

Un mur circular envoltava completament el pavelló, abraçant els gasòmetres que s'aixecaven a cada banda de l'edifici i tancant un espai per a la reserva de combustible. Els passos coberts que comunicaven amb els dos pavellons annexos estaven equipats amb bàscules per a pesar les mercaderies i dependències per al registre d'entrada, així com banys per als operaris.

Pavelló de safareigs i assecadors

Al costat nord de la fàbrica de gas i electricitat, a prop del pavelló de desinfecció, s'aixecava aquest pavelló destinat als serveis de bugaderia. Orientat de sud-est a nord-oest, feia 30,5 metres de llarg per 17,5 metres d'ample, i comptava amb dos pisos i soterrani. El pavelló disposava de montacàrregues, i cada espai estava planificat per a acollir una funció específica.

Planta del pavelló de safareigs i assecadors.
(cliqueu)

La planta baixa es distribuïa en un ampli espai central situat entre les dues crugies dels extrems. La crugia nord-occidental, la més propera als pavellons de malalts, es dedicava a la doble entrada de roba bruta: la que s'havia de desinfectar per una banda, i la que només calia rentar per l'altra. Aquests espais disposaven  respectivament d'estufes de desinfecció i de cubs de maceració, en comunicació amb l'espai central. Aquest espai, més ampli, contenia safareigs de mà, esbandidors d'aigua corrent, rentadors mecànics, etc. A la crugia sud-oriental, contígua a la placeta d'entrada, s'efectuava el repassat de la roba i el planxat (mecànic i a mà), i d'allí sortia i es distribuïa de nou.

Al primer pis s'hi trobaven els assecadors, de tot tipus: A vapor i aire calent, a la crugia nord-oest; a l'aire lliure però coberts, a l'espai central; descoberts, a les terrasses laterals; coberts i tancats, a la crugia sud-est. El soterrani es reservava per a emmagatzemar material.

Pavelló de tallers

Al sud de la fàbrica s'emplaçava un pavelló per a tallers de construcció i reparació, simètric al de safareigs. A diferència d'aquell, però, Domènech i Montaner no n'especificà la distribució, sinó que el va concebre  com un espai versàtil que permetés aixecar envans en funció de les necessitats d'espai per a cadascun dels tallers i obradors que puguessin instal·lar-s'hi: fusteria, serralleria, vidrieria, caldereria, etc.

Aquest model mostra el conjunt format pels tres pavellons del xamfrà oriental. Podeu observar-lo des de tots els angles clicant la imatge, i apreciar-ne les dimensions.