Un pavelló per a la infància: Santa Victòria

Podrien anomenar com llegat singular el que va contribuir a la construcció del pavelló de Santa Victòria. El 13 de maig de 1921, el Dr. Daniel Girona va oferir a l’Administració de l’Hospital la quantitat de 145.000 pessetes procedents d’una persona anònima, amb la condició que es destinessin a la construcció d’un pavelló destinat a l’assistència de malalties no infeccioses de la infància per a nenes, i sota l’advocació de Santa Victòria en record a la seva filla.

Benet XV, papa entre 1914 i 1922

El Dr. Girona, com hereu testamentari de confiança de les seves ties Elvira i Emilia Llagostera i Suris, havia hagut de lliurar al Sant Pare Benet XV una suma de diners que aquestes havien llegat a la Santa Seu. Preocupat per les necessitats de Santa Creu, però, havia concebut la idea que com a mínim una part d’aquella quantitat pogués servir per a alleugerir tanta necessitat, i va elevar la seva demanda al Papa. Aquest, escoltant la seva petició, li va concedir una part del llegat, que fou la que oferí a l'Hospital.

L’Administració es posà mans a l’obra i acordà emplaçar la nova construcció al costat de la nova Casa de Convalescència. Segons els plànols presentats per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, l’edificació tindria una capacitat de 20 llits i comptaria amb una planta i soterrani. Estaria envoltat d’un jardí tancat amb reixes i seguiria les línies generals i les condicions higièniques de la resta dels pavellons d’un pis ja construïts, tot i ser de dimensions menors i d'obra més senzilla. La seva construcció seria per administració directa, és a dir, la direcció de l’obra estaria sota la supervisió de Domènech però la comptabilitat aniria a càrrec del Dr. Girona i no de l’Administració de l’Hospital.

El 23 d’abril de 1922 a les 11 del matí, diada de Sant Jordi i  festivitat de Santa Victòria, es  col·locà la primera pedra del pavelló amb la presència del bisbe de Barcelona, Ramon Guillaumet, dels administradors i el Prior de l’Hospital, del capellà de Sant Llàtzer, de Maria Quintana –esposa del Dr. Girona– acompanyada de familiars i amics, dels superiors dels germans i de les germanes Antoni Dolcet i Teresa Alba, del president del Cos Facultatiu Dr. Antoni Bartomeus, de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, i d’altres distingits convidats.

Però les obres de construcció s'emprengueren a petita escala i s'aturaren pel mes de juny. L’industrial de pedra artificial no havia fabricat les peces i Domènech tenia dificultats per trobar mà d’obra. La queixa de Daniel Girona no es féu esperar i instà l’Administració a fer reprendre immediatament les obres fins a la seva completa finalització, i si no fos possible demanà permís de l’Administració per a continuar-les amb un contractista de la seva confiança ja que estava obligat a liquidar tots els comptes de la inversió al papa Pius XI, successor de Benet XV. Davant aquesta crida, els administradors es posaren mans a l’obra i encarreguen a l’arquitecte que la constructora Credito Inmobiliario formés una brigada destinada a la fàbrica del citat pavelló.

Al desembre de 1924, i faltant només sis mesos per l’acabament de les obres, s’esgotà la quantitat que el Dr. Girona havia obtingut de la Santa Seu per a l’edificació del pavelló. Restaven encara 27.000 pessetes, que van ser cobertes per la senyora Francesca Prats, vídua de Barbey, que va fer donació de la quantitat de 30.000 pessetes en memòria del seu marit Juli Barbey amb la condició de fer-les efectives a la finalització del pavelló i en el termini dels mesos establerts.

El pavelló de Santa Victòria poc abans
de la seva inauguració el 1925
(cliqueu per a veure'l més gran)

El 22 de desembre de 1925, amb l’assistència dels benefactors Daniel Girona i Francesca Prats, les seves respectives famílies i totes les autoritats de l’Hospital, Santa Victòria va ser inaugurada, però amb dues peculiaritats. La primera era que l’edifici no tenia galeria de comunicació amb la resta dels pavellons, perquè el soterrani el travessaven les canonades d’aigües de Dos Rius. La segona era que els seus ocupants no van ser només nenes, com s’havia establert en un principi, sinó criatures de tots dos sexes: els nens estaven en la planta soterrada i les nenes en la planta superior.

Però el pavelló no funcionava tant bé com era d’esperar, com demostren les queixes del Dr. Martínez Garcia, director de Medicina de la Infància, que el novembre de 1933 es dirigí als Administradors de l’Hospital demanant que es procurés per tots els mitjans possibles corregir les deficiències que  patia Santa Victòria, sobretot en la seva part baixa destinada a l’hospitalització de nens. Sol·licità també habitacions per a malalts distingits, com tenien els altres pavellons, i l’ampliació proporcional del dispensari, insuficient per a les tasques que complia.

Sala d'hospitalització de nenes, a la planta baixa de Santa Victòria
(cliqueu)

Sala d'hospitalització de nens, a la planta inferior de Santa Victòria
(cliqueu)

La falta de mitjans econòmics que patia l’Hospital feia impossible destinar un altre lloc per a hospitalitzar els nens. La solució va arribar de mans del cos Facultatiu, que va suggerir una idea per a la solució del problema: aixecar un pis a l’actual pavelló, per la qual cosa s’aconseguiria una sala en bones condicions per a l’hospitalització dels nens i es podria destinar la que ocupaven en aquell moment a dispensari.

Els administradors van tornar a fer una crida a les corporacions públiques, benefactors particulars i en especial al Dr. Daniel Girona per tal que ajudessin a sufragar les despeses d’aquesta obra. Aviat van començar a arribar petites i grans quantitats, tant anònimes con de vells coneguts; tanmateix, el Dr. Martínez Garcia es va oferir a fer determinades gestions a l’espera d’obtenir finançament pel projecte. Els diners rebuts eren dipositats a la caixa de l’Hospital a fi de poder acumular la quantitat fixada per a la construcció i començar les obres. L’arquitecte Manel Puig seria l’encarregat del projecte, el pressupost i l’execució.

El febrer de 1934 l’Hospital ja havia recaptat 60.000 pessetes. Si bé la suma era inferior a la quantitat pressupostada, es va decidir començar l’obra, confiant que la quantitat total es completaria amb noves aportacions, com efectivament va succeir, en especial gràcies al quantiós donatiu de la senyora Assumpció Compte-Viladomat.

A més de l'ampliació en un pis, el pavelló també es millorà amb la construcció de la galeria de comunicació entre el pavelló de Santa Victòria i la resta de pavellons, després de derivar les aigües de Dos Rius que fins aleshores ho havien impedit. Aquesta unió es va fer a partir de l’estudi i els plànols originals que l’arquitecte Pere Domènech i Roura havia fet al seu dia pensant en empalmar aquest sector amb el pavelló de Tisiologia.

El pavelló de Santa Victòria després
de l'ampliació
(cliqueu)

Les obres millora i ampliació de Santa Victòria van ser solemnement inaugurades el 30 de novembre de 1934, quan també s’hi va descobrir una làpida commemorativa feta fer pel Dr. Daniel Girona en honor al papa Benet XV, qui sufragà les despeses de la construcció amb part del llegat que li feren les germanes Llagostera i Suris. En un bell parlament, el Dr. Girona també va explicar la història de les vicissituds i incidències ocorregudes en la realització de la obra. La nova sala construïda per l’assistència dels nens va ser beneïda per l’Administrador canonge Dr. Hospital, i es va batejar amb el nom de Jesús i Maria.

Tot i les obres, es va respectar el mosaic amb la imatge de Santa Victòria de la construcció original; aquest el féu construir a Venècia el Dr. Girona, com a homenatge a la seva filla desapareguda. Amb les obres d'ampliació, el Dr. Girona va deixar instruccions per a traslladar aquest panell a la façana posterior, encarada a la resta del recinte, però finalment això no va succeir, tal com encara podem veure avui dia i s’aprecia a les imatges que acompanyen aquest escrit.

Mosai de Santa Victòria
(cliqueu)

Santa Victòria per sort, no es veié afectat per les obres del Nou Hospital, i resta dins del Recinte Històric. En l’actualitat alberga les oficines de la Fundació Enriqueta Vilavecchia per a nens oncològics, l’escola de Patologia del Llenguatge i el European Forest Institut. Els nens i nenes han passat a ser hospitalitzats a la nova construcció del  carrer Mas Casanoves.