Cerca al bloc

12 de desembre de 2014

L'Arxiu Històric de l'Hospital (II)

L'Arxiu Històric de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau conserva la documentació generada per aquest Hospital des de fa més de 600 anys, i està considerat un dels arxius hospitalaris més importants d'Europa i del món. Després d'haver-ne repassat la trajectòria fins a principis dels anys 1930 en una entrada anterior, en aquesta ocasió reprenem el fil per a arribar fins a l'actualitat.


Arxiu de l'Hospital General de Catalunya 

Amb l’aixecament militar de Barcelona i en previsió de les necessitats sanitàries que originaria la guerra, el govern de la Generalitat de Catalunya va considerar la possibilitat d’utilitzar l’Hospital com un dels punts bàsics per pal·liar la seva estructura sanitària. Així, el 26 de juliol de 1936 decidí canviar el seu nom pel de Hospital General de Catalunya, i es nomenà una Junta Administrativa en substitució de la Molt Il·lustre Administració (MIA).

Saluda dels administradors de l'Hospital, modificat amb
segells que n'oculten l'escut i en "corregeixen" el nom.

A finals de desembre de 1936 l’Arxiu Històric de la Ciutat, en virtut del Decret de la Generalitat sobre incautació d’Arxius, s’interessà a fer-se càrrec de l’Arxiu de l’Hospital, però va rebre una resposta negativa per part de la Junta Administrativa, que havia acordat que, tota vegada que l’establiment actuava amb tota la plenitud de les seves funcions, no hi havia perill de perdre ni malmetre l’Arxiu, degudament instal·lat a les oficines de l’Administració, i que com en ell es trobava la història de la casa tant en el seu aspecte administratiu com científic, estimava que no hi havia raó per a la incautació que es demanava. L’única excepció van ser els documents referents a herències i finques, però que van tornar a l’Arxiu de l’Hospital en acabar el conflicte.

Per una sol·licitud de la Conselleria de Governació en la que sol·licitava la relació i els havers del personal de l’Hospital, sabem que la funció d’arxiver la continuava exercint el vicesecretari de la MIA, amb titulació d’advocat i categoria d’oficial de primera, i un haver de 7.000 pessetes anuals.


La postguerra

Un any després de reinstaurada la Molt Il·lustre Administració, aquesta va rebre un ofici de la Diputació en el qual sol·licitava que els lliuressin els documents d’interès històric que encara es trobaven a l’Arxiu de l’Hospital. La petició venia motivada per assegurar-ne millors condicions de conservació i estudi. La resposta dels Administradors va ser que tot el que es demanava ja havia estat lliurat feia molts anys, i el que restava només era d’interès per a la Institució.

Fragment de l'Acta de la MIA del 28 d'octubre del 1940,
referent a l'ofici remès per la Diputació Provincial.

L’Arxiu no estava tancat al públic, sinó que era objecte de consulta prou sovint, prèvia sol·licitud a l’Administració. Així ho demostren diverses peticions conservades, entre les que destaca la de Jaume Vicens i Vives –llavors catedràtic d'Història Universal Moderna i Contemporània de la Universitat de Barcelona–, que el juliol del 1953 demanava accés perquè els seus deixebles, Jordi Nadal i Oller i Emili Giralt i Raventós, poguessin consultar els fons de l’antic Hospital de la Santa Creu per a estudiar la conjuntura econòmica barcelonina dels segles XVI i XVII.

Carta de recomanació de Jaume Vicens i Vives per a la consulta de l'Arxiu Històric.
(cliqueu per a veure-ho més gran)

A partir de la dècada del anys 50, l’Hospital començà a viure una gran transformació deguda a les creixents necessitats de crear noves sales amb l'aparició de noves especialitats mèdiques, i també per a buscar nous espais pel personal administratiu en augment. La Sala de l’Arxiu, igual que la de Biblioteca, fou molt transformada, i es dividí en pisos per a crear aquests nous espais. Llavors, la documentació de l’Arxiu es reinstal·là entre la Secretaria de la MIA i altres dependències del Pavelló de l’Administració.


Una nova organització

En el marc d'aquesta adaptació de l'Hospital als nous temps, l’any 1966 s’incorporà a l’Hospital el primer Director General. Aquest, preocupat per la disgregació de l’Arxiu, va exposar davant de la Molt Il·lustre Administració la necessitat de contractar un arxiver professional per a fer-se'n càrrec.

El 1972 l'Arxiu es constituí formalment com a Departament d’Arxiu Central. A més de la documentació històrica, també se li confià la custòdia de la documentació administrativa i clínica. Amb aquest motiu s’habilitaren diversos espais de l’Hospital com a dipòsits documentals i s’obrí una sala de consulta per a investigadors a la tercera planta del Pavelló de l’Administració. El 1977 l’Arxiu també passà a assumir la custòdia de la documentació de la Molt Il·lustre Administració, de Gerència i de la Direcció Mèdica.

La sala de consulta oberta el 1972, en una imatge de principis dels anys 1990.
(cliqueu)

Però la importància de l’Arxiu i el volum de documentació que anava gestionant en requeria la centralització en un sol espai. A principis del 1978 es va fer un estudi per a l’habilitació del Pavelló de la Mercè, que fins llavors havia acollit el Laboratori Central. Tot i així, finalment el pavelló es destinà a bloc obstètric –Sala de Parts i Urgències Ginecològiques–, i l'Arxiu Central es va mantenir al de l'Administració. Amb la creació poc després de l’Arxiu d’Històries Clíniques, l’Arxiu Central es desvinculà de la documentació clínica i recuperà la seva denominació original d'Arxiu Històric.

Finalment, l’any 1992 l’Arxiu Històric es dotà d’unes noves dependències a la quarta planta del Pavelló de l’Administració, sobre la sala de consultes de què ja disposava, que s'adequaren per a la preservació i exposició dels fons conservats, i que repercutiren en un accés més fàcil i directe per part del públic interessat. El mes de novembre del mateix any, un grup d’experts en modernisme de la UNESCO van fer una acurada visita a l’Hospital i van inaugurar oficialment les noves instal·lacions de l’Arxiu. De fet, la importància d’aquest fons documental i bibliogràfic, que es remunta al segle XV, fou una de les raons que portaria aquesta Institució a declarar l’Hospital Patrimoni Mundial l’any 1997.

Els espais de l'Arxiu a la 4a planta, inaugurats el 1992.
(cliqueu)

A partir d’aquell moment, l’Hospital passà a interessar-se per la seva projecció com a patrimoni històric i conjunt modernista, amb una sèrie d’accions encaminades a obrir l’Arxiu al públic, adoptant uns criteris d’admissió més lliures i no només limitats a experts i estudiosos com fins llavors. També s’oferiren visites concertades per a grups vinculats a sectors culturals, sanitaris i ciutadans. Fruit d'aquest impuls, el nombre de consultes va créixer considerablement, i es van fer innumerables visites que donaren a conèixer els fons documentals de l'Hospital.


Dos trasllats

Dependències del Capítol de la Catedral
de Barcelona al carrer de Sant Sever.
Amb la inauguració del tercer Hospital, el nou Sant Pau, es plantejà la necessitat de restaurar els pavellons del recinte històric modernista, inclòs el Pavelló de l’Administració, seu de l’Arxiu. El 2009, per acord de la MIA, l’Arxiu Històric es va traslladar provisionalment a uns espais cedits pel Capítol de la Catedral de Barcelona, al carrer de Sant Sever. Aquella va ser la seva ubicació durant cinc anys, sense perjudici pels investigadors, que van poder seguir accedint-hi i consultant-lo.

Completada la rehabilitació d’una part important del Recinte Modernista, estava previst que l’Arxiu Històric tornés a instal·lar-se al Pavelló de l’Administració, un cop condicionat per a acollir-lo, i a finals del 2013 ha passat a ocupar la seva ubicació definitiva.

Les dependències de la 4a planta del Pavelló de l'Administració s'han reconvertit en uns espais acollidors i ben il·luminats amb llum natural tot el dia, que donen cabuda a les zones de treball tècnic i a una sala de consulta amb capacitat per a deu investigadors, oberta a tothom que ho sol·liciti prèviament. Per altra banda, s'ha construït un dipòsit documental que compta amb totes les mesures de seguretat i climatització; està aïllat de la resta de dependències per murs i terra tallafocs, i té capacitat per a 600 metres lineals de documentació.

Sales de treball i consulta (dalt) i dipòsit documental (baix) de l'Arxiu Històric.
(fotografies de Robert Ramos; cliqueu)

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...