Cerca al bloc

2 de març de 2012

La construcció de l'església de l'Hospital

Essent la nota religiosa una de les característiques de l'Hospital de la Santa Creu al llarg de tota la seva trajectòria, al recinte modernista no hi podia faltar una església. Ja el 1916, en traslladar-hi els primers malalts es vetllà no només per la seva cura sanitària, sinó també per la cura espiritual, habilitant una capella provisional al Pavelló del Sagrat Cor (posteriorment anomenat de Sant Salvador, vegeu aquí). El mes de juny d'aquell any l'administrador de torn Francesc Muñoz va beneir l'altar, el sagrari i les imatges.

Però no va ser fins l'any 1923 que es va començar a construir l'església. Justament l'onze de març d'aquell any es col·locava la primera pedra de l'edifici religiós dissenyat per Lluís Domènech i Montaner, amb modificacions respecte el projecte original per a fer-la més senzilla. Aquestes modificacions van ser contínues fins a la finalització de l'obra, dirigida pel fill de Lluís Domènech, Pere Domènech i Roura, que va ser l'encarregat d'enllestir el conjunt d'edificis a la mort del seu pare, ocorreguda el mes de desembre. L'edifici religiós pretenia donar servei a la comunitat religiosa de germans, als treballadors i al públic en general.

Façana de l'Església a finals dels anys 1920
(cliqueu per a veure-ho més gran)

El 3 de març de 1924 l'arquitecte presentà una nova modificació dels plànols, de la qual els administradors de l'Hospital van considerar que, tot i que la part ornamental estava notablement reduïda, encara s'imposava eliminar més elements decoratius, que eren els que absorbien bona part de la suma destinada a acabar els edificis restants. Domènech i Roura proposà substituir els elements de pedra per maons, i utilitzar pedra artificial per a tots aquells susceptibles de ser substituïts, cosa que es va fer sense desmerèixer el conjunt artístic, que també comprenia les habitacions de la comunitat de germans, del prior i dels vicaris.

Els treballs de construcció van patir diverses aturades per manca de liquiditat. A més, s'havien de finalitzar les obres del Pavelló Central, destinat als serveis de cuina i farmàcia i al convent de les germanes. L'Administració va fixar una xifra per aquestes dues construccions: no es podien sobrepassar els tres milions de pessetes.

El 1928 l'edifici estava gairebé enllestit, però faltava l'habilitació interior. El mes de maig, un benefactor anònim va llegar la quantitat de 50.000 pessetes a l'Hospital amb la voluntat que es destinessin a sufragar els vitralls decorats dels finestrons de l'església, i que a catorze dels que figuraven a les absidioles de la capçalera s'hi representessin les obres de misericòrdia. A més, desitjava que es pavimentés el terra i que, si sobrava alguna quantitat, s'invertís en la col·locació de l'ara de l'altar major.

Vitralls dels finestrons d'una absidiola
(cliqueu per a veure'ls més grans)
Un mes després l'arquitecte presentà un informe per a la inversió d'aquest llegat. El paviment i la seva col·locació representaven 8.000 pessetes; la construcció dels vitralls, 18.000; a més es construirien l'altar major, on s'hi veneraria la Santa Creu, es reconstruirien dues petites ares procedents de l'església de Sant Llàtzer, que es destinarien al culte de Santa Elena i Sant Pau, i es realitzarien dos altars menors dedicats respectivament al Sagrat Cor de Jesús i a la Immaculada Concepció. Com a materials s'emprarien alabastre i marbre per a l'altar major, i fusta tallada per a les imatges.

L'altar major de l'església de l'Hospital, amb el crucifix de Llimona
(cliqueu per a veure'l més gran)

La realització dels treballs es van encarregar directament als industrials. Vídua d'Elies Peris va subministrar la ceràmica; Rigalt, Granell i Cia es va encarregar de la realització dels vitralls; i Pere Bartrolí del marbre i la pedra d'alabastre. Dels seus tallers, seguint les instruccions i els dibuixos de Pere Domènech, van sortir l'altar major i els dos bellíssims púlpits sostinguts pel bou i el lleó, representant els evangelistes Sant Lluc i Sant Marc.

Púlpits de Pere Bartrolí, representant Sant Lluc i Sant Marc
(cliqueu per a veure'ls més grans)

El crucifix de Josep Llimona
(cliqueu per a veure'l més gran)
La Santa Creu havia de presidir l'altar major, i amb el que restava de la quantitat del llegat anònim l'Administració va encarregar a Josep Llimona la realització d'un crucifix de 3 metres. Aquest va reduir considerablement el seu preu i el va limitar a 4.000 pessetes.

El 16 de gener de 1930, a les 11 del matí, l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau va ser inaugurat pel rei Alfons XIII. Dues hores abans, a les 9, l'Església Pública de l'Hospital havia estat beneïda pel bisbe de la diòcesi, el Dr. D. Josep Miralles i Sbert, assistit per diverses autoritats eclesiàstiques i el clergat de l'Hospital i l'Institut Mental. Al llarg d'aquesta cerimònia, i segons el ritual, totes les representacions i convidats van haver d'esperar fora de l'església.

Només una nota anecdòtica, que ha corregut de boca en boca: la representació del bou del púlpit tenia unes boniques i enormes banyes, que pel que sembla molestaven a algú quan hi passava. Una d'elles, la que dóna al passadís central, va ser podada. Quan? Com? Això es un secret que ja forma part de la història...

1 comentari:

  1. no sabia que era tan maca per dins. Un article tan interessant com sempre.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...