Cerca al bloc

10 de febrer de 2012

L'església o Capella Major

L'Església o Capella Major: detall d'una
perspectiva del recinte hospitalari projectat
per Domènech i Montaner
A l'hora de projectar el recinte pels Hospitals de la Santa Creu i de Sant Pau, Domènech i Montaner també va preveure un espai per al culte i els serveis religiosos, cosa força habitual en espais hospitalaris fins ben entrat el segle passat. I més encara si es té present el paper de l'Església en l'administració de Santa Creu. El pavelló que l'arquitecte va concebre per a albergar la Capella Major també integrava la residència dels capellans i un seminari, en dos blocs adossats a banda i banda de la nau, organitzats al voltant de sengles claustres o patis.

L'edifici es troba aproximadament al centre del costat del recinte que dóna al carrer de Sant Antoni Maria Claret, a l'est dels pavellons d'infermeria d'homes (Sant Salvador, Sant Leopold i Sant Rafael) i al sud del de Sant Frederic. El disseny que podem observar avui dia no és l'original, sinó que, com en el cas del Pavelló Central, es deu al seu fill, Pere Domènech i Roura, qui en dirigí la construcció (1923-1930) després d'adaptar el disseny del seu pare.

Com en el cas del Dispensari o el Pavelló de l'Administració, Domènech i Montaner va concebre la Capella Major com un pavelló perimetral, la façana del qual donés directament al carrer, permetent així l'accés des de l'exterior sense contacte amb els malalts. A l'esquerra de la nau de l'església s'hi adossava el convent de la comunitat de Germans de l'Hospital (mal anomenat "seminari"), i a la dreta les dependències del personal eclesiàstic o "casa dels capellans". Ambdues ales constaven de planta i dos pisos, així com d'un ampli pati o celobert central que hi proporcionava llum.

Torre de la Casa Lleó Morera.
(cliqueu per a veure-ho
més gran)
Domènech i Montaner va projectar una Capella Major molt espaiosa (uns 20 metres d'ample per 50 metres de llarg), cosa que fa que molt sovint se l'anomeni església. L'estructurà en forma de tres naus i capçalera de set absidioles. Com a particularitat, direm que constava de dos creuers: un en el seu emplaçament habitual i un altre prop dels peus, a l'alçada de les ales annexes. Aquest segon creuer s'havia de coronar a més de 50 metres d'alçada amb un cimbori en forma de cúpula circular sostinguda per 16 columnes, i envoltada per quatre torres de 40 metres cadascuna, coronades també per cúpules més petites sostingudes per 8 columnes. Aquestes haurien tingut un aspecte molt similar a la que corona la Casa Lleó Morera[*], que el mateix Domènech estava construint per aquella època.

L'arquitecte morí el 1923, abans de poder iniciar-ne la construcció. Aquí us presentem el model basat en els plànols originals, que podeu observar si cliqueu la imatge de sota, i fer-vos una idea de les dimensions projectades.


El 1923 Pere Domènech i Roura es fa càrrec de les obres del recinte, i redissenya el pavelló de l'església. Aquest redisseny és molt respectuós amb el projecte original, i pràcticament es limita a reduir-ne la decoració, tot respectant-ne l'estructura, volumetria i dimensions generals. Les façanes queden força més modestes, però tot i així el projecte modificat per Domènech i Roura segueix sent majestuós, coronat amb la cúpula del cimbori envoltat per les quatre torres sobre la façana principal; aquestes, però, no s'arriben a completar. Prova que sí es començaren a construir n'és l'existència de cinc cossos poligonals sobre la coberta, que no són altra cosa que les bases dels tambors dels quals havien d'arrencar. En un moment donat, i degut a les escassetats econòmiques, es decidí no continuar la construcció i aquests cossos incomplets es cobriren cadascun amb teulades a vuit aigües.

Alçats de la façana principal: el disseny de Domènech i Montaner (esquerra),
el de Domènech i Roura (centre) i l'aspecte definitiu de l'edifici (dreta)
(cliqueu per a veure'ls més grans)

La única novetat important respecte el projecte original fou la incorporació del petit pavelló de Sant Roc, un mòdul annex al mur de tanca a continuació del convent. Aquest espai albergava un garatge equipat amb bàscula per a vehicles de mercaderies que accedien al recinte per l'entrada propera.

Planta del pavelló finalitzat. D'esquerra a dreta: el garatge -Sant Roc-,
el convent, la capella major o església, i la casa del personal eclesiàstic


Aquí podeu veure el model de l'edifici un cop es donà per acabat, inclosos els tambors del cimbori fallit, amb l'aparença que encara avui dia conserva en gran part. Només heu de clicar la imatge per explorar-ne tots els costats.

1 comentari:

  1. això del 3D és una canya. Faig propaganda de la vostra obra al Facebook tant cop puc que consti.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...