L'obra de construcció de l'Hospital de Sant Pau va començar el 15 de juliol de 1902 amb el Moviment de Terres, però l'aixecament dels edificis no va començar fins tres anys més tard, el febrer de 1905.
Les obres aviat van agafar un bon ritme, i només un mes després d'iniciades, ja es treballava en els soterranis dels pavellons, i es començaven a col·locar els claveguerons, contractats a La Gran Fábrica de Productos Refractarios y de Gres de M. Cucurny. També s'emprèn la neteja periòdica de les mines que, provinents d'Horta i del Guinardó travessaven els terrenys, així com dels pous que proveïen.
El mateix 1905 s'encarrega a l'escultor Eusebi Arnau l'execució de les imatges de grans dimensions que han de decorar els diversos pavellons. També comença a arribar el marbre blanc de Cobdar (Almeria) de la mà de Vives y Albareda, i els ferros auxiliars de la construcció, proporcionats per la Fábrica "Santa Ana" de G. y A. Figueroa i per la serralleria de Salvador Grau. En Grau subministraria la resta d'elements per a la construcció d'armadures al llarg de tota l'obra.
El 1906, mentre l'obra segueix avançant, es contracta al marbrista Josep Casals i Comdor per a treballar el marbre blanc que havia arribat l'any anterior, i l'escultor Pau Gargallo per a fer els models escultòrics que esculpirien els picapedres de l'obra, que treballaven a les ordres de Francisco Vilagut. De tots ells, destacaria un nom: Francesc Madurell i Torres.
Les obres aviat van agafar un bon ritme, i només un mes després d'iniciades, ja es treballava en els soterranis dels pavellons, i es començaven a col·locar els claveguerons, contractats a La Gran Fábrica de Productos Refractarios y de Gres de M. Cucurny. També s'emprèn la neteja periòdica de les mines que, provinents d'Horta i del Guinardó travessaven els terrenys, així com dels pous que proveïen.
 |
| Capçalera de M. Cucurny. (cliqueu per a veure-ho més gran) |
El mateix 1905 s'encarrega a l'escultor Eusebi Arnau l'execució de les imatges de grans dimensions que han de decorar els diversos pavellons. També comença a arribar el marbre blanc de Cobdar (Almeria) de la mà de Vives y Albareda, i els ferros auxiliars de la construcció, proporcionats per la Fábrica "Santa Ana" de G. y A. Figueroa i per la serralleria de Salvador Grau. En Grau subministraria la resta d'elements per a la construcció d'armadures al llarg de tota l'obra.
 |
| Targeta de visita de Vives y Albareda i columnes de marbre blanc de la Sala d'Actes. (cliqueu) |
El 1906, mentre l'obra segueix avançant, es contracta al marbrista Josep Casals i Comdor per a treballar el marbre blanc que havia arribat l'any anterior, i l'escultor Pau Gargallo per a fer els models escultòrics que esculpirien els picapedres de l'obra, que treballaven a les ordres de Francisco Vilagut. De tots ells, destacaria un nom: Francesc Madurell i Torres.
 |
| Drac esculpit per Madurell a la llinda de la porta d'accés a les escales de la torre del rellotge. (cliqueu) |
A l'escultura, activitat que ja era força important en aquell moment, s'hi afegeix el mosaic artístic, amb la contractació de Mario Maragliano. Aquell mateix any Joaquín Solé, proporciona la pedra calcària de Girona; Emilio Martínez, el marbre en planxes –blanc del país, Macael d'Almeria i roig d'Alacant–; i Teodoro Colominas, els dipòsits d'aigua de formigó armat per a les conduccions.
Durant l'any 1907, mentre els pavellons comencen a aixecar el nivell de la planta baixa, s'incorpora un nou proveïdor de marbre: Vda. de Isidro Gosch. Com a dibuixant dels mosaics es contracta Francesc Labarta, que va comptar amb l'ajut de Lluís Gargallo, germà de l'escultor, i Alfons Vicente, ajudant de l'Oficina d'Obres.
A principis de 1908 ja s'estan coronant força pavellons, i comencen a aparèixer proveïdors de paviments i rajoles per a cobrir terres i parets. Juan Vilella proporciona rajoletes de vidre; Miguel Nolla, de València, rajoles hexagonals blanques; Cristóbal Guillamon, d'Alcora (Castelló), peces de ceràmica circular decorades en blanc i blau; Cosme Toda, rajoles vermelles; J. Romeu Escofet, rajola quadrada de gres i hexagonal blanca. Les tapes de granit pels embornals són fetes pel fabricant de pedra artificial Salvador Boada.
En aquest moment també comença a aparèixer la fusteria. El fuster Enrique Fugassot instal·la els marcs en llanternes i claraboies, però major part va a càrrec de José Escofet Roset, que confecciona totes les portes de l'Hospital amb fustes d'àlber i cedre, xapant-ne de caoba les de les zones més nobles.
 |
| Capçalera de Cristóbal Guillamon i les peces ceràmiques circulars als arcs d'entrada del Pavelló de l'Administració. (cliqueu) |
En aquest moment també comença a aparèixer la fusteria. El fuster Enrique Fugassot instal·la els marcs en llanternes i claraboies, però major part va a càrrec de José Escofet Roset, que confecciona totes les portes de l'Hospital amb fustes d'àlber i cedre, xapant-ne de caoba les de les zones més nobles.
Pel que fa als vidres i vitralls de diferents tipus, Rigalt, Granell y Cía. subministra vidres clars i flemish, rajoletes per a claraboies i els vidres de les esferes del rellotge de la torre, i confecciona i col·loca les vidrieres artístiques muntades en plom, realitzades a partir dels dissenys dels dibuixants de Lluís Domènech i Montaner. Els mecanismes de tancament dels finestrals són assumits pel ferrer José Burunat.
 |
| Capçalera de Rigalt, Granell y Cía. i vitrall de la Sala d'Actes. (cliqueu) |
A partir de mitjans de 1908 i fins a principis de 1909, hi ha un increment en l'activitat, fruit de la proximitat a la finalització de l'obra. A partir de febrer, els jardiners de Establecimientos Hortícolas Badía y Ferrer planta un total de 252 arbres de diferents especies, i 327 m² de parterres, i fins a l'acabament de la construcció, es cura del seu manteniment: poda, rec i substitució.
 |
| Factura de Badia i Ferrer per al manteniment des jardins. (cliqueu) |
Els pintors Vilaró e Hijo s'incorporen per a pintar i envernissar parets, metalls i fustes. Es contracta el serraller artístic José Perpiñá, que serà el responsable de tota l'obra de forja, inclosa la creu que corona la torre del rellotge i la reixa de la plaça d'entrada.
 |
| Capçalera de José Perpiñá i detall de la reixa d'entrada. (cliqueu) |
A partir del mes de maig del mateix 1909, tot i no tenir contracte formal, els ceramistes Hijo de Jaime Pujol y Baussis comencen a lliurar les rajoles pintades a mà i a trepa, fabricades a partir dels dissenys produïts pels ajudants de Domènech des del 1906. A finals d'any, Lacoma Hnos. inicia la instal·lació de tots els sanitaris: rentamans, banyeres, WC, bidets i escalfadors.
A principis de 1910, els treballs van arribant a la seva fi. Elías, Peris y Cia, d'Onda (Castelló), proveeix de rajoles i acords grocs per a paviments, i d'altres de diferents colors, llises i pintades a trepa. Francesc Madurell i Joan Solà s'encarreguen de proporcionar vorades i planxes de pedra de Tortosa.
El mes de novembre s'ha de cancel·lar el contracte de l'escultor de marbre Josep Casals i Comdor en no haver proporcionat el material a temps. Això obliga a paralitzar les obres, i a contractar un nou marbrista: Joan Sala.
El juny de 1911 l'obra ja es troba pràcticament enllestida, i només hi queda una brigada d'uns 15 homes encarregats de conservar els edificis i evitar-ne la degradació mentre no es decideix la construcció dels pavellons restants, a càrrec de l'Hospital de Santa Creu.
Finalment, el 12 de gener de 1912, amb la dissolució de l'Oficina d'Obres, es dóna per acabada la construcció dels deu pavellons de l'Hospital de Sant Pau. Des de llavors, només hi resten un ordenança i un guàrdia jurat per a cuidar que no hi hagi robatoris.
El lliurament oficial per part dels executors del testament de Pau Gil dels edificis de l'Hospital de Sant Pau, no es va fer efectiu fins poc més d'un any després. Així, el 25 d'abril de 1913, l'Hospital de la Santa Creu es feia finalment càrrec dels edificis construïts. En aquell moment, i a l'espera de poder continuar edificant la seva part, la Molt Il·lustre Administració va decidir que des d'aquell moment la nova denominació del conjunt fos "Hospital de la Santa Creu i Sant Pau".
