Les congregacions de l'Hospital i els seus escuts

Escultures d'una germana i d'un germà hospitalaris
flanquejant un baix-relleu de Sant Martí de Tours, a la
porta adossada a l'escala del vestíbul del Pavelló de
l'Administració.
(cliqueu per a veure-ho més gran)

Des de finals del segle XVIII, l'Hospital de la Santa Creu va comptar amb dues germandats religioses, una de masculina i una de femenina, dedicades a l'atenció dels seus malalts. Es tractaven dels Germans Hospitalaris de la Santa Creu i de les Germanes Hospitalàries de la Santa Creu. Creades ambdues per iniciativa privada, estigueren a les ordres de la Molt Il·lustre Administració (MIA), fins que es constituïren en agrupacions amb personalitat pròpia a finals dels anys 1920. Ambdues germandats foren immortalitzades al Pavelló de l'Administració del nou Hospital de Sant Pau, on les estàtues d'un germà i una germana presideixen l'accés a l'escala noble.

Germans de la Caritat

La comunitat de germans es constituí el 24 de març del 1784 per resolució de la MIA, en resposta a un memorial presentat pel seu fundador, Jaume Sayrols, venedor de teixits de Barcelona. Amb el nom de "Germans Infermers de la Caritat", Sayrols i nou companys més van prendre els vots i els hàbits després de cinc dies d'exercicis espirituals. L'escut que adoptaren, per acord de la Junta, fou el propi de l'Hospital, amb el lema "Charitas":

"Escut quadrilong amb base arrodonida i punta, partit: al 1r, de gules[*], una creu patent[*] d'argent; i el 2n quarterat: al 1r i al 4t, d'argent, una creu plena de gules; i al 2n i al 3r, d'or, 2 pals[*] de gules; el peu, d'argent, amb el lema CHARITAS"

(cliqueu)

Normalment, aquest escut es representava en una cartel·la, timbrat per una corona reial oberta i acompanyat d'una branca de palma a la destra i de lliri a la sinistra. Precisament aquesta variant fou la que utilitzà el propi Hospital entre  finals del segle XIX i principis del XX.

El 31 d'octubre del 1791, els Germans de la Caritat van rebre de part de la MIA les seves constitucions, i aviat es van estendre a altres hospitals del Principat, com ara a Mataró, Girona, Olot, o al manicomi de Salt. Amb tot, formalment la comunitat seguia devent obediència a la MIA de Santa Creu. Això canvià l'1 de gener del 1928, quan el papa Pius XI erigí la comunitat en "Pia Associació de Germans de la Caritat de la Santa Creu". Amb el canvi, conservaren l'hàbit, però modificaren l'escut per a diferenciar-lo del de l'Hospital, tot adoptant la divisa de Sant Pau: "Charitas Christi urget nos".

"Escut quadrilong amb base arrodonida i punta: de gules, una creu patent convexada[*] d'argent, angulada de 12 raigs rectilinis d'or; el peu, d'argent, amb el lema CHARITAS CHRISTI URGET NOS"

(cliqueu)

La Pia associació prengué com a patró l'Exaltació de la Santa Creu. De fet, el nou escut adoptava el blasonament de la Santa Creu (advocació de la Catedral de Barcelona), en la seva forma més habitual a l'època (patent convexada), afegint-hi els rajos daurats. L'escut es representava, com l'escut anterior, dins d'una cartel·la i acompanyada d'una branca de palma a la destra i de lliri a la sinistra, però sense corona.

La Pia Associació de Germans de la Caritat de la Santa Creu desaparegué definitivament després de la Guerra Civil.

Germanes Hospitalàries

La comunitat femenina fou fundada el 9 de juliol del 1792 pel llegat del marquès de Llupià, amb el nom de "Señoras Hermanas Enfermeras dedicadas al Servey dels Pobres del Hospital de Santa Creu de Barcelona". Les Germanes donaven servei al propi Hospital, a l'Institut Mental, a la Granja, i a l'Hospital de Sant Llàtzer, i no tenien altres superiors que la Junta d'Administració dels centres on servien.

El primer escut que prengueren, per acord de la MIA, era idèntic a l'adoptat pels Germans Hospitalaris, basat amb l'escut del propi Hospital i amb la divisa "Charitas".

El 1927 sol·licitaren a Roma l'aprovació de Pia Associació com a Congregació religiosa. Així s'hi constitueix el 16 de juliol del 1927 per part del papa Pius XI, adoptant el nom de "Congregació de Germanes Hospitalàries de la Santa Creu". El canvi portà a l'adopció d'un nou escut, abandonant naturalment el de l'Hospital, tot i que en mantingueren la divisa "Charitas". El nou escut que adoptaren exaltava la Santa Creu, tal i com farien els Germans mig any després, però característiques clarament diferenciades.

"Escut quadrilong amb base arrodonida i punta: de gules, una creu llatina trebolada[*] d'argent, angulada de 20 raigs rectilinis d'or; el peu, d'argent, amb el lema CHARITAS"

(cliqueu)

Com després els germans, el nou escut es representà més habitualment en una cartel·la, de la que desaparegué la corona, i també acostada de branques de palma a la destra i de lliri a la sinistra.

Passada la Guerra Civil, les germanes Hospitalàries van reprendre la seva activitat i van rehabilitar la Granja de la Santa Creu com a noviciat, casa de convalescència, clínica i escola infantil. Actualment la congregació segueix activa, desenvolupant la seva missió hospitalària i assistencial també a l'Amèrica del Sud.

Un any d'aquest bloc

Aquesta setmana fa un any que vam posar en marxa el bloc de Santa Creu a Sant Pau amb l'objectiu de donar a conèixer la història i el patrimoni de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona. Des d'aleshores ens dediquem a difondre-hi detalls i curiositats de la història d'aquest Hospital de més de sis segles.

Aquests retalls d'història també donen lloc a sèries més concretes, com per exemple la dels establiments filials, institucions que depenien de l'administració de l'Hospital però que desenvolupaven la seva tasca de manera autònoma. Exemples coneguts en són l'antic Institut Mental situat entre Horta i Sant Andreu, o el Teatre Principal, a les mateixes Rambles de Barcelona, que es remunta a la concessió d'un privilegi reial per part de Felip II.

Una altra sèrie d'entrades amb entitat pròpia és la de models i recreacions, on presentem models en 3D del patrimoni arquitectònic de l'Hospital, especialment els pavellons del recinte modernista, inclosos els pavellons del projecte original de Domènech i Montaner, alguns dels quals no s'arribaren a materialitzar. Encara ens queden molts edificis per reproduir lligats a la història de l'Hospital, fins i tot alguns que ja han desaparegut.

En aquest any també hem anat parlant dels llegats de ciutadans particulars que amb la seva generositat van ajudar al manteniment de la institució en diversos moments de la seva existència. Fins i tot ens dediquem una mica a l'heràldica, una forma interessant de resseguir l'evolució institucional de Santa Creu i Sant Pau.

En aquesta breu entrada no ens podem oblidar de tots els autors convidats que fins ara han estat tan amables de voler contribuir en aquest bloc, aportant-nos la seva visió particular d'alguna faceta relacionada amb Sant Pau. A tots ells els volem agrair la seva bona disposició a participar-hi.

Però sobretot, volem aprofitar aquesta efemèride per a mostrar el nostre agraïment a tots els nostres lectors i seguidors, més o menys assidus, que contribuïu a que ja superem els 1300 visitants mensuals. I és que aquest bloc no és només qui el fem, sinó tota la gent que es pren la molèstia d'entrar-hi de tant en tant i que, amb una mica de sort, repeteix.

Gràcies!

La casa de Sant Carles i Santa Francesca

La casa de Sant Carles i Santa Francesca a finals del 1929
(cliqueu les imatges per a veure-les més grans)

A l'any 1927, quan el nou hospital modernista encara enllestia pavellons al mateix temps que donava assistència als malalts en aquells que ja estaven habilitats, la institució va rebre un llegat que faria possible la construcció d'un gran edifici amb capacitat per a 300 llits. El 27 d'abril d'aquell any els hereus de confiança de la senyora Francesca Balart, vídua de Baró, comunicaven a l'Administració les instruccions deixades per aquella. La darrera voluntat de la senyora Balart era que, un cop liquidats els seus béns, el producte resultant es destinés a la construcció d’un o més edificis als terrenys de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, on s'hi havien d'habilitar dues sales de malalts, en especial per a gent gran. Amb aquesta disposició  cercava perpetuar la memòria del seu marit, Carles Baró, i la seva pròpia.

Una de les disposicions més curioses de la testadora va ser la institució d'un sacerdot per a la cura de la assistència espiritual de l'elevat volum de malalts que s'haurien d'allotjar al pavelló. Aquest havia d'assegurar la celebració de missa els diumenges i festius, i la predicació de l'Evangeli i el Catecisme un cop per setmana. El sacerdot figuraria com a tercer vicari del personal eclesiàstic de l'Hospital, rebria una nòmina anual, i un mes de vacances d'acord amb el Prior i amb el permís de l'Administració de l’Hospital.

També va disposar el pagament parcial o total per al sosteniment d'utillatge mèdic i la compra d'instrumental "per a la cura i tractament científic dels malalts hospitalitzats que ocupessin la Casa", curiós nom per a referir-se al pavelló.

El novembre d'aquell mateix any l'arquitecte Pere Domènech i Roura presentà a l'Administració els plànols i pressupostos d'un pavelló block amb capacitat per a uns 300 llits, que importà la suma d'1.436.005,80 pessetes, i en lliurà un exemplar als hereus de la senyora Balart. Un cop aprovat per ambdues parts, començà la construcció i es decidí que el pavelló s'anomenés "de Sant Carles i Santa Francesca", en memòria dels consorts Carles Baró i Francesca Balart.

La construcció del pavelló block de Sant Carles i Santa Francesca
(1928-1930)

Les obres van finalitzar dos any mes tard, i la marmessoria es va ocupar fins de l'últim detall, habilitant totes les infermeries del pavelló amb mobiliari nou, llits, tauletes, matalassos i roba blanca. L'edifici, de planta baixa i un pis, va ser destinat a medicina i les seves especialitats. Disposava de nou sales d'infermeria amb una capacitat de 320 llits, tres clíniques mèdiques per a 80 malalts d'ambdós sexes cadascuna, dispensaris per a consultes externes i tot tipus de mitjans auxiliars d'investigació: laboratoris, aparells de raigs X, electrocardiògrafs, etc.

Inauguració oficial de l'Hospital per Alfons XIII.
Sant Carles i Santa Francesca es pot apreciar al fons.

Aquesta magnífica edificació va ser inaugurada amb la resta del conjunt hospitalari pel rei Alfons XIII el 16 de gener de 1930. Aquell mateix mes, sota el pont d'unió de les dues ales, es va col·locar una làpida commemorativa en honor de Francesca Balart i Carles Baró.

Descobriment de la làpida commemorativa dels
benefactors Carles Baró i Francesca Balart.

El pavelló de Sant Carles i Santa Francesca va ser enderrocat el 2005 per a poder iniciar la darrera fase de construcció del Nou Hospital. Els seus últims ocupants van ser els Serveis d'Aparell Respiratori i  de Cardiologia.