Cerca al bloc

30 d’octubre de 2015

La casa de màquines

Vista actual de la casa de màquines.
(cliqueu per a veure-ho més gran)
Ja el 1902, el projecte original d'Hospitals reunits de Lluís Domènech i Montaner preveia un gran pavelló de màquines per a donar servei al conjunt de pavellons de la Santa Creu i de Sant Pau. Aquell pavelló, que havia d'allotjar els generadors de gas i electricitat per a tot el recinte, no s'arribà a construir mai; en el seu emplaçament previst s'hi acabaria aixecant, entre 1922 i 1930, la nova Casa de Convalescència.

La necessitat de construir un pavelló de màquines s'acabà plantejant vers 1927, quatre anys després de la mort de Domènech i Montaner, ja abandonat el seu projecte de 48 pavellons, i amb el seu fill, Pere Domènech i Roura, a càrrec de les obres. En aquesta edificació ja no s'hi hauria de generar gas i electricitat, sinó que s'hi instal·larien les calderes per a proveir de vapor, calefacció i aigua calenta als diversos pavellons de l'Hospital.

Els pavellons construïts en les fases inicials, habilitats a partir del 1916, disposaven cadascun del seu propi sistema de calefacció independent, però amb el temps aquest solució es va demostrar ineficaç i, sobretot, massa cara. Per tant, la MIA va decidir centralitzar-ho tot en un pavelló de màquines específic, des d'on l'aigua i el vapor es puguessin canalitzar cap a tots els pavellons.

L'1 d'agost de 1927 la MIA signà un contracte amb Construcciones Gaspar(¹) per a la instal·lació de calefacció, vapor i agua calenta a tot l'Hospital. En aquest document s'explica que
"Interesa aprovechar las diversas instalaciones de calefacción por agua caliente llevadas a cabo en Pabellones ya construidos, suprimiendo las calderas existentes, e instalando en un local adecuado un sistema de calderas capaz para el servicio de las instalaciones actuales, las ampliaciones que en las mismas deben llevarse a cabo y de las instalaciones de los Pabellones en que aún no se ha instalado calefacción ni servicio de agua caliente."

Plànol de l'Hospital cap al 1927, amb la casa de màquines (ressaltada en groc) i
les seves canalitzacions: aigua calenta (verd), calefacció (blau) i vapor (vermell).
(cliqueu)

El mateix contracte especifica com ha de ser aquest "local adequat":
"Las calderas deberán emplazarse en un local que se construirá en el emplazamiento designado por Z [entre Sant Carles i Santa Francesca i Sant Antoni], de las dimensiones necesarias [...]"
I fins i tot que la seva construcció anirà a càrrec del propi Hospital:
"Son de cuenta de la M.I. JUNTA de OBRAS [...] los trabajos de albañilería y pintura; conducción de humos y chimenea de tiraje; [...]"

Planta del pavelló: Soterranis
(vermell), pavelló exterior (blau)
i xemeneia adossada (verd).
Domènech i Roura dissenya per a aquest ús un petit pavelló de reminiscències domenechianes, orientat en direcció nord-sud i cobert amb una teulada a dues aigües. Cinc grans finestrals donen llum a l'interior: tres a la façana occidental, i dos més a les façanes nord i sud, mes petites. A la façana oriental s'hi adossa el cos de la xemeneia. Els seus més de 30 metres d'alçada havien de servir per a expulsar les emanacions de les calderes en funcionament per sobre dels pavellons que l'envoltaven.

Aquest pavelló únicament consta d'una planta subterrània, a la qual s'accedeix per una escala exterior. En realitat, el pavelló que veiem des de fora només actua com a llanterna de la sala de màquines principal, de doble altura; d'aquí els grans finestrals.

Pere Domènech i Roura: Alçats del pavelló.
(cliqueu)

Les calderes instal·lades al pavelló eren quatre: dues per a l'aigua calenta i dues per a la producció de vapor. A més, comptava amb dos grups d'electro-bombes per a impulsar l'aigua fins a cada pavelló, dipòsits acumuladors i termòmetres a distància per a controlar la temperatura de sortida en cada cas. Tot plegat, li permetia generar cada hora 1.600.000 calories i 630 kg de vapor.

La imatge de sota mostra el model de la casa de màquines acabada de construir. Si en cliqueu la imatge podreu explorar-lo, fer-lo girar i contemplar-lo des de tots els angles.


La casa de màquines no ha sofert grans canvis des que es va construir, excepte desperfectes causats pel seu ús continuat; als anys 1990s se'n va restaurar la xemeneia. Les calderes que allotja actualment, si bé no són les originals, continuen donant servei als pavellons de Sant Antoni, Sant Frederic, Església i annexos.

¹. Agraeixo a la Pilar Salmerón aquesta i altres informacions sobre la maquinària que s'instal·là originalment a la casa de màquines.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...