L'heràldica dels Antics Hospitals

Amb aquesta entrada iniciarem una nova sèrie dedicada als símbols heràldics de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau al llarg de la seva existència, que, com anirem veient, no son pocs. L'heràldica és la branca de la història que analitza i estudia els blasons, és a dir, els escuts d'armes. Històricament, els estaments privilegiats, però també els municipis i altres institucions, recorrien als escuts d'armes per a donar-se notorietat i, especialment, per a identificar-se en unes èpoques en què la majoria de la població era illetrada. Actualment els escuts estan força en desús, però encara hi ha organismes que els utilitzen en la seva imatge corporativa; sense anar més lluny, al logotip del propi Hospital encara avui dia s'hi representa l'escut que ha ostentat des de fa sis segles.

Aquesta primera entrega la dediquem a l'heràldica dels Antics Hospitals, els antecedents directes de l'Hospital de la Santa Creu. Cal dir que no es conserven referències directes sobre els seus escuts d'armes; la nostra única font al respecte és el Llibre que conté tot lo Principi del Hospital General de Sancta Creu i de la convalesèntia, també anomenat "Llibre de Taula", del 1674. Les primeres pàgines d'aquest llibre, dedicades als Hospitals Antichs, presenten per a cadascun d'ells un breu text amb la seva història, acompanyat d'un dibuix de cada edifici. Aquests relats no s'han de prendre al peu de la lletra, ja que, escrits gairebé tres segles després de la seva desaparició, és inevitable que incorporin llegendes o fets inventats. Tampoc les representacions dels hospitals pretenen ser fidels, ni poden ser-ho, ja que a l'època molts d'aquests edificis ja han desaparegut. Pel que fa concretament a les armes, els textos no s'hi refereixen; només els trobem representats als dibuixos de cada hospital, que inclouen l'escut que en cada cas se'ls hi atribueix. Siguin aquestes armes autèntiques o bé inventades amb posterioritat, són prou interessants perquè les vegem breument una per una:

Hospital de Sant Llàtzer, dels Mesells, o de Santa Margarida.
La creació d'aquest establiment es remonta al segle XI, quan el bisbe de Barcelona, anomenat Torroja, va fundar un hospital per a leprosos. El blasonament de l'escut representat al Llibre de Taula es podria descriure en termes heràldics com "de gules[*], una creu patent[*] d'argent". De fet, aquestes armes no són altra cosa que les de la Catedral de Barcelona, cosa gens sorprenent tenint en compte que fou el bisbe qui el fundà. 

Hospital d'en Marcús.
Va ser fundat el segle XII per Bernat Marcús, un ric mercader barceloní; a la seva mort passà a ser gestionat pel govern de la Ciutat. L'escut que li atribueix el Llibre de Taula es podria descriure de la manera següent: "d'atzur[*], una torre d'argent sobre un mar en forma de peu ondat d'argent, carregat de tres faixes ondades[*] d'atzur". A falta de cap altra referència al Llibre, només podem aventurar que es podria tractar de l'escut del propi Marcús, o com a mínim el que els autors del Llibre de Taula li atribuïren.

Hospital dels Pelegrins.
L'hospital va sorgir el segle XIII per iniciativa dels canonges del monestir de Santa Eulàlia del Camp. Aquest monestir havia estat fundat als afores de Barcelona pel bisbe Guillem de Torroja el 1155, i el 1293 es traslladà dins la ciutat, a prop de la plaça de Santa Anna; el 1423 s'uní al monestir de Santa Anna, fundat el segle anterior per l'Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem. A més, el 1489 l'Orde del Sant Sepulcre fou suprimit pel papa Innocenci III i incorporat al de Sant Joan de Jerusalem. Aquests canvis, esdevinguts després de la desaparició de l'hospital però molt abans de l'elaboració del Llibre de Taula, potser expliquen que el seu escut s'hi representi com "de gules[*], una creu d'argent", en el que sembla un compromís entre les armes de la Catedral -a la qual l'hospital mai va pertànyer tot i ser una fundació eclesiàstica- i la Creu de Sant Joan pels Hospitalers de Santa Anna.

La Creu de la Catedral (esquerra) i la Creu de Sant Joan.

Hospital del Canonge Colom.
El 1229 un canonge del capítol catedralici, de nom Colom, va fundar aquest hospital molt a prop d'on després es situaria l'Hospital de la Santa Creu. Les armes que li atribueix el Llibre de Taula són parlants, sens dubte fent referència al nom del fundador: "de gules[*], un colom d'argent". A més, l'elecció dels esmalts és una clara referència a les armes de la Catedral en tractar-se d'una fundació catedralícia. Com en la resta de casos, no podem discernir si l'hospital arribà a usar aquest escut o si es tracta una atribució posterior.

Hospital del Canonge Vilar, o de Sant Maties.
Com el seu nom indica, aquest hospital també el fundà un canonge de la catedral, Pere Vilar, en aquest cas el segle XIV. La imatge de les armes que ens ofereix el Llibre de Taula no és molt clara, però podria tractar-se d'un garrot, en tant que un dels atributs de Sant Macià o Maties, sota l'advocació del qual es posà l'hospital. Així, l'escut que es representa al Llibre de Taula es podria descriure com "d'atzur[*], un garrot d'or posat en faixa[*]".

Hospital de Pere Desvilar, de l'Almoina o de Santa Marta.
El 1308 Pere Desvilar, ciutadà honrat de Barcelona, va fundar l'hospital, que a la seva mort passà a mans del Consell de Cent barceloní. L'escut que apareix representat al Llibre de Taula és: "de gules[*], una domus[*] d'argent". La domus -o hostal- podria ser una referència a Santa Marta com a patrona dels hostalers.