 |
| Escut de l'Hospital al Pavelló de l'Administració |
El projecte de ciutat hospitalària, que l'arquitecte presentà el 1902, havia de respondre a la reunió de dos hospitals diferenciats: el de Santa Creu per una banda, i el de Sant Pau per l'altra. Si bé el conjunt estava concebut amb clara vocació unitària, es feia imprescindible poder distingir formalment els pavellons que pertanyien a un i altre hospital. Domènech es proposà expressar la filiació dels pavellons hospitalaris des dels elements decoratius. Així, als pavellons adscrits a Santa Creu s'hi representarien elements identificadors de l'antic Hospital; i als de Sant Pau, referències a l'apòstol i al mecenes Pau Gil, que amb el seu llegat instituí l'hospital del seu nom.
Domènech i Montaner s'interessava molt per la història, i també per l'art del blasó: de fet, fins els darrers anys de la seva vida va escriure sobre heràldica catalana (El 1914, per exemple, dissenyaria l'escut que encara avui dia utilitza l'Ajuntament de Badalona). Per tant, sembla lògic que busqués en l'heràldica alguns d'aquests elements distintius de cadascun dels dos hospitals. Pel que fa a Santa Creu, aquesta institució comptava amb un escut de cinc segles d'antiguitat, que Domènech reproduí profusament, tot adaptant-lo a l'estètica modernista, i a partir del qual dissenyà altres elements decoratius prenent-ne la creu patent, la de Sant Jordi o els pals reials.
Pel disseny d'aquest escut, en què Domènech i Montaner partia de zero, combinà els atributs de Sant Pau apòstol (el llibre i l'espasa), els quatre pals per a representar Catalunya i, potser l'element escollit més arbitràriament, una creu patent com la de Santa Creu, però amb els esmalts invertits. El seu blasonament podria ser una cosa així:
"Escut partit: al 1r, d'argent[*], una creu patent de gules[*]; i al 2n, d'or, quatre pals[*] de gules; gaiat curvilini movent de la punta d'or. Ressaltant sobre el tot, una espasa d'argent guarnida d'or posada en pal, per darrera d'un llibre d'argent abaixat amb la llegenda PAULUS APOSTOLˢ.
 |
| Escuts dels hospitals reunits segons Domènech i Montaner: Santa Creu (esquerra) i Sant Pau (dreta). |
Tot recorrent a unes formes de clara estètica modernista, l'ús que Domènech i Montaner féu d'aquests escuts anà més enllà del mer recurs decoratiu per als seus edificis. L'arquitecte els va concebre, especialment el de Sant Pau, com a autèntics símbols dels Hospitals, i per aquest motiu, per exemple, els adoptà des del primer moment com a emblema de les dues oficines d'obres, i figuraven abundantment en documentació emanada d'elles.
 |
| Passis per a visitar les obres dels Hospitals de Santa Creu i de Sant Pau, emesos per les respectives oficines d'obres. (cliqueu per a veure'ls més grans) |
De tota manera, on més clarament han quedat exposats aquests escuts és a la decoració de l'Hospital, i més especialment al Pavelló de l'Administració, on simbòlicament havia de quedar clara la personalitat de cada hospital: el de la Santa Creu, la institució històrica, i el de Sant Pau, de nova creació, reunits en un únic projecte.
 |
| Timpans de dues finestres del Pavelló de l'Administració, amb l'escut de cadascun dels hospitals. (cliqueu) |
A les voltes del vestíbul del Pavelló de l'Administració, a més dels escuts dels Hospitals, se n'hi troben dos més que fan referència directa a Pau Gil, el benefactor que féu possible el projecte. El primer és l'escut de París ("de gules, un vaixell d'argent sobre un mar del mateix; el cap cosit d'atzur, tres flors de lis d'or"), la presència del qual pot sorprendre si no se sap que Pau Gil n'era resident. El segon, més que un escut, és el segell de la Banca Gil: un lleó envoltat de la llegenda LA DICHA EN LA HONRADEZ i una creu patent, que també podria haver inspirat la creu del primer quarter de l'escut de l'Hospital de Sant Pau.
 |
| Decoració de les petxines de les voltes al vestíbul del Pavelló de l'Administració: A dalt, els escuts de Santa Creu i de Sant Pau; a baix, l'escut de Paris i el segell de la Banca Gil. (cliqueu) |
L'escut que Domènech i Montaner ideà per a l'Hospital de Sant Pau no pogué fer fortuna, ja que aquest no s'arribà a constituir mai amb personalitat jurídica pròpia. El 1913, sense haver-se creat formalment l'Hospital de Sant Pau, els marmessors de Pau Gil feren donació dels edificis construïts a l'Hospital de la Santa Creu, que els incorporà directament al seu patrimoni. És cert que a partir d'aleshores l'Hospital passà a denominar-se "de la Santa Creu i Sant Pau", però això no comportà cap canvi institucional i per tant seguí utilitzant el seu escut de històric, el de la Santa Creu, prescindint del de Sant Pau. L'únic testimoni que avui dia ens queda d'aquest escut està a les parets i les voltes d'alguns pavellons de l'Hospital.
Vegeu també:
Els escuts del vestíbul de Sant Pau
