En una entrada anterior ja vam veure com Domènech i Montaner recorregué a l'heràldica per caracteritzar els dos hospitals que es reunien sota un mateix projecte; per una banda recuperà l'escut tradicional de l'Hospital de la Sant Creu, i en creà un de nou per a l'Hospital de Sant Pau, instituït pel llegat de Pau Gil. Aquests escuts es poden veure en molts racons del recinte, especialment al Pavelló de l'Administració, però no són els únics.
 |
| Vestíbul del Pavelló de l'Administració. (cliqueu per a veure-ho més gran) |
De fet, al vestíbul d'entrada de l'Hospital hi trobem una gran quantitat de símbols heràldics. Es tracta d'una gran sala coberta amb nou voltes revestides de rajoles de ceràmica rosada, i suportades per quatre columnes de marbre amb base i capitell de pedra i decoració floral. Tractant-se del primer espai que es presenta al visitant per l'accés principal, Domènech l'aprofità per representar-hi simbòlicament la història dels hospitals reunits, decorant les petxines de les voltes amb diversos escuts –36 en total–.
 |
| Esquema de la disposició dels escuts a les voltes del vestíbul. (cliqueu) |
La distribució d'aquests emblemes heràldics per les voltes no és arbitrària, sinó que respon a un programa simbòlic ben determinat. Cada volta (o millor dit, cada tipus de volta) es correspon a un concepte diferent, relacionat amb les representacions de les quatre petxines que l'envolten. Vegem-ho.
1. L'Hospital de la Santa Creu, institució històrica de Barcelona i de Catalunya
(gran volta central)
(gran volta central)
El primer i el segon escuts corresponen respectivament a la Catedral i a la Ciutat de Barcelona –en una versió simplificada–, i representen les institucions que el 1401 acordaren la creació de l'Hospital de la Santa Creu: el Capítol catedralici i el Consell de Cent. El tercer i el quart element, la creu de Sant Jordi i els quatre pals, extrets ambdós de l'escut de Barcelona, representarien també Catalunya i la nissaga reial catalana, el darrer monarca de la qual, Martí I, fou també el gran impulsor de la fundació del centre.
2. Pau Gil, mecenes de l'Hospital de Sant Pau
(voltes petites de les cantonades)
(voltes petites de les cantonades)
Dels quatre emblemes d'aquestes voltes, només dos són pròpiament heràldics. El primer conté el cognom Gil, claríssima referència al benefactor. El segon i el tercer representen els escuts d'armes de Barcelona i de París: a la primera hi va néixer, i la tingué especialment present en fer testament; a la segona, hi va viure fins a la seva mort el 1896. El darrer emblema tampoc és un escut, sinó la reproducció del segell de la Banca Gil: un lleó envoltat pel lema "La dicha en la honradez".
3. La reunió dels dos hospitals i la construcció del pavelló de l'Administració
(voltes el·líptiques laterals)
(voltes el·líptiques laterals)
Per a remarcar la personalitat pròpia dels dos hospitals que es reunien en aquest projecte, Domènech i Montaner fa figurar-ne els respectius escuts: el de l'Hospital de la Santa Creu (amb segles d'història) i el de l'Hospital de Sant Pau (que crea ell mateix). Els dos darrers emblemes simbolitzen l'any d'inici (Α, alfa) i de finalització (Ω, omega) de les obres del Pavelló de l'Administració.
Domènech, gran estudiós de la ciència del blasó, hi recorre en aquesta ocasió com a mitjà per a fer present al visitant, des del mateix espai d'acollida de l'Hospital, els antecedent històrics i el context de la seva construcció, exaltant tant la institució històrica de Santa Creu com la figura del mecenes Pau Gil.
