La construcció de l'Hospital de Sant Pau, possible gràcies al llegat de Pau Gil, es va allargar des del 1902 fins al 1912. Tot i que en un primer moment Domènech i Montaner la dirigia des del seu estudi, visitant periòdicament l'obra, aviat es va veure en la necessitat de disposar d'una oficina sobre el terreny, on poguessin treballar els seus auxiliars i col·laboradors.
L'edifici
És el juliol de 1902 que Domènech i Montaner sol·licita a la marmessoria la conveniència de disposar d'una oficina d'obres propera a la construcció. En aquell moment no hi havia gaire construccions a la zona; només algun barracó situat dins dels terrenys, i que s'habilità perquè els picapedrers i els escultors hi treballessin i hi guardessin els seus models.
Finalment, el maig de 1903, els executors del llegat de Pau Gil adquireixen a D. Jaume Serra i Monné, per 19.000 ptes., una casa de 270 m2 amb baixos, pis i voladís, situada al carrer de la Igualtat (actual carrer Cartagena), per a habilitar-la com a oficina d'obres. Aquesta casa va estar dreta com a mínim fins a la construcció del pavelló de l'Assumpció el 1926.
 |
| Al requadre, la casa el carrer Igualtat que serví d'oficina d'obres a Domènech i Montaner. |
La casa, però, no deu reunir les condicions adequades, perquè s'inverteixen 2.240 ptes. per a la seva habilitació, recorrent a diversos industrials:
- El Taller de Carpintería de los Hermanos Viladevall, per a arreglar portes i finestres, així com construir taulells de dibuix, prestatgeries i penja-robes.
- La Gran Fábrica de toda Clase de Sillas de Antonio Comas, per a la fabricació de 5 butaques i 12 cadires, alguna d’elles amb l’escut de l’oficina d’obres de Sant Pau.
- Vicente A. Ballester, a qui s'adquireixen els llums, que eren de carbur, i que també va proveir el combustible per a llums i estufes (carbur i carbó, respectivament).
- Els Grandes Almacenes de El Siglo, que en proporciona les estufes, papereres, escopidores i barreters.
- La Sociedad General de Teléfonos, que hi instal·la una terminal amb el número 3672.
- Els Almacenes de Santa Ana, de Coma y Turró, a qui s'encarrega la confecció de les cortines.
- La Lencería, Tapicería, Alfombras, Cortinajes Blanco y Bosch, per als estors de fil.
 |
| Factura de les cadires de l'oficina d'obres. (cliqueu per a veure-ho més gran) |
El personal
L'arquitecte Lluís Domènech i Montaner treballa principalment des del seu estudi, on es va elaborant el projecte original. Periòdicament, però, fa visites a peu d'obra; molt freqüents al principi, i més distanciades a mesura que avancen els treballs.
La gestió del dia a dia la delega a Enric Catà i Catà en l'aspecte administratiu (cobraments, proveïdors, control del personal, etc.), i a Pere Domènech i Roura, fill seu, en aspectes més tècnics (l'elaboració de plànols, la mesura dels terrenys, el control de l'obra feta, etc.).
La gestió del dia a dia la delega a Enric Catà i Catà en l'aspecte administratiu (cobraments, proveïdors, control del personal, etc.), i a Pere Domènech i Roura, fill seu, en aspectes més tècnics (l'elaboració de plànols, la mesura dels terrenys, el control de l'obra feta, etc.).
Per tant, al llarg de l'obra, com en els seus altres treballs, Domènech s'envolta de molts col·laboradors, tot i que pocs seran fixos.
 |
| Cronologia dels treballadors de l'oficina d'obres i la seva funció. (cliqueu) |
- Arquitecte auxiliar encarregat: Ho és Enric Catà, excepte els darrers mesos de 1912, en què el substitueix Pere Domènech.
- Arquitectes auxiliars: Pere Domènech durant gairebé tota l'obra; Francesc Guàrdia i Vial fins el 1905; Francesc Julià fins el 1903.
- Altres auxiliars, esporàdics: Francesc Labarta; Alfons Vicente; Joan Labarta; Amadeu Llopart.
- Escrivents:Josep Pellicer; Rosend Carrera; Nicolau Aguilera; Francesc Casals, que ho fou ininterrompudament des del 1905 fins al final.
- Delineants: Gabriel Vinyas; Miquel Curet; Miquel Salinas, tots ells entre 1904 i 1907.
Pel que fa als materials d'oficina utilitzats pel personal, Domènech recorre també a proveïdors de prestigi:
- Hijos de José Teixidor i Joan Almirall y Forasté proporcionen estris d'escriptori: tinta, plomes, llapis, etc.
- Sebastián Rosal i Vda. e Hijos de Fco. Canturri són proveïdors de paper ordinari i de calc.
- Fr. Christiansen, d'Hamburg (l'únic proveïdor de fora de Barcelona) i Salvador Miracle serveixen el paper especial per a fer còpies de plànols: l'heliogràfic i el ferroprussiat.
- Tres impremtes importants, Henrich & Cía, José Thomas i Manuel Tasis, elaboren el paper per a impresos (certificacions, rebuts, cubicacions, targetes de visita, etc.).
- Eduard Domènech, germà de l'arquitecte i enquadernador de prestigi, proporciona les carpetes decorades per a arxivar-hi la documentació.
 |
| Exemple de còpia de plànol al ferroprussiat, o cianotípia: façana de la Casa d'Operacions. |
La vigilància
El lloc apartat on es fan les obres obliga a una vigilància tant diürna com nocturna, que dura fins l'any 1912. Mentre es fa el moviment de terres, des de juliol de 1903, és el contractista Josep Gabriel qui s'encarrega de contractar un vigilant. Sabem que aquest tenia un gos per les factures on consta la compra d'una corretja i menjar. Degut a la perillositat de la feina, en una zona tan allunyada de la ciutat, també se'l proveeix d'una carrabina amb els seus complements.
A partir del març de 1904 es la pròpia oficina d'obres que contracta directament el vigilant Joan Baptista Boscà, que a partir del 1905 ja actua també com a ordenança. Sembla que hereta la carrabina del seu predecessor, però no és fins uns mesos després que se li fa treure el permís d'armes corresponent.
 |
| Factures per la carrabina i per la llicència d'armes de l'ordenança. (cliqueu) |
Els continus robatoris de material a l'obra obliguen a posar vigilància també de nit, i es contracten un vigilant i un sereno. Aquest càrrec es manté fins el 1912, poc abans de lliurar els edificis a Santa Creu.
A finals de 1910, en Boscà es veu obligat a deixar la feina per malaltia, i l'oficina d'obres es fa càrrec del trasllat del seu mobiliari, cosa que demostra que vivia "in situ". Llavors la tasca d'en Boscà és assumida pel vigilant de nit. Aquest actua fins el 1912, i durant aquest darrer any, fins i tot conviu amb un vigilant contractat per l'Hospital de la Santa Creu, futur receptor dels edificis construïts, per a impedir els continus robatoris de plom a l'obra acabada.
Pilar Salmerón i Miquel Terreu
