 |
La casa de Sant Carles i Santa Francesca a finals del 1929
(cliqueu les imatges per a veure-les més grans) |
A l'any 1927, quan el nou hospital modernista encara enllestia
pavellons al mateix temps que donava assistència als malalts en aquells que ja estaven habilitats, la institució va rebre un llegat que faria possible la construcció d'un gran edifici amb capacitat per a 300 llits. El 27 d'abril d'aquell any els hereus de confiança de la senyora Francesca Balart, vídua de Baró, comunicaven a l'Administració les instruccions deixades per aquella. La darrera voluntat de la senyora Balart era que, un cop liquidats els seus béns, el producte resultant es destinés a la construcció d’un o més edificis als terrenys de l'
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, on s'hi havien d'habilitar dues sales de malalts, en especial per a gent gran. Amb aquesta disposició cercava perpetuar la memòria del seu marit, Carles Baró, i la seva pròpia.
Una de les disposicions més curioses de la testadora va ser la institució d'un sacerdot per a la cura de la assistència espiritual de l'elevat volum de malalts que s'haurien d'allotjar al pavelló. Aquest havia d'assegurar la celebració de missa els diumenges i festius, i la predicació de l'Evangeli i el Catecisme un cop per setmana. El sacerdot figuraria com a tercer vicari del personal eclesiàstic de l'Hospital, rebria una nòmina anual, i un mes de vacances d'acord amb el Prior i amb el permís de l'Administració de l’Hospital.
També va disposar el pagament parcial o total per al sosteniment d'utillatge mèdic i la compra d'instrumental "per a la cura i tractament científic dels malalts hospitalitzats que ocupessin la
Casa", curiós nom per a referir-se al pavelló.
El novembre d'aquell mateix any l'arquitecte Pere Domènech i Roura presentà a l'Administració els plànols i pressupostos d'un pavelló
block amb capacitat per a uns 300 llits, que importà la suma d'1.436.005,80 pessetes, i en lliurà un exemplar als hereus de la senyora Balart. Un cop aprovat per ambdues parts, començà la construcció i es decidí que el
pavelló s'anomenés "de Sant Carles i Santa Francesca", en memòria dels consorts Carles Baró i Francesca Balart.
 |
La construcció del pavelló block de Sant Carles i Santa Francesca
(1928-1930) |
Les obres van finalitzar dos any mes tard, i la marmessoria es va ocupar fins de l'últim detall, habilitant totes les infermeries del pavelló amb mobiliari nou, llits, tauletes, matalassos i roba blanca. L'edifici, de planta baixa i un pis, va ser destinat a medicina i les seves especialitats. Disposava de nou sales d'infermeria amb una capacitat de 320 llits, tres clíniques mèdiques per a 80 malalts d'ambdós sexes cadascuna, dispensaris per a consultes externes i tot tipus de mitjans auxiliars d'investigació: laboratoris, aparells de raigs X, electrocardiògrafs, etc.
 |
Inauguració oficial de l'Hospital per Alfons XIII.
Sant Carles i Santa Francesca es pot apreciar al fons. |
Aquesta magnífica edificació
va ser inaugurada amb la resta del conjunt hospitalari pel rei Alfons XIII el 16 de gener de 1930. Aquell mateix mes, sota el pont d'unió de les dues ales, es va col·locar una làpida commemorativa en honor de Francesca Balart i Carles Baró.
 |
Descobriment de la làpida commemorativa dels
benefactors Carles Baró i Francesca Balart. |
El pavelló de Sant Carles i Santa Francesca va ser enderrocat el 2005 per a poder iniciar la darrera fase de construcció del Nou Hospital. Els seus últims ocupants van ser els Serveis d'Aparell Respiratori i de Cardiologia.
Aquests retalls d'història també donen lloc a sèries més concretes, com per exemple la dels establiments filials, institucions que depenien de l'administració de l'Hospital però que desenvolupaven la seva tasca de manera autònoma. Exemples coneguts en són l'antic Institut Mental situat entre Horta i Sant Andreu, o el Teatre Principal, a les mateixes Rambles de Barcelona, que es remunta a la concessió d'un privilegi reial per part de Felip II.
Una altra sèrie d'entrades amb entitat pròpia és la de models i recreacions, on presentem models en 3D del patrimoni arquitectònic de l'Hospital, especialment els pavellons del recinte modernista, inclosos els pavellons del projecte original de Domènech i Montaner, alguns dels quals no s'arribaren a materialitzar. Encara ens queden molts edificis per reproduir lligats a la història de l'Hospital, fins i tot alguns que ja han desaparegut.
En aquesta breu entrada no ens podem oblidar de tots els autors convidats que fins ara han estat tan amables de voler contribuir en aquest bloc, aportant-nos la seva visió particular d'alguna faceta relacionada amb Sant Pau. A tots ells els volem agrair la seva bona disposició a participar-hi.
