La gestació de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
Encara que el compromís entre Santa Creu i els marmessors es va signar l’any 1901, l’administració de l'Hospital ja festejava amb la marmessoria des del 1898. La primavera d’aquell any, un dels seus administradors, el canonge Valentí Bassart, assabentat del llegat de Pau Gil i animat pel desig de fer un gran bé al vell hospital, va visitar Manuel M. Sivatte. Durant l’entrevista va exposar que no era la seva voluntat destorbar la realització d’allò ordenat pel testador ni d’intervenir en les decisions dels marmessors, sinó proporcionar tot l’ajut possible, amb una més gran economia i resultats molt més pràctics, atenent les necessitats que tenien els pobres de Barcelona. Això es podia aconseguir si arribaven a un acord amb Santa Creu, que ja tenia uns terrenys de més de dos milions de pams quadrats situats en un lloc molt convenient, per la qual cosa es podrien estalviar l’import del solar a adquirir i els capitals es podrien invertir en la seva totalitat en la construcció d’un hospital més gran i millor equipat. La marmessoria, però, va continuar la trajectòria dictada pel testador publicant, com hem vist, els anuncis sobre l’adquisició dels terrenys.
Fragments de l'esborrany d'una carta que Valentí Bassart envià a Manuel M. Sivatte el 1898. (cliqueu per a veure-la més gran) |
Això no va minvar els ànims dels Administradors, que van insistir que, en cas que el projecte de Pau Gil es pogués cedir a l’Hospital de la Santa Creu, estarien disposats a fer un conveni que respectés totes les atribucions i iniciatives dels legataris per a fer complir la voluntat del testador; així Santa Creu tindria un marge més ampli per atendre les urgents necessitats benèfiques, assegurant així l’avenir de l’obra en benefici dels pobres.
Simultàniament a les gestions dutes a terme pel canonge Basart, la Molt Il·lustre Administració de Santa Creu es va presentar al concurs per a l’adquisició dels terrenys destinats a la construcció de l’Hospital de Sant Pau, oferint-ne uns de la seva propietat al districte de Gràcia, concretament a la finca “Alegre de Baix”. En sessió de 6 d’octubre, es va autoritzar el canonge Martí Robert i Gallinat per a fer totes les gestions oportunes amb els legataris; l’endemà, aquest va fer l’oferta.
Plànol de la finca "Alegre de Baix", i la seva localització a la Gràcia de l'època (cliqueu) |
La finca tenia una superfície de 884.879,51 pams² (uns 38.500 m²), i si bé no la creuava cap carrer en tota la seva extensió, una vegada oberta la Travessera de Dalt quedaria dividida en dues parts. Malgrat això, desprès d’oberta aquesta via i la plaça de la Creu, al límit Nord, i ampliats en deu metres els carrers del Tibidabo i del Torrent de l’Olla, l’extensió més gran seria de 617.600 pams² aproximadament (uns 27.000 m²), 10.000 pams² més que la sol·licitada per la marmessoria. L’Hospital oferia vendre la totalitat de la finca o els 617.600 pams², segons convingués, al preu de venda per pam² de 50 cèntims en el primer cas, i de 65 cèntims en el segon.
D’una manera o altra, Santa Creu sempre havia estat present en les gestions de la marmessoria; potser el destí anava inclinant la balança cap a la seva unió. Després de les infructuoses gestions amb la municipalitat, els legataris van fer un primer oferiment verbal als administradors de l’Hospital, i un de segon per escrit dos mesos més tard. Amb l’acceptació definitiva d’aquests oferiments, seguint el acords presos en la seva Junta de 19 d’abril de 1901, com hem vist, es va acordar construir Sant Pau als terrenys contigus als de la seva propietat. En aquesta Junta, a més, es va designar Lluís Domènech i Montaner, en atenció als coneixements especials que tenia en aquesta classe de construccions, per a elaborar un avantprojecte que inclogués la construcció de l’Hospital de Sant Pau i del nou Hospital de la Santa Creu; també s'hi va acordar nomenar una Comissió Tècnica que assessorés l’arquitecte, formada pels doctors Bartomeu Robert, Emerencià Roig i Joaquim Duran.
Bartomeu Robert; Emerencià Roig; Joaquim Duran |
Un cop consolidat el compromís, van iniciar-se les gestions per dur a terme una de les primeres condicions de Santa Creu: la permuta dels terrenys de Sarrià per d'altres continguts als de la seva propietat. Aquests, de 66.879,38 m² d’extensió, havien estat adquirits el 7 de maig de 1890 a Josep Xifré i Hamel, el qual havia accedit a la venda amb la condició que fossin destinats a la construcció d’un nou hospital en substitució del de Santa Creu. La clàusula vuitena de l’escriptura de compravenda reservava el dret del venedor a recobrar la propietat mitjançant la devolució del preu de venda, en total 253.952,29 pessetes, en cas d’incompliment d'allò pactat. Aquesta superfície es va completar amb un altre terreny de 14.538,63 m², comprat a Josep Utset i Jonullà, també l’any 1890.
La Torre de Xifré, situada als terrenys comprats per l'Hospital, vista des de la Travessera Baixa de Gràcia. (cliqueu) |
Es van dur a terme totes les negociacions necessàries per a aconseguir permutar els terrenys propietat de la marmessoria, situats fora de Barcelona, per altres dins de la ciutat contigus als de Santa Creu sense perjudici per a l’Hospital de Sant Pau. Per exemple, es va demanar a l’Ajuntament que fixés tant l’acabament del carrer Dos de Maig com la desviació de la Travessera Baixa de Gràcia pel carrer Claudi Coello (actual Carrer de Sant Antoni Ma. Claret), perquè altrament no es podia autoritzar l’escriptura de permuta. Finalment, el 14 d’agost de 1901, es va signar l’escriptura entre la marmessoria i els senyors de Coll Hermanos Sociedad en Comandita, propietaris dels terrenys. El mes de novembre, aquesta extensió de terreny es va ampliar amb l’adquisició, a Montserrat de Casanoves i a Bonaventura Bassegoda, de dues parcel·les més; i el mes de gener, se'n va adquirir una tercera a Carmen Fiorns i Parés.
Dalt: localització dels terrenys que la marmessoria permutà amb Coll Hermanos. Baix: els terrenys després de la permuta (emmarcats) i un cop reordenada l'àrea (ombrejats). (cliqueu) |
Col·locació de la 1a pedra de l'Hospital de Sant Pau. Fotografia recollida al Cu-cut. (cliqueu) |
Continua a:
El llegat de Pau Gil, 1892-1913 (V)