Charging Crow i Black Hawk. De l’Hospital de la Santa Creu a Wounded Knee amb l'espectacle de Buffalo Bill

(cliqueu per a veure'l més gran)

L'arribada de l’espectacle del Salvatge Oest de Buffalo Bill al moll de Sant Bertran del port de Barcelona. Al dibuix, a l’esquerra i en darrer terme, es pot veure el vapor Palma mentre desembarca un dels cavalls de l’espectacle amb una grua. En primer pla a l'esquerra, en una taula, possiblement un funcionari i un membre de l'espectacle repassen les persones i animals desembarcats. Al centre, un cow-boy porta de les regnes un cavall una mica nerviós. A la dreta una parella observa un vistós indi i el seu mustang. Al fons de la imatge el dibuixant ha escrit el nom de Buffalo Bill a la muntanya de Montjuïc, just a sota del merendero de Miramar, que també ha estat senyalat per l'artista. Degut al desplaçament de la línia del litoral, tota l'escena transcorre on actualment hi ha una rotonda pentinada per una escultura d'Andreu Alfaro. (Pau Febrés, 1889, AHB. Ricard Martínez, 2012)

(cliqueu)

Campament del Circ de Buffalo Bill a l'Eixample de Barcelona, entre Aribau, Muntaner i la Diagonal, el desembre de 1889. (fotografia d'A. Carbonell i Fita/Arxiu Fotogràfic del CEC, sobre una captura de Google Street View. Ricard Martínez, 2012)

Buffalo Bill a Barcelona

L'espectacle del Salvatge Oest de Buffalo Bill va arribar a Barcelona el 17 de desembre de 1889, i s'hi va quedar fins el 20 de gener de 1890. Venia de París, on habia estat actuant durant l'Exposició Universal, i tot seguit va anar a Nàpols, continuant amb la gira. Sembla que aquí, a Barcelona, no va gaudir de massa èxit, malgrat la novetat de tenir a la ciutat uns personatges tan exòtics. El cas és que als diaris de l'època va córrer la notícia que alguns dels indis de la troupe van morir a la ciutat.(*) Ja fa temps que s'ha demostrat que això no va ser així.  El llibre de registres de pacients de l'Hospital de la Santa Creu explica quelcom al respecte.

Llibre d'entrades i sortides de malalts (any 1890) de l'Hospital de la Santa Creu.

(cliqueu)

A dalt, detall de l'entrada 815, corresponent al dia 6 de gener de 1890, on apareix el registre de Black Holk (Black Hawk). El lloc de procedència és una mica confús, tot i quedar clara la naturalesa índia del pacient i que és resident temporal a Barcelona.
A sota, detall de l'entrada 814, corresponent a Chargeng Cororo (Charging Crow), el 20 de gener de 1890. Aquí es pot llegir millor que el lloc de procedència és Pine Ridge Agency.

Pine Ridge Agency i la massacre de Wounded Knee

Pine Ridge Agency formava part de la Gran Reserva de la Nació Sioux, que ocupava bona part de South Dakota, el nord de Nebraska i l'est de Wyoming. Precisament, durant els primers mesos de 1890, el govern dels Estat Units inicià un proces per reduir l'extensió d'aquesta gran reserva i així concentrar els indis americans en cinc petites porcions de South Dakota. Aquest fet va desencadenar no pocs conflictes, que van tenir la seva culminació en la matança de Wounded Knee, dins del terme de Pine Ridge, el 29 de desembre de 1890, un any després de les actuacions de l’Espectacle a Barcelona. En aquella carnisseria, tropes del 7è de Cavalleria van encerclar, amb les llavors noves metralladores Hotchkiss, un grup de Sioux Lakota que duien de tornada a la reserva després d'un intent de revolta. Mentre els desarmaven on estaven acampats, es va desencadenar un tiroteig que va causar la mort de més de 150 sioux, molts d'ells dones i nens, tot i que també van morir molts soldats pel foc amic de les metralladores situades en un turó dominant el campament sioux.

(cliqueu)

Detall de l'entrada de Charging Crow, on s'especifica la seva residència temporal a Barcelona: campanya (campament) al carrer Rosselló.

(cliqueu)

Pàgina del 27 de gener de 1890, amb l'alta dels malats Charging Crow i Black Hawk. La creu sobre dos dels ingressats a la part superior indica que han mort. Per tant, l'alta dels dos indis es fa per recuperació de la malaltia (verola) i no per defunció.

Charging Crow i Black Hawk a Wounded Knee

Jordi Marill escriu sobre les notícies que arribaren de South Dakota:

«Els pellrojes volien tornar a casa. I és que hi havia el temor d'una nova guerra amb els sioux. L'opinió pública nord-americana temia els indis. Potser creien que eren rapinyaires com a les escenes del Show. (...) Els agents de les reserves, espantats, van demanar ajunt a l'Exèrcit.

Els indis de la gira europea s'enrolaren a la policia índia de la reserva. Red Shirt (el cap indi de la companyia) féu esforços de pacificació. El resultat dels disturbis van ser centenars de cadàvers coberts per la neu i el gel a Wounded Knee.

A la fi dels enfrontaments, John Burke, (el manager de l'espectacle) contractà 150 sioux nous per a una nova gira europea a Alemanya, alguns dels quals havien participat en els aldarulls. Charging Crow hi va participar. El 1894 era encara amb Cody a la companyia.»** 

Al marge d'aquesta vaga referència de Charging Crow, es desconeix què va fer Black Hawk durant el conflicte.

(cliqueu)

Vista del cementiri de Wounded Knee on son enterrades les víctimes de la massacre. (quatre fotografies procedents de Flickr de ModdTodd, miss_distance, Yakin669 i jimmiwayne, sobre una captura del mateix lloc de Google Street View. Ricard Martínez, 2012)

Ricard Martínez
Arqueologia del punt de vista

* MARILL, Jordi, Aquell hivern. L'Espectacle de Buffalo Bill a Barcelona. Hesperus: Barcelona, 1998.
** Íbid., pàgs. 109-110.

Els pavellons d'un pis i dues sales

Detall d'una perspectiva del recinte hospitalari projectat per Domènech i Montaner, on s'hi observen
els pavellons d'un pis i dues sales per a malalts infecciosos. També s'aprecia com el pavelló femení
(esquerra) està projectat a dos nivells per a salvar el desnivell.
(cliqueu per a veure-ho més gran)

Plànol del recinte projectat per Domènech.
En vermell, els pavellons d'un pis i dues sales.

A banda dels pavellons que avui dia podem veure construïts a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Domènech i Montaner en dissenyà d'altres per a aquesta ciutat hospitalària que mai s'arribaren a materialitzar. Aquest és el cas dels pavellons d'un pis i dues sales. Domènech n'havia previst un a cadascun dels quatre sectors en què va estructurar el recinte: malalts no infecciosos (homes i dones) i malalts infecciosos (homes i dones).

Aquests pavellons tenien unes dimensions similars als d'un pis i una sala, que sí es van construir, però amb la diferència que els llits es repartien en dues sales de malalts, de menors dimensions. Estaven estructurats en tres mòduls, el central dels quals allotjava els espais d'aïllament. Als dos extrems d'aquest mòdul s'hi unien simètricament dos cossos coberts a dues aigües amb les sales de malalts, amb capacitat per a 12 llits cadascuna. Al final de cada sala, als extrems del pavelló, s'hi projectava un cos amb coberta plana que allotjava els serveis, el despatx mèdic, la torre d'aigües i la rotonda per a la sala de dia –de dimensions menors que als pavellons d'una sola sala–. Degut a la inclinació del terreny, la planta subterrània quedava al descobert i a nivell del terra a l'extrem est del pavelló. Aquesta plana semi-soterrada es destinava a calefacció, ventilació i reserva; sota les sales de dia hi havia espai per a laboratoris.

Planta dels pavellons d'un pis i dues sales segons el projecte original.
(cliqueu)

Aquests pavellons mai s'arribaren a construir, però Pere Domènech i Roura, que es féu càrrec de les obres a la mort del seu pare, es basà en el seu disseny per a projectar el pavelló de Sant Frederic, on originalment s'hi havia de construir un d'aquests quatre pavellons; concretament el de malalts no infecciosos masculins. En canvi, en l'espai destinat als malalts no infecciosos femenins s'hi edificà el pavelló de l'Assumpció, de dos pisos i molt diferent. Els pavellons d'infecciosos no s'arribaren a construir, i els terrenys que els haurien correspost, més enllà del pavelló de Sant Carles i Santa Francesca, restaren sense edificar fins a la construcció del Nou Hospital.

Aquest primer model correspon al disseny general dels pavellons esmentats, reconstruït a partir dels plànols originals de Domènech i Montaner. Clicant la imatge podreu contemplar-lo des de totes les direccions. El model de sota, en canvi, representa el pavelló de malalties infeccioses femení, que Domènech i Montaner projectà a dos nivells, forçat a abaixar-ne el cos oriental, per tal que quedés al mateix nivell que el seu simètric masculí, situat davant a l'altra banda de l'avinguda central (vegeu la primera imatge).