Quan es fa una "troballa" en un arxiu, per emocionant que pugui sonar, en realitat s'evidencia una deficiència. Certament, ens pot indicar que l'arxiu no estava ben inventariat, o que la descripció dels seus fons era incompleta o estava inacabada. Això és precisament el que passa amb l'Arxiu Històric de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, en el qual encara avui es treballa per a actualitzar, completar o aprofundir els catàlegs i inventaris d'un vast conjunt documental.
La troballa que us presentem en aquest ocasió respon a una descripció incorrecta. Es tracta del plànol a llapis d'un hospital, retolat al revers com "Proyecto Hospital S. Pablo?" (amb interrogant i tot). Aquests mots, escrits molt després que es fes el plànol, evidentment no es corresponen amb el seu contingut. De fet, d'aquest document no en tenim ni l'origen, ni la data, ni l'autoria. La part del plànol que podia haver contingut informació com ara el títol, etc., va ser estripada de la part inferior, com sembla desprendre's del marge irregular que s'hi observa.
La troballa que us presentem en aquest ocasió respon a una descripció incorrecta. Es tracta del plànol a llapis d'un hospital, retolat al revers com "Proyecto Hospital S. Pablo?" (amb interrogant i tot). Aquests mots, escrits molt després que es fes el plànol, evidentment no es corresponen amb el seu contingut. De fet, d'aquest document no en tenim ni l'origen, ni la data, ni l'autoria. La part del plànol que podia haver contingut informació com ara el títol, etc., va ser estripada de la part inferior, com sembla desprendre's del marge irregular que s'hi observa.
 |
| El plànol "trobat" (cliqueu-lo per a veure'l més gran) |
El document. Què? Qui? Quan?
Sense més informació, com a mínim podem deduir l'origen probable d'aquest projecte d'hospital (està clar que no arribà a construir-se), i la pista definitiva està en la forma irregular, molt característica, del solar que s'hi representa. Tot sembla indicar que es tracta dels terrenys que l'Hospital de la Santa Creu va comprar a Josep Xifré i Hamel entre d'altres el 1890, i aquesta mateixa forma característica s'observa en plànols de l'època. Això ens permet datar aquest plànol entre els volts d'aquell any i 1901, quan s'inicien els contactes amb els marmessors de Pau Gil que culminaran amb el projecte hospitalari de Domènech i Montaner.
  |
| Esquerra: Fragment del Plànol de Barcelona de J.M. Serra, Thomas i Cia. (1891) aprovat per l'Ajuntament. S'hi llegeix: "Terrenos adquiridos para el Hospital de Sta. Cruz". Dreta: Plànol d'emplaçament dels Hospitals de la Santa Creu i Sant Pau, de Lluís Domènech i Montaner (1901-1903). També s'hi marquen els límits d'aquest terreny. (Ressaltat afegit; cliqueu) |
No hi ha notícia, però, que s'arribés a projectar un hospital per als terrenys que Xifré va vendre a Santa Creu, excepte pel fet que la venda es va fer a bon preu, precisament a condició que es destinessin a la construcció d'un hospital. De tota manera, aquesta iniciativa no devia quallar en un projecte definit (això és, més enllà d'aquest plànol a llapis), ja que no en trobem cap menció a les Actes de reunió de la Molt Il·lustre Administració (MIA) d'aquells anys. Tampoc Domènech i Montaner, en parlar dels antecedents del seu projecte, en fa cap esment. Tot el que diu és: "... ya desde el año 1890 tiene la Administración del Hospital [de la Sta. Cruz] adquirida gran parte de los terrenos sobre los que insiste el adjunto proyecto", sense més referències.
Acotats mínimament el contingut i la data, també ens hem de preguntar qui en pot ser l'autor. Els més probables són Josep Artigas i Ramoneda, l'arquitecte de l'Hospital a l'època, o el seu suplent, Ramon Maria Riudor i Capella. L'Hospital sempre havia comptat amb el seu propi arquitecte, mestre paleta, etc., per a les seves obres (des de l'ampliació de dependències de malalts fins a la construcció o reparació d'immobles), i rarament recorria a arquitectes externs. I en cas que així hagués estat, n'hi hauria constància a les Actes. Sense poder arribar a fer un anàlisi grafològic, comparem, encara que sigui superficialment, la lletra d'aquest plànol amb d'altres signats per Artigas i Riudor. Per les similituds que podeu veure a la imatge, ens inclinem a atribuir-lo a Ramon M. Riudor, si bé amb totes les reserves.
 |
| Detall d'un dels textos del plànol comparat amb la lletra de Josep Artigas (dalt) i de Ramon M. Riudor (baix). (cliqueu) |
Davant de la manca de referències a les Actes de reunió del a MIA, on es dirimien tots els afers importants de la institució, només podem plantejar hipòtesis sobre l'origen i significació d'aquest document.
 |
| Josep Xifré i Hamel |
2a hipòtesi: el plànol és una prova per a estimar la idoneïtat dels terrenys de Xifré abans de la compra definitiva. Com a mínim des de mitjans del 1889 la MIA va nomenar diverses comissions facultatives per a analitzar diversos terrenys disponibles al pla de Barcelona de cara a ubicar-hi un nou hospital. La darrera d'aquestes comissions presentà el seu dictamen a la reunió de la MIA del 17 de març de 1890, després del contracte d'arres amb Xifré però abans de la compra definitiva. Aquest plànol bé hauria pogut sorgir de consideracions fetes en aquest dictamen, ja que en la mateixa sessió, i davant la insistència de Xifré per a formalitzar definitivament la venda, consta que la MIA li respon que
"no habiéndose concluido los trabajos encargados á los respectivos arquitectos del levantamiento de plano, medición exacta del terreno y demás condiciones técnicas correspondientes á los mismos, pero teniendo noticias de que estos trabajos están muy adelantados cree esta Administración que por todo este mes podrá darse solución definitiva á este asunto y que espera que el Señor Xifré haciéndose cargo de que por la Administración no se ha omitido medio para la pronta realización de estos trabajos no tendrá inconveniente en esperar estos días más para llegar al objeto de todos apetecido."En qualsevol dels dos casos anteriors, doncs, el plànol seria previ a la compra-venda, formalitzada el 7 de maig de 1890. En tal cas cal dir que no es podria atribuir a Riudor, ja que no fou fins el 20 d'abril del 1891 que fou nomenat arquitecte de l'Hospital com a suplent, "atendida la poca salud del arquitecto Señor Artigas y dadas las obras que esta Administración tiene en proyecto y necesidad de realizar". Potser l'aixecament d'un nou hospital?
El 26 de febrer de 1897 consta que el Dr. Rafael Morgades i Mestres, metge de Santa Creu, havia presentat a la MIA un treball seu premiat per l'Acadèmia d'Higiene. El treball, titulat Condiciones higiénicas que deben presidir en la construcción de los Hospitales, consistia en la memòria i els plànols per a un hospital model, cosa que ens porta a la 3a hipòtesi: el plànol és un estudi sobre la possibilitat d'adaptar el projecte del Dr. Morgades als terrenys adquirits a Xifré, on fins al moment encara no s'havia iniciat cap obra.
 |
| Notícia sobre els guardons atorgats per l'Acadèmia d'Higiene, publicada a La Renaixensa. Ressaltada, la menció al Dr. Morgades. |
El projecte presentat ve descrit a l'acta d'aquella reunió:
"[El Dr. Morgades] ofrece un edificio sencillo, limpio y hermoso, que le dan el aspecto de esbelto que tanto cuadra en los edificios de esta índole; es capaz para contener seiscientas estancias para enfermos, distribuidas en salas de veinte y cuatro, habiendo habitaciones separadas para distinguidos. La longitud total de la fachada es de doscientos ochenta metros, y consta de sótanos, planta baja, primer piso y desván, constando la fachada principal de un grandioso pabellón central para los servicios generales de administración, y á los lados de este pabellón hay una gran galería de la que se ván desprendiendo ocho pabellones, cuatro para hombres y otros tantos para el departamento de mujeres; y en la parte posterior del edificio se hallan los pabellones destinados á enfermos contagiosos, máquinas de vapor y eléctricas, depósito de cadáveres y cuanto debe contener un hospital dentro de los más modernos adelantos."Tot i que aquesta descripció no s'ajusta amb l'edifici representat al plànol, s'hi aprecien similituds en la façana principal llarga, els dos ramals de galeries de les quals es desprenen pavellons per a homes i dones (si bé en un són cinc i en l'altre quatre per banda), o la disposició dels malalts infecciosos a la part posterior.
L'hospital projectat
Vistes ja les circumstàncies en què es podria haver produït aquest plànol, fixem-nos ara amb l'hospital representat en sí. Es tracta d'un hospital de 32.855 m² de superfície edificada, amb capacitat per a més de 1.400 malalts. La disposició general en dues meitats simètriques ens fa pensar que els pacients estan separats per sexes.
L'hospital té una estructura típica en pavellons connectats per galeries cobertes al voltant d'un gran pati. El gran bloc de la façana principal, que hauria donat al camí de la Travessera (continuació de la Travessera de Gràcia fins a confluir amb el carrer de Sant Antoni M. Claret), consta de dos pisos i està dominat al centre per l'església de l'hospital, d'una sola nau, amb planta de creu llatina i probablement coronada per una cúpula al creuer.
A l'ala de l'esquerra del temple, passat un vestíbul d'entrada, hi trobem una porteria, una avant-sala que dóna pas a una sala de recepció de malalts, i uns magatzems o cotxeres; al primer pis, les dependències administratives i les habitacions del Germans de la Santa Creu. A l'ala de la dreta hi trobem una disposició simètrica, però aquest cop el segon pis està ocupat pels despatxos mèdics i per les Germanes de la Santa Creu. A l'extrem d'aquesta ala, la casa de convalescència, de planta quadrada al voltant d'un pati porticat central i dos pisos, amb capacitat per a 96 llits. Per darrera d'aquesta, l'edifici dels rentadors està adossat a la paret perimetral.
Rere l'església, el mòdul dedicat a laboratoris i farmàcia connecta amb un enorme pati allargat i envoltat de galeries que arriba fins a la cuina i forn. Les galeries laterals d'aquest pati comuniquen a cada costat amb cinc pavellons de dos pisos i sales de 40 llits. Entre pavelló i pavelló trobem sales més petites, de 16 llits.
Les galeries laterals es projecten més enllà del pati, cap al fons del solar, on es troba l'hospital de malalties infeccioses. Aquest s'organitza al voltant d'un pati perpendicular al principal, més petit i estret que aquell. De les seves galeries es projecten quatre pavellons per banda, de dos pisos i sales de 20 llits. A més, l'hospital d'infeccioses compta amb la seva pròpia capella, i amb espais d'aïllament als extrems.
El model de sota és una reconstrucció en tres dimensions d'aquest hospital a partir del plànol trobat. Clicant-ne la imatge podreu explorar-lo des de tots els angles.
Per cert, que l'hospital està plantejat com si fos a peu pla, tot i que en realitat aquests terrenys tenien un fort pendent, proper al 7%. Un altre indici que ens fa pensar que estem davant d'una mera provatura o d'un estudi molt preliminar.
 |
| Muntatge de la ubicació prevista per a l'Hospital sobre una vista aèria actual. |
L'hospital té una estructura típica en pavellons connectats per galeries cobertes al voltant d'un gran pati. El gran bloc de la façana principal, que hauria donat al camí de la Travessera (continuació de la Travessera de Gràcia fins a confluir amb el carrer de Sant Antoni M. Claret), consta de dos pisos i està dominat al centre per l'església de l'hospital, d'una sola nau, amb planta de creu llatina i probablement coronada per una cúpula al creuer.
A l'ala de l'esquerra del temple, passat un vestíbul d'entrada, hi trobem una porteria, una avant-sala que dóna pas a una sala de recepció de malalts, i uns magatzems o cotxeres; al primer pis, les dependències administratives i les habitacions del Germans de la Santa Creu. A l'ala de la dreta hi trobem una disposició simètrica, però aquest cop el segon pis està ocupat pels despatxos mèdics i per les Germanes de la Santa Creu. A l'extrem d'aquesta ala, la casa de convalescència, de planta quadrada al voltant d'un pati porticat central i dos pisos, amb capacitat per a 96 llits. Per darrera d'aquesta, l'edifici dels rentadors està adossat a la paret perimetral.
Rere l'església, el mòdul dedicat a laboratoris i farmàcia connecta amb un enorme pati allargat i envoltat de galeries que arriba fins a la cuina i forn. Les galeries laterals d'aquest pati comuniquen a cada costat amb cinc pavellons de dos pisos i sales de 40 llits. Entre pavelló i pavelló trobem sales més petites, de 16 llits.
Les galeries laterals es projecten més enllà del pati, cap al fons del solar, on es troba l'hospital de malalties infeccioses. Aquest s'organitza al voltant d'un pati perpendicular al principal, més petit i estret que aquell. De les seves galeries es projecten quatre pavellons per banda, de dos pisos i sales de 20 llits. A més, l'hospital d'infeccioses compta amb la seva pròpia capella, i amb espais d'aïllament als extrems.
El model de sota és una reconstrucció en tres dimensions d'aquest hospital a partir del plànol trobat. Clicant-ne la imatge podreu explorar-lo des de tots els angles.
Per cert, que l'hospital està plantejat com si fos a peu pla, tot i que en realitat aquests terrenys tenien un fort pendent, proper al 7%. Un altre indici que ens fa pensar que estem davant d'una mera provatura o d'un estudi molt preliminar.
