Aquesta setmana fa un any que vam posar en marxa el bloc de Santa Creu a Sant Pau amb l'objectiu de donar a conèixer la història i el patrimoni de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona. Des d'aleshores ens dediquem a difondre-hi detalls i curiositats de la història d'aquest Hospital de més de sis segles.
Aquests retalls d'història també donen lloc a sèries més concretes, com per exemple la dels establiments filials, institucions que depenien de l'administració de l'Hospital però que desenvolupaven la seva tasca de manera autònoma. Exemples coneguts en són l'antic Institut Mental situat entre Horta i Sant Andreu, o el Teatre Principal, a les mateixes Rambles de Barcelona, que es remunta a la concessió d'un privilegi reial per part de Felip II.
Una altra sèrie d'entrades amb entitat pròpia és la de models i recreacions, on presentem models en 3D del patrimoni arquitectònic de l'Hospital, especialment els pavellons del recinte modernista, inclosos els pavellons del projecte original de Domènech i Montaner, alguns dels quals no s'arribaren a materialitzar. Encara ens queden molts edificis per reproduir lligats a la història de l'Hospital, fins i tot alguns que ja han desaparegut.
En aquest any també hem anat parlant dels llegats de ciutadans particulars que amb la seva generositat van ajudar al manteniment de la institució en diversos moments de la seva existència. Fins i tot ens dediquem una mica a l'heràldica, una forma interessant de resseguir l'evolució institucional de Santa Creu i Sant Pau.
En aquesta breu entrada no ens podem oblidar de tots els autors convidats que fins ara han estat tan amables de voler contribuir en aquest bloc, aportant-nos la seva visió particular d'alguna faceta relacionada amb Sant Pau. A tots ells els volem agrair la seva bona disposició a participar-hi.
Però sobretot, volem aprofitar aquesta efemèride per a mostrar el nostre agraïment a tots els nostres lectors i seguidors, més o menys assidus, que contribuïu a que ja superem els 1300 visitants mensuals. I és que aquest bloc no és només qui el fem, sinó tota la gent que es pren la molèstia d'entrar-hi de tant en tant i que, amb una mica de sort, repeteix.
Gràcies!
Aquests retalls d'història també donen lloc a sèries més concretes, com per exemple la dels establiments filials, institucions que depenien de l'administració de l'Hospital però que desenvolupaven la seva tasca de manera autònoma. Exemples coneguts en són l'antic Institut Mental situat entre Horta i Sant Andreu, o el Teatre Principal, a les mateixes Rambles de Barcelona, que es remunta a la concessió d'un privilegi reial per part de Felip II.
Una altra sèrie d'entrades amb entitat pròpia és la de models i recreacions, on presentem models en 3D del patrimoni arquitectònic de l'Hospital, especialment els pavellons del recinte modernista, inclosos els pavellons del projecte original de Domènech i Montaner, alguns dels quals no s'arribaren a materialitzar. Encara ens queden molts edificis per reproduir lligats a la història de l'Hospital, fins i tot alguns que ja han desaparegut.
En aquest any també hem anat parlant dels llegats de ciutadans particulars que amb la seva generositat van ajudar al manteniment de la institució en diversos moments de la seva existència. Fins i tot ens dediquem una mica a l'heràldica, una forma interessant de resseguir l'evolució institucional de Santa Creu i Sant Pau.
En aquesta breu entrada no ens podem oblidar de tots els autors convidats que fins ara han estat tan amables de voler contribuir en aquest bloc, aportant-nos la seva visió particular d'alguna faceta relacionada amb Sant Pau. A tots ells els volem agrair la seva bona disposició a participar-hi.
Però sobretot, volem aprofitar aquesta efemèride per a mostrar el nostre agraïment a tots els nostres lectors i seguidors, més o menys assidus, que contribuïu a que ja superem els 1300 visitants mensuals. I és que aquest bloc no és només qui el fem, sinó tota la gent que es pren la molèstia d'entrar-hi de tant en tant i que, amb una mica de sort, repeteix.
Gràcies!
felicitats és una bona labor la vostra.
ResponEliminaGràcies, Carme!
ResponEliminaNunca es tarde. Pero una joya arquitectónica de la dimensión de este Hospital de la Santa Creu i Sant Pau y la razón por la que se construyó, debió conocerse mucho antes.
ResponEliminaNo obstante, Felicidades señor Terreu
Muchas gracias por sus palabras, Andrés!
Elimina