El Pavelló d'Operacions fou projectat per Lluís Domènech i Montaner per a albergar els quiròfans de l'Hospital, i la seva construcció es dugué a terme simultàniament amb altres 9 pavellons, entre 1902 i 1912. Dedicat als Sants Cosme i Damià, està situat al bell mig de l'Avinguda Central, entre els pavellons del Carme, de la Mercè, de Sant Leopold i de Sant Rafael.
A diferència dels que l'envolten, no està concebut com un pavelló d'un pis i una sala, sinó que es tracta d'un cos amb estructura diferenciada, que consta de tres pisos i semisoterrani. Destaquen els tres absis amb parets i teulades de vidre, que albergaven les sales de quiròfan pròpiament: un de principal, a la planta baixa, i dos al primer pis, a banda i banda de la façana posterior, per a intervencions menors (un per a dones i un per a homes). Al pis subterrani, comunicat per galeries subterrànies amb els altres pavellons d'infermeria i cirurgia, s'hi trobaven els magatzems i una sala d'espera. A la planta baixa, les sales d'anestèsia i post-operatori associades als quiròfans, i al segon pis, els laboratoris de fotografia i radiologia, així com els esterilitzadors d'aigua.
La decoració en mosaic de les seves façanes fou executada per Mario Maragliano a partir de dibuixos de Francesc Labarta. Però el tret més característic de la seva decoració és el fris de rajoles del pis superior, que representen àguiles heràldiques en tons blaus coronades pels noms de metges catalans il·lustres. Per sobre d'aquest, l'escut del frontó, així com els àngels que coronen l'edifici, son obra d'Eusebi Arnau; mentre que els lleons que trobem coronant les cantonades foren executats per Pau Gargallo.
Si bé exteriorment el pavelló s'ha conservat força íntegre, el seu interior ha estat completament transformat al llarg del segle XX, amb la modificació de l'alçada dels pisos. Les conseqüències d'aquestes intervencions es poden veure a l'exterior, per exemple, en les finestres obertes a la teulada, el tapiat de la vidriera al quiròfan principal o de les cobertes de vidre als quiròfans secundaris, o el detall que un dels nivells de les noves plantes queda a mitja altura de l'obertura del balcó de la façana principal.
 |
| Façana posterior del Pavelló d'Operacions durant la seva construcció en una imatge dels anys 20. |
 |
| En aquesta fotografia de finals dels 90 s'aprecien les decoracions ceràmiques de la façana principal, així com els detalls escultòrics de la tribuna. També es pot observar a través de l'obertura del balcó el nivell d'un dels pisos que s'afegiren en remodelacions posteriors. |
Si bé exteriorment el pavelló s'ha conservat força íntegre, el seu interior ha estat completament transformat al llarg del segle XX, amb la modificació de l'alçada dels pisos. Les conseqüències d'aquestes intervencions es poden veure a l'exterior, per exemple, en les finestres obertes a la teulada, el tapiat de la vidriera al quiròfan principal o de les cobertes de vidre als quiròfans secundaris, o el detall que un dels nivells de les noves plantes queda a mitja altura de l'obertura del balcó de la façana principal.
El model que us oferim aquí mostra l'aspecte original del pavelló, que podeu contemplar directament clicant sobre la imatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada