El pavelló petit d'una sala

Alçat nord del pavelló petit de tifus, acolorit a partir
dels plànols de Domènech i Montaner.
(cliqueu per a veure'l més gran)

Ubicació del pavelló prevista
al projecte original del recinte.

Quan Domènech i Montaner va elaborar el seu projecte de ciutat hospitalària per als Hospitals de la Santa Creu i de Sant Pau, va preveure quatre pavellons per a allotjar malalts de tifus: dos pel sector masculí, i dos més pel sector femení. Degut a la forma del solar disponible, que no era exactament quadrat, el sector femení quedava lleugerament més petit que el masculí, per la qual cosa un dels pavellons de tifoideus del sector femení s'hagué de projectar més petit que la resta. Així, en lloc dels 52 metres de llarg dels altres pavellons, aquest només en mesurava 29,5 metres, i només comptava amb una sala de malalts de 14 llits.

Aquest pavelló es situava a la part alta del recinte, entre el pavelló femení de sífilis i la gran torre d'aigües que havia de proveir tot el recinte. A banda de les dimensions, la distribució era similar als altres pavellons. Comptava amb un cos frontal, flanquejat per la sala de dia de la rotonda i la torre d'aigües, amb despatx pel metge, cuineta i banys. El bloc posterior, més petit que d'altres, només contenia dues petites sales d'aïllament i un bany. La planta del semisoterrani havia d'allotjar laboratoris, i espais per a calefacció i ventilació.

Planta del pavelló petit de tifus.
(cliqueu)

Aquí sota podeu veure el model d'aquest petit pavelló de tifus tal i com el dissenyà Domènech i Montaner. Cliqueu-ne la imatge per a fer-lo girar.

Aquest pavelló, com tants d'altres, no s'arribà a construir, però d'alguna manera sí ha arribat fins a nosaltres, ja que serví de model per al pavelló de Santa Victòria, quan, ja abandonat el projecte original, es dissenyà un pavelló de medicina infantil. Amb tot, Santa Victòria acabà sent més sobri, amb menys decoració de la prevista originalment; se n'eliminà, per exemple, la cúpula de la rotonda.