de Santa Creu a Sant Pau: El Pavelló dels Pomells de Joventut de Catalunya

El 9 de març de 1923, la Molt Il·lustre Administració de l’Hospital va rebre la visita d'una comissió formada pel novel·lista, narrador i autor teatral Josep Ma. Folch i Torres; el prevere Gumersindo Alabert i el tinent d’alcalde de Barcelona Xavier Tusell. Tots tres volien transmetre una bonica iniciativa: la idea d'obrir una subscripció popular entre tots els Pomells de Joventut de Catalunya, a l’efecte de recaptar fons per a la construcció a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau d’un Pavelló de Medicina per a nens, igual al de Santa Victòria, destinat a nenes, i que es trobava en construcció. El nom d’aquest pavelló seria Pavelló dels Pomells de Joventut de Catalunya.

L’Administració va acceptar amb agraïment aquesta proposició, i per donar-ne fe féu arribar a la Direcció dels pomells un certificat de l’acord.

Josep Ma. Folch i Torres

Nascut a Barcelona el 29 de febrer de 1880, va ser un dels escriptors més populars de Catalunya, amb una molt extensa producció, dedicada sobretot a infants i adolescents. Ingressà als Escolapis de Sant Antoni com alumne recomanat, però la fallida de la fàbrica de mobles del seu pare el va fer passar a ser alumne extern, i de tenir uns companys socialment privilegiats a d’altres de classe humil que el van fer conèixer els problemes que envoltaven la seva condició social. Malgrat tot deixà l’escola als 12 anys i es convertí en autodidacte. Va escriure a La Renaixença, El Poble Català, Joventut, D’Ací i d’Allà. Dirigí L’Atlàntida i La Tralla, on va llançar campanyes nacionalistes que l’obligaren a exiliar-se a França entre 1905 i 1908. També va ser secretari de la Unió Catalanista i de l’Orfeó Català. Desprès de tornar de l’exili el 1909 va dirigir el setmanari En Patufet, de gran repercussió, i des del qual el 9 d’octubre de 1920 féu una crida a la joventut de Catalunya perquè es disciplinés "davant de Déu i de la Pàtria". Els seus seguidors hi van respondre amb veritable entusiasme.

En Patufet de 9 d'octubre de 1920. Portada i crida de Folch i Torres.
(cliqueu per a veure'l més gran)

Els Pomells de Joventut
.

Algunes postals dels Pomells de Joventut.
(cliqueu)

A través de la crida de Folch i Torres es crearen els Pomells de Joventut, que van anar creixent ràpidament. "Fills de Déu i ciutadans de Catalunya", segons les seves paraules, eren una institució catòlica d’arrel conservadora i tradicionalista.

L’organització dels Pomells la formaven nuclis fragmentats. N'hi havia quatre a Barcelona, dos a Molins de Rei, Sabadell, Sant Sadurní d’Anoia, Lleida, Sant Feliu de Guíxols i Sitges. El compromís en les seves accions era individual, però la força col·lectiva. En fou secretari Josep Serra i Ullastrell, i el seu portaveu era la revista Àmfora.

Els pomells organitzaven actes, aplecs i desfilades, i reivindicaven l’esperit cristià i la puresa de la llengua. Intentaven recuperar costums d’ús rurals, com la caputxa blanca de les nenes per anar a l’església i que va ser un dels emblemes de l’organització. L’ús d’aquesta peça d’indumentària típica de la noia catalana, que s’estava extingint i que va esdevenir un símbol més de catalanitat, així com la barretina ho era pels nois, va ser prohibida per les autoritats militars arran de la implantació de la Dictadura de Primo de Rivera, que poc desprès decretà la suspensió de l’activitat dels pomells.

Pomells Pedres de Girona i Creu de Terme de Torredembarra.
(cliqueu)

El pavelló de nens de l'Hospital

Un dels nuclis de Barcelona, el Pomell Flors d’Ametller, format per senyoretes de la Bonanova i integrat per les filles de Maragall, Prat de la Riba, Tusell, Utrillo, Comas, Guarro i Llongueras, van tenir una bonica iniciativa: el projecte de construcció d’un pavelló per a nens a l’Hospital, sufragat per una subscripció popular organitzada pels Pomells de Joventut de Catalunya. A proposta d’aquelles senyoretes, el Directori de l’Associació nomenà el 6 de març de 1923 una comissió formada per les senyores Josepa Dachs, Vídua de Prat de la Riba; Clara Noble, Vídua de Maragall; Assumpció Tapis de Guarro, Eulàlia Coll de Tusell i Maria Camarasa de Folch i Torres. Amb el nom de "Patronatge per la construcció d’un Pavelló de Nens a l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau, donatiu dels Pomells de Joventut de Catalunya" s’ocuparien d'administrar l’obra.

Al mateix temps, i per tal que els pomells poguessin ingressar la recaptació sense que passés per altres mans, s’obrí un dipòsit popular, el número 87, a la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis. Aquesta, com a favor especial, fixà un interès del 4% a favor de les quantitats ingressades.

El suplement del mes d’abril de 1923 de la revista Àmfora serví de difusió propagandística de la iniciativa, amb crides entusiastes als pomells de tot Catalunya a la fi d’animar-los a fer les recaptacions. El mateix Josep Ma. Folch i Torres hi col·laborà. En el seu discurs instà tots el pomellistes a sortir-se amb la seva amb aquest clam, que així com tenien un carrer i una plaça amb el nom de la institució, amb la cooperació de tots s’aspirava a tenir, i es tindria, un testimoni perpetu de l'amor i la caritat que els portava. Segons les seves paraules, "El pavelló dels infants malalts a l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau serà la nostra joia i la nostra glòria". En números posteriors no es deixà d’animar els pomells en diferents crides per tal que seguissin amb aquesta tasca: "Catalans i pomellistes, per Catalunya, per l’Hospital, pels nens malalts, doneu-nos per amor de Déu una gràcia de caritat!".

Suplement d'Àmfora, abril del 1923.
(cliqueu)

Plànols del pavelló projectat.
(cliqueu)

Segons el projecte, el pavelló de nens, amb un cost aproximat de 30.000 duros, estaria separat del de nenes, en construcció, per la Casa de Convalescència. Seria d’una planta, amb una sala per a 14 llits, tres habitacions d’aïllament, habitació pel metge de guàrdia, serveis i una sala de dia per a convalescents; una de les seves façanes donaria al carrer de Catalunya (actual Sant Quintí). En un lloc ben visible, preferentment a la façana, lluiria una placa amb la inscripció "Donatiu dels Pomells de Joventut de Catalunya".

Tothom es va posar a treballar en aquesta empresa. Els plànols i el projecte havien estat publicats i les primeres recaptacions començaven a arribar a la Caixa de Pensions. L’Ajuntament de Barcelona havia disposat col·laborar a l’obra, i els monjos de Montserrat van oferir una pedra tallada de les penyes montserratines on havia de gravar-se la inscripció que perpetués al pavelló de nens la iniciativa dels Pomells.

Montserrat a la dècada de 1920.

Però l’entusiasme per aquesta iniciativa no va arribar a bon port. Pocs mesos després de començada la subscripció popular, el 13 de setembre de 1923, tingué lloc el cop d'estat que establí la dictadura de Primo de Rivera, amb una política totalment anti-catalanista que va desmantellar la cultura catalana tant a nivell polític com social. Per un decret del governador civil de Barcelona, Carlos de Lossada y Canterac, es va dictar el tancament i suspensió dels Pomells de Joventut de Catalunya. En un darrer intent de salvar la missió, el Patronat de Dames va sol·licitar autorització a Lossada per a continuar les recaptacions, però totes les gestions van resultar infructuoses. En aquell moment s’havien recaptat 19.632,21 pessetes.

Primo de Rivera (centre) a Barcelona.

Amb la caiguda de la dictadura i superada la censura, els Pomells van publicar a la premsa l’estat de comptes perquè arribés a tots els interessats, i que ascendien a més de 26.000 pessetes. El capital inicial havia augmentat gràcies a l'alt interès concedit per la Caixa de Pensions. Però durant els anys de suspensió dels Pomells, les donacions a l’Hospital no es van aturar, i un benefactor, Frederic Benessat, va costejar la construcció d'un pavelló dedicat a nens i que duria el seu nom. Tot i així, encara es necessitava sufragar-ne els llits (cadascun d'ells ascendia a 30.000 pessetes anuals), per la qual cosa es va decidir destinar els diners recaptats a mantenir-ne un. Tot i no arribar a la quantitat necessària es va fer un esforç per intentar recollir el que faltava, però al final es resolgué transferir a l’Administració de Santa Creu i Sant Pau els fons existents a la Caixa de Pensions. Aquella, amb molt bon criteri, la va invertir en la compra de títols de l’estat que van dipositar al banc d’Espanya de Barcelona, i en destinà les rendes als sosteniment anual d’un llit per a un nen pobre, i que duria la inscripció: "LLIT SOSTINGUT AMB EL DONATIU DELS POMELLS DE JOVENTUT DE CATALUNYA". Aquest va ser un dels darrers actes dels Pomells, que tingué lloc el 30 d’abril de 1931 en una de les sales del Casal d’Estalvi de la Caixa de Pensions a la Via Laietana, amb l’assistència del Patronat de Dames i membres de la Molt Il·lustre Administració de l’Hospital.

Seu de la Caixa de Pensions a la Via Laietana de Barcelona, a la dècada de 1920.

Al número 1416 d’En Patufet, de 23 de maig de 1931, Josep Ma. Folch i Torres publicà l’article "Pomells de Joventut. Els darrers actes". El primer acte es refereix a la transferència del dipòsit a l’Hospital, i el segon al lliurament a l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana de la quantitat de 2.250,60 pessetes, resultants del saldo existent a la caixa dels Pomells. Aquesta quantitat es va destinar a la creació d’un premi en metàl·lic que es concediria a l’alumne més distingit en tot un any en l’estudi de la Història de Catalunya. Amb tots dos actes els Pomells de Joventut van posar punt i final a la seva existència. Les últimes paraules escrites per Folch en aquest article van ser "Que tot sigui per Déu i Catalunya!"