 |
| Els pavellons de desinfecció (darrere) i destructor (davant) en un detall de la perspectiva del recinte. (cliqueu per a veure-ho més gran) |
En aquesta entrada veurem dos petits pavellons que Domènech i Montaner havia previst per al recinte hospitalari al seu projecte original, però que no es van arribar a edificar mai. Aquests estaven destinats al tractament de material contaminat, especialment roba, que seria enviada a un o altre pavelló segons si es podia desinfectar o s'havia de destruir. Donat l'ús que se'ls havia de donar i la perillositat que podien comportar, Domènech els situà apartats dels pavellons de malalts, entre aquests i els pavellons de màquines situats al vèrtex de llevant del recinte (en l'espai ocupat actualment per la Casa de Convalescència). El pavelló de desinfecció s'hauria trobat a prop del carrer de Sant Quintí, al nord de la gran avinguda central que creuava el recinte d'est a oest; i el pavelló destructor se n'hauria situat al sud, entre aquesta i el carrer de Sant Antoni Ma. Claret, gairebé on actualment s'aixeca el pavelló de Santa Victòria.
El pavelló de desinfecció
Aquest pavelló es va preveure per a la desinfecció de roba. Era un pavelló d'una sola planta, de 13,5 metres d'ample per 22 metres de llarg. Les façanes laterals eren totalment obertes, i la coberta a dues aigües, d'una forma molt característica, probablement havia de ser de teules ceràmiques –tot i que a la memòria del projecte no s'especifica–. S'hi accedia des del nivell del jardí per mitjà de rampes, per a permetre el moviment del material en carretons.
L'interior estava dividit longitudinalment en dos espais independents: una sala sèptica, per on entrava la roba contaminada, i una d'asèptica, d'on aquesta sortia ja desinfectada. A la vegada, aquestes sales estaven dividides transversalment en dos espais, en funció del procés de desinfecció per aplicar. Així, una secció comptava amb cubells de maceració, i l'altra amb estufes d'alta temperatura per a la desinfecció en sec. Tant els cubells com les estufes estaven col·locades de manera que fos possible carregar-les des de la sala sèptica i buidar-les, un cop desinfectada la roba, per la sala asèptica. Els extrems de l'edifici es destinaven a banys i vestidors per als operaris.
 |
| Planta del pavelló de desinfecció. (cliqueu) |
L'interior estava dividit longitudinalment en dos espais independents: una sala sèptica, per on entrava la roba contaminada, i una d'asèptica, d'on aquesta sortia ja desinfectada. A la vegada, aquestes sales estaven dividides transversalment en dos espais, en funció del procés de desinfecció per aplicar. Així, una secció comptava amb cubells de maceració, i l'altra amb estufes d'alta temperatura per a la desinfecció en sec. Tant els cubells com les estufes estaven col·locades de manera que fos possible carregar-les des de la sala sèptica i buidar-les, un cop desinfectada la roba, per la sala asèptica. Els extrems de l'edifici es destinaven a banys i vestidors per als operaris.
Aquí sobre us presentem el model d'aquest pavelló tal i com el projectà Domènech i Montaner. Podeu explorar-lo clicant la imatge.
El pavelló destructor
Situat al sud del pavelló de desinfecció, el destructor n'era la parella, amb una estructura i decoració molt similars: les façanes laterals també eren obertes i l'accés des dels jardins es feia per rampes. Tot i així, es diferenciava de l'altre pavelló en diversos aspectes. Per començar, era més curt (13,5 × 13,5 metres), i la coberta era a quatre aigües, si bé podem suposar que estaria treballada i decorada de manera similar. Altres diferències, com la xemeneia adossada o la planta subterrània, es relacionaven directament amb l'ús a què estava destinat: la incineració de robes i altre material contaminat pels quals la desinfecció pogués no ser suficient.
El seu interior comptava amb una única sala, dominada per un gran forn crematori que s'alimentava des del soterrani, on també se n'emmagatzemava el combustible. Tot i que segons els primers esborranys Dòmènech i Montaner havia previst que els fums del forn s'expulsessin per una sortida a la pròpia coberta del pavelló, que hauria pres forma d'embut (vegeu la imatge inicial), finalment es decidí per projectar-hi una alta xemeneia que evités la incidència del fum al recinte. Mentre que un extrem de l'edifici l'ocupaven un bany i uns vestidors, l'altre havia de ser la caixa de l'escala que conduïa al soterrani.
 |
| Secció i plantes del pavelló destructor. (cliqueu) |
El seu interior comptava amb una única sala, dominada per un gran forn crematori que s'alimentava des del soterrani, on també se n'emmagatzemava el combustible. Tot i que segons els primers esborranys Dòmènech i Montaner havia previst que els fums del forn s'expulsessin per una sortida a la pròpia coberta del pavelló, que hauria pres forma d'embut (vegeu la imatge inicial), finalment es decidí per projectar-hi una alta xemeneia que evités la incidència del fum al recinte. Mentre que un extrem de l'edifici l'ocupaven un bany i uns vestidors, l'altre havia de ser la caixa de l'escala que conduïa al soterrani.
Com podeu veure, el model que us presentem aquí (cliqueu-lo per fer-lo girar) es correspon al projecte final, el que preveia una xemeneia adossada al pavelló per a evacuar els fums del forn crematori.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada