Sempre es parla de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner i dels seus íntims col·laboradors, però darrera de la magnífica obra que és l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau hi va haver un gran equip format per gent coneguda i no tant coneguda. Amb aquesta entrada comencem una petita sèrie amb la qual volem donar a conèixer tant artistes com industrials, mestres d'arts i oficis, i altres artesans que van fer-ne possible la construcció.
Oficina d'obres: arquitectes i delineants
Lluís Domènech i Montaner
(Barcelona, 1849 - 1923)
(Barcelona, 1849 - 1923)
Autor del Projecte original dels Hospitals de la Santa Creu i de Sant Pau (1902) i arquitecte director de les obres fins a la seva mort a l’any 1923. Va realitzar el Pavelló de l’Administració, el dos d’observació (Sant Jordi i Sta. Apol·lònia), la Casa d’Operacions, els de la Puríssima, del Carme, de la Mercè, de Montserrat, de Sant Salvador, de Sant Leopold i de Sant Rafael.
(Barcelona, 1881 - Lleida, 1962)
Fill de Lluís Domènech, va continuar amb la direcció de l’obra a la mort del seu pare el 1923. Va executar, fins el 1932, el pavelló de Sant Manuel, el de Santa Victòria, el Pavelló Central, la Casa de Convalescència, l'Església, el pavelló de l'Assumpció, el de Sant Frederic, el de Sant Carles i Santa Francesca, el del Sagrat Cor i el de Sant Antoni.
(St. Feliu de Llobregat, 1878 - Barcelona, 1937)
A la seva llarga carrera va compaginar l’exercici de la seva professió amb la docència, i fou professor a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona durant prop de vint-i-cinc anys. El 1917 fou nomenat arquitecte municipal d’Arenys de Mar, càrrec que va ostentar fins a la seva mort.
Col·laborador del despatx de Lluís Domènech i Montaner en el seus inicis, va ser un home de pes en la primera fase de construcció de l’Hospital.
Col·laborador del despatx de Lluís Domènech i Montaner en el seus inicis, va ser un home de pes en la primera fase de construcció de l’Hospital.
Francesc Guàrdia i Vial
(Barcelona, 1880 - 1940)
Gendre i col·laborador habitual de Lluís Domènech i Montaner, va ser un dels responsables de la construcció del Palau de la Música Catalana, i amb Enric Catà va realitzar el Teatre Principal de Terrassa (1929). Col·laborà en la construcció de l’Hospital.
La ben formada oficina d’obres es completava amb l’arquitecte auxiliar Francesc Julià; els delineants Miquel Curet i Gabriel Vinyas; els escrivents Rosend Carreras, Josep Pellicer i Francesc Casals, i l’ordenança Joan Baptista Boscà.
Escultors
(Barcelona, 1863 - 1933)
Destacat escultor del modernisme, va col·laborar amb Lluís Domènech i Montaner en moltes de les seves obres, com ara la casa Lleó Morera, la Fonda Espanya, i el Palau de la Música Catalana.
A l’Hospital va realitzar l’escut que presideix el Pavelló de l’Administració; les imatges de 1,5 a 2 m que l’envolten, i que formen part de la història de la Institució; i el frontó posterior del mateix edifici. Executà les imatges que presideixen els pavellons d’infermeria i que els donen el nom, i dos frontons per a la Casa d’Operacions.
Conjuntament amb l’escultor Josep Casan i Matamala va realitzar el grup escultòric de la Caritat, que compren el bust de Pau Gil i que es troba a la plaça d’entrada al recinte.
En 1895 va entrar al taller d’Eusebi Arnau; fou deixeble seu i col·laborà amb ell en moltes ocasions. Freqüentà la tertúlia d’Els Quatre Gats, on conegué Picasso i Nonell. En 1903 marxà amb una beca a París i treballà amb Auguste Rodin. Col·labora en obres de Lluís Domènech. com el Palau de la Música.
La seva obra a l’Hospital començà el 1906, amb la realització de la majoria de l’escultura decorativa: àngels, gàrgoles, caràtules. Executà les figures del fris de la façana principal: Sant Josep, Sant Joan Baptista, Sant Lluís, Santa Teresa, Santa Anna i Santa Caterina de Siena. També són seves les Obres de Misericòrdia de l’escala noble del Pavelló de l'Administració, els baixos relleus i escultures de la Sala d'Actes, i la creu del pati d’entrada, destruïda durant la Guerra Civil.
Sabem molt poc d’aquest escultor, que va participar a la I Exposició d’Artistes Independents de 1907 i a la VI Exposició Internacional d’art de 1911. Va ser dissenyador de medalles commemoratives, per la qual cosa no és d’estranyar que l’arquitecte l’escollís per a fer els models i motllos per a la ceràmica en relleu del Pavelló de l’Administració.
Va estudiar música a la Scuola Musicale de Gènova, però ho va deixar per aprendre mosaic, força desenvolupat a Itàlia, en especial a Venècia. En 1884 s’instal·là a Barcelona i més tard va obrí taller a Madrid. Treballà al Rosari Monumental de Montserrat i col·laborà amb arquitectes de la talla de Gaudí, executant els mosaics de la cripta de la Sagrada Família; o de Puig i Cadafalch, a la Casa Amatller. Sovint treballà amb Lluís Bru, com ho féu al Palau de la Música Catalana. També col·laborà amb Domènech i Montaner a Comillas.
A l'Hospital realitzà els frisos històrics que envolten el Pavelló de l’Administració i que expliquen la història de la Institució; va revestir els dosserets de les imatges històriques, l’exterior de la cúpula que cobreix l’escultura de Sant Pau i la Torre del rellotge, el fons de l’escut central de la façana, i les voltes de vestíbul, biblioteca, sala d’actes, galeries i altres revestiments del pavelló. També va treballar als pavellons d’infermeria.
A l'Hospital realitzà els frisos històrics que envolten el Pavelló de l’Administració i que expliquen la història de la Institució; va revestir els dosserets de les imatges històriques, l’exterior de la cúpula que cobreix l’escultura de Sant Pau i la Torre del rellotge, el fons de l’escut central de la façana, i les voltes de vestíbul, biblioteca, sala d’actes, galeries i altres revestiments del pavelló. També va treballar als pavellons d’infermeria.
Mario Maragliano va morir al Pavelló del Sagrat Cor de l’Hospital.
Pintors i dibuixants
(Barcelona, 1883 - 1963)
S’inicià a les arts de la mà del seu pare Lluís Labarta i Grañé, reconegut dibuixant. Estudià a la Llotja i guanyà tres beques per a perfeccionar els seus estudis a l’estranger. A la seva tornada fundà a Barcelona l’Agrupació de les Arts i els Artistes.
El juliol i l'agost de 1905 treballà com a ajudant dels arquitectes a l'obra de l'Hospital, i el 1907 s’oferí per a dibuixar els frisos exteriors del Pavelló de l’Administració que Mario Maragliano hauria de revestir, i que commemoraven fets esdevinguts al llarg de la història de l'Hospital fins a la construcció de l'Hospital modernista.
Com Mario Maragliano, Francesc Labarta morí a l’Hospital, concretament al Pavelló de la Puríssima.
Lluís Gargallo i Catalán
Era el germà de Pau Gargallo, i durant un curt període de temps (setembre, octubre i novembre de 1907) va executar dibuixos per a diferents mosaics.
Alfons Vicente
Aquest dibuixant va ser l’executor de les llegendes explicatives dels mosaics que envolten el Pavelló de l’Administració.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada