30 de novembre del 2018

La butlla fundacional de l’Hospital de la Santa Creu

A finals del segle XIV existien a Barcelona diversos petits hospitals, d’orígens i titularitats diversos. El 15 de març del 1401, per acord entre el Capítol de la Catedral i el Consell de Cent, es constituí l’Hospital de la Santa Creu amb la unió dels dos hospitals dependents del Capítol (els d’en Colom i d’en Vilar, que havien estat fundats per canonges) i els dos hospitals dependents de la Ciutat (els d’en Marcús i d’en Desvilar, fundats per ciutadans honrats). Poc després encara hi hagué dues noves incorporacions: el 27 de juny, l’hospital de Sant Llàtzer (fundat per un bisbe de Barcelona); i el 23 de juliol, el dels Pelegrins (depenent del monestir de Santa Eulàlia, o de Santa Anna). Tot això ho explicàvem en una entrada anterior sobre l'escut de l'Hospital.

Esquema de la fusió dels antics Hospital per a constituir el de la Santa Creu.

Benet XIII
(retrat modern d'Henri Serrur)
La unió va ser ratificada pel papa Benet XIII, per mitjà d’una butlla atorgada a Avinyó el 5 de setembre del 1401. Aquesta butlla reconeixia i confirmava tots els acords anteriors, i és de fet i de dret el document fundacional de l’Hospital de la Santa Creu, i del qual emana la constitució de la Molt Il·lustre Administració. Encara avui dia, en les relacions de la Fundació Privada amb les administracions públiques, es presenta testimoni d’aquests butlla en tant que document que en fonamenta l’existència.

La butlla original, un pergamí de 745 × 585 mm, sempre s’ha custodiat a l’Hospital; des de la inauguració de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau el 1930, es conservava emmarcada al despatx de Secretaria de la MIA, al Pavelló de l’Administració. El 1977 s’acordà dipositar-la provisionalment a l’Arxiu Capitular de la Catedral, on es restauraria i se’n faria una reproducció fotogràfica. Aquesta reproducció substituí l’original emmarcat a la Secretaria, però s’optà per deixar l’original en dipòsit a l’Arxiu Capitular, donada la manca de mitjans de l’Hospital per a assegurar-ne la bona preservació.

Un altre dels motius per al seu dipòsit a l’Arxiu Capitular fou la voluntat de la MIA que el pergamí pogués ser consultat i accessible a investigadors, cosa que llavors era més difícil des de l’Hospital. Però després de la rehabilitació del Recinte Modernista, l’Arxiu Històric ja disposa de tots els recursos per a la seva conservació i estudi, i des del juny del 2018 torna a custodiar aquesta peça que, amb més de sis segles d’història, representa el document fundacional d’una de les institucions més antigues d’Europa encara en actiu.

La butlla ha estat digitalitzada i incorporada a la plataforma de consulta de documentació històrica. La podeu veure clicant la imatge de sota:

28 de setembre del 2018

El Llibre de taula de la Casa de Convalescència

El conegut com "Llibre de taula" és una de les peces més preuades de l'Arxiu Històric de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Es tracta d'un volum bastant gruixut, enquadernat en pell, amb dues tanques i els cantells de les pàgines tenyits en vermell. Les quatre petites potes metàl·liques que es veuen a les tapes servien perquè aquestes no es fessin malbé, ja que llibres com aquest s'usaven de referència i estaven contínuament oberts "a la taula" per a consulta; d'aquí el seu sobrenom.

El Llibre de taula de la Casa de Convalescència.
(cliqueu per a veure'l més gran)

El títol vertader i complet d'aquest volum, en l'escriptura de l'època, és:

Llibre que conté tot lo principi del Hospital General de Sancta Creu y de la Convalesèntia, ab un pròlec que llargament narra las antiquitats de las dos casas i dels Hospitals Antichs, ab una explicació de las armas de dita Convalecèntia.
La matèria del present volumen són las Bullas vingudes de Roma, Concòrdias, Testaments y demés actes que autèntichs se trobaran ab sa Rúbrica al Principi, amb lo qual se continuarà lo més notable que per avant se farà.

Portada del Llibre de taula,
amb el seu títol complet.
(cliqueu)
Començat el 1674, el gruix del llibre consisteix en transcripcions de documents rellevants per al funcionament de la Casa de Convalescència, precedides de diverses explicacions històriques. Així, després de diverses composicions en vers dedicades a Sant Pau –patró de la Casa– i a l'heràldica de la institució i els seus benefactors, una rúbrica o índex ens informa del seu contingut. Primerament, un extens pròleg explicatiu seguit de diversos antecedents històrics: la història dels antics hospitals que es fusionaren per crear Santa Creu, la transcripció de la butlla fundacional d'aquest i un tractat de l'heràldica de la Casa de Convalescència, inclosos els seus benefactors. A continuació un tractat explica la història de la Confraria de Santa Creu, institució fundada el 1405 per rei Martí per a ajudar a pal·liar l'escassetat de personal de l'Hospital; també s'hi transcriuen les constitucions i altres documents fonamentals.

Tot el que segueix, des de la pàgina 257, són còpies de documents bàsics per a la gestió i administració de la Casa de Convalescència: testaments dels seus benefactors i fundadors, donacions a la Casa, vendes, encants i inventaris, recull de disputes i concòrdies amb l'administració de l'Hospital (recordem que eren institucions diferenciades), plànols i descripcions de la Casa, etc.

Amb tot, aquest llibre és reconegut i molt citat sobretot per les seves il·lustracions. En particular, les representacions dels antics hospitals que s'uniren per fundar l'Hospital de la Santa Creu, i de les quals ja parlem en una altra entrada. Segons s'explica en els mateixos textos que les acompanyen, aquestes imatges s'haurien copiat de "una taula antiga que estava en lo Arxiu del Hospital", en la qual "se ha trobat que en dita taula estaven pintats los sis Hospitals Generals y baix de cada un son rètol [...]" . Cal dir que aquesta taula no s'ha conservat fins al dia d'avui.

Llibre de taula obert per la pàgina on s'hi representa l'Hospital de la Santa Creu.
(cliqueu)

L'altre element destacable són el conjunt de plànols i dibuixos de la Casa de Convalescència. Són en total set: una planta general, un alçat del claustre i dues façanes de mitjans del segle XVII; i dues façanes i un alçat del claustre d'època posterior, segurament mitjans o finals del XVIII.

Façana de la casa de Convalescència al carrer del Carme. Plànol del s. XVII.
(cliqueu)

Aquest llibre, tot i ser delicat, ha sortit de l'Arxiu en algunes ocasions per a formar part d'exposicions importants. En ocasió dels 600è aniversari de l'Hospital, el 2001, es va sotmetre a una profunda restauració, i se'n va restringir la seva consulta física per motius de preservació. Amb tot, la conservació dels documents no ha de ser incompatible amb la seva difusió, motiu pel qual recentment se n'ha procedit a la digitalització i publicació en línia.

Clicant la imatge de sota, podreu consultar aquesta interessantíssima peça pàgina per pàgina.

11 de maig del 2018

Els proveïdors de la construcció de Sant Pau

L'obra de construcció de l'Hospital de Sant Pau va començar el 15 de juliol de 1902 amb el Moviment de Terres, però l'aixecament dels edificis no va començar fins tres anys més tard, el febrer de 1905.

Les obres aviat van agafar un bon ritme, i només un mes després d'iniciades, ja es treballava en els soterranis dels pavellons, i es començaven a col·locar els claveguerons, contractats a La Gran Fábrica de Productos Refractarios y de Gres de M. Cucurny. També s'emprèn la neteja periòdica de les mines que, provinents d'Horta i del Guinardó  travessaven els terrenys, així com dels pous que proveïen.

Capçalera de M. Cucurny.
(cliqueu per a veure-ho més gran)

El mateix 1905 s'encarrega a l'escultor Eusebi Arnau l'execució de les imatges de grans dimensions que han de decorar els diversos pavellons. També comença a arribar el marbre blanc de Cobdar (Almeria) de la mà de Vives y Albareda, i els ferros auxiliars de la construcció, proporcionats per la Fábrica "Santa Ana" de G. y A. Figueroa i per la serralleria de Salvador Grau. En Grau subministraria la resta d'elements per a la construcció d'armadures al llarg de tota l'obra.

Targeta de visita de Vives y Albareda i columnes de marbre blanc de la Sala d'Actes.
(cliqueu)

El 1906, mentre l'obra segueix avançant, es contracta al marbrista Josep Casals i Comdor per a treballar el marbre blanc que havia arribat l'any anterior, i l'escultor Pau Gargallo per a fer els models escultòrics que esculpirien els picapedres de l'obra, que treballaven a les ordres de Francisco Vilagut. De tots ells, destacaria un nom: Francesc Madurell i Torres.

Drac esculpit per Madurell a la llinda de la porta d'accés a les escales de la torre del rellotge.
(cliqueu)

A l'escultura, activitat que ja era força important en aquell moment, s'hi afegeix el mosaic artístic, amb la contractació de Mario Maragliano. Aquell mateix any Joaquín Solé, proporciona la pedra calcària de Girona; Emilio Martínez, el marbre en planxes –blanc del país, Macael d'Almeria i roig d'Alacant–; i Teodoro Colominas, els dipòsits d'aigua de formigó armat per a les conduccions.

Durant l'any 1907, mentre els pavellons comencen a aixecar el nivell de la planta baixa, s'incorpora un nou proveïdor de marbre: Vda. de Isidro Gosch. Com a dibuixant dels mosaics es contracta Francesc Labarta, que va comptar amb l'ajut de Lluís Gargallo, germà de l'escultor, i Alfons Vicente, ajudant de l'Oficina d'Obres.

A principis de 1908 ja s'estan coronant força pavellons, i comencen a aparèixer proveïdors de paviments i rajoles per a cobrir terres i parets. Juan Vilella proporciona rajoletes de vidre; Miguel Nolla, de València, rajoles hexagonals blanques; Cristóbal Guillamon, d'Alcora (Castelló), peces de ceràmica circular decorades en blanc i blau; Cosme Toda, rajoles vermelles; J. Romeu Escofet, rajola quadrada de gres i hexagonal blanca. Les tapes de granit pels embornals són fetes pel fabricant de pedra artificial Salvador Boada.

Capçalera de Cristóbal Guillamon i les peces ceràmiques circulars als arcs d'entrada
del Pavelló de l'Administració.
(cliqueu)

En aquest moment també comença a aparèixer la fusteria. El fuster Enrique Fugassot instal·la els marcs en llanternes i claraboies, però major part va a càrrec de José Escofet Roset, que confecciona totes les portes de l'Hospital amb fustes d'àlber i cedre, xapant-ne de caoba les de les zones més nobles.

Pel que fa als vidres i vitralls de diferents tipus, Rigalt, Granell y Cía. subministra vidres clars i flemish, rajoletes per a claraboies i els vidres de les esferes del rellotge de la torre, i confecciona i col·loca les vidrieres artístiques muntades en plom, realitzades a partir dels dissenys dels dibuixants de Lluís Domènech i Montaner. Els mecanismes de tancament dels finestrals són assumits pel ferrer José Burunat.

Capçalera de Rigalt, Granell y Cía. i vitrall de la Sala d'Actes.
(cliqueu)

A partir de mitjans de 1908 i fins a principis de 1909, hi ha un increment en l'activitat, fruit de la proximitat a la finalització de l'obra. A partir de febrer, els jardiners de Establecimientos Hortícolas Badía y Ferrer planta un total de 252 arbres de diferents especies, i 327 m² de parterres, i fins a l'acabament de la construcció, es cura del seu manteniment: poda, rec i substitució.

Factura de Badia i Ferrer per al manteniment des jardins.
(cliqueu)

Els pintors Vilaró e Hijo s'incorporen per a pintar i envernissar parets, metalls i fustes. Es contracta el serraller artístic José Perpiñá, que serà el responsable de tota l'obra de forja, inclosa la creu que corona la torre del rellotge i la reixa de la plaça d'entrada.

Capçalera de José Perpiñá i detall de la reixa d'entrada.
(cliqueu)

A partir del mes de maig del mateix 1909, tot i no tenir contracte formal, els ceramistes Hijo de Jaime Pujol y Baussis comencen a lliurar les rajoles pintades a mà i a trepa, fabricades a partir dels dissenys produïts pels ajudants de Domènech des del 1906. A finals d'any, Lacoma Hnos. inicia la instal·lació de tots els sanitaris: rentamans, banyeres, WC, bidets i escalfadors.

A principis de 1910, els treballs van arribant a la seva fi. Elías, Peris y Cia, d'Onda (Castelló), proveeix de rajoles i acords grocs per a paviments, i d'altres de diferents colors,  llises i pintades a trepa. Francesc Madurell i Joan Solà s'encarreguen de proporcionar vorades i planxes de pedra de Tortosa.

El mes de novembre s'ha de cancel·lar el contracte de l'escultor de marbre Josep Casals i Comdor en no haver proporcionat el material a temps. Això obliga a paralitzar les obres, i a contractar un nou marbrista: Joan Sala.

El juny de 1911 l'obra ja es troba pràcticament enllestida, i només hi queda una brigada d'uns 15 homes encarregats de conservar els edificis i evitar-ne la degradació mentre no es decideix la construcció dels pavellons restants,  a càrrec de l'Hospital de Santa Creu.

Finalment, el 12 de gener de 1912, amb la dissolució de l'Oficina d'Obres, es dóna per acabada la construcció dels deu pavellons de l'Hospital de Sant Pau. Des de llavors, només hi resten un ordenança i un guàrdia jurat per a cuidar que no hi hagi robatoris.

El lliurament oficial per part dels executors del testament de Pau Gil dels edificis de l'Hospital de Sant Pau, no es va fer efectiu fins poc més d'un any després. Així, el 25 d'abril de 1913, l'Hospital de la Santa Creu es feia finalment càrrec dels edificis construïts. En aquell moment, i a l'espera de poder continuar edificant la seva part, la Molt Il·lustre Administració va decidir que des d'aquell moment la nova denominació del conjunt fos "Hospital de la Santa Creu i Sant Pau".

20 d’abril del 2018

Presentació del volum 12 de Domenechiana

Portada de Domenechiana, vol. 12
(cliqueu per a veure-la més gran)
El proper divendres 27 d'abril a les 11:00, el Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner (CEDIM), de Canet de Mar, presentarà el volum 12 de la revista Domenechiana, en la qual col·laborem els autors d'aquest bloc. La presentació es realitzarà a la Casa Thomas de Barcelona, obra de Domènech i Montaner.

L'acte anirà a càrrec del president del CEDIM, Carles Sàiz, i comptarà amb la intervenció dels autors dels articles. Gemma Martí presentarà el disseny de la Casa Thomas, perfecta combinació d'arquitectura industrial i habitatge familiar; els autors d'aquest bloc, Pilar Salmerón i Miquel Terreu ens acostaran a l'oficina d'obres que Domènech posà en marxa per a la construcció de l'Hospital de Sant Pau; Carles Sàiz parlarà de la vessant més política de l'arquitecte, des de la seva participació a la candidatura catalanista dels Quatre Presidents fins a la crisi de la Lliga Regionalista; Valentí Pons tractarà del monument que dissenyà Domènech per al Dr. Robert; Francesc Arcas recuperarà la representació de plantes medicinals que es dissenyaren per a la Farmàcia Duran i España; i finalment, Xavier Mas reflexionarà sobre les crítiques de Josep Pla a la figura i obra de Domènech i Montaner.

Després de la presentació de la revista, s'oferirà una visita comentada per la planta baixa, el vestíbul d'entrada i la façana de la Casa Thomas. Apunteu-vos-hi!

(cliqueu)

13 d’abril del 2018

Els contractistes de la construcció de Sant Pau

El moviment de terres

A primers de juliol de 1902, l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner i el seu equip ultimaven els originals dels plànols i el pressupost del moviment de terres del gran repte al qual s'enfrontaven: la construcció de l'Hospital de Sant Pau.

Els terrenys de Sant Pau abans de començar el moviment de terres.

Necessitaven trobar un contractista d'un alt nivell per a realitzar el rebaixat de terres per una obra de gran envergadura, però sobretot que fos de confiança. A fi de trobar una persona amb aquestes condicions, l'arquitecte es dirigí per carta a un grup de reconeguts col·legues seus, sol·licitant el seu ajut:
“Estimat amich: L’hi agrahiré moltíssim que me envihi á la major brevetat al contractista de rebaixes de terra que tinga de major confiança pera demanarlhi preu per un treball d’importancia. L’hi agrahirá estremadament son afectíssim. L.D. ...”.

La carta anava dirigida entre d'altres als arquitectes Josep Puig i Cadafalch,  Enric Sagnier, Eduard Mercader, Joan Martorell i Jaume Bayó.

Van ser vuit els contractistes presentats per recomanació de tant il·lustres personatges. Aquests van ser entrevistats personalment per Lluís Domènech i Montaner i, finalment, la Junta Administrativa de l'Hospital de Sant Pau va escollir  el mestre de  cases Josep Gabriel, que havia estat recomanat per Sagnier; a més, el seu pressupost era el mes econòmic.

Contractistes presentats per diversos arquitectes a petició de Domènech i Montaner. Llibre d'obra, 1902.
(cliqueu per a veure-ho més gran)

Gabriel signà la contracta el 18 de juliol de 1902, i immediatament començà el moviment de terres. Al llarg d'aquest any, l'obra consistiria bàsicament en la neteja del terreny i mines, construcció i reparació del mur de tanca, i enderrocament de les construccions existents, entre elles la Torre d'en Xifré, comprada per l'Hospital de la Santa Creu l'any 1890.

El gruix de la feina es realitzà entre el 27 d'agost de 1903, amb l'ampliació de la contracta d'en Gabriel,  i el 18 de març de 1904, data en què el contractista donà per acabats els treballs del moviment de terres i retirà les eines de l'obra. El nombre de treballadors al llarg d'aquests anys oscil·laria entre les 50 i les 75 persones. La finalització es va formalitzar amb un acte que donava fe de la recepció definitiva.

Primera pàgina de l'acta de recepció de les obres de moviment de terres.
(cliqueu)


La construcció

Completat el moviment de terres, calia contractar la construcció pròpiament. Trobar una persona idònia no devia ser fàcil, ja que entre el juliol i el novembre de 1904 es van publicar dues subhastes que van quedar desertes. La llarga durada entre els anuncis i l'obertura de condicions, i el fet de no comptar amb un Plec de Condicions, va fer que l'obra quedés aturada gairebé un any sencer.

Finalment, la tercera subhasta, publicada el 7 de gener de 1905 i sota un Plec aprovat que s'havia estat treballant i polint a l'Oficina d'Obres, va ser la definitiva. Entre els quatre contractistes que s'hi van presentar, es va escollir el mestre de cases Francisco Vilagut, que va presentar el pressupost més baix: 1.415.713,31 ptes.

Coberta del Plec de Condicions, aprovat el 1905.

Des del febrer de 1905 fins el  maig de 1910, Vilagut va ser l'encarregat del gruix de l'obra en totes les seves facetes: treball d'obra, carreuat, ferreria d'armar, escultura, rajoleria, terrissa... També adquiria la pedra de Montjuïc, la de Vilaseca, la calcària blanca, etc. Únicament el subministrament dels materials més nobles es feia a través de proveïdors especialitzats. Durant aquest període, el nombre de treballadors va oscil·lar en funció de les circumstàncies, entre els 240 i els 40 diaris.

Primera certificació del contractista Francisco Vilagut,
corresponent als treballs realitzats el mes de març del 1905.
(cliqueu)

Al llarg d'aquests anys, les relacions del contractista amb l'Oficina d'Obres van tenir els seus alts i baixos, i se li va haver de cridar l'atenció diverses vegades per incompliment del Plec de Condicions. Se l'obligà a rectificar, per exemple, per utilitzar pedra provinent d'antigues edificacions derruïdes per a la construcció de les parets de les galeries soterrànies; per la compra de material sense autorització; per la forma de col·locar els paviments de mosaic romà, que se li obligaren a desfer i fer-los de nou; o per la mala execució d'alguna peça d'escultura decorativa en pedra.

Francesc Vilagut va dissoldre la seva societat quan les obres de construcció ja estaven pràcticament a les acaballes. El 31 de maig de 1910 es verificà la recepció de l'obra, i al mateix acte es va signar un compromís per part d'alguns dels seus antics socis Josep Serrat, Joaquim Rius i Joan Busquets per a la finalització de les petites obres o dels detalls que restaven per a l'acabament de la construcció de l'Hospital de Sant Pau, que quedà definitivament completat l'octubre de 1912.

Gràfic dels operaris que treballaren a l'obra al llarg de la construcció de l'Hospital de Sant Pau.
(cliqueu)

Pilar Salmerón i Miquel Terreu

23 de març del 2018

L'oficina d'obres de Lluís Domènech i Montaner

La construcció de l'Hospital de Sant Pau, possible gràcies al llegat de Pau Gil, es va allargar des del 1902 fins al 1912. Tot i que en un primer moment Domènech i Montaner la dirigia des del seu estudi, visitant periòdicament l'obra, aviat es va veure en la necessitat de disposar d'una oficina sobre el terreny, on poguessin treballar els seus auxiliars i col·laboradors.


L'edifici

És el juliol de 1902 que Domènech i Montaner sol·licita a la marmessoria la conveniència de disposar d'una oficina d'obres propera a la construcció. En aquell moment no hi havia gaire construccions a la zona; només algun barracó situat dins dels terrenys, i que s'habilità perquè els picapedrers i els escultors hi treballessin i hi guardessin els seus models.

Finalment, el maig de 1903, els executors del llegat de Pau Gil adquireixen a D. Jaume Serra i Monné, per 19.000 ptes., una casa de 270 m2 amb baixos, pis i voladís, situada al carrer de la Igualtat (actual carrer Cartagena), per a habilitar-la com a oficina d'obres. Aquesta casa va estar dreta com a mínim fins a la  construcció del pavelló de l'Assumpció el 1926.

Al requadre, la casa el carrer Igualtat que serví d'oficina d'obres a Domènech i Montaner.

La casa, però, no deu reunir les condicions adequades, perquè s'inverteixen 2.240 ptes. per a la seva habilitació, recorrent a diversos industrials:

  • El Taller de Carpintería de los Hermanos Viladevall, per a arreglar portes i finestres, així com construir taulells de dibuix, prestatgeries i penja-robes.

  • La Gran Fábrica de toda Clase de Sillas de Antonio Comas, per a la fabricació de 5 butaques i 12 cadires, alguna d’elles amb l’escut de l’oficina d’obres de Sant Pau.

  • Vicente A. Ballester, a qui s'adquireixen els llums, que eren de carbur, i que també va proveir el combustible per a llums i estufes (carbur i carbó, respectivament).

  • Els Grandes Almacenes de El Siglo, que en proporciona les estufes, papereres, escopidores i barreters.

  • La Sociedad General de Teléfonos, que hi instal·la una terminal amb el número 3672.

  • Els Almacenes de Santa Ana, de Coma y Turró, a qui s'encarrega la confecció de les cortines.

  • La Lencería, Tapicería, Alfombras, Cortinajes Blanco y Bosch, per als estors de fil.


Factura de les cadires de l'oficina d'obres.
(cliqueu per a veure-ho més gran)


El personal

L'arquitecte Lluís Domènech i Montaner treballa principalment des del seu estudi, on es va elaborant el projecte original. Periòdicament, però, fa visites a peu d'obra; molt freqüents al principi, i més distanciades a mesura que avancen els treballs.

La gestió del dia a dia la delega a Enric Catà i Catà en l'aspecte administratiu (cobraments, proveïdors, control del personal, etc.), i a Pere Domènech i Roura, fill seu, en aspectes més tècnics (l'elaboració de plànols, la mesura dels terrenys, el control de l'obra feta, etc.).

Per tant, al llarg de l'obra, com en els seus altres treballs, Domènech s'envolta de molts col·laboradors, tot i que pocs seran fixos.

Cronologia dels treballadors de l'oficina d'obres i la seva funció.
(cliqueu)

  • Arquitecte auxiliar encarregat: Ho és Enric Catà, excepte els darrers mesos de 1912, en què el substitueix Pere Domènech.

  • Arquitectes auxiliars: Pere Domènech durant gairebé tota l'obra; Francesc Guàrdia i Vial fins el 1905; Francesc Julià fins el 1903.

  • Altres auxiliars, esporàdics: Francesc Labarta; Alfons Vicente; Joan Labarta; Amadeu Llopart.

  • Escrivents:Josep Pellicer; Rosend Carrera; Nicolau Aguilera; Francesc Casals, que ho fou ininterrompudament des del 1905 fins al final.

  • Delineants: Gabriel Vinyas; Miquel Curet; Miquel Salinas, tots ells entre 1904 i 1907.


Pel que fa als materials d'oficina utilitzats pel personal, Domènech recorre també a proveïdors de prestigi:

  • Hijos de José Teixidor i Joan Almirall y Forasté proporcionen estris d'escriptori: tinta, plomes, llapis, etc.

  • Sebastián Rosal i Vda. e Hijos de Fco. Canturri són proveïdors de paper ordinari i de calc.

  • Fr. Christiansen, d'Hamburg (l'únic proveïdor de fora de Barcelona) i Salvador Miracle serveixen el paper especial per a fer còpies de plànols: l'heliogràfic i el ferroprussiat.

  • Tres impremtes importants, Henrich & Cía, José Thomas i Manuel Tasis, elaboren el paper per a impresos (certificacions, rebuts, cubicacions, targetes de visita, etc.).

  • Eduard Domènech, germà de l'arquitecte i enquadernador de prestigi, proporciona les carpetes decorades per a arxivar-hi la documentació.


Exemple de còpia de plànol al ferroprussiat, o cianotípia:
façana de la Casa d'Operacions.

La vigilància

El lloc apartat on es fan les obres obliga a una vigilància tant diürna com nocturna, que dura fins l'any 1912. Mentre es fa el moviment de terres, des de juliol de 1903, és el contractista Josep Gabriel qui s'encarrega de contractar un vigilant. Sabem que aquest tenia un gos per les factures on consta la compra d'una corretja i menjar. Degut a la perillositat de la feina, en una zona tan allunyada de la ciutat, també se'l proveeix d'una carrabina amb els seus complements.

A partir del març de 1904 es la pròpia oficina d'obres que contracta directament el vigilant Joan Baptista Boscà, que a partir del 1905 ja actua també com a ordenança. Sembla que hereta la carrabina del seu predecessor, però no és fins uns mesos després que se li fa treure el permís d'armes corresponent.

Factures per la carrabina i per la llicència d'armes de l'ordenança.
(cliqueu)

Els continus robatoris de material a l'obra obliguen a posar vigilància també de nit, i es contracten un vigilant i un sereno. Aquest càrrec es manté fins el 1912, poc abans de lliurar els edificis a Santa Creu.

A finals de 1910, en Boscà es veu obligat a deixar la feina per malaltia, i l'oficina d'obres es fa càrrec del trasllat del seu mobiliari, cosa que demostra que vivia "in situ". Llavors la tasca d'en Boscà és assumida pel vigilant de nit. Aquest actua fins el 1912, i durant aquest darrer any, fins i tot conviu amb un vigilant contractat per l'Hospital de la Santa Creu, futur receptor dels edificis construïts, per a impedir els continus robatoris de plom a l'obra acabada.

Pilar Salmerón i Miquel Terreu

2 de març del 2018

Conferència: Com es fa un hospital modernista?

El proper dijous 15 de març a les 19:00 tindrà lloc al Recinte Modernista de Sant Pau la conferència titulada Com es fa un hospital modernista?. Aquesta anirà a càrrec dels autors d'aquest bloc, Pilar Salmerón i Miquel Terreu, tots dos arxivers de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

Terrenys on es construiria l'Hospital de Sant Pau, vers 1902.
(cliqueu per a veure-ho més gran)

La construcció de l'Hospital de Sant Pau, finançat gràcies al llegat instituït per Pau Gil, es va prolongar gairebé deu anys, de 1902 a 1912. L'obra fou possible gràcies a l'enorme quantitat de professionals de diversos rams que treballaren colze a colze sota la direcció de Lluís Domènech i Montaner.

Els pavellons de l'Hospital de Sant Pau acabats, vers 1912.
(cliqueu)

En aquesta conferència, elaborada a partir de la documentació original conservada a l’Arxiu Històric, podrem resseguir el dia a dia de l'obra i la seva evolució al llarg els anys. Veurem com funcionava l'oficina d'obres que s'instal·là sobre el terreny, i qui hi treballava; parlarem dels prestigiosos artistes i industrials que hi col·laboraren; dels proveïdors de materials artesans i industrials; i també dels operaris més humils, com paletes, manobres i picapedrers, que feren possible aquest monument modernista que encara avui podem contemplar.

L'entrada és gratuïta. Us hi esperem!