Els contractistes de la construcció de Sant Pau

El moviment de terres

A primers de juliol de 1902, l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner i el seu equip ultimaven els originals dels plànols i el pressupost del moviment de terres del gran repte al qual s'enfrontaven: la construcció de l'Hospital de Sant Pau.

Els terrenys de Sant Pau abans de començar el moviment de terres.

Necessitaven trobar un contractista d'un alt nivell per a realitzar el rebaixat de terres per una obra de gran envergadura, però sobretot que fos de confiança. A fi de trobar una persona amb aquestes condicions, l'arquitecte es dirigí per carta a un grup de reconeguts col·legues seus, sol·licitant el seu ajut:

“Estimat amich: L’hi agrahiré moltíssim que me envihi á la major brevetat al contractista de rebaixes de terra que tinga de major confiança pera demanarlhi preu per un treball d’importancia. L’hi agrahirá estremadament son afectíssim. L.D. ...”.

La carta anava dirigida entre d'altres als arquitectes Josep Puig i Cadafalch,  Enric Sagnier, Eduard Mercader, Joan Martorell i Jaume Bayó.

Van ser vuit els contractistes presentats per recomanació de tant il·lustres personatges. Aquests van ser entrevistats personalment per Lluís Domènech i Montaner i, finalment, la Junta Administrativa de l'Hospital de Sant Pau va escollir  el mestre de  cases Josep Gabriel, que havia estat recomanat per Sagnier; a més, el seu pressupost era el mes econòmic.

Contractistes presentats per diversos arquitectes a petició de Domènech i Montaner. Llibre d'obra, 1902.
(cliqueu per a veure-ho més gran)

Gabriel signà la contracta el 18 de juliol de 1902, i immediatament començà el moviment de terres. Al llarg d'aquest any, l'obra consistiria bàsicament en la neteja del terreny i mines, construcció i reparació del mur de tanca, i enderrocament de les construccions existents, entre elles la Torre d'en Xifré, comprada per l'Hospital de la Santa Creu l'any 1890.

El gruix de la feina es realitzà entre el 27 d'agost de 1903, amb l'ampliació de la contracta d'en Gabriel,  i el 18 de març de 1904, data en què el contractista donà per acabats els treballs del moviment de terres i retirà les eines de l'obra. El nombre de treballadors al llarg d'aquests anys oscil·laria entre les 50 i les 75 persones. La finalització es va formalitzar amb un acte que donava fe de la recepció definitiva.

Primera pàgina de l'acta de recepció de les obres de moviment de terres.
(cliqueu)

La construcció

Completat el moviment de terres, calia contractar la construcció pròpiament. Trobar una persona idònia no devia ser fàcil, ja que entre el juliol i el novembre de 1904 es van publicar dues subhastes que van quedar desertes. La llarga durada entre els anuncis i l'obertura de condicions, i el fet de no comptar amb un Plec de Condicions, va fer que l'obra quedés aturada gairebé un any sencer.

Finalment, la tercera subhasta, publicada el 7 de gener de 1905 i sota un Plec aprovat que s'havia estat treballant i polint a l'Oficina d'Obres, va ser la definitiva. Entre els quatre contractistes que s'hi van presentar, es va escollir el mestre de cases Francisco Vilagut, que va presentar el pressupost més baix: 1.415.713,31 ptes.

Coberta del Plec de Condicions, aprovat el 1905.

Des del febrer de 1905 fins el  maig de 1910, Vilagut va ser l'encarregat del gruix de l'obra en totes les seves facetes: treball d'obra, carreuat, ferreria d'armar, escultura, rajoleria, terrissa... També adquiria la pedra de Montjuïc, la de Vilaseca, la calcària blanca, etc. Únicament el subministrament dels materials més nobles es feia a través de proveïdors especialitzats. Durant aquest període, el nombre de treballadors va oscil·lar en funció de les circumstàncies, entre els 240 i els 40 diaris.

Primera certificació del contractista Francisco Vilagut,
corresponent als treballs realitzats el mes de març del 1905.
(cliqueu)

Al llarg d'aquests anys, les relacions del contractista amb l'Oficina d'Obres van tenir els seus alts i baixos, i se li va haver de cridar l'atenció diverses vegades per incompliment del Plec de Condicions. Se l'obligà a rectificar, per exemple, per utilitzar pedra provinent d'antigues edificacions derruïdes per a la construcció de les parets de les galeries soterrànies; per la compra de material sense autorització; per la forma de col·locar els paviments de mosaic romà, que se li obligaren a desfer i fer-los de nou; o per la mala execució d'alguna peça d'escultura decorativa en pedra.

Francesc Vilagut va dissoldre la seva societat quan les obres de construcció ja estaven pràcticament a les acaballes. El 31 de maig de 1910 es verificà la recepció de l'obra, i al mateix acte es va signar un compromís per part d'alguns dels seus antics socis Josep Serrat, Joaquim Rius i Joan Busquets per a la finalització de les petites obres o dels detalls que restaven per a l'acabament de la construcció de l'Hospital de Sant Pau, que quedà definitivament completat l'octubre de 1912.

Gràfic dels operaris que treballaren a l'obra al llarg de la construcció de l'Hospital de Sant Pau.
(cliqueu)

Pilar Salmerón i Miquel Terreu