La Santa Creu

En els seus orígens, al pati de l'antic Hospital de la Santa Creu hi havia una creu gòtica que va ser substituïda l’any 1691 per l'actual, d'estil barroc. Aquesta va ser pagada quasi en la seva totalitat pel Doctor Josep Gomar, hereu del cirurgià Onofre Estalella. El Doctor Gomar es va fer càrrec de la despesa de la pedra per a la creu, el pedestal i el paviment, així com de l'encàrrec i l'execució escultòrica. L'Administració, per la seva part, va pagar els jornals dels obrers que van cimentar i col·locar l'obra.

El conjunt barroc, model d'aquest estil a Catalunya, està format per un pedestal de pedra negra sobre el qual descansa una columna salomònica de tres cossos separats per dues corones, un capitell adornat de fullatge esculpit en marbre, i rematat per una creu bellament traçada. La seva autoria es deu a Bernat Vilar, el qual va realitzar entre d'altres el retaule barroc de la capella de Sant Marc a la Catedral de Barcelona (1683-1692). Segons el seu contracte de 24 de desembre de 1691, Vilar va cobrar 13 lliures i 5 sous de moneda barcelonina.

El recinte de l'Hospital, sense creu, a finals dels anys 1920.
(cliqueu per a veure'l més gran)

El 12 de juliol de 1921 Santa Creu va ser venut a l'Ajuntament de Barcelona: es necessitaven mitjans per poder finalitzar les obres del nou recinte modernista i traslladar-hi la totalitat dels malalts. En aquest lot hi estaven inclosos els objectes artístics i arqueològics existents, però el novembre de 1927 D. Agustí Mariné, administrador de l’Hospital per part de l'Ajuntament, va començar les gestions amb el consistori per a poder recuperar la creu barroca del pati del vell edifici i col·locar-la als terrenys del conjunt modernista. Malgrat els esforços les gestions no van donar el seu fruit, i l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau va ser inaugurat el 16 de gener de 1930; sense creu.

El juny d'aquest mateix any s'encarregà un pressupost per a posar-hi una còpia a l'arquitecte Pere Domènech i Roura, i a primers d'agost es decidí l'emplaçament actual: al centre del passeig central entre el Pavelló de l’Administració i la Casa d’Operacions, entre els pavellons de Sant Salvador, de Sant Leopold, de la Puríssima i del Carme.

El diumenge 11 de gener de 1931, dos actes solemnes es van succeïr al recentment inaugurat hospital: per una banda, la imposició de la Creu de Beneficència a Teresa Albà, mare general de les Germanes Hospitalàries, amb motiu de les seves noces d’or al servei dels malalts de l’Hospital; i per l'altra la benedicció per part del bisbe de Barcelona, Manuel Irurita, de la rèplica de la creu existent a l’antic Hospital. Aquest va aprofitar el seu discurs per demanar caritat als ciutadans en auxili de l’Hospital, segons les seves paraules "refugio de los que sufren el embate de las enfermedades". La festa va estar amenitzada per la Banda de la Creu Roja.

Notícia recollida a La Vanguardia el dimarts 13 de gener
(el diari no sortia els dilluns)
(cliqueu per a veure-la més gran)

Notícia al Diario de Barcelona, també el dimarts 13 de gener
(cliqueu per a veure-la més gran)

A partir d’aquell moment, l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau ja posseïa els símbols que li donaven el nom: l'escultura de Pau Gil, principal benefactor, situada a l'entrada; i la Santa Creu, exaltació d’aquell antic Hospital del Raval de Barcelona, al mig del passeig central.