Les virtuts teologals de Gargallo i d'Arnau

Disposició de les escultures de les virtuts
teologals a la façana de l'Administració.

Entre els col·laboradors de Domènech en la construcció de l'Hospital de Sant Pau, destaquen en escultura Eusebi Arnau i Pau Gargallo. Tant l'un com l'altre, cadascun amb el seu estil, ens han deixat nombroses obres que decoren mols racons del recinte, però aquí ens fixarem en uns àngels concrets que decoren el Pavelló de l'Administració: les representacions al·legòriques de les virtuts teologals.

Tradicionalment, les virtuts teologals són tres: Fe, Esperança i Caritat. Però en el seu programa simbòlic, Domènech i Montaner n'hi afegeix una quarta: les Obres, a través de les quals es manifesten les tres primeres.

A nivell decoratiu, aquest conjunt de quatre virtuts troba el seu lloc a la façana principal, entre els arcs que donen accés al vestíbul. I també més amunt, als pinacles que envolten la torre del rellotge. Pau Gargallo va produir el primer grup el 1906; i tres anys més tard, Eusebi Arnau, antic mestre seu, esculpí el segon. Tot i que en principi la temàtica és la mateixa, veurem que, més enllà de les diferències estilístiques, les iconografies escollides en cada cas per a representar-les són radicalment diferents.

Les virtuts de Gargallo es representen com àngels alats, rematant els contraforts que emmarquen els arcs d'entrada. En aquest cas, les virtuts són directament identificables per les respectives inscripcions en llatí que les figures llueixen a l'abdomen, però Gargallo, a més, juga amb la posició del cap i les mans. Així, la Fe es representa amb les mans unides i el cap cot en actitud orant; l'Esperança, amb la mirada al cel i les mans obertes; la Caritat, protegint una cria d'ocell amb les mans mentre mira endavant; i les Obres, creuant les mans al pit i amb els ulls clucs.

   

Les virtuts teologals de Pau Gargallo: "Fides", "Spes", "Charitas" i "Operibus".
(cliqueu per a veure-ho més gran)

Les virtuts d'Arnau, situades a la torre, són molt més difícils d'apreciar a peu de carrer. Es tracta de quatre figures angèliques assegudes sota un dosser de pedra, que coronen els respectius pinacles dels quals arrenquen els sengles arcbotants de la torre. En aquest cas, la caracterització de les virtuts no es fa només a través dels gestos, sinó assignant-hi uns atributs al·legòrics. Així, la Fe s'identifica per la creu que està abraçant; l'Esperança, per l'àncora que porta(*), a més de la seva mirada perduda en la llunyania; la Caritat, per la túnica que s'obre en actitud d'empara (revelant al pit la inequívoca inscripció "Charitas"); i les Obres, pel llibre obert que sosté(**).

   

Les virtuts teologals d'Eusebi Arnau, en el mateix ordre.
(cliqueu)

Contràriament al que diuen algunes fonts, doncs, els àngels d'Arnau no representen les virtuts cardinals, ja que la simbologia no es correspon amb els seus atributs tradicionals: espasa, balança o corona per a la Justícia; roda, brida i regnes, hortalissa i peix, copa, o aigua i vi en dues gerres per a la Temprança; armadura, lleó, palma, torre, jou o columna trencada per a la Fortitud. Només la Prudència (llibre, rotlle o mirall) es podria confondre amb les Obres, però per coherència amb la resta del conjunt escultòric, s'ha de descartar.

No ens han de confondre la diferència de tractament i de simbologia: el que ens estan dient Pau Gargallo i Eusebi Arnau és, doncs, el mateix.

* Antigament, l'Esperança es representava mirant al cel, i acompanyada d'una planta florida (sovint un lliri) o portant a la falda algunes llavors de blat a punt per sembrar; l'atribut de l'àncora és una al·legoria moderna, potser per associació a la seva representació als mascarons de proa dels vaixells com a símbol de l'esperança d'arribar al destí.

** Entre els artistes clàssics, el llibre obert simbolitza expansió, el compliment de les promeses, la realització dels projectes.

Agraïments a Pilar Salmerón, la recerca de la qual ha fet possible part d'aquest article.
Fotografies de Robert Ramos.