Els col·laboradors de Lluís Domènech i Montaner (III): Mario Maragliano

El 9 de maig de 1905, el moblista, metal·lista i ceramista Gaspar Homar i Mezquida va acceptar les condicions exigides per a l’adjudicació de les obres de revestiment de mosaic en diferents pavellons de l’Hospital de Sant Pau. Alhora, es posava en contacte amb el seu amic i col·laborador, el dibuixant i il·lustrador Josep Pey i Farriol, i li demanava que es fes càrrec dels dibuixos dels cartrons que servirien de base als mosaics. El mateix arquitecte Lluís Domènech i Montaner, confirmava a la marmessoria de Pau Gil l’adjudicació dels treballs a Homar. No sabem exactament què va succeir, però aquesta col·laboració no s’arribà a materialitzar mai. Un any després, el 23 de març de 1906, Mario Maragliano acceptava les condicions i presentava el corresponent pressupost.

Acceptació de l'encàrrec d'execució dels mosaics de l'Hospital per part
d'Homar el 1905 (esquerra) i de Maragliano el 1906 (dreta).
(cliqueu per a veure-ho més gran)

Mario Maragliano

Mario Maragliano Navone havia nascut a Gènova el 1864. El seu pare, Giovanni Battista Maragliano, hi tenia un taller de mosaic, però les primeres inquietuds del jove Mario es van dirigir cap a la música, art que va estudiar a la Scuola Musicale d'aquella ciutat. Finalment, però, deixà la instrucció musical per a dedicar-se al negoci familiar, d'on va aprendre l’ofici que el va portar a ser reconegut com "Artista de mosaicos romanos y bizantinos, laureado por el Ministerio de Instrucción Pública de Italia (sección de Antigüedades y Bellas Artes)".

Amb vint anys es traslladà a viure a Barcelona, i obrí un taller al carrer de la Diputació, des d'on a poc a poc començà a introduir la tècnica del mosaic modern. Els encàrrecs de dins i fora de Catalunya van ser cada cop més freqüents, per la qual cosa també va obrir un taller a Madrid: concretament al carrer de Dulcinea –al barri de Tetuan–, que va tancar a l’any 1931.

Tercer Misteri de Glòria del Rosari
Monumental de Montserrat.
(imatge de Wikimedia Commons)

Maragliano col·laborà amb arquitectes de talla internacional com Antoni Gaudí, per a qui va executar els mosaics de la cripta de la Sagrada Família; Josep Puig i Cadafalch, a les Cases Amatller i Macaya; Joan Martorell i Montells, a l’església de les Saleses i al Tercer Misteri de Glòria del Rosari Monumental de Montserrat. També treballà a Manresa, Ripoll i Solsona; a Mataró revestí el paviment de la capella del Sagrament de la Basílica de Santa Maria, i a Terrassa el vestíbul del Teatre Principal.

Lluís Domènech i Montaner li encarregà les execucions en mosaic de moltes de les seves obres, tant a Barcelona (la Casa Lleó Morera, l’Hospital de Sant Pau, el Palau de la Música) com a Comillas i a Reus. Fou precisament a Reus on conegué la que seria la seva esposa, Magdalena Pagés Lozano, natural d’aquella ciutat i amb qui va tenir set fills: Màrius, Adolf, Juli, Isabel, Avel·lina, Lluís i Dolors, que ja de ben joves treballaven al taller amb el seu pare.

Detall d'un paviment mosaic de la Casa Amatller.
(fotografia de Joan Palau, a Barcelona Modernista i Singular) 

A Madrid, treballà per exemple a la Basílica de San Francisco el Grande, i a principis dels anys 20 a l’estació d’Aranjuez, on hi executà els mosaics del vestíbul i del pas inferior. Aquests mosaics quedaren ocults després de la Guerra Civil, però amb la rehabilitació d’aquesta estació entre 1989 i 1990 foren redescoberts i actualment es troben a la vista, si bé protegits amb vidre. La intervenció fou per cert premiada per la Comunitat de Madrid el 1998.

Mosaic de l'estació d'Aranjuez.
(imatge de Viajes ferroviarios de ayer, hoy y mañana)

Maragliano i l’Hospital

Detall d'un dels dosserets
del Pavelló de l'Administració.
(cliqueu)

Mario Maragliano signà la seva primera certificació d’obra per a l’Hospital el 15 d’abril de 1907. Es referia a la realització dels dosserets de les escultures exterior al primer pis del Pavelló de l’Administració. Fou en aquest pavelló on realitzà la major part de la seva obra: revestiments per a l’acabat d’escultures i per a la torre del rellotge; coronació ceràmica de portes i finestrals; sostres i paviments romans de galeries i estances; plafons de mosaic de les façanes, en especial el fris historiat continu que envolta tot el perímetre del pavelló i que reprodueix escenes de la història de l’Hospital, i que va realitzar seguint els dissenys de Francesc Labarta per als dibuixos i d’Alfons Vicente per al text de les llegendes.

El mosaïcista excel·lí especialment a les voltes dels vestíbul, cobrí magníficament les dues enormes sales de llevant i ponent –destinades respectivament a Biblioteca Mèdica i a l’Arxiu–, i sobretot es recreà en un ball de colors a la Sala d’Actes. Pel que fa a la resta de pavellons, realitzà els motius heràldics que es representen contínuament a les seves façanes. També revestí les voltes dels d’infermeria i executà els diversos plafons de la Casa d'Operacions, entre els quals cal destacar els mosaics dedicats a Sant Cosme i Sant Damià de la façana principal.

Plafons de Sant Cosme (dreta) i Sant Damià (esquerra).
(cliqueu)

Mario Maragliano va morir el 30 de juny de 1944, al Pavelló del Sagrat Cor d’aquest Hospital, després d’estar-hi ingressat gairebé dos mesos. Llavors vivia al carrer de Besalú –al Camp de l'Arpa–, on també tingué el seu últim taller. La maquinària i tot l’estoc del material que hi quedà fou venut per la seva vídua a Santiago Padrós i Elias, "Sant-Yago Padrós", que juntament amb el seu amic Eduard Blanxart i Pàmies s'iniciaven en el món del mosaic. També va contractar tres dels fills de Maragliano: en Màrius i en Juli com a mosaïcistes, i la Dolors per a tallar a màquina les tessel·les. Aquesta col·laboració duraria fins el 1946.

El 1952 la Dolors, igual com ja havia fet la seva germana Isabel pocs mesos després de la mort del seu pare, va entrar a formar part de la plantilla del nostre Hospital com a serventa, lloc que ocupà durant cinc anys. L'Isabel n'hi estaria a la vora de deu. D'una manera o d'una altra, el vincle del seu genial progenitor es va mantenir amb les seves filles.