"No hi ha llits"

El llarg període de construcció i habilitació de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, que va des de la col·locació de la primera pedra l'any 1902 fins a la seva inauguració oficial l'any 1930, va patir moments de davallada econòmica, en el quals les obres van perillar per manca de mitjans. A tot això s'hi sumava la manutenció del vell Hospital, que continuava funcionant èpicament malgrat la seva penosa situació, i a la que cal sumar el temor per la destrucció de l'edifici, ja que l’Ajuntament tenia previst fer-hi passar la Via Transversal de Reforma del casc antic de la ciutat.

Joan Llimona (1860-1926)

Un d'aquest moments difícils es va produir a principis de 1920, quan la Molt Il·lustre Administració, preocupada per la situació, va decidir moure la caritat dels barcelonins a través de l'emissió de cartells que amb el seu patetisme aconseguissin acostar-se a la consciència de la gent, i també a la seva butxaca.

Joan Llimona va ser l'encarregat de realitzar el cartell. L'elecció de l'artista es seguí de la seva tornada a la fe catòlica després d’un temps de refredament religiós. Llimona arribà a liderar aquesta vessant pietosa dins del moviment modernista en pintura, i el va motivar a fundar conjuntament amb el seu germà Josep el Cercle Artístic de Sant Lluc el 1893.

El dibuix a color, creat per a sensibilitzar, representa la imatge de la carència hospitalària: s'hi representa la porta entreoberta de l’Hospital, de la que penja un cartell que diu "No hi ha llits", i des d'on una monja impotent per no poder acollir-lo mira com un ancià s'allunya acompanyat per una jove, possiblement la seva filla.

(cliqueu per a veure'l més gran)

Llimona regala la seva obra a l'Administració, i és lliurada el 23 de juliol de 1920 juntament amb la resta de litografies. Aquella agraeix a l'autor la seva gesta obsequiant-lo amb una reproducció. L'original és degudament emmarcat i situat a la Sala de Juntes.

A partir d’aquest moment hi ha una mobilització per a conscienciar la ciutadania. Una forma original va ser l'enviament d’una carta per part de l'Administració de l'Hospital a l'Il·lustre Col·legi de Notaris de Barcelona, en la qual els sol·licitava el seu valuós recolzament perquè els notaris de la ciutat col·loquessin el quadre de Llimona en un lloc visible dels seus despatxos, per a motivar la generositat dels clients a contribuir amb algun donatiu a favor d'aquella benèfica obra. Aquesta iniciativa va tenir una gran acollida, i no era estrany que molts d'ells, en redactar algun testament, preguntessin: «I per Santa Creu?».

Bacina del "No hi ha llits"

També es van col·locar, a les esglésies de la ciutat, bacines de fusta encapçalades pel dibuix amb la fi de motivar la caritat dels feligresos a favor de la causa, i l'escriptor i polemista Ramon Rucabado, defensor dels principis socials i morals de l'època, va publicar una crida a La Veu de Catalunya del 3 d’agost que començava així:

Barcelonins! El vostre Hospital màxim, aquell que us ve al pensament quan s'anomena simplement, l'"Hospital", ço és, l'Hospital de la Santa Creu, us allarga la mà, us demana almoina...

No cal dir que el moviment va tenir ressò i la ciutadania va respondre, i  amb injeccions de caritat es va anar acabant l'Hospital modernista. Els malats de l'antic edifici van emigrar del vell al nou a mida que els pavellons s'anaven enllestint.