La Casa de Convalescència, 1680-1994

Escut d'armes de la Casa de
Convalescència, tal i com
apareix al Llibre de Taula (1674).

La Casa de Convalescència neix com a institució, gràcies als llegats de Lucrècia Gualba, Pau Ferran, Elena Soler i Victòria Astor. Però encara que els benefactors eren tres dames i un cavaller, va ser aquest últim el més influent en la seva creació.

Segons les cròniques, Pau Ferran era un home de negocis molt ric, que comerciava amb Amèrica enviant vaixells per recollir tota mena de mercaderies. Un dia rep la notícia que aquests havien naufragat amb la totalitat de la càrrega. Enfonsat en la misèria, és abandonat per amics i familiars que no es volen fer càrrec d’ell quan cau malalt i es ingressat a l'Hospital de la Santa Creu. Una vegada guarit i sense força per treballar, no va tenir més opció que viure de la caritat pública. Durant molt de temps se'l va veure a la porta de l'Església de Santa Maria del Mar, potser perquè, a causa de la proximitat del mar, tenia l'esperança de veure aparèixer de nou els seus vaixells. Un dia, mentre es trobava al seu lloc de costum, va rebre la notícia que allò que tant desitjava s'havia fet realitat, i que els causants de la seva desgràcia estaven amarrats a bon port. No cal dir que es va tornar a fer ric i, com no, els qui li havien donat l'esquena volien retornar a la seva amistat; però llavors ell s'hi va negar, i va llegar la seva fortuna per a la construcció de la Casa de Convalescència.

Pati de l'antiga Casa de Convalescència,
actualment seu de l'Institut d'Estudis Catalans

Pau Ferran.

El que sí sabem del cert pel Llibre de Taula, custodiat a l'Arxiu Històric de l'Hospital, és que fou batejat a la vila de Tàrrega, que va ser Administrador de l'Hospital el 1631, i que fou nomenat cavaller el 1638. Coneixedor de les necessitats de l'Hospital, a la seva mort l'any 1649 deixà als "pobres malalts convalescents", gairebé tota la seva fortuna, però amb la condició que fos per a la construcció de la Casa de Convalescència, i nomenà administradors a perpetuïtat: el Prior i el mercader de l'Hospital de la Santa Creu, el prior del monestir de Nostra Senyora del Carme i l'obrer ciutadà de l'església de Santa Maria del Mar. La nova Casa va ser inaugurada el 24 de gener de 1680.

Quan l'Hospital de la Santa Creu es va convertir en l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, la Casa de Convalescència va ser també traslladada al nou conjunt modernista, on va ocupar un edifici independent obra del fill de Lluís Domènech i Montaner, Pere, que va ser inaugurat el 1930 pel rei Alfons XIII el mateix dia que l’Hospital. Durant molts anys va continuar amb la seva missió fins al 1969, quan a la seva ala esquerra s'hi van instal·lar la Facultat de Ciències, l'Institut de Ciències de l'Educació i el Rectorat de la Universitat, i la resta va ser ocupada per diferents serveis de l'Hospital. El 21 d’abril de 1994, la Casa de Convalescència i l'Hospital van procedir a la seva fusió mitjançant l’absorció de la primera pel segon, i l’any 1998 l'Hospital va atorgar la seva cessió d'ús a la Universitat Autònoma de Barcelona. En el vell edifici del carrer del Carme es troba la seu de l'Institut d’Estudis Catalans.

Façana de l'actual Casa de Convalescència, al xamfrà dels
carrers de Sant Quintí i de Sant Antoni Maria Claret.

Vegeu també:
Les armes de la Casa de Convalescència
La dieta nadalenca dels convalescents